1. 11. LA GUERRA FREDA I LA
POLÍTICA DE BLOCS (1945-1991)

2. 3 etapes
• Formació dels blocs: tensió (1945-1955)
• Coexistència pacífica: distensió (1956-1975)
• Retorn a la tensió (1975-1991)

3. Etapes de la
Guerra Freda
1945-1991
Tensió Coexistència Retorn a la
pacífica:
1945-1955 Distensió
Tensió
1956-1975 1976-1991
Divisió d’Alemanya Mur de Berlín 1962 Guerra de les Galàxies
Pla Marshall Guerra del Vietnam Salt 2
Comecom Tractat de no proliferació Invasió Grenada
Guerra de Corea Telèfon vermell Caiguda Mur de Berlín
OTAN Final caça de bruixes 1989
Pacte de Varsòvia Invasió Afganistan
Stalin Khruixov, Breixnev Andropov
Truman Kennedy, Johnson, Txernenko
Eisenhower Nixon, Ford, Carter Reagan

4. LA GUERRA FREDA : 1945-1991
• S'inicia un període marcat per tres eixos
principals:
• Fi de l'hegemonia europea
• Domini de dues grans potències ( Estats
Units i URSS )
• Naixement del Tercer Món.
• Europa queda dividida en dos blocs sota
la influència dels Estats Units i de la
URSS.

5. Causes:
• Règims polítics i econòmics oposats
(capitalisme-comunisme)
• Manteniment dels exèrcits d'ocupació als
diversos territoris i utilització del predomini
militar per establir les àrees d'influència.
• La Guerra Freda s'anomena així perquè, davant
el perill de la utilització d'armament nuclear, les
dues potències mai no es van enfrontar
directament en cap conflicte de gran abast, però
van intervenir militarment o mitjançant
pressions polítiques i econòmiques en tercers
països per evitar l'expansió del contrari.

6. L’EUROPA OCCIDENTAL:
Àrea d'influència angloamericana
• França • Suècia
• Itàlia • Finlàndia
• Regne Unit • Irlanda
• Bèlgica • Islàndia
• Holanda • RFA (Alemanya
• Dinamarca Occidental): zona de
• Noruega fricció.

7. L´EUROPA ORIENTAL:
Area d'influència soviètica (URSS)
• Polònia
• Txecoslovàquia
• Hongria
• Romania
• Bulgària
• Iugoslàvia
• Albània
• RDA (Alemanya Oriental): zona de fricció

8. Europa
dividida:
el teló d’acer

9. Bases americanes a la RFA

11. Estats Units
• Europa perd l'hegemonia en el terreny
econòmic i polític. Els Estats Units inicien
un període de forta empenta econòmica i
es converteixen en la primera potència
mundial.
• En el terreny polític es converteixen en
defensors de la pau al món i aquest
protagonisme es manté fins l'actualitat.

12. U.R.S.S.
( Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques)
• Econòmicament destrossada per la
guerra, aconsegueix recuperar-se gràcies
a la seva economia planificada.
• Políticament, per primera vegada surt de
l'aïllament i exerceix la seva influència
sobre els territoris ocupats militarment.

13. ALEMANYA ( zona de fricció ):
• Element principal de tensió entre les dues potències.
• Dividida en 4 zones d'ocupació sota administració militar.
• Berlín ( territori oriental) dividida en 4 zones sota d'administració militar de
França, el Regne Unit, Els Estats Units i la URSS.
• Proposta inicial: reunificar Alemanya sota un govern democràtic.
• Finalment, creació de dos estats alemanys com a conseqüència de la
tensió entre les dues grans potències.
• França, Gran Bretanya i Estats Units volen organitzar una administració
civil alemanya i potenciar un estat que s'integrés dins el camp occidental.
Tenien por que la reunificació s'inclinés cap a l'òrbita de Moscou.
• 1946: suspensió dels lliuraments a l'URSS per reparacions de guerra.
• 1947: unificació de les zones USA i britànica.
• 1948: incorporació de França a aquesta unificació.
• 1948: bloqueig de Berlín. Suspensió per part soviètica de les
comunicacions per terra des de les zones occidentals d'Alemanya amb els
tres sectors no soviètics de la ciutat. Pont aeri alternatiu (USA).
• 1948 Les tres potències occidentals imposen la creació de la R.F.A. (
República Federal Alemanya )
• 1949 Es crea la R.D.A. ( República Democràtica Alemanya ) a la zona
Soviètica.
• Antagonisme creixent RFA-RDA
• 1961 Construcció del Mur de Berlín com a conseqüència de la forta tensió
entre els dos blocs.
• 1989 Caiguda del Mur de Berlín.

14. França
• La força política de De Gaulle va fer que els aliats no
tractessin França com un país vençut,malgrat que el
govern de Vichy s'havia aliat amb Hitler ( Pétain).
• De Gaulle va formar un govern provisional i va governar
fins el 1946 en que va perdre les eleccions davant una
coalició de comunistes, socialistes i MRP (similar a la
democràcia cristiana).
• Els comunistes al cap de poc temps són expulsats del
govern i es converteixen en una força política en
recessió.
• Situació del país:
• Crisi econòmica
• Problemes de les colònies
• Tensió internacional
• Agitació social.

15. Itàlia
• Es constitueix en república ( referèndum 2-6-46)
i rebutja la monarquia pro feixista.
• El partit comunista adopta la via democràtica i
actua com a moderador seguint les directrius de
Moscou de mantenir l'equilibri territorial de Ialta i
Postdam.
• La pugna comunisme-democràcia cristiana serà
la constant de la política italiana. La democràcia
cristiana governa a partir de 1948.

16. Àustria: zona de fricció
• Havia format part de l'antic Reich (Àustria i
Alemanya).
• Recupera la seva identitat com a país,
però continua ocupat per les grans
potències fins el 1955.
• Es configura com una democràcia
parlamentària i com a estat neutral.

17. Polònia, Txecoslovàquia, Romania, Albània...
(Bloc oriental)
• Es restauren les llibertats democràtiques sota la
tutela, influència i ocupació de l'exèrcit soviètic.
• Es procura que els ressorts del poder els ocupin
els comunistes.
• Es transformen progressivament en
“democràcies populars”, a la pràctica dictadures
dels diversos partits comunistes i dels seus
dirigents dirigits per Stalin des de Moscou.

18. Zones de tensió:
• Mediterrània Oriental (Pròxim Orient)
• Turquia, Iran i Grècia van ser escenari de
la intromissió de les grans potències.

20. 1.1 Antics aliats, enemics nous:
la Guerra Freda
Guerra Freda:
el món dividit en
dos blocs
Bloc occidental: Bloc comunista:
Estats Units URSS
Política: democràcia Política: dictadura
Economia: capitalisme Economia: comunisme
Societat: de classes Societat: sense classes

22. 1.2 Els orígens de la ruptura

23. 1.2 Els orígens de la ruptura
• Conferència de Jalta (1945): Europa dividida en dues
zones d’influència.
• Stalin impulsa les “democràcies populars” als països de
l’est.
• Països de l’Est: Polònia, Romania, Hongria,
Txecoslovàquia, Bulgària, RDA, Albània, Iugoslàvia.
• El poder controlat pel Partit Comunista en aquests
països.
• Els Estats Units promouen l’expulsió del poder dels
partits comunistes en els governs de coalició formats
després de la guerra en els següents països: França,
Itàlia, Bèlgica i Dinamarca.
• Intervenció britànica a Grècia per frenar l’avenç
comunista.
• Vaixells de guerra americans a la Mediterrània per frenar
l’expansió del comunisme.

24. 1.3 El Pla Marshall i la resposta soviètica

25. 1.3 El Pla Marshall i la resposta soviètica
• 1947: màxima tensió i ruptura
• Truman ofereix suport polític i militar als països
amenaçats pel comunisme.
• Pla Marshall: programa d’assistència a Europa
per la reconstrucció.
• Condicions per rebre ajut del Pla Marshall:
expulsar els ministres comunistes del govern.
• Rebutjat per la URSS i pels països de l’est.
• Fundació del COMECOM a la zona soviètica.
• Acord dels dirigents comunistes de liderar les
lluites revolucionàries i donar suport als països
comunistes d’arreu del món.

26. EL PLA MARSHALL (1948-1952)
• Consisteix en un projecte econòmic d'injecció de capital nord-americà
per tal de reconstruir les economies europees.
• Va ser acceptat per 16 països.
• El mètode utilitzat eren els acords bilaterals entre el govern d´USA i els
governs dels països interessats.
• Els països europeus van destinar aquests diners bàsicament en
infraestructures ( transports, instal·lacions públiques, construcció...).
• Beneficis per USA:
• Eviten una crisi de sobreproducció.
• Asseguren la continuïtat de la demanda
• Estenen la seva influència sobre Europa.
• Eviten que Europa adopti el model econòmic i polític de l'URSS.
• El bloc soviètic no accepta els ajuts, excepte Iugoslàvia que es beneficia
de l'ajut nord-americà.
• Resultats del Pla Marshall: L'economia d'Europa creix i al 1959 ja ha
aconseguit els índexs de 1939. En el terreny polític es consolida la
divisió en dos blocs.

27. EL COMECOM ( Consell d'assistència
Econòmica Mútua) 1949
• El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), també
conegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb
l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les
democràcies populars i l‘URSS.
• També se'l va anomenar el "pla Marshall soviètic".
• Els seus objectius eren potenciar la integració econòmica dels
països socialistes i constituir l'esfera del ruble enfront del dolar.
• Va ser fundat per l'URSS, Bulgària, Hongria, Polònia, Romania i
Txecoslovàquia inicialment, però s'hi van acabar afegint Albània i la
RDA.
• Inicialment va ser més un gest antiamericà que un organisme actiu,
però cap el 1956 va començar a funcionar en els països del bloc de
l'est.
• Finalment, l'organisme es va dissoldre durant el mandat de Mikhaïl
Gorbatxov, com a conseqüència del seu programa de reformes
econòmiques (perestroika).

28. 1.4 La crisi alemanya i el blocatge de Berlín

29. ALEMANYA 1945

31. El mur de Berlin
• Berlín va quedar dividida en dues zones, la comunista i la
democràtica.
• La ciutat està situada en zona de la RDA.
• Es va construir el mur de Berlin per evitar que la població de la
RDA passés a zona de la RFA.

32. Conseqüències: la divisió
d’Alemanya
• Alemanya va quedar dividida en dos
estats, la RDA i la RFA.
• República Democràtica Alemanya
(RDA), sota el control de la URSS i amb
un sistema comunista.
• República Federal Alemanya (RFA),
democràcia capitalista sota la
influència dels Estats Units.

34. 1.5 Aliances militars dels blocs

35. OTAN
( Organització del Tractat de l‘Atlàntic Nord)
• Coalició militar fundada l'any 1949.
• Objectius: l'autodefensa col·lectiva en cas d'una
guerra a Europa.
• Països integrants: Canadà, Estats Units,
França, Regne Unit, Itàlia, Dinamarca, Bèlgica,
Luxemburg, Holanda, Noruega, Islàndia,
Portugal,Grècia(1951), Turquia(1951),
RFA(1954).
• Espanya 1982

36. Pacte de Varsòvia
• Coalició militar fundada l'any 1955.
• Objectiu: intervenció militar a Europa en
cas de conflicte.
• Països integrants: URSS, Txecoslovàquia,
Hongria, Polònia, Bulgària, Romania,
RDA, Albània (fins 1968).

38. 2.1 LA GUERRA DE COREA ( 1950-1953 )
• 1945 Corea dividida en dues zones separades pel
paral·lel 38.
• Al sud, ocupat per l'exèrcit nord-americà, govern pro
occidental presidencialista.
• Al nord, ocupat per les tropes soviètiques, règim
comunista.
• 1948 Divisió oficial en dos estats: República de Corea
( sud ) i República Democràtica Popular de Corea
(nord)
• 1950 Corea del Nord envaeix Corea del sud. Tres
anys de guerra per tornar a la situació anterior de divisió
del país.
• Model d'enfrontament de les dues superpotències a
tercers països.

40. 2.2 LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-1975 ):
• Orígens en el procés de descolonització d'Indoxina
• Divisió del territori en dues zones separades pel paral·lel
17.
• Al nord, règim comunista ( Ho Chi Minh )
• Al sud, govern dictatorial pro occidental.
• Al sud, els americans van rellevar els francesos, primers
colonitzadors.
• Lluita de guerrilles (1960) amb la creació del Vietcong,
d'orientació comunista.
• Intensificació de la presència americana en forma d'ajut
econòmic i militar.
• Llarga guerra de desgast.
• Derrota americana i creació de la República Socialista
del Vietnam.
• Desprestigi internacional dels Estats Units a causa dels
mitjans utilitzats en aquesta guerra.

43. 2.3 El conflicte intern de Cambodja
• Conflicte intern aguditzat per la intervenció dels blocs.
• 1967 Creació dels Khmers rojos, braç armat del Partit
Comunista de Cambodja.
• Inici d’una guerra de guerrilles entre aquesta facció i el
govern de dretes del país, que tenia el suport dels
EEUU.
• Després de la retirada americana del Vietnam (1975) els
Khmers Rojos van ocupar la capital i van implantar una
cruel dictadura dirigida per Pol Pot.
• Grans matances de població.
• La dictadura va acabar amb la intervenció del Vietnam
comunista.

45. 2.4 El conflicte del Canal de Suez (1956)
• Nasser, president d'Egipte i líder del
moviment panarabista, decreta la
nacionalització del Canal de Suez.
• Ofensiva militar de Gran Bretanya, Israel i
França contra Egipte.
• L´URSS i els EEUU condemnen l'acció.
• Retirada de les tropes sota la supervisió
dels cascos blaus de l'ONU.

49. 2.5 LA CRISI DELS MISSILS A CUBA (1962 )
• 1959 Revolució castrista.
• 1961 Ruptura de relacions diplomàtiques Cuba-Estats
Units
• Temptativa d'invasió de l'illa de Cuba per Estats Units a la
badia Cochinos, que va fracassar.
• Política d'aïllament diplomàtic i econòmic de Cuba per part
dels Estats Units.
• 1962 Crisi dels míssils: La Unió Soviètica instal·la míssils
nuclears orientats cap a territori dels Estats Units.
• Gran tensió i intervenció de l'ONU.
• Desmantellament dels míssils.
• Els americans es comprometen a respectar el règim
castrista i aixecar el bloqueig.
• Obertura de diàleg entre les dues superpotències: telèfon
vermell, com a via d'intervenció ràpida en cas de conflicte.
• 1963 Acord de prohibició d'armes atòmiques.

52. 3.1 Els primers signes del desglaç
• Mort d' Stalin (1953)
• Nikita Khruixov nou dirigent de l’URSS
• Procés de desestalinització
• Inici de la coexistència pacífica
• Estats Units: Eisenhower president (1953-1961)
• Destitució del senador McCarthy, impulsor de la
“caça de bruixes” repressió política molt dura
contra els comunistes.
• J.F. Kennedy (1960-1963) dona suport a la
coexistència pacífica. Lluita contra la pobresa i
la discriminació racial.

53. 3.2 Cap a la distensió internacional
• Període de diàleg entre les dues
superpotències.
• Causes:
• Cursa d’armaments sense sentit
• Moviment de Països No Alineats, que
trenca l’equilibri territorial.
• Raons econòmiques: excés de despesa
militar i necessitat d’obrir mercats.
• Diversos tractats de no proliferació
d’armes nuclears.

57. 3.3 Torna la tensió
• Derrota dels Estats Units a Vietnam (1975)
• Crisi del petroli de 1973
• Etapa de distensió: acords i mesures de col·laboració
entre els blocs.
• Desgast de la supremacia americana al món ( Jimmy
Carter 1976-80)
• Política de replegament internacional dels demòcrates,
partidaris de la negociació pactada i de la defensa dels
drets humans.
• 1979 Nous conflictes: Nicaragua, Iran, Afganistan...
• Crisi dels euromíssils: rebuig de la opinió pública
europea.
• Boicot als Jocs Olímpics de Moscou
• Etapa Reagan: cursa d'armaments. Fi de l'etapa de
distensió. Guerra de les Galàxies (1983)

61. 4. Problemes interns dels blocs

62. 4.1 Dissidències de Iugoslàvia i Xina
• 1948 Ruptura entre l’URSS i Iugoslàvia
• Les mesures del Mariscal Tito van allunyar Iugoslàvia de
l’orbita soviètica
• Nou model: socialisme autogestionari
• Iugoslàvia no entra al Pacte de Varsòvia
• Tito impulsa el moviment de països “No alineats”
• Stalin denuncia la política de Tito i els perills d’allunyar-
se de la tutela de l’URSS.
• 1949 Revolució Xinesa: s’instaura un règim comunista,
que entra a l’òrbita soviètica.
• 1959 Tensió i diferències importants entre els dos
països. La Xina abandona el bloc comunista i inicia un
camí polític propi.
• Seguint el seu exemple, Albània també abandona el
bloc comunista.

63. 4.2 Revoltes a Hongria i Txecoslovàquia
HONGRIA 1956
• Octubre 1956 : Inici a Hongria d’un moviment sindicalista que reivindica
la millora de les condicions de vida del país, la llibertat de premsa i la
retirada de les tropes soviètiques.
• Nou govern, amb liberals i socialdemòcrates.
• Es declara la neutralitat i Hongria deixa el Pacte de Varsòvia
• Una part dels dirigents comunistes reclamen la intervenció soviètica
• Novembre 1956: Intervenció de les tropes soviètiques i fi de la rebel·lió.
TXECOSLOVÀQUIA 1968
• Aspiracions de liberalització de gran part de la població.
• Primavera de Praga: procés d’obertura i democratització. Socialisme
més humà.
• Oposició a les reformes d’una part del partit comunista i de l’URSS
• Agost 1968: intervenció de les tropes soviètiques i aixafament de la
revolta.

64. 4.3 Les dissidències del bloc occidental
• - RFA: política de conciliació i més independència del
canceller Willy Brandt. Aproximació a la RDA i al bloc
comunista. Normalització de les relacions diplomàtiques
RFA-RDA.
• - França: Discrepàncies amb els Estats Units. De Gaulle
retira el país de l’OTAN.
• - 1948 Consell d’Europa: apropien franco-alemany i
defensa de l’europeisme.
• - 1957 Tractat de Roma: Inici de la creació de la CEE,
important pel procés d’unitat europea.
• - Oposició europea a la política imperialista dels Estats
Units, sobretot a Amèrica Llatina, on donava suport a
dictadures o intervenia militarment, per defensar els
interessos econòmics de les multinacionals nord-
americanes.

67. Presidents EEUU
• H. C. Hoover (1929-1933)
• Franklin D. Roosevelt (1933-1945)
• Harry Truman (1945-1953)
• D. Eisenhower (1953-1961)
• John F. Kennedy (1961-1963)
• Lyndon Johnson (1963-1969)
• Richard Nixon (1969-1974)
• Gerald Ford (1974-1977)
• Jimmy Carter (1977-1981)
• Ronald Reagan (1981-1989)
• George H.W. Bush (1989-1993)
• Bill Clinton (1993-2001)
• George W. Bush (2001-2009)
• Barak Obama (2009)