1. IES Massanassa Departament de Socials
La ciutat medieval
L’Europa dels segles XIII i XIV
En aquest tema has de:
•Saber quines van ser les raons que expliquen l’augment de la
producció agrària
•Saber com estaven organitzats els tallers artesans i els gremis i dir
què eren les fires i els mercats.
•Saber explicar quines són les característiques bàsiques de la
burgesia
•Conèixer els efectes principals de l’arribada de la pesta a Europa
•Conèixer les característiques principals de l’art gòtic en
l’arquitectura, pintura i escultura

2. IES Massanassa Departament de Socials
L’augment de la productivitat del camp
Les principals causes que fan que augmente la productivitat són:
•Noves tècniques de cultiu: rotació triennal.
•Nous instruments agrícoles: arada normanda.
•Utilització del cavall com a animal de tir.
•Posada en funcionament dels molins d’aigua i vent.
Totes aquestes innovacions faran que:
•Hi haja més aliment.
•La població estarà millor alimentada.
•Creixerà la població.
•Moltes persones abandonen el camp i se’n van a les ciutats.
El creixement de les ciutats
• Els excedents agraris afavoriran que hi haja gent que es
puga dedicar a l’artesania i al comerç.
• Les ciutats principals es situaran prop del mar o de rius o
canals navegables.

3. IES Massanassa Departament de Socials
Artesans i gremis
Els artesans d’un mateix ofici solien tindre els tallers en el
mateix carrer.
Tots els tallers que feien la mateixa activitat en una ciutat
formaven un gremi. El gremi establia unes normes
bàsiques:
•Horari de treball
•Preus mínims dels productes
•Nombre de tallers que podien haver a la ciutat.
Dibuix d’un taller artesà
El que més manava en un taller artesà era el mestre.
Aquest tenia els oficials, que cobraven un sou pel seu
treball, i els aprenents, que no cobraven diners.
Mercats i fires
• Els mercats es localitzaven en les ciutats i en ells els
llauradors i els artesans acudien a intercanviar els seus
productes.
• Les fires eren uns mercats extraordinaris que es feien
només en algunes ciutats importants una vegada a l’any
i on acudia gent de tota la comarca i fins i tot de
comarques veïnes.

4. IES Massanassa Departament de Socials
La burgesia i la gent de la ciutat
A la ciutat apareix una nova classe social, la burgesia, integrada per artesants i comerciants.
•No és una classe social privilegiada, com la noblesa i el clero. Els burgesos paguen impostos.
•Segons el seu nivell de riquesa es pot dividir en alta burgesia (els més rics) i baixa burgesia.
A les ciutats també hi havien:
•Nobles que decideixen traslladar la seua residència del camp a la ciutat.
•Eclesiàstics
•Gent humil: treballadors, captaires, ...
D’altra banda, les minories religioses vivien en barris separats: els jueus en els calls, i els moriscos en
les moreries.
El govern de la ciutat
• El govern de la ciutat es fa des de l’ajuntament i la persona que més mana
és l’alcalde. Els burgesos, a poc a poc, acabaran tenint el control de les
ciutats.
L’aparicio de les escoles i universitats
• Fins al segle XII la cultura era propietat quasi exclusiva dels eclesiàstics i les
biblioteques estaven situades als monestirs.
• La burgesia és una classe social que necessita tindre cultura. Han de saber
llegir i escriure i conèixer les funcions matemàtiques bàsiques per a
desenvolupar la seua activitat.
• La burgesia no volia dependre del clero per a accedir a la cultura i afavorirà
la creació a les ciutats de les escoles i les universitats
Ajuntament de Bruges

5. IES Massanassa Departament de Socials
Els reis i la burgesia
Fins al segle XII els reis hagueren de buscar el seu
recolzament en els nobles, donat que tenien molt poc de
poder per a controlar el seu territori.
La burgesia no volia dependre dels nobles perquè els
obstaculitzaven per a poder fer la seua activitat comercial
de manera àgil. Els burgesos preferien dependre
directament del rei.
Els reis donaran suport als burgesos concedint cartes de Àngel Custodi. Palau de la Reunió de Corts de Jaume I
privilegi a les ciutats per a que no depengueren dels Generalitat de València
nobles. D’aquesta manera aconseguien llevar poder als
nobles i al mateix temps ells es feien més poderosos ja que
comptaven amb els suport de la burgesia.
Les corts
Fins a aquesta època, el rei es reunia de manera periòdica
amb representants de la noblesa i del clero. A partir d’ara
s’incorporaran també representants de la burgesia.
Aquestes reunions del rei amb els tres estaments (clero,
noblesa i burgesia) rebien el nom de corts o parlament Els representants de la burgesia a les Corts
valencianes

6. IES Massanassa Departament de Socials
La pesta
• La pesta negra arribà a Europa en 1347 i en
només 50 anys es va reduir la població del
continent a la meitat de la que hi havia al 1300.
• Aquesta malaltia, molt contagiosa, va paralitzar
l’activitat comercial i artesanal d’Europa.
Revoltes al camp i a les ciutats
• Molts campesins van morir contagiats per
Mapa de l’evolució de l’epidèmia de pesta a Europa
l’epidèmia i moltes terres es quedaren sense
treballar.
• Davant d’això molts nobles van augmentar els
impostos als campesins que havien sobreviscut, el
que provocà que hi hagueren revoltes de llauradors
contra els nobles.
• A les ciutats també arribà la crisi. Els preus dels
aliments s’encariren i la paralització del comerç i
l’activitat artesana va fer que molta gent es quedara
sense treball i s’estenguera la pobresa. Això va
provocar en moltes ciutats fortes revoltes dels més
pobres contra la burgesia.
Gravat de l’època

7. IES Massanassa Departament de Socials
L’art gòtic: un nou estil urbà
El gòtic naix a França al segle XII i s’estén per tota
Europa al llarg del XIII.
És un art urbà, impulsat fonamentalment per la
burgesia i per l’església.
Els principals edificis seran:
•Religiosos: esglésies i catedrals
Gàrgola
•Civils: Ajuntaments, llotges, palaus, drassanes...
L’arquitectura
Elements d’una església gòtica
Els edificis gòtics seran més alts i lluminosos que
els romànics gràcies a:
•L’arc apuntat o ogival
•La volta de creueria
•L’edifici s’aguanta sobre els pilars. Els murs
deixen de ser de càrrega i es poden obrir grans
finestrals.
•L’estructura s’aguantarà gràcies als contraforts i
arcbotants.
Llotja de València