4. El Consolat 1799-1804
• Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat
l’any 1799, amb el suport de l’exèrcit, i va
posar fi a l’etapa de la Revolució Francesa
(1789-1799).
• El seu objectiu era posar ordre al país
després de la llarga etapa revolucionària.
• 1799-1802 Etapa del Consolat, govern
format per 3 membres, en el que Napoleó
era el principal.
• El 1802 va ser nomenat cònsol vitalici i va
concentrar tot el poder en la seva persona.
5. El govern de Napoleó...
• Estableix un govern personalista i autoritari.
• Governa per decret.
• Vol donar estabilitat a França i dóna més poder a
la burgesia moderada. En canvi margina els
radicals (absolutistes i revolucionaris).
• Estableix el liberalisme econòmic.
• Crea el Banc de França i el paper moneda.
• Deixa tornar els exiliats
• Crea els liceus o escoles de l’estat
6. El Consolat: reformes
• Administrativa: va centralitzar
l’administració de l’estat i va consolidar
l’organització de França en departaments,
dirigits per un prefecte.
• Legislativa: va promulgar el Codi Civil i
altres codis (1804) , unificant les lleis
franceses.
• Va signar un Concordat (1801) amb
l’església catòlica per normalitzar les
relacions entre França i Roma.
8. Codi Civil Napoleònic 1804
• És un recull de totes les lleis civils
que hi havia a França abans de
Napoleó.
• Confirmava l’abolició dels privilegis
de l’Antic Règim i la igualtat de tots
els ciutadans davant la llei.
• Napoleó les va unificar i el seu codi
va ser un model per modernitzar les
lleis d’altres països europeus.
• Les lleis civils són les que es
refereixen a les persones privades.
Regulen el matrimoni, el divorci, la
filiació, els costums, les herències, les
adopcions, ...
• Actualment encara és vigent a França,
amb les corresponents modificacions i
actualitzacions.
10. L’Imperi 1804-1814
• L’any 1804 es va sentir tan poderós que es
va proclamar emperador dels francesos.
• El seu prestigi es va fonamentar en la seva
capacitat militar, que li va permetre
vèncer els monarques absoluts europeus i
apoderar-se de gran part d’Europa.
• A tots els territoris conquerits imposa les
idees revolucionàries franceses: abolició
de l’Antic Règim, igualtat davant la llei,
liberalisme econòmic...
14. Les victòries de
Napoleó van
contribuir a
l’expansió de les
idees liberal per
Europa
15. Derrota de Napoleó a Trafalgar 1805
• Batalla naval entre la flota
francesa i espanyola
contra la Gran Bretanya.
• Derrota franco-espanyola.
• Espanya era aliada de
França.
16. La Guerra del Francès: 1808-1814
derrota de Napoleó a Espanya
• Napoleó va ocupar Espanya el 1808.
• Va imposar el seu germà Josep I
Bonaparte com a rei.
• Va ser derrotat pels “patriotes” espanyols
el 1814.
• Va ser l’inici de la fi de l’imperi
Napoleònic.
19. La derrota de Napoleó
• Derrota a Espanya 1812
• Fracàs francès a Rússia 1813
• Coalició antifrancesa de països europeus
• Ocupació de París 1814
• Derrota de Napoleó a Waterloo 1815
21. L’etapa Napoleònica
1799-1815
Consolat
1799-1804
Imperi
1804-1815
Estabilitat política
Limitació llibertat d’expressió
Beneficia la burgesia
Margina els absolutistes,
els republicans i els jacobins
Expansió territorial
Ocupa gran part d’Europa
Derrota de Trafalgar (1805)
Ocupació d’Espanya (1808)
Invasió de Rússia (1812)
Derrota de Waterloo (1815)
Reforma administrativa
Divisió en departaments
Codi Civil (1804)
Concordat
Explotació econòmica
dels territoris conquerits
Principis de la Revolució
24. RESTAURACIÓ 1815-1848
S’anomena així a l’etapa de la
història que es caracteritza pel retorn
a l’absolutisme i a l’Antic Règim,
després de la Revolució Francesa i de
l’etapa Napoleònica.
25. EL CONGRÉS DE VIENA (1815)
Les potències absolutistes
(Àustria, Prússia, Rússia ) i el
Regne Unit , després de derrotar
Napoleó, es reuneixen a Viena i
acorden tornar al sistema que
tenia Europa abans de la
Revolució Francesa, és a dir, a
l’absolutisme.
26. LA SANTA ALIANÇA (1820):
Acord entre les potències
absolutistes que havien derrotat
Napoleó (Àustria, Prussia,
Rússia...).
Es comprometen a actuar
militarment als països on hi hagi
revolucions liberals, per imposar
l’absolutisme.
27. Retorn a l’absolutisme
Moltes de les reformes socials i polítiques que
l'ocupació francesa havia introduït a diferents
Estats amb l'aplicació del Codi Civil Napoleònic,
foren cancel·lades. Es restaura el poder absolut
dels monarques, es restauren els privilegis de la
noblesa, es restaura el poder de l'Església;
es restauren aquells valors que la Revolució i
l'Imperi havien trepitjat.
En lloc de voluntat general, s'imposa la llei divina
natural; en lloc de la sobirania del poble, la
sobirania personal de l'amo i senyor natural; en lloc
d'igualtat davant la llei, jerarquia i privilegi.
32. Oposició a
La Restauració
LIBERALISME NACIONALISME
Sobirania Nacional
Constitució
Divisió de poders
Igualtat davant la llei
Defensa dels drets dels pobles
Dret de cada nació a ser un estat
Reivindicació nacionalista:
Quan una nació volia
constituïr-se com a estat.
Clandestinitat
Insurrecció com a mitjà
Intel·lectuals i classes mitjanes
33. EUROPA
Primera meitat
Segle XIX
Grans imperis
que dominaven
diverses nacions
Nacions
fragmentades
en diversos estats
Imperi Austríac
Imperi Turc (Otomà)
Imperi Rus
Itàlia
Alemanya
42. Revolucions burgeses A tota Europa
Primera meitat Segle XIX
Tres onades revolucionàries:
1820 1830 1848
A la segona meitat del segle XIX la major part dels
Estats europeus eren monarquies o repúbliques
liberals i parlamentàries
43.
44. A partir de 1830:
EUROPA DIVIDIDA
EN DOS BLOCS
LIBERAL ABSOLUTISTA
França, Regne Unit
Espanya, Portugal
Àustria, Prussia
Rússia
48. ANTIC RÈGIM
Segle XVIII
ESTAT LIBERAL
Segle XIX
POLÍTICA Monarquia absoluta
Súbdits
Sistema parlamentari o
Constitucional.
Monarquia o república
Ciutadans
ECONOMIA Agrícola i ramadera
Tècniques tradicionals
De subsistència
Règim senyorial
Capitalista o de mercat
Propietat privada
SOCIETAT Estamental
Privilegiats
No privilegiats
Per naixement
De classes
Burgesia i proletariat
Per poder econòmic
DEMOGRAFIA Alta natalitat I alta
mortalitat
Poc creixement de la
població
Transició demogràfica
Baixa la mortalitat
Creixement de la població
49. ELEMENTS DE L’ESTAT LIBERAL:
SOBIRANIA NACIONAL El poder és de la nació, formada per ciutadans
amb drets i deures.
CONSTITUCIÓ Llei fonamental a partir de la qual es fan totes
les altres lleis.
DIVISIÓ DE PODERS Legislatiu, executiu i judicial
SUFRAGI Dret dels ciutadans a escollir els seus
representants.
IGUALTAT DAVANT LA LLEI Les mateixes lleis per tothom.
DRETS INDIVIDUALS Reunió, associació, premsa, expressió...
LLIBERTAT ECONÒMICA L’Estat no ha d’intervenir en l’economia.
Economia de mercat o capitalista
50. Els tres poders de l’estat:
la divisió de poders de Montesquiu
• Fa les lleis
• Congrés dels Diputats i Senat Legislatiu
• Fa que s’apliquin les lleis
• Govern Executiu
• Fa que es compleixin les lleis
• Jutges i magistrats Judicial
51.
52. ELECCIONS
SUFRAGI
CENSATARI
Fins finals segle XIX
SUFRAGI
UNIVERSAL
MASCULÍ
A partir de
finals segle XIX
SUFRAGI
UNIVERSAL
Durant el segle XX
Només homes,
majors d’edat,
amb cert nivell de renda
i que pagaven impostos
a l’estat
Tots els homes
majors d’edat
Tots els homes i
dones majors
d’edat
53. Partits polítics:
Agrupacions de persones
amb idees comuns i que
presenten un programa
d’actuació al Parlament
Parlament:
Assemblea formada pels
diputats sorgits de les
eleccions. Constitueix el
poder legislatiu.
Govern:
Organisme format per
un president i els seus
ministres. Constitueix el
poder executiu
54. El govern ha de tenir la
confiança del Parlament,
per tan governa el partit o
coalició que obté la majoria
absoluta de diputats (la
meitat més un)
57. La unificació d’Itàlia (1)
• Des de l’Edat Mitjana Itàlia només era una denominació
geogràfica.
• Estava formada per diversos estats independents, amb
règims absolutistes: Llombardia, Veneto, Parma, Mòdena,
Lucca i Toscana (territoris controlats per l’Imperi Austríac),
els Estats Pontificis (sobirania del Papa), el Regne de
Piemont-Sardenya i el Regne de les Dues Sicílies.
• El Piemont i la Llombardia van iniciar la revolució industrial
cap al 1830.
• Es van difondre per Itàlia les idees del liberalisme, a partir
de les onades revolucionàries de 1820, 1830 i 1848.
• Simultàniament s’inicia un moviment nacionalista de caire
cultural, el “Risorgimento” , que reivindica el prestigi cultural
de la llengua italiana.
58. La unificació d’Itàlia (2)
• A partir de 1849, el regne de Piemont inicia un procés de
modernització política (liberalisme) i econòmica
(capitalisme). Els seus impulsors van ser el rei Victor
Manuel I i el seu primer ministre Cavour.
• El Piemont inicia el procés d’unificació d’Itàlia amb la
incorporació de la Llombardia i els ducats del nord
d’Itàlia (1859).
• Al sud, Garibaldi ocupa el regne de les Dues Sicílies
(1860).
• Més tard s’incorporen els Estats Pontificis i la resta de
territoris (1871)
• Finalment, tota Itàlia s’unifica i accepta Victor Manuel I
com a rei.
62. La unificació d’Alemanya
• Territori d’Alemanya dividit en diversos territoris des de l’Edat
Mitjana.
• Després del Congrés de Viena (1815) estava formada per 38 petits
estats, units en la Confederació Germànica. Els més importants
eren Prússia i Àustria.
• Amb les revolucions de 1830 i 1848 es manifesten sentiments
nacionalistes i unificadors en aquests territoris.
• El 1834 es funda el Zollverein, impulsat per Prússia. Era una unió
duanera i mercantil, sorgida per les noves necessitats que
provocava la revolució industrial. Recels d'Àustria.
• El procés d’unificació va ser encapçalat per Prússia, que es va
convertir en la primera potència econòmica d’Europa.
• El líder de la unificació va ser Otto Von Bismark, primer ministre de
Prússia.
• 1866 Guerra entre Prússia i Àustria per l’hegemonia. Triomf de
Prússia. Àustria queda exclosa del futur nou estat alemany.
• Guerra entre Prússia i França. Derrota de França (1871).
• Es forma l’Imperi Alemany (Segon Reich) amb Guillem I com a
emperador.
69. Unificació
d’Itàlia i alemanya (1871)
Itàlia Alemanya
Piemont Prussia
Victor Manuel II
Cavour (Nord)
Garibaldi (sud)
Segon Reich
Guillem I
Otto Von Bismark
72. HISTÒRIA DE
L’ART
PREHISTÒRIA
3 milions fins
3000 a.C.
EDAT ANTIGA
3000 a.C. Fins
476 d.C.
EDAT MITJANA
Segles V al XV
EDAT
MODERNA
Segles XVI,
XVII i XVIII
EDAT
CONTEMPORÀNIA
Segles XIX i XX
Art Rupestre
Art Egipci,
Art Clàssic
(Grècia i Roma)
Art Preromànic,
Romànic, Gòtic,
Islàmic, Bizantí
Renaixement,
Barroc,
Rococó
Neoclàssic,
Romanticisme,
Realisme,
Avantguardes
(Impressionisme,
Cubisme,
Modernisme,...
75. NOUS ESTILS
ARTÍSTICS
SEGLE XIX
NEOCLASSICISME
1770-1820 aprox.
ROMANTICISME
1820-1848 aprox.
REALISME
1840-1880 aprox.
GOYA
(1746-1828)
76. Neoclassicisme ( 1770-1820 aprox. )
Es un estil artístic inspirat en l‘art clàssic (grecoromà)
Característiques: actitud racional i freda i imitació dels
models grecs i romans.
Coincideix amb el regnat de Lluís XVI i amb la
Revolució Francesa, però sobretot és l'estil artístic de
l'època de Napoleó ( 1804-1814 ).
Edificis:
Església de la Madeleine( França ) de Vignon
Porta de Brandenburg ( Berlin ) de Langhans
Museu del Prado (Madrid) de Villanueva
Puerta de Alcalà (Madrid) de Sabatini
Panteó o església de Santa Geneviève ( París ) de Soufflot
77. NEOCLASSICISME
ARQUITECTURA
ESCULTURA
PINTURA
Recupera elements
de l’art clàssic: columna i
cúpula
Crea grans espais Circulars
Grandiositat
Senzillesa de línies
Vol destacar el poder dels
monarques
Retorn al passat clàssic
Interès per la figura humana
Temàtica mitològica
Fredor formal
Composició simple
Figures posades de manera
Lògica i ordenada
Temes: antiguitat i temes polítics
Església de la Madeleine (França)
de Vignon
Porta de Brandenburg (Berlin)
de Langhans
Museu del Prado (Madrid)
de Villanueva
Puerta de Alcalà (Madrid)
de Sabatini
Panteó de Santa Geneviève (París)
de Soufflot
Canova: màxim representant
Eros i Psyque: obra més important
David: màxim representat
Obres destacades:
El Jurament dels Horacis
La morts de Marat
La coronació de Napoleó
87. ROMANTICISME (1820-1848 aprox.)
Moviment artístic i cultural.
És també una actitud davant la vida.
Coincideix amb el període de les revolucions burgeses i
els nacionalismes.
Va tenir influències en la literatura (Lord Byron), la
música (Beethoven, Chopin, Schubert, Wagner)
Característiques:
Exaltació de la subjectivitat i els sentiments
Defensa de la llibertat de l’individu i de les nacions
88. ROMANTICISME: pintura
Sensació de moviment,
exaltació del color,
predomini del color sobre el dibuix,
pinzellada solta.
Temes polítics i paisatges
Artistes destacats:
Delacroix, Gericault i Friedrich
92. REALISME (1840-1880 APROX.)
Moviment cultural que es manifesta sobretot en la literatura i en la
pintura.
Els artistes volen plasmar la realitat més propera i quotidiana.
La industrialització a Europa ha provocat l'aparició d'un proletariat
nombrós que pateix les conseqüències del capitalisme liberal: llargues
jornades laborals, condicions pèssimes de treball, habitatges indignes...
Els artistes realistes prenen partit per aquestes classes més humils i
són artistes compromesos amb els problemes polítics i socials.
Característiques:
Captació directa de la realitat, sense cap tipus d’idealització.
Temes: el treball i els treballadors, la vida a l’aire lliure, la ciutat, els
paisatges, la mort...
Artistes destacats: Millet, Courbet, Daumier, Fortuny
97. GOYA (1746-1828):
Estil personal, no es pot classificar.
Un dels artistes més destacats de la història de l’art.
Trajectòria dividida en 4 etapes:
Fins 1792: temes costumistes (cartrons per a tapissos)
1793-1808: temes realistes (la família de Carles IV).
1808-1819: temes condicionats per la guerra del Francès (els
afusellaments del 3 de maig).
1820-1828: marginat de la vida social. Visió extremadament crítica
de la condició humana (pintures negres)
Característiques de la seva obra:
Predomini del color sobre el dibuix
Pinzellada solta i textura gruixuda
Gran expressivitat
Visió crítica de la realitat
