Les Revolucions Liberals

La Revolució Americana Declaració de la Independència

La revolució americana - 1783 Llibertat d’expressió, de premsa, de religió... Divisió de poders República Federació d’Estats Constitució Els principals fets - 4 juliol de 1776 Al segle XVIII les 13 colònies britàniques d’Amèrica del Nord Insurrecció colonial Declaració de la Independència L’absolutisme de Jordi III provoquen A causa de Revolució liberal Que es converteix L’abús dels impostos ànglesos Poca llibertat política Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles) - 1787, construcció d’un Estat liberal Declaració de drets Declaració de la Independència G. Washington

La Revolució Francesa Jurament del joc de la Pilota

La Revolució Francesa El 1789 comença la transformació de les estructures de l’Antic Règim A causa de Crisi de subsistència; pagesos i baix poble urbà se’n veuen afectats Descontentament de la burgesia Difusió de les idees liberals Crisi estructural de l’AR Crisi conjuntural de la França del moment Crisi financera de l’estat (endeutament) Amplis sectors socials volien canvis Crisi industrial, per la competència anglesa: atur. Lluís XVI

Descontentament social Lluís XVI

La revolta del Tercer Estat Reforma fiscal La Monarquia volia fer pagar impostos a l’aristocràcia, la qual s’hi negà. Crisi econòmica de l’Estat Provoca una Provoca una tensió amb estament privilegiats aquests demanen -Vot per estament -Deliberació per separat Aquesta situació permet Amb el Jurament de la Pilota es crea L’Assemblea Nacional Constituent 20 de Maig de 1789 Convocatòria dels ESTATS GENERALS 5-Maig-1789 Chaiers de Dolenaces -Doble representació -Vot per representant -Deliberacions conjuntes Tradicionalment Tercer Estat demana Jurament del joc de la Pilota

Els Estats Generals, a Versalles Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 que expressa la consciència i la realitat del Tercer Estat com a grup social. Sieyes planteja tres qüestions que esdevindran claus: "Què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins ara en l’ordre públic? Res. Què demana? Arribar a ser alguna cosa". I esmenta la superioritat numèrica del Tercer Estat, uns 25 milions de persones, mentre el clergat representa unes 80.000 i la noblesa 110.000. Amb aquestes xifres demana un major nombre de representants del Tercer Estat. (Vikipedia)

Evolució de la Revolució L’Assemblea Nacional L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1792 La burgesia moderada té un doble objectiu Establir un règim liberal de monarquia parlamentaria Establir llibertat econòmica (capitalisme) La pressió del poble, la burgesia radical i l’aristocràcia farà fracassar aquest projecte

3.Reformes econòmiques i socials 4.Constitució de 1791 1.Abolició dels drets feudals (Les terres han de ser rescatades) 2.Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà Llibertat, igualtat, propietat... Construcció de l’Estat Liberal Abolició duanes interiors, gremis, unificació mesures, descentralització, nacionalització béns eclesiàstics, nou sistema fiscal... Amb el recolzament de les classes populars La Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789) L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1791 Comença la -Divisió de poders -amplis poders a la Corona -Vet -Drets individuals -igualtat davant la llei -Sobirania nacional -sufragi censatari indirecte Monarquia Constitucional (Lluís XVI) Constitució moderada Època de tensió (manca consens) Tasca AN

La presa de la Bastilla (14 juliol 1789)

La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. Una de les conseqüències amb major abast històric de la revolució va ser la declaració dels drets de l'home i del ciutadà. Té un doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític (condicions necessàries per a l’exercici dels drets naturals i individuals), que condiciona l’aparició d’un nou model d'Estat, el dels ciutadans; l'Estat de Dret, democràtic i nacional. La Declaració dels Drets de l’Home i dels Ciutadà francesa de 1789 va servir de base i d’inspiració a totes les declaracions del segle XIX i del XX perquè és indiferent a les circumstàncies en les quals neix i afegeix als drets naturals, els drets del ciutadà. Però sobretot, és un text atemporal, únic, separat del text constitucional i, per tant, amb un caràcter universal, a més a més, és un text breu, clar i senzill. Vet aquí la seva transcendència i èxit a França, a Europa i al món occidental. Els drets més destacats que estableix la declaració del 26 d'agost de 1789 són: Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. Art. 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitat autoritat que no emani expressament d'ella. La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altri (...). Art. 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concórrer la llur formació personalment o per representants. Art. 7è. Cap home no pot ésser acusat, arrestat ni detingut sinó en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella (...). Art. 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestació no torbi l'ordre públic establert per la llei. Art. 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preats de l'home. (Vikipedia)

Però... Els problemes socials (crisi), polítics (Lluís XVI), militars (guerra) Provoquen la radicalització de la Revolució La burgesia moderada vol consolidar els guanys revolucionaris, cercant el consens amb la corona i l’aristocràcia i marginant el poble Problemes -Rei boicoteja (Fugida de Varennes, Conspiracions) -Oposició de gran part de la noblesa -Clergat Refractari -Classes populars volen solucions més radicals -els camperols volen terres -sans-culottes -Crisi econòmica -Guerra exterior (vet del rei) 10 agost 1792 / Assalt a les Tulleries (comença la República) Comença la fase més radical / del 2 al 5 de setembre Massacres de Setembre L’Assemblea Legislativa 1791 - 1792 Lluís XVI

Evolució de la Revolució – La Convenció Execució de Lluís XVI Sota la direcció de Danton. Burgesia moderada al poder. Política expansionista provoca: gran coalició europea (Anglaterra, Àustria, Prússia, el Papa, Holanda i Espanya) Derrotes. Insurrecció Vendée: Guerra civil, rebel·lió absolutista (nobles i refractaris). Juny 1793 els jacobins (radicals) prenen el poder. Eleccions sufragi universal Masculí: Convenció Nacional (setembre 1792) Danton i Robespierre Plana i Girondins governen CONVENCIÓ GIRONDINA (IX,1792 – VI,1793) Crisi econòmica. Sans-culottes volen reformes socials igualitàries.

Comitè de Salvació Pública L’Època republicana democràtica CONVENCIÓ JACOBINA (VI,1793 – VII,1794) La radicalització CRISI, Govern d’Excepció (organitzat en dos comitès) Sota la direcció de Robespierre Provoca l’aparició els Jacobins tenen el recolzament dels sans-culottes Comitè de Seguretat Nacional Controla el poder, l’exèrcit, el poder local (representants en missió) Encarregat de lluitar contra els antirevolucionaris (Llei de Sospitosos) Constitució de 1793 Democràtica (mai entrà en vigor) -Sufragi Universal -Amplíssims drets -Sanitat -Educació -...

Grans reformes socials -Ensenyament Primari (universal i gratuït) -Assistència a nens, ancians... -Creació de l’Exèrcit Nacional (lleves en massa) Contra els contrarevolucionaris (aristòcrates, clergat refractari, especuladors) Grans reformes econòmiques - Redistribució propietat agrària - Llei del Màxim General - Reglamentació dels Salaris - Persecució dels especuladors - Abolició del rescat dels drets feudals - Salaris mínims Tardor 1793, aplicació del TERROR -Llei de Sospitosos -Tribunals Revolucionaris 50.000 executats El Terror acabarà generant una forta oposició ( enragés i moderats) Finalment, la Plana actuarà amb els Girondins (27,VII,94, cop de Termidor, juliol). Robespierre i els seus col·laboradors són detinguts i executats

Marat mort. David

La burgesia moderada recuperarà el poder amb Època republicana moderada CONVENCIÓ TERMIDORIANA (VII,1794 - IX,1799) Cop d’Estat Termidor Es vol tornar als principis de 1789 -Fi del Terror -Fi del poder jacobí -Fi influència sans-culottes Constitució de 1795 Restabliment sufragi censatari. Un cop aprovada, dissolució de la Convenció, donant pas al Directori.

Evolució de la Revolució – El Directori nova Constitució (1795) sufragi censatari poder executiu en mans d’un Directori (5 membres) poder legislatiu en dues cambres acaba amb la democràcia social jacobina tornada al poder de la burgesia conservadora Directori República dels propietaris Consell dels 500 Consell d’Ancians

Evolució de la Revolució – El Directori La llibertat econòmica provocà la pujada de preus Força dels reialistes (guanyen eleccions 1796) greus problemes Directori marcada inestabilitat Babeuf (conjura dels iguals) anul·lades pel Directori Política exterior annexionista (cerca prestigi i recursos) nord d’Itàlia, Bèlgica, marge esquerra Rin... gran força de l’exèrcit (Napoleó)

Època napoleònica

L’època NAPOLEÒNICA (1799-1814) El 18 de Brumari es dóna el cop d’Estat de Napoleó -Continua la guerra i la crisi -Una part de la burgesia vol més ordre i control A causa de Es divideix en dues etapes CONSOLAT (1799-1804) IMPERI (1804-1814) La Revolució ha finalitzat dins de França cal estendre-la fora de les seves fronteres

-Sufragi universal indirecte i no secret -Legislatiu subordinat a l’executiu -No hi ha declaració de drets -Executiu en mans de tres cònsols ( Sieyès, Ducros i Napoleó) 1802, Napoleó cònsol vitalici CONSOLAT (1799-1804) Nova constitució (1800) - Codi Civil, Codi de Comerç, Codi Penal - Llei d’enjudiciament civil, Llei d’enjudiciament criminal - Concordat amb el Vaticà, restablint el culte catòlic. - Reforma Fiscal - Sistema educatiu centralitzat Comença àmplia tasca reformadora (centralització i uniformització)

La derrota de Napoleó provocarà el retorn de l’absolutisme IMPERI (1804-1814) Expansió territorial Difusió del ideals liberals El 1804 Napoleó es corona emperador

La Restauració i les Revolucions Liberals

La Restauració RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1814-1848 G.B, Prússia, Rússia, Àustria La Santa Aliança La derrota de Napoleó provoca el retorn de les monarquies absolutistes Defensa del legitimisme característiques Es decideixen al Per tal de defensar aquests principis es crea la Defensa de l’absolutisme Equilibri territorial Congrés de Viena Reorganitza el mapa d’Europa Potències absolutistes: Àustria, Rússia, Prússia, Gran Bretanya i França.

Gran Bretanya, Àustria, Prússia, Rússia i França inici del sistema Metternich Congrés de Viena (setembre 1814) Acords/Actuacions -Refer el mapa Europeu -Principi de Legitimitat monàrquica (absolutisme) -Dret d’intervenció -Eliminació idees liberals -Sistema de congressos internacionals (Viena, 1815; Aquisgrà, 1818; Troppau, 1820; Laibach, 1821; Verona, 1822) G.B, Prússia, Rússia, Àustria La Santa Aliança Per tal de defensar aquests principis es crea la

Mapa del Congrés de Viena

Però la Restauració fou un període inestable Època de cicles revolucionaris Amb uns trets generals Revoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econòmiques) Les revolucions liberals Dirigides per la burgesia (moderada) Contingut nacionalista Així, la Restauració s’enfrontà a dos enemics El nacionalisme El liberalisme

Les Revolucions Liberals la Restauració s’enfrontà a tres cicles revolucionaris 1848 1830 1820 Liberalisme polític = Moviment contradictori -És revolucionari, car lluita contra l’Antic Règim -És conservador, car no vol ni la igualtat econòmica ni la social Formaran societats secretes (francmaçons, carbonaris...) Inicialment lluitarà contra l’Antic Règim (fins mitjans segle XIX) Després lluitarà contra el Moviment Obrer (segona meitat segle XIX)

L’onada revolucionària de 1820 Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont) Dirigides per la burgesia (moderada) La Santa Aliança imposa l’ordre 1820 Comença la guerra d’independència de Grècia i de les colònies llatinoamericanes Direcció Militar (pronuncimanent) Tot i fracassar, debiliten la Restauració (a partir del 1823 ja no hi ha més congressos)

L’onada revolucionària de 1830 Més participació de les masses (crisi econòmica i social) Per aquesta raó tingué més èxit 1830 es donà entre 1829 i 1839 -A l’Europa occidental significà el final del poder aristocràtic i el domini de la gran burgesia, partidària del constitucionalisme moderat (sufragi censatari) -A l’Europa oriental fracassà totalment (continuà AR) Independència i liberalisme a Bèlgica ( s’independitza d’Holanda, 1830) Independència de Grècia respecte de l’Imperi Turc (1829-30)

Comença a França revolta contra l’absolutista Carles X Les Tres Jornades Glorioses de Juliol Lluís Felip d’Orleans S’imposa un nou rei França viu una greu crisi econòmica Gràcies al principi liberal Aconsegueix el poder la gran burgesia

La revolució de Bèlgica, que s’independitzà d’Holanda després una guerra contra aquest país, amb el suport francès. El 1931 es formà un govern reconegut per les potències occidentals. El 1939 Holanda reconegué la monarquia constitucional belga.

La revolució de Grècia s’inicià el 1820, contra l’Imperi turc. El 1822 el Congrés d’Epidaure proclamà la independència, no acceptada pels turcs fins el 1829, després d’una llarga guerra. França, Gran Bretanya i Rússia donaren suport als grecs, per interessos econòmics sobretot.

L’onada revolucionària de 1848 Punt culminant de les revolucions del segle XIX -Fi definitiu del sistema Metternich -Irrupció classe obrera Europa Occidental -Revolta Social i Política -Apareixen idees més democràtiques -Sobirania Popular -Sufragi Universal -Els obrers són ja una força política independent (reclamen millores) Europa Oriental -Lluita anti-absolutista -Fort component nacionalista -Fracàs total

Participació masses i burgesia mitjana 1848 Doble origen revolució: -Desencant Polític - Crisi Agrícola i Industrial França Febrer -Abdicació de Lluís Felip d’Orleans (II República) -Creació d’un govern provisional (republicans moderats, republicans radicals, socialistes, un obrer) -Sufragi universal per votar una Assemblea Nacional Constituent -Multituds de decrets -Socials -Dret del Treball -Limitació Jornada Laboral -Creació de Mútues -Creació dels Tallers Nacionals -Polítics -Sufragi Universal, Dret de Vaga -Eliminació pena de mort per als delictes polítics

Unió de la gran i la mitjana burgesia, marginant les masses Juny 23 abril 1848, eleccions a l’Assemblea Nacional Victòria moderada, gràcies als camperols Assemblea Nacional Constituent Anul·la gran part de la tasca del govern provisonal Insurrecció Obrera i d’Esquerres La burgesia s’uneix i exerceix una dura repressió (primer enfrontament entre burgesos i obrers) Desembre 1848, eleccions presidencials Victòria de Lluís Napoleó Bonaparte 1851, es proclama emperador

Els moviments nacionalistes El nacionalisme reclama els drets polítics d’una nació -Vinculat amb el liberalisme (llibertat individual i col·lectiva) -Vinculat amb els interessos econòmics de la burgesia (creació d’un mercat nacional) -És revolucionari car no accepta la legitimitat dinàstica ni el mapa del Congrés de Viena (no respecta els nacionalismes) -Té dues ideologies bàsiques: Liberal i Conservador (Volksgeist) -Actua en un doble sentit: -Com a força unificadora (Alemanya, Itàlia) -Com a força disgregadora (I.Àustro-Hongarès)

Els moviments nacionalistes Amb la Il·lustració apareix un nou concepte de nació Drets dels ciutadans i de la nació L’aparició del nacionalisme es veu influenciat per L’imperialisme napoleònic Ideals liberals (drets del ciutadà) Romanticisme Durant la Restauració El nacionalisme es converteix en corrent ideològic Dret a constituir Estats que s’identifiquin amb nacions Llengua, història, territori, arrels ètniques... Dues tendències Inspirades en ideals de la Revolució francesa Inspirades en els ideals conservadors del Romanticisme Itàlia de G. Mazzini “Voluntat del poble” Alemanya de Herder i Fichte _ Volksgeist

Els moviments nacionalistes Unificació italiana i alemanya - Unitat dirigida en profit de la zona més desenvolupada - Burgesia serà la classe rectora, pactant amb l’aristocràcia - Es donaran importants conflictes armats - Canviaren el mapa d’Europa (liquidaren el sistema Metternich i plantegen qüestions que portaren a la Gran Guerra)

La unificació italiana Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena i la Toscana protagonistes Suport de la burgesia del nord d’Itàlia La unificació d’Itàlia (1859 - 1870) Existien 8 Estats italians El Regne de Piemont L’Estat unificador serà Amb uns Víctor Manuel II de Savoia Cavour, el primer ministre Garibaldi Garibaldi Cavour

- Moviment Intel·lectual - Rissorgimento (romanticisme) - Opcions polítiques - Opció monàrquica (Cavour) no uneix revolució i unificació - Opció Republicana (Mazzini) uneix revolució i unificació - Opció neogüelfa (Gioberti) - Opció guerrillera (Garibaldi) uneix revolució, república i democràcia amb els Camises Roges conquerí Nàpols - Factors Econòmics - Nord industrial, resta del país agrícola - Burgesia necessita un mercat nacional - Factors Polítics el 1849 arriba al tron Victor Manuel II (Cavour) Piemont impulsarà el liberalisme i la industrialització Antecedents de la Unificació

Etapes del procés de la unificació 1859, aliança amb Napoleó III (Plombiers, 1857). Guerra contra Àustria Napoleó III abandona el Piemont (signant la pau amb Àustria) Annexió de la Llombardia Revolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana 1860, campanya de Garibaldi Garibaldi negocia amb VMII i li cedeix Nàpols (reafirmat en un plebiscit) Annexió de Sicília i Nàpols. Víctor Manuel Rei d’Itàlia (1861). 1866, Guerra Àustro-Prussiana (Piemont aliat) 1870, desfeta de Napoleó III França abandona el Papat Itàlia ocupa els Estats Pontificis 1871, Roma capital del Regne d’Itàlia Annexió del Véneto

1ª Guerra contra Àustria, 1859 Pau de Zúrich Annexió de la Llombardia, Parma, Mòdena i Toscana 2ª La guerra contra Nàpols, Expedició dels mil (Garibaldi), 1860 Annexió de les Dues Sicílies 3ª Annexió de Venècia (durant la guerra austro-prussiana, 1866) 4ª Annexió dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871) Etapes de la unificació REGNE DE LES DUES SICÍLIES PIEMONT LLOMBARDIA PARMA MÒDENA TOSCANA ROMA Estats Pontificis VENETO 1ª 1ª 2ª 3ª 4ª

La unificació alemanya Existien 38 Estats que formaven la Confederació Germànica protagonistes Suport de la burgesia del nord d’Alemanya, els junkers... La unificació d’Alemanya (1860 - 1870) El Regne de Prússia L’Estat unificador serà Amb uns precedents Guillem I Hohenzollern Otto von Bismarck (“canceller de ferro”) Revolucions liberals dels 20, 30 i 48 1834, creació del Zollverein Bismarck

Etapes del procés de la unificació Guerra contra Dinamarca (Guerra dels Ducats), 1863-65 Guerra contra Àustria (1866) Acusà a Àustria d’abús de poder al Holstein Victòria total de Sadowa. Annexió de Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, Frankfurt. Creació Confederació d’Alemanya del Nord (1867) -Dirigida per Prússia -Parlament per sufragi universal Disputa amb Dinamarca per Holstein i Schelesvig Negocià amb Àustria (obté el Holstein) Desfeta danesa Annexió de Lauenburg i Schelesvig Bismarck preprar el conflicte -A l’exterior pactà amb Napoleó III, Rússia i el Piemont -A l’interior va prometre un parlament i sufragi universal

1870, guerra contra França Per unir el sud necessita un enemic exterior (França, per Alsàcia i Lorena) Excusa, Hohenzollen rei d’Espanya Victòria total de Sedan Annexió del sud, Alsàcia i Lorena 1871, Guillem I coronat emperador, creació del II Reich

Etapes 3ª La guerra contra França 2ª La guerra contra Àustria 1ª La qüestió dels ducats

Els moviments nacionalistes Amb inestabilitat política i territorial De la desintegració i debilitat de l’Imperi Otomà Interessos de Rússia, Àustria i Anglaterra Nous Estats Balcans Apareixen nous Estats als Grècia, 1830 Romania i Sèrbia, 1878 Bulgària i Albània, 1913 1853, EUA obre el mercat japonès En el Japó del segle XIX Apareixen nous canvis La Revolució Meiji (1868) 1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional -Supressió del règim feudal -Constitució -Monarquia autoritària -Modernització i occidentalització