1. Tema 6:Tema 6:Tema 6:Tema 6:
La Primera Guerra MundialLa Primera Guerra MundialLa Primera Guerra MundialLa Primera Guerra Mundial
i la Revolució Russai la Revolució Russai la Revolució Russai la Revolució Russa

3. La Primera Guerra Mundial es coneix
com la Gran Guerra, perquè mai en
un conflicte hi havia intervingut
tants països.
Va començar el 1914 i va acabar el
1918.

4. Les causes de la guerra
La “pau armada”
El sistema d’aliances
La rivalitat entre les grans potències
La qüestió d’Orient o el conflicte dels Balcans
La rivalitat per l’expansió colonial

5. La pau
armada
•Període de pau aparent que els estats aprofiten per preparar-se
per la guerra.
El sistema
d’aliances
•Pactes i formació de blocs pels interessos de les potències. Triple
Aliança i Triple Entesa.
Rivalitats entre
potències
•França i Alemanya s’enfronten pel control d’Alsàcia i Lorena.
•Gran Bretanya i Alemanya rivalitzen pel control del comerç marítim
internacional.
Rivalitats
colonials
•Els grans imperis colonials (Gran Bretanya, França, Rússia,
Japó...)rivalitzen pel control dels territoris a Àfrica i Àsia.
El conflicte
dels Balcans
• La desintegració de l’imperi Turc a la zona dels Balcans havia donat lloc a
l’aparició de nous estats independents (Grècia, Romania, Bulgària, Sèrbia,
Montenegro i Albània), que rivalitzaven entre ells per ampliar els seus dominis
• les dues grans potències de la regió, l’imperi Austrohongarès i Rússia, volien
estendre la seva influència a la regió i rivalitzaven. Es crea una zona de tensió.

9. L’Imperi otomà el 1600

15. •Assassinat de l’arxiduc
Francesc Ferran, hereu
de la corona d'Àustria-
Hongria, a Sarajevo,
per un estudiant serbi.
El
detonant

16. Aliats
Triple Entesa:
França
Regne Unit
Rússia (fins 1917)
Estats Units (1917)
Sèrbia, Montenegro,
Bèlgica, Japó, Itàlia
(1915), Portugal i
Romania (1916),
Grècia, Xina
Imperis
centrals
Triple Aliança:
Alemanya
Austria-Hongria
Itàlia (fins 1915)
Bulgària (1915)
Imperi Otomà
Els bàndols de la guerra

20. • Front occidental (Bèlgica i França)
• Front oriental (Rússia).
• Ocupació ràpida de l’exèrcit alemany.
Guerra de moviments
“Guerra llampec”
1914
• Estabilització i estancament dels fronts.
• Batalla del Marne (1914).Victòria aliada al front occidental.
• Batalla de Tannenberg (1914). Victòria alemanya al front oriental.
• Batalla de Verdum (1916): ofensiva alemanya fracassada.
• Batalla del Somme (1916): ofensiva francesa fracassada.
• Batalla naval de Jutlàndia (1916): victòria britànica.
Guerra de posicions o
de trinxeres
1915-1916
• Estats Units entra a la guerra al bàndol aliat(1917).
• Rússia es retira de la guerra (Tractat de Brest-Litovsk
1918).
• Ofensiva aliada.
• Derrota dels Imperis Centrals i fi de la guerra.
• Segona batalla del Marne (1918): fracàs alemany.
Fase final de la guerra
i desenllaç
1917-1918
Les etapes de la guerra

25. Les conseqüències de la guerra
• Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Hongria,
Àustria, Polònia, Finlàndia, Estònia,
Letònia, Lituània
Nous estats
• Austrohongarès, Otomà
• Rússia es converteix en URSS
• Alemanya es converteix en república
Imperis que
desapareixen
• Tractat de Versalles 1919:
• Alemanya responsable de la guerra. Ha de
pagar indemnitzacions als països guanyadors.
• Ha de tornar Alsàcia i Lorena a França.
Renunciar a totes les seves colònies. Ha de
reduir l’exèrcit i només defensiu.
Tractats de
Pau

26. • 10 milions morts
• 30 milions ferits
• Efectes demogràfics catastròfics.
• Pèrdues materials molt importants
Pèrdues
humanes i
materials
• Declivi econòmic d’Europa.
• Ascens econòmic dels Estats Units i JapóCanvis econòmics
• Jornada setmanal de 40 hores
• Incorporació massiva de les dones al món del
treball
• Dret de vot de les dones a Gran Bretanya .
• Consolidació del sufragi universal masculí.
Canvis socials
• Organisme internacional
• Objectiu: Impedir l’esclat d’un nou conflicte i
mantenir la pau al món a través del diàleg
diplomàtic entre els estats.
La Societat de
nacions 1919

27. Europa 1914

28. Europa 1919

29. EUROPA 1919

35. Les armes de la “Gran Guerra”
• Carros de combat o tancs
• Armes químiques
• Avions i globus dirigibles (Zepelins)
• Metralladores
• Canons antiaeris
• Llançaflames
• Granades
• Llançagranades
• Fusells automàtics
• Cuirassats
• Submarins

44. La Revolució
Russa 1917

45. Rússia 1914

46. L’Imperi Rus abans de 1917
• Era una monarquia autocràtica
• El Tsar tenia el poder absolut.
• Regnava el tsar Nicolau II de la dinastia dels
Romanov
Política
• Economia bàsicament agrària.
• Poca indústria, localitzada a zones molt
concretes i amb capital estranger.
• Distribució desigual de la propietat de la terra
(molta terra en mans de pocs ) i basada en
formes feudals (drets senyorials) i no
capitalistes (propietat privada).
Economia
• Societat estamental d’Antic Règim
• Privilegiats i no privilegiatsSocietat

47. Nicolau II Romanov: Tsar de Rússia fins 1917

48. Rússia abans de la revolució comunista
de 1917
Revolució de 1905
1914 Entra a la Primera Guerra Mundial
al bàndol dels aliats (Triple Entesa)
Revolució de febrer de 1917 (burgesa)

49. LA REVOLUCIÓ DE 1905:
Revolució que exigeix reformes però que en realitat no aconsegueix canviar res.
• Guerra entre Rússia i Japó a Manxuria i Corea. Derrota russa (1904).
• El poble empitjora les seves condicions de vida i manifesta el seu malestar.
• “Diumenge sagnant” (gener 1905): revolta popular amb peticions de
caràcter laboral (jornada de vuit hores i millores salarials) i polític
(democratització del país).Dura repressió i centenars de morts.
• El poble rus perd la confiança en el Tsar.
Causes
• Ocupació de terres i paralització de les fàbriques.
• El Tsar cedeix i es compromet a concedir algunes llibertats polítiques i a
convocar la DUMA (parlament).
Fets
• El Tsar no dóna poder a la Duma i segueix tenint tot el poder.
• No hi ha canvis polític reals
• El poble segueix patint males condicions de vida, misèria i fam
• 1914 Rússia entra a la Primera Guerra Mundial al bàndol dels aliats i
sofreix diverses derrotes
• El poble demana que el país abandoni aquesta guerra.
Conseqüències

50. Revolució de febrer de 1917 (burgesa)
• Els soviets d’obrers, pagesos i soldats fan caure la
monarquia absoluta del tsar.
• Abdicació del Tsar Nicolau II
• Rússia es converteix en una república democràtica
• Formació d’un govern provisional.
• Reformes burgeses:
• Reconeix els drets i les llibertats individuals.
• No fa millores socials i no treu Rússia de la guerra.
• Continua la crisi econòmica, la misèria i l’atur.
• Els soviets es divideixen en menxevics i bolxevics.
• Lenin, líder dels bolxevics, d’ideologia comunista,
promou la revolució comunista d’octubre.

51. SOVIETS:
Són assemblees o consells d’obrers, pagesos i soldats,
que es van formar a la revolució de 1905.
Formen la base del poble organitzat per lluitar contra
les injustícies del Tsarisme.
Més endavant es divideixen el bolxevics i menxevics.
Els bolxevics seran els triomfadors de la revolució
comunista d’octubre, amb Lenin al capdavant.
Els soviets formaran la base de l’estructura del nou
estat comunista, que s’anomenarà “Unió Soviètica” o
URSS.

52. REVOLUCIÓ BURGESA:REVOLUCIÓ BURGESA:REVOLUCIÓ BURGESA:REVOLUCIÓ BURGESA:
Pas d’un sistema polític de monarquia absolutista a unPas d’un sistema polític de monarquia absolutista a unPas d’un sistema polític de monarquia absolutista a unPas d’un sistema polític de monarquia absolutista a un
sistema parlamentari o constitucional ( monarquia osistema parlamentari o constitucional ( monarquia osistema parlamentari o constitucional ( monarquia osistema parlamentari o constitucional ( monarquia o
república).república).república).república).
Les lleis són elaborades a partir d’una constitució, queLes lleis són elaborades a partir d’una constitució, queLes lleis són elaborades a partir d’una constitució, queLes lleis són elaborades a partir d’una constitució, que
estableix les regles del funcionament de l’estat.estableix les regles del funcionament de l’estat.estableix les regles del funcionament de l’estat.estableix les regles del funcionament de l’estat.
Els ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets iEls ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets iEls ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets iEls ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets i
deures.deures.deures.deures.
A través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en elsA través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en elsA través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en elsA través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en els
seus representants polítics la tasca de fer funcionar lesseus representants polítics la tasca de fer funcionar lesseus representants polítics la tasca de fer funcionar lesseus representants polítics la tasca de fer funcionar les
institucions del país.institucions del país.institucions del país.institucions del país.
Les revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauracióLes revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauracióLes revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauracióLes revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauració
d’unad’unad’unad’una economia capitalistaeconomia capitalistaeconomia capitalistaeconomia capitalista ( propietat privada, mercat lliure,( propietat privada, mercat lliure,( propietat privada, mercat lliure,( propietat privada, mercat lliure,
oferta i demanda...).oferta i demanda...).oferta i demanda...).oferta i demanda...).
Els seus beneficiaris directes són els burgesos, principalsEls seus beneficiaris directes són els burgesos, principalsEls seus beneficiaris directes són els burgesos, principalsEls seus beneficiaris directes són els burgesos, principals
impulsors de la industrialitzacióimpulsors de la industrialitzacióimpulsors de la industrialitzacióimpulsors de la industrialització....
LaLaLaLa societat és de classessocietat és de classessocietat és de classessocietat és de classes: burgesia i proletariat.: burgesia i proletariat.: burgesia i proletariat.: burgesia i proletariat.

53. Lema:
PA, PAU I
LLIBERTAT
Tesis d’abril:
programa oficial
del partit bolxevic

54. REVOLUCIÓ D’OCTUBRE 1917

55. REVOLUCIÓ D’OCTUBRE (1917):
comunista
El partit bolxevic (comunista) pren
el poder.
Lenin es converteix en el cap del
nou estat comunista.
Primeres mesures revolucionàries
Inici d’una guerra civil per
l’oposició de part de la societat
russa al nou sistema comunista

56. Lenin, Trotski i Stalin, líders de la
revolució d’octubre a Rússia

57. REVOLUCIÓ COMUNISTA:REVOLUCIÓ COMUNISTA:REVOLUCIÓ COMUNISTA:REVOLUCIÓ COMUNISTA:
Canvi global d’organització de la
societat, basada en la dictadura del
proletariat i la col·lectivització de les
propietats, amb l’objectiu final d’una
societat igualitària, amb el proletariat
com a protagonista.

58. DICTADURA DEL PROLETARIAT:DICTADURA DEL PROLETARIAT:DICTADURA DEL PROLETARIAT:DICTADURA DEL PROLETARIAT:
Fase revolucionària transitòria per la qual el
proletariat assoleix el poder polític i instaura
una societat sense classes i sense propietat
privada.
La fase següent seria la desaparició de
l’estat, ja que aquest és útil per mantenir els
privilegis d’una classe social determinada i el
marxisme té com a objectiu l’abolició de les
classes socials i per tan l’estat ja perd la seva
raó d’existir.

59. Després del triomf de la revolució
comunista d’octubre de 1917,
3 etapes revolucionàries:
Guerra Civil: comunisme de guerra 1917-1921
NEP: Nova política econòmica 1921-1929
Plans Quinquennals 1929-1941

60. 1ª fase
revolucionària
(1917-1921) :
GUERRA CIVIL
Comunisme de guerra

61. La Guerra Civil 1917-1921
• Els grups contraris al comunisme que es veuen
afectats pel nou sistema inicien una guerra contra
els bolxevics.
Causes
• Exèrcit roig (bolxevics) contra exèrcit blanc
(menxevics, burgesos, noblesa terratinent,
potències estrangeres ).
Bàndols
• Mesures del nou govern comunista (comunisme
de guerra): Expropiació de terres de la noblesa,
nacionalització de la banca, fàbriques sota el
control dels obrers.
• Baixa la producció d’aliments. El govern requisa
les collites per alimentar l’exèrcit.
• Molts camperols moren de fam
• Extrema violència: no es feien presoners
• Execució del Tsar i la seva família
Fets
destacats

62. • 1918 El partit bolxevic passa a dir-se
Partit Comunista ( més tard PCUS)
• 1918 Rússia surt de la Guerra
Mundial ( Tractat de Brest Litovsk)
• 1919 3ª Internacional Creada per
Lenin. Provoca la divisió del
moviment obrer entre comunistes i
socialistes.
• 1921 L’Exèrcit Roig guanya la Guerra
Civil.
Conseqüències

64. 2ª fase
revolucionària
(1921-1929):
la NEP
( Nova política
econòmica )

65. LA NEP 1921-1927
• Va ser la nova política econòmica aplicada per
Lenin en acabar la Guerra Civil.
• Consisteix en una economia mixta, barreja de
comunisme i capitalisme.
• L’objectiu era que Rússia es recuperés
econòmicament després de la llarga guerra
que havia deixat el país sense recursos.

66. 1922 De l’Imperi Rus a l’URSS
• A partir de l’any 1922 la nova república sorgida de
la Revolució comunista d’Octubre de 1917
s’anomena U.R.S.S. (Unió de repúbliques
comunistes soviètiques)

68. 3ª fase
revolucionària
( 1929-1941):
ELS PLANS
QUINQUENALS

69. ELS PLANS QUINQUENALS
• Economia planificada.
• Plans quinquennals aplicats per Stalin, basats en les
col·lectivitzacions al camp i a la indústria.
• Control total de l’estat sobre l’economia.
• Desenvolupament de la industria ( creixement
important de la producció).
• Objectiu: convertir l’ URSS en una gran
potència industrial i fer del sector agrari un
nucli molt important de producció mitjançant
l’explotació col·lectivitzada.

74. Fàbrica de tractors soviètica 1930

76. Stalin, l’amo del poder
• Política arbitrària
• Culte a la seva persona
• Persecució dels opositors.
• Dura repressió (purgues stalinistes ), deportacions
i execucions.
• Milers de morts.

78. Gulags:
Eren camps de treballs forçats
de la Unió Soviètica.
Són coneguts sobretot com a
llocs per a presoners polítics i
com un mecanisme de repressió
contra l’oposició política a
l’estat soviètic.
Stalin va omplir aquests camps
amb milers de presoners que
considerava traïdors i enemics
de l’URSS.

79. Gulags de l’URSS

80. De l’Imperi Rus a l’URSS
POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT
TSARISME Monarquia absoluta Agrària i senyorial Estamental
REV. FEBRER 1917 República constitucional
o parlamentària
Capitalista De classes
REV. OCTUBRE 1917 Dictadura del proletariat Comunista Sense classes

81. Política: de l’absolutisme a la dictadura comunista
MONARQUIA ABSOLUTA
(Fins febrer de 1917)
El Tsar Nicolau II té tot el poder.
Per dret diví (teocràcia)
Per herència (dinastia Romanov)
REPÚBLICA CONSTITUCIONAL O
PARLAMENTÀRIA
(Febrer-Octubre de 1917)
Sobirania Nacional: El poder és de la nació,
formada per ciutadans amb drets i deures.
Constitució, sufragi, drets individuals...
DICTADURA DEL PROLETARIAT
(A partir d’octubre de 1917)
El poder l’exerceix el Partit Comunista, en nom
del proletariat (tots els treballadors).
Fase de “dictadura del proletariat” per imposar
el comunisme.

82. Economia: del feudalisme al comunisme
Agrària i senyorial
(Fins febrer de 1917)
El rei (Tsar) controla la producció, els preus...
Les terres pertanyen als senyors i no es poden vendre o
comprar.
Economia de subsistència.
Pocs excedents per vendre a mercats locals i fires.
Capitalista
(De febrer a octubre de
1917)
L’estat no intervé en l’economia
Propietat privada: tot es pot vendre i comprar
L’oferta i la demanda regulen els preus
Producció orientada al mercat .
Comunista
(A partir d’octubre de
1917)
Economia controlada per l’estat.
No existeix la propietat privada.
Propietat col·lectiva de les terres, les fàbriques i les
màquines (mitjans de producció).
Treball col·lectiu: Kolkhoz i Sovkhoz (granges col·lectives)

83. Societat sense classes?
Societat estamental
(Fins febrer de 1917)
Per naixement
Privilegiats i no privilegiats
Invariable
Societat de classes
(Entre febrer i octubre de 1917)
Per poder econòmic
Burgesia i proletariat
Societat sense classes
(A partir d’octubre de 1917)
Igualitària
No hi ha classes socials
Tothom té el mateix accés a la riquesa.

84. Vocabulari: personatges i conceptes
• Nicolau II: Tsar de Rússia fins febrer de 1917. Absolutista.
• Lenin: Líder bolxevic de la Revolució comunista d’Octubre a Rússia i cap
d’estat de l’URSS entre 1917 i 1924.
• Trotsky: dirigent bolxevic oposat a Stalin.
• Stalin: líder bolxevic. Cap d’estat de l’URSS a partir de 1924.
• Kulaks: pagesos propietaris de terres i rics de Rússia perseguits pels
comunistes durant la revolució.
• Soviets: assemblees d’obrers, pagesos i soldats que formen la base de
l’estat soviètic.
• Bolxevics: grup polític comunista de l’URSS, que va triomfar a la revolució
d’Octubre de 1917.
• Nomenklatura: minoria del PCUS que tenia el poder real a l’URSS.
• Kolkhoz: granges col·lectives soviètiques
• Sovkhoz: granges estatals de treball col·lectiu a l’URSS.
• Gulags: camps de concentració soviètics.
• PCUS: partit comunista de la Unió Soviètica
• URSS: Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Nom de Rússia a partir
de 1922.
• Politburó: poder executiu de l’URSS
• Soviet Suprem: poder legislatiu de l’URSS.

85. Bandera i escut de la
Unió Soviètica (URSS)