1. Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA Catalunya, la fàbrica d’Espanya 05 L’època de l’Imperialisme 06 07 El període d’entreguerres (1919-1939) 08 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 01 Liberalisme i Nacionalisme 02 03 04 Temps de confrontació a Catalunya i Espanya (1902-1939) 09 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 10 Un món bipolar 11 Els anys del franquisme 12 Democràcia i autonomia 13 La Unió Europea 14 El món actual 15 L’art del segle XIX La industrialització de les societats europees Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal L’art del segle XX 16

2. El període d’entreguerres 1919-39 1. La Revolució Russa 2. L’URSS de Stalin 08 3. Els Estats Units: els feliços anys vint 4. El crac del 29 i el “New Deal” 5. El feixisme italià 6. La instauraci ó del nazisme a Alemanya 7. El III “Reich” alem any

5. 1 La Revolució de Febrer Les derrotes, el cansament i la misèria provoquen la revolta el febrer de 1917 Govern provisional de la República El poder passa a la Duma Rússia és una república democràtica burgesa Manifestacions i vagues Revolta militar Es crea un Paral·lelament, a Rússia es multipliquen els soviets

6. 2. La Revolució d’octubre Els soviets controlen l’ordre públic Sota la influència del partit bolxevic (Lenin) Provoca un cop d’Estat contra El govern provisional Comitè Militar Revolucionari (Trotski) Octubre 9, Lenin arriba a Sant Petersburg 10, Comité Central Bolxevic decideix fer insurrecció armada 16, es crea el Comitè Militar Revolucionari (Trotski) 25, dia del Segon Congrés dels Soviets Guàrdia Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional) Èxit, revolta arreu del país

7. 2. L’URSS d’Stalin Lenin imposa el règim soviètic La pau amb els alemanys (Brest-Litovsk) Els decrets sobre la terra L’abolició de l’Assemblea (Duma) Guerra civil (1918-1921 Exèrcit Roig (dirigit per Trotski) Exèrcits Blancs comunistes Burgesia Tsaristes Liberals Anticomunistes Ajuda internacional Contra El 1922 es va crear l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un Estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell imperi dels tsars. Provoca una reacció antisoviètica

9. La polèmica de la successió de Lenin Trotski - Stalin Lenin emmalaltí el 1922, morint el 1924 La política estalinista va imposar una economia i una societat col·lectivistes , amb l’objectiu de provocar un creixement que fes de l’URSS una gran potència industrial. Per això: Es va prohibir la propietat privada i les terres, fàbriques, bancs, transports… van esdevenir propietat estatal. Es va donar prioritat a la indústria pesant per construir les infraestructures necessàries. Es va instituir una economia dirigida per l’Estat, que elaborava plans per planificar la producció agrícola i industrial. Stalin va exercir una dictadura en la qual el Partit Comunista controlava tots els òrgans de l’Estat. Enterrament de Lenin

10. 2 Final de la guerra: Ruïna europea i enriquiment dels EE.UU. 1920 - 1921 Crisi de superproducció 1922 comença a millorar la situació econòmica “ Els feliços anys vint” especialment als EE.UU “ Prosperitat americana” S’iniciava una època d’un fort consumisme amb abús del crèdit i especulació borsària 1919 1929 CRAC Època de prosperitat econòmica Endeutament de productors i consumidors Superproducció 3. Els EEUU: els feliços anys vint

12. 1929 1939 Crac de la borsa de Nova York (29/10) Fallida de la banca Crisi empresarial Augment de l’atur Crisi als EE.UU Inicia una A partir d’una Que provoca Que provoca La crisi s’estén per tot el món Estimula l’aparició dels règims totalitaris Retirada d’inversions americanes Baixada de preus mundials Conseqüències internacionals La depressió dels anys trenta 4. El crack del 29 i el “New Deal”

14. Itàlia després de la guerra... Insatisfacció pels acords de pau Crisi social i econòmica Monarquia constitucional. Gran inestabilitat política. Governs de coalició liberals. 1919-20 Marea Roja Burgesia perd poder, molt descontenta Itàlia no obté tot allò que demana Terres irredemptes Imperi 6. El feixisme italià Fort sentiment nacionalista reivindicatiu. “Victòria mutilada Reivindicacions obreres Vagues, ocupacions... Els governs no actuen, no solucionen els problemes Situació econòmica dura (inflació, pèrdua poder adquisitiu) Burgesia té por a una revolució bolxevic

15. Per frenar les reivindicacions socialistes i comunistes, B. Mussolini crea Els fasci di combattimento (1919) 1921, Partit Nacional Feixista Situació complicada, molts volen un Govern Fort no solucionen els problemes com a grup paramilitar té les Esquadres d’Acció (Camises Negres) Eleccions del 22 – Mussolini aconsegueix 22 diputats al Parlament. La Marxa sobre Roma Èxit relatiu El 28 d’octubre de 1922 Víctor Manuel III nomena Mussolini cap del govern (mesura legal, gràcies a les pressions del rei i l’exèrcit) Els governs no actuen,

17. República de Weimar abdicació del kàiser Guillem II 6. La instauració del nazisme a Alemanya Alemanya va assumir la derrota militar i va haver d’acceptar les dures condicions de pau imposades pels vencedors. Els anys de postguerra van ser per a Alemanya de crisi econòmica, misèria i atur. Atacada per dreta i esquerra Hitler va fundar el 1920 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya La seva ideologia expressava el seu menyspreu per la democràcia parlamentària Defensava l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi ( Reich ).Hitler va fer servir la demagògia per captivar les classes treballadores. Després de la Gran Guerra Marcada inestabilitat (crisi permanent)

18. 1 3 5 7 9 11 13 15 17 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933 Milions de vots del NSDAP Nombre d’aturats 14-9-1930 31-7-1932 6-11-1932 5-3-1933 Milions de votants Data eleccions

19. Hitler aprofita la situació propaganda (ràdio) violència SS, SA (control carrer) més recolzament (a tots els nivells) gran inestabilitat política, succeint-se governs i eleccions molts reclamen un govern fort eleccions 1932 NSDAP, 230 escons (primer partit) 30 de gener de 1933, Hindemburg nomena Hitler canceller Hilter arriba al poder legalment Hilter presideix un govern de coalició únicament 3 ministres nazis

20. 1928. Acte nazi. Cartell anticomunista i propaganda de les S.A. Bombarders alemanys.

23. Política econòmica Intervencionisme i autarquia Obres públiques, indústria pesant, química i armamentística Política exterior Expansionisme “ Espai vital” cap a l’est d’Europa Política racial El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecució dels jueus. A partir del 1933, es van crear els camps de concentració per recloure els opositors i enemics del Reich .

24. Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA Catalunya, la fàbrica d’Espanya 05 L’època de l’Imperialisme 06 07 El període d’entreguerres (1919-1939) 08 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 01 Liberalisme i Nacionalisme 02 03 04 Temps de confrontació a Catalunya i Espanya (1902-1939) 09 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 10 Un món bipolar 11 Els anys del franquisme 12 Democràcia i autonomia 13 La Unió Europea 14 El món actual 15 L’art del segle XIX La industrialització de les societats europees Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal L’art del segle XX 16

25. La segona guerra mundial i les seves conseqüències 1. Causes i contendents de la segona guerra mundial 2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945) 10 L’Holocaust 3. Les conseqüències de la guerra 6. La fi dels imperis colonials 7. Descolonització i III Món

27. 1. Causes i contendents de la segona guerra mundial CAUSES El Tractat de Versalles no va crear un clima de reconciliació sinó un clima de ressentiment entre nacions. La crisi del 29 va crear un context de depressió que va afavorir els feixismes. CAP A LA GUERRA Des de principis de la dècada de 1930, els estats autoritaris van impulsar agressions bèl·liques cap a altres països: A Àsia , el Japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina . El 1937 va iniciar la invasió de la Xina. A l’Àfrica , el 1935, Itàlia va ocupar Etiòpia . A Europa , va envair Albània . Itàlia i Alemanya van intervenir a la Guerra Civil espanyola , facilitant soldats i armament als militars sublevats. Alemanya va desenvolupar una política d’expansió territorial amb la idea de crear un gran imperi.

28. 1. Causes i contendents de la segona guerra mundial ALIANCES El 1936, Alemanya va signar una aliança amb Itàlia, coneguda com l’Eix Roma-Berlín . Aquesta es va renovar el 1939 amb el nom de Pacte d’Acer . Alemanya, el 1936, va signar amb el Japó el Pacte Antikomintern . Per evitar que l’URSS s’aliés amb França i la Gran Bretanya per ajudar Polònia, Hitler va signar amb Stalin el Pacte Germanosoviètic.

29. GUERRA D’EUROPA (1939-1941) EXPANSIÓ D’ALEMANYA FRANÇA NORD D’EUROPA POLÒNIA BATALLA D’ANGLATERRA GUERRA EN EL MEDITERRÁNI PACTE TRIPARTIT (ALEMANYA-ITÀLIA-JAPÓ) OCUPACIÓ DE IUGOSLÀVIA I GRÈCIA GUERRA DEL PACÍFIC (1939-1941 ) EXPANSIÓ JAPONESA BOMBARDEIG DE PEARL HARBOUR ENTRADA DELS EEUU EN LA GUERRA GUERRA GERMANO-SOVIÈTICA (1941-1943) PACTE DE NEUTRALITAT SOVIÈTICO-JAPONÈS DERROTA ALEMANYA A STALINGRAD EUROPA (1942-1945): VICTORIA DELS ALIATS CAMPANYA D’ITÀLIA AVANÇ RÚS A L’EST DESEMBARCAMENT A NORMANDÍA EL PACÍFICO (1942-195): VICTORIAS NORTEAMERICANAS BOMBARDEIG D’HIROSHIMA I NAGASAKI VICTÒRIES DELS EEUU AL MAR DEL CORALL CAPITULACIÓ DE: ALEMANYA I JAPÓ F A S E S En Per CANVI DE RUMB Las conseqüències són Es manifesta en Per Per Per Acaba amb Provoca la Són Són 2. Desenvolupament del conflicte

30. 2. Desenvolupament del conflicte

32. 3. Les conseqüències de la guerra CONFERÈNCIES DE PAU: Els tres grans aliats (la Gran Bretanya, els Estats Units i l’URSS) es van reunir per a la Conferència de Teheran (1943). La segona conferència va ser la de Jalta (febrer de 1945), l’eliminació del règim nazi a Alemanya. La tercera conferència va ser la de Potsdam (agost de 1945), la frontera entre Alemanya i Polònia. A la Conferència de París (1946) es van elaborar els tractats de pau amb la resta d’aliats d’Alemanya. Roosevelt Churchill Stalin

33. 3. Les conseqüències de la guerra CREACIÓ DE LA ONU L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar a la Conferència de San Francisco (1945) per substituir la Societat de Nacions. El seu objectiu era el manteniment de la pau i la seguretat internacional, així com la cooperació entre les nacions. A l’ONU, tots els estats membres estan representats a l’Assemblea General i per adoptar una decisió és necessària una majoria de dos terços. També existeix un Consell de Seguretat

34. 6. La fi dels imperis colonials CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ El desig d’independència de la majoria de la població de les colònies. La puixança dels moviments nacionalistes . La disminució del prestigi de les potències colonials. L’expansió d’una opinió internacional contrària a la colonització.

35. 6. La fi dels imperis colonials FASES La primera etapa es va iniciar a Àsia després de la fi de la Segona Guerra Mundial. La segona etapa va afectar el nord d’Àfrica i es va iniciar el 1951 La tercera fase va afectar l’Àfrica subsahariana L’última fase va afectar el con sud africà i va ser tardana.

36. 6. La fi dels imperis colonials CONFLICTE ORIENT MITJÀ Palestina era un protectorat britànic habitat per musulmans, però amb un contingent de jueus important. El 1947, una resolució de l’ONU va proposar la partició en dos estats, un de jueu i un altre palestí i el 1948 es va proclamar l’Estat d’Israel. Els palestins i els seus veïns musulmans no van reconèixer el nou Estat israelià i van formar la Lliga Àrab i van desencadenar la primera guerra araboisraeliana . Es van desencadenar dues guerres més i el 1964 es va crear l’OAP dirigida per Iàssir Arafat, per defensar els interessos palestins. El 1993 es va acordar la creació a Israel d’un territori autònom sota autoritat palestina.

37. 7. Descolonització i Tercer Món SORGIMENT DEL TERCER MÓN La majoria dels nous estats sorgits de la descolonització se sentien marginats de la política internacional. El 1955 es va reunir la Conferència de Bandung , que va acollir els representants de 29 països africans i asiàtics recentment descolonitzats. Com a resultat, a la conferència de Belgrad (1961) es va establir el Moviment de Països No Alineats.

38. 7. Descolonització i Tercer Món El neocolonialisme era una nova forma de domini que comportava una dependència econòmica i cultural de l’antiga metròpoli per part dels països descolonitzats. L’estructura econòmica dels nous països era dèbil. Havien d’exportar matèries primeres i importar productes industrials. En conseqüència, aquests països pateixen una forta dependència financera de l’exterior.

39. 7. Descolonització i Tercer Món A més, alguns dels nous dirigents van instaurar governs dictatorials i corruptes, sostinguts per l’exèrcit, que satisfeien els interessos de les velles metròpolis. En alguns països van sorgir moviments revolucionaris per fer-se amb el poder, i a molts d’ells s’hi va desencadenar una guerra civil.