2. El període del Renaixement va començar al voltant
de 1400, amb el final de l’època medieval, i
acabarà al voltant de 1600, amb l’inici del Barroc.
La música d’aques període va estar influenciada
significativament pel:
El sorgiment del pensament humanista
La recuperació de la literatura i de l’herència
artística de l’antigua Grècia i Roma
El creixement del comerç
L’augment de la classe burguesa
La Reforma Luterana
3. Durant el Renaixement la importància de
música creix i és considerada com un signe de
sofisticació entre la classe aristocràtica. La
noblesa havia de saber la forma de ballar i
tocar un instrument. Els bons músics
professionals van ser molt ben valorats, ja que
van contribuir a donar esplendor i prestigi a la
casa en la qual va servian.
4. MUSICA RELIGIOSA luteranisme: coral
anglicanisme: anthem
catolicisme: missa, motet
MUSICA SECULAR Francia: chanson
Italia: madrigal
Espanya: villancet
5. Disensió religiosa creada per
Martin Lutero, sacerdot alemany,
professor de teologia i
compositor. Ell considera la
música com el més important
després de la teologia. També
va crear el coral, composició
simple per a quatre veus,
homòfones, basades en
melodies populars i cantades en
alemany
6. Un anthem és una forma
de música de l'església,
especialment en el servei
de l'Església d'Anglaterra.
Els textes se seleccionen
de la Sagrada Escriptura
o en alguns casos de la
litúrgia i la música en
general és més
elaborada i variada que
el dels temes dels salms o
d’un himne.
L’anglicanisme és una
escisió de l’Esglèsia
catòlica i va ser creada
per Enric VIII
7. La missa, una
forma de
composició
musical sagrada,
és una composició
coral que estableix
les parts invariables
de la litúrgia
eucarística. La
majoria de les
misses continuen
els paràmetres de
la litúrgia en llatí,
9. Motet: el nom descriu el
moviment de les diferentes
veus, una contra l'altre. El motet
renaixentista és un escenari
musical polifònic, de vegades
en contrapunt imitatiu, per a cor,
d'un text en llatí, en general
sagrat, no específicament
relacionats amb la litúrgia d'un
dia determinat, i per tant
adequat per al seu ús en
qualsevol servei.
El compositor espanyol més
conegut és Tomás Luis de
Victoria
10. Un villancet és una forma musical i poètica tradicional associada a
Espanya i Portugal. Aquestes peces van ser populars entre els
segles XV i XVIII. Els villancets eren originàriament cançons
profanes amb tornada i diverses veus harmonitzades. Després es
van començar a cantar en les esglésies i específicament associats
amb el Nadal. El seu nom probablement té l'origen en que es tracta
de composicions de caràcter popular, cantades pels vilans o
habitants de les aldees, els agricultors en general i altres habitants
de zones rurals. Van ser cantats a les festes, originalment sense
temes específicament religiosos, els temes principals dels
esdeveniments en el poble o la regió. El gènere es va ampliar
posteriorment per incloure temes de diversa índole.
11. Soleta so jo ací,
si voleu que us vaja obrir,
ara que n'és hora,
si voleu venir.
Mon marit es de fora.
On?: a Montalvá,
demà bé serà migjorn
abans que no tornarà.
E jo que ho sabia pla,
que tostemps ho fa així,
ara que n'és hora,
si voleu venir.
http://youtu.be/VBES4e01i9w
12. Viola de
flauta
gamba
sacabutx
cromorm
corneto
13. • La gran popularitat de la dansa en el àmbit
social en el segle XVI es reflexa en la gran
quantitat de música instrumental per a les
formes populars de dansa. Les peces de
dansa tenien diferents usos:
• Algunes d’elles eran peces funcionals,
instrumentals creades per acompanyar el
ball.
• No obstant això, algunes tenien la intenció de
ser tocades per a l'entreteniment dels
oients o per tocar a casa pel plaer de
l’intèrpret).
14. Les danses es van agrupar amb freqüència per
parells: una a un mètrica doble, relativament
lenta amb una altra en un metre més ràpid,
ternari, com en la pavana i gallarda que es
descriuen a continuació.
Pavana: majestuosa dansa processional en
compàs binari, amb tres frases que es repeteixen
en forma AaBbCc. Es va convertir en una forma
popular i sovint va estar vinculada amb la
gallarda
Gallarda: ball ràpid en compàs ternari, amb
forma similar a la pavana