1. La Gran GuerraLa Gran Guerra

2. Europa: (GB i França (democràcies), Alemanya
(II Reich), Itàlia, vells imperis:
l’austrohongarès, el rus i l’otomà)
EUA, Japó (fora d’Europa)
Inicis del segle XX
Potències
1914, Gran Guerra (primer europea, després mundial)
fins aleshores, només guerres locals ara, Guerra Mundial:
-Participa gairebé tota Europa (amb les excepcions d’Espanya,
Suïssa, Holanda, Dinamarca, Noruega I Suècia)
- Participen les colònies (Canadà, Austràlia, africans…)
- Teatre d’operacions molt ampli (Europa, Àfrica, Proper Orient,
mar…)

4. Període de tensió diplomàtica
i rivalitat entre potències europees
Creació d’aliances militars
Política de Bismark
Ens portaran a la
Entre 1870 i 1914 La Pau Armada
i crisis diplomàtiques constants
en relació a rivalitats
La Triple Aliança
La Triple Entesa
econòmiques
territorials
colonials Crisis
marroquines
Precedents i CausesPrecedents i Causes
psicològiques

5. L’època de la pau armada:
Les grans aliances
(1870-1914)
Triple Entesa
Gran Bretanya
França
Rússia
(1907)
Triple Aliança
Alemanya
Àustria-Hongria
Itàlia
(1882)
Crisis polítiques prèvies
a la guerra
1905-1906: Marroc
1908-1909: Bòsnia-
Herzegovina
1912-1913: I i II
guerres balcàniques
1914: Assassinat de
Sarajevo (causa directa
de la I Guerra Mundial)

6. Fàbrica de canons alemanys
Fàbrica d’avions britànica
La cursa d’armaments: La pau armada

10. Trobada dels emperadors Francesc Josep d’Àustria i
el Kaiser Guillem II d’Alemanya
Otto von Bismarck
Guillem II

11. Imperialisme
Unió d’economia i política, aflorament de rivalitats econòmiques
França i GB tenen por de la potència industrial d’Alemanya
Alemanya amenaça el domini del mar de GB
política mundial de Guillem II (Weltpolitik)
Augmenta la tensió, desenvolupant-se polítiques
armamentístiques (PAU ARMADA)
- augmenta el pressupost en defensa
- augmenta el tamany dels exèrcits
- millora l’equipament
- els governs crearen un clima de por i tensió
justifiquen el futur conflicte (just, necessari)
- polítiques ultranacionalistes
hipotètica guerra = victòria total
destrucció definitiva de l’enemic
La guerra es veu
com a inevitable

12. Una causa de la guerra va ser les disputes colonials entre els principals
països europeus

13. Les rivalitats estratègiques i colonials
van
augmentant la tensió
Des del 1900
Pau Armada
Sobretot destaquen
Les crisis marroquines i balcàniques
Les crisis marroquines
Primera crisi marroquina (1905-1906)
França i Espanya cobegen el Marroc, tot i la desconfiança de GB.
Alemanya protesta i ofereix ajuda al soldà. El kàiser arriba a Tanger.
Conferència d'Algesires, 1906:
- França i Espanya obtindran un protectorat sobre el Marroc
- Hi haurà la supervisió d’un inspector general suís
- Es respectarà l’autoritat del soldà

14. Segona crisi marroquina / Crisi d’Agadir (1911) Insurrecció al sud Marroc
Alemanya
- acusa França d’excedir-se i envia un vaixell de guerra a Agadir
- demana o el sud del Marroc o el Congo (vol colònies)
- obtindrà el Congo (ampliació del Camerun)
-desig de revenja per part de França (Alsàcia, Lorena, el Congo)

15. Visita de Guillem II a Tànger
Primera crisi marroquina (1905)
1906 Conferència d'Algesires.
Vaixell de guerra alemany al
port d’Agadir (1911)
Segona crisi marroquina.
Alemanya amplia Camerun i
abandona Marroc.

16. Els Balcans Punt calent, gran confluència d’interessos:
-Àustria vol una sortida a la Mediterrània
(1908, s’annexiona Bòsnia-Hercegobina)
- Rússia vol també una sortida al mar (aliança amb Sèrbia)
- Itàlia vol controlar Albània
- Turquia (el gran malalt) és un imperi en crisi
Grècia, Montenegro, Sèrbia, Bulgària, aconsegueixen
territoris

17. Interessos
austríacs i
russos
Interessos
austríacs i
russos
Rivalitat
Sèrbia i
Àustria
Rivalitat
Sèrbia i
Àustria
Debilitat imperi Otomà
Tensions provocades per
Aprofitant la
i la
Es provoquen conflictes
1908 Ocupació austríaca de Bòsnia-Hercegobina
1912 1a Guerra balcànica
Lliga Balcànica (Sèrbia, Grècia, Bulgària i
Montenegro) contra Turquia
1913 2a Guerra balcànica
Servia contra Bulgària (perd territoris)
Imperi otomà

18. 28 de juny de 1914
assassinat de l’arxiduc Francesc
Ferran
Atemptat
de Sarajevo
l’assassí és Gavrilo Príncep (serbi anarquista)
Àustria dóna un ultimàtum a Sèrbia, 23/VII
Àustria declara la guerra a Sèrbia, 28/VII
Rússia decreta la mobilització general, 30/VII
..../....
entren en funcionament
les aliances militars
l’atemptat de Sarajevo és una excusa
l’agost del 1914 s’inicia la Gran Guerra

19. Abans de l’atemptat de
Sarajevo, l’atemptat i
la detenció de Prinzip

20. Alemanya
Imperi Austríac
Bulgària
Imperi Turc Gran Bretanya
França
Rússia
Itàlia
Sèrbia
Grècia
Romania
EE.UU.
Japó
Participants

24. Soldats austríacs
Soldats alemanys
desfilant

25. Agost de 1914. Soldats francesos camí del
front
“Unions sagrades”
Onada de patriotisme

26. Cartells de propaganda
“Unions sagrades”

28. Nous armaments

31. El desenvolupament delEl desenvolupament del
conflicteconflicte
1.- Guerra de moviments, 1914-1915
2.- Guerra de posicions, 1915-1916
3.- La crisi de 1917
4.- 1918, l’any de les grans ofensives
Evolució de la guerra

32. Desenvolupament iDesenvolupament i
característiquescaracterístiques
1918
Alemanya
Imperi Austríac
Bulgària
Imperi Turc
Gran Bretanya
França
Rússia
Itàlia
Sèrbia
Grècia
Romania
EE.UU.
Japó
1914
Participants

33. La guerra de movimentsLa guerra de moviments
(1914-15)(1914-15)
Alemanya comença a posar en marxa el
Pla Schlieffen
Atemptat
de Sarajevo
Moltke ataca a través de la neutral Bèlgica
ràpidament arriba prop de París
Joffre atura els alemanys en la batalla del
Marne
Alemanya queda atrapada entre dos fronts
Moltke es substituït per Falkenhayn
la guerra ara serà diferent, una guerra de
posicions

34. Schlieffen
Assassinat de
l’arxiduc
Atac d’Àustria
a Sèrbia
Inici de la
guerra amb
l’atac dels
alemanys
Es frenat amb la batalla del Marne
La guerra de movimentsLa guerra de moviments
(1914-15)(1914-15)

35. La guerra de posicionsLa guerra de posicions
(1915-16)(1915-16)
Guerra de posicions o de trinxeres
la guerra serà molt llarga
La guerra serà
diferent
- Mobilització massiva de recursos i efectius
economia de guerra (subordinació total a la guerra)
- Guerra econòmica entorpir les actuacions dels enemics
(guerra submarina, planificació per part dels governs)
- Utilització de la propaganda com a arma de guerra
- Desenvolupament de noves i poderoses armes
armes químiques, tancs, avions, metralladores ...
- Mentalitat del XIX, armes del XX: dimensió terrible de la
guerra
autèntica carnisseria (milions de morts) mai vista

36. Guerra
llarga
- És necessària una gran capacitat de resistència (econòmica,
psicològica)
potències centrals envoltades, mar és de GB
per això Alemanya inicià la guerra submarina
- Grans batalles i ofensives (Verdún, Somne)
no aconsegueixen trencar l’equilibri de forces
Front occidental
Estabilització dels fronts
Pràcticament inalterable durant gairebé 3 anys
Front oriental
grans victòries alemanyes (Tannenber, febrer 1917)
Rússia paralitzada pels problemes interns
també victòries dels aliats alemanys als Balcans
ara bé, la victòria definitiva dependrà del front occidental

37. -Trinxeres
-Ofensives de
desgast
Somme
Verdun
Itàlia
Romania
Bulgària
-Entren a la guerra
Guerra
submarina
-Alemanya inicia una

39. Ciutat d’Ypres, Bèlgica, el 1915

40. Màscara antigas, zèppelin
i bombardeig

41. Trinxera al front rus Ypres. Front francès

42. Mort a Champagne

44. La mundialització del conflicte
L’entrada d’Itàlia obre un nou front per Àustria-Hongria
(1915). Caporetto (novembre 1917)
L’entrada de l’Imperi otomà (1914) i Bulgària (1915), al
costat de les potències centrals, traslladà el conflicte als
Balcans.
Japó entrà al costat dels aliats portant la lluita al Pacífic.
Les colònies (tropes i voluntaris) participaren amb les seves
respectives metròpolis, estenent-se el conflicte a l’Àfrica,
el Pròxim Orient i l’Extrem Orient.
La guerra també s’estengué al mar: batalles navals
(Jutlàndia, entre França i Alemanya, 1916) i guerra
submarina.

45. Cavalleria índia Soldats colonials francesos

46. La crisi de 1917La crisi de 1917
arreu es manifesta clarament el cansament
problemes interns a diferents països
1917
any clau
- França: revolta de les tropes / Petain substitueix Neville
600 penes de mort (60 execucions)
- Alemanya: desmoralització / problemes de subministrament
- Desfeta turca
- Rússia: pateix la Revolució
al febrer: sí a la guerra / a l’octubre: sortir del conflicte
març 1918, Pau de Brest-Litovsk

47. Sortida de la guerra de Rússia
pot possibilitar la victòria alemanya
Entrada en el conflicte dels EUA:
els EUA eren un aliat clau de l’Entesa (préstecs, material)
Wilson, el gener es declara neutral, el 2/IV declara la guerra:
- la guerra submarina entorpeix les exportacions
l’afer del Lusitània és una excusa
- el govern alemany promet la col·laboració a Mèxic
telegrama Zimmerman
- la retirada de Rússia pot fer guanyar Alemanya
qui pagarà aleshores els crèdits?
Mohamed V,
soldà de Turquia
Wilson

48. Revolució russa (octubre 1917) i sortida
de la guerra (Pau de Brest-Litovsk)
Kerenski amb les tropes
russes.
Tsar Nicolau II
Pau de Brest-Litovsk, març 1918
Lenin

49. Hospital alemany a Berlín
Treball femení a la reraguarda

50. 1918, l’any de les grans1918, l’any de les grans
ofensivesofensives
Alemanya, debilitada, llença grans ofensives
vol la victòria abans de l’arribada de tropes dels EUA
de març a juliol, 5 grans ofensives alemanyes, fracassades
finalment, desfeta del Marne
greus problemes interns (revoltes)
EUA, Wilson impulsa Els 14 punts
com hauria de ser la pau
- rebuig a la diplomàcia secreta
- recolzament de la democràcia
- principi de les nacionalitats

51. Metralladora alemanya
Canó alemany (Gran Berta)
Llançaflames

52. Finalment, el novembre del 1918
Abdicació de l’emperador austro-hongarès
Abdicació del Kàiser
Armistici alemany
Fi de la gran guerra

53. L’organització de la pauL’organització de la pau
el tractat més destacat és el de Versalles
tracta la qüestió alemanya i la reconstrucció
europea
Diversos
tractats
Tractats mediatitzats per:
- Instauració del règim bolxevic rus (por a la seva extensió)
- Força d’Alemanya (gairebé guanya, pràcticament en solitari)
- Esfondrament dels grans imperis (Tur, A-H)
- Diversitat d’interessos dels guanyadors
- Necessitat d’evitar una nova guerra
en els tractats, dues qüestions claus:
reparacions de guerra
reivindicacions territorials

54. El tractat de
Versalles
- Clàusula de la responsabilitat
- No pot entrar en organitzacions internacionals
- Pèrdues territorials
- Alsàcia, Lorena, Prússia oriental, Eupen, Malmèdy,
Schlesvig, totes les colònies...
- Prohibició de l’Anschluss
- Limitació de la seva força militar
- Desmilitarització marge esquerra del Rin
- Pèrdua de la força aèria
- Limitació de la flota
- Reducció exèrcit a cent mil homes
Clemenceau (F), Lloyd
George (GB), Wilson
(EUA), Orlando (I)
imposició a Alemanya (diktat)
humiliada, duríssimes condicions
a la llarga, genera greus problemes
(IIGM)

55. Divisió d’Alemanya pel corredor polonèsDivisió d’Alemanya pel corredor polonès
Alsàcia i Lorena a França
Desmilitarització de la Renània
Pèrdua de totes les colònies
Clemencau i Wilson
Georges Clemencau,
president francès

56. - Ocupació del Sarre durant 15 anys
- Pagament de reparacions de guerra
220M marc or (totalment exagerada i impossible)
condicions duríssimes
provoquen tensions entre els mateixos guanyadors
- GB no vol ser tan dura (vol mantenir el control del mar)
- EUA no vol tanta humiliació (conscient de la seva força)
- Itàlia no obtindrà totes les seves demandes (protesta)
- França vol encara ser més durs
cal recordar però
imposició a Alemanya (diktat)
humiliada, duríssimes condicions
a la llarga, genera greus problemes
(IIGM)

57. el tractat de Saint Germain
Esquarterament imperi
perdrà: Hongria, Iugoslàvia, Galitzia, Txecoslovàquia
Prohibició de l’Anschluss
Limitació de l’exèrcit a 30.000 efectius
Àustria-Hongria
el tractat de Nevilly
Pèrdua de la Tràcia
Limitació de l’exèrcit a 20.000 efectius
Bulgària
el tractat de Trianon
Pèrdues territorials
Limitació de l’exèrcit a 35.000 efectius
Hongria

58. el tractat de Sèvres
Pèrdues territorials
l’Imperi es desmembra i passa a àrabs i grecs
els territoris àrabs sota mandats de França i GB
Limitació de l’exèrcit a 40.000 efectius
Turquia

59. Les conseqüències de la guerraLes conseqüències de la guerra
Ascensió dels EUA i el
Japó
Aparició de les nacionalitats europees
Inici de l’emancipació de les colònies
Política fronterera nefasta
a la llarga, multitud de conflictes
Canvis geopolítics
Declinar europeu
Revolució russa
Crisi democràcia
sorgiran Totalitarismes

60. Els tractats de pau
provoquen l’aparició de
nous Estats
Els tractats de pau
provoquen l’aparició de
nous Estats
Hongria, Txecoslovàquia, Iugoslàvia,
Polònia, Finlàndia, Estònia,
Lituània, Letònia

61. Dèficit de joves, població activa
Descens de la natalitat
Conseqüències demogràfiques
10M de morts, desapareguts, ferits i mutilats
Augment de la mortalitat

62. Crisi postguerra estimularà la tensió social
Augment racisme i xenofòbia
Conseqüències socials
Trencament del moviment obrer
Presa de consciència femenina (sufragisme)
Crisi de consciència
Augment del puritarisme
Arribada influències orientals
Dificultats integració excombatents

63. Subproducció, Inflació...
Alemanya pitjor
Endeutament d’Europa respecte els EUA
Reparacions de guerra
Conseqüències econòmiques
Gran devastació, sobretot
França
Nordamericans, grans beneficiats del
conflicte
Atorgaren crèdits, grans vendes

66. Ja durant la guerra Wilson proposa crear una
organització per preservar la pau mundial
Societat de Nacions
La Societat de Nacions
Guerra sense precedents per la magnitud del desastre
Garantir la pau (negociació, transparència)
Fomentar la cooperació internacional
Seu a Ginebra
Dos organismes bàsics:
- Assemblea General (45 estats)
- Consell
(guanyadors (F, EUA, GB, I, Japó) i 4 estats)
Fracassarà. No evitarà la II
GM

68. Sobre seguretat col·lectiva
Per tal de solucionar aquest problema es realitzà
el
Pacte de Locarno, 1925
Les dificultats dels primers anys de postguerra provoquen una crisi
política
Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra i
França ocupa el Ruhr
Reconciliació francoalemanya
Acceptació de les fronteres occidentals d’Alemanya
Acceptació del Pla Dawes, per afavorir el pagament de les reparacions
milloren les relacions diplomàtiques
Pacte Briand-Kellogg, 1928