2. INTRODUCCIÓ
La Restauració de 1875 al 1902 estabilitat constitucional
del 1902 al 1931 crisi del sistema de la Restauració
La Restauració va suposar la modernització econòmica i l’allunyament
de l’exèrcit de la vida política, però també un domini de la burgesia
oligàrquica, el caciquisme...
Va haver de fer front als moviments socials, als nacionalismes i a la crisi
del 98.
3. 1. ELS FONAMENTS DE LA RESTAURACIÓ
1.1 EL SISTEMA CANOVISTA
El pronunciament de Martínez Campos al 1874 va restaurar la
monarquia amb Alfons XII.
Cánovas del Castillo (conservador) va assumir la regència fins
l’arribada del rei.
Sistema parlamentari liberal però poc democràtic amb l’esperança
que la monarquia retornés l’estabilitat a Espanya; eliminar el caràcter
partidista excloent, l’intervencionisme militat, els enfrontaments civils...
Constitució 1876: moderada (1845), defensava el valors tradicionals i
alguns principis democràtics del 1868:
Sobirania compartida (rei dret a vet)
Confessionalitat catòlica
Reduïda declaració de drets
La monarquia inqüestionable, feia d’àrbitre entre els dos partits
dinàstics: conservadors i liberals.
Despolitització de l’exèrcit, però amb autonomia interna. El rei era el
cap de l’exèrcit.
4. 1.2 LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS
La restauració borbònica va desincentivar la causa carlina.
La conseqüència de la derrota carlina fou l’abolició del règim foral
(pagament d’impostos i servei militar) però amb cert grau
d’autonomia fiscal.
El final de la guerra carlina va permetre poder enviar noves tropes a
Cuba on es va posar fi al conflicte (Pau de Zanjón, 1878), amb
l’abolició de l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques. Però l'
incompliment d’aquestes va provocar un nou conflicte (Guerra
Chiquita, 1879) i la posterior del 1895.
5. 2. L’ALTERNANÇA EN EL PODER
2.1 BIPARTIDISME PACÍFIC
Conservadors i liberals coincidien ideològicament: defensa de la
monarquia, la Constitució, propietat privada, Estat liberal, unitari i
centralista, defensen les minories. A la pràctica no diferien gaire,hi havia un
acord tàcit
- Conservadors: Partit Liberal Conservador amb Cánovas; més
conservadors i tradicionals. Favorables a l’immobilisme polític, defensa de
l’església i de l’ordre social.
- Liberals: Partit Liberal Fusionista amb Sagasta; antics progressistes,
unionistes i exrepublicans moderats. Inclinats per un reformisme
progressista i laic.
Alternança del govern amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat
institucional. Quan el govern perdia el suport de les Corts el monarca
cridava a l’altre partit per formar govern i eleccions que eren fraudulentes.
6. 2.2 LA MANIPULACIÓ ELECTORAL I EL CACIQUISME
• Sistema electoral corrupte (sufragi censatari, manipulació…)
• Ministre de governació nomenava els candidats i els cacics
locals s’encarregaven que fos elegit.
• Caciquisme, influència sobre les zones rurals. “Favors” a canvi de vots.
• Apatia i desinterés electoral de l’opsició (govern en mans dels partits
dinàstics)
7. 3. DINS I FORA DEL TORN
3.1 ELS GOVERNS DEL TORN (DINÀSTICS)
Mirar esquema 1 pàg. 245
• Del 1876 al 1898 (crisis) hi va haver l’alternança entre els conservadors i
els liberals. Al 1898 es trenca el monopoli polític però segueixen al govern
fins el 1923.
• Governs:
– 1876-1881: Conservadors.
– 1881- 1884: Liberals
– 1881-1890: Liberals (mort d’Alfons XII, Pacte d’El Pardo per assegurar el
sistema), Regència de Maria Cristina fins 1902, Alfons XIII).
Reformes i drets: abolició esclavitud, llei d’associació, sufragi universal (però
no democratització!).
8. 3.2 L’OPOSICIÓ: REPUBLICANS I CARLINS.
La Restauració va integrar l’oposició menys radical i va marginar als radicals:
- Carlins:
Fracàs bèl·lic exili a França; poca capacitat per fer insurreccions.
únic partit autènticament catòlic, però sense el suport del Vaticà.
- Republicans:
Partit Possibilista (Castelar): acceptat per la Restauració, paper
testimonial.
Partit Republicà Progressista (Zorrilla): radicals exiliats.
Republicans unitaris organitzats al voltant de Salmerón.
Republicans federals influenciats per Pi i Margall.
Al 1890, el sufragi universal va estimular la reunificació: Unió Republicana,
tots menys els possibilistes.
Moviments obrers atreuen adeptes en detriment dels republicans.
9. 4.1 CATALANISME
• Renaixença: finalitats culturals.
• Centre Català (Almirall): reivindicacions polítiques, “Memorial de
Greuges” on es denunciava l’opressió i reivindicava les aspiracions de
distintes regions espanyoles.
• Unió Catalanista: entitats de caire conservador.
• Lliga regionalista (Prat de la Riba i Cambó): conservadors, criticaven el
sistema de la Restauració, demanant un reformisme polític amb
autonomia per Catalunya.
4.2 NACIONALISME BASC
Abolició dels furs amb la 3ª guerra carlina reivindicació foral i al
1894 es funda el PNB (Arana): raça basca, furs i religió. Va passar de ser
independentista a autonomista.
També galleguisme, valencianisme, andalusisme, etc.
4. EL NAIXEMENT DELS NACIONALISMES
10. REGIONALISMES BALEARS (pàg. 50)
A Menorca i Eivissa regionalisme antimallorquí.
Arrels culturals afavorides amb la crisi del 1898 com també les de
caràcter polític.
Al 1912, projecte descentralitzador per a Menorca i Eivissa com el de
Canàries, demanant que cada illa fos una entitat local.
11. 6. LES GUERRES COLONIALS
La falta d’un procés descentralitzador i la política molt proteccionista va
afavorir noves revoltes que van acabar amb la independència.
Guerra de Cuba i Filipines.
- Revoltes d’est a Oest. Al mateix temps a Filipines.
Govern liberal concedeix autonomia però arriba tard,
Cuba reb suport d’EUA.
declara la guerra a Espanya.
Pau de París: Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines
12. 7. CONSEQÜÈNCIES DEL 98
-Descontent, fi imperi. Tot i això no hi va haver crisi.
Però reforça als nacionalismes
i als militars.
Moviments de crítica del sistema.
Regeneracionisme: reformes.
vaga.
Fracàs del regeneracionisme però la
Restauració sobreviu.
