2. Recursos naturals geològics
• S’agrupen en dos
•energètics
• no energètics: roques,minerals i sòls
• Poden ser
• renovables
• no renovables
www.foro-minerales.com
3. Recursos NO energètics
Les roques, els minerals i
el sòl són recursos
geològics NO energètics
Imatge:mercadalvo.blogspot.com
4. Les roques industrials
• Són roques que s’aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques
• Es destinen, majoritàriament, al sector de la construcció
• Són abundants a l’escorça
• No tenen un alt cost de producció
• La seva extracció provoca un fort impacte ambiental
• destrucció del sòl
• soroll i pols
• abocament de residus
• degradació del paisatge
5. Restauració d’una pedrera
• Terrenys agrícoles
• Boscos
• Zones d'esbarjo
• Abocadors controlats
Polígons industrials
• Parcs tecnològics
• Urbanitzacions www.llull.cat
Restauració paisatgística de l'abocador vall
d'En Joan a Begues
6. Segons l’aplicació que tenen en
Àrids
Aglomerats
Roques de construcció
Vidres
productes ceràmics
7. Àrids
• S'anomena àrid al material granulat que
s'utilitza com a matèria primera en la
construcció,principalment.
• L'àrid es diferencia d'altres materials
per la seva estabilitat química i la seva
resistència mecànica, i es caracteritza
per la seva grandària.
8. Els àrids poden ser:Naturals
• L'àrid natural és el que
ha estat sotmès
únicament a processos
mecànics. Gravera
• Les roques de les quals
s'extreuen àrids
naturals són:
• * Roques calcàries
sedimentàries (calcària
i dolomia) Arena i
grava . Roques ígnies i
metamòrfiques (granit,
basalt i quarsita)
Artificials
• L'àrid artificial és el que
procedeix d'un procés
industrial i ha estat sotmès
a alguna modificació
fisicoquímica o d'un altre
tipus. (Com ara argila)
• Pedrera
9. Ús dels àrids
•S'utilitzen en obra pública, habitatges i també
en la fabricació de formigó, ciments i morters
• Els àrids naturals s’utilitzen immediatament
després de ser rentats.
• Els àrids artificials s’utilitzen després
arrancar els materials dels massissos rocosos
i sotmetre'ls al procés d’esmicolament,
tamisatge , filtratge i selecció dels fragments
segons la mida.
10. Aglomerats
calç
ciment guix
•Àrids cohesionats amb matèria aglomerant.
•CIMENT : Barreja de calcària, argila i sorra silícica.
•GUIX: Com aïllant parets.
• CALÇ: òxid de calci impur. Sòlid blanc alcalí. Construcció, agricultura...
www.infociments.frhabitatgemmr.blogspot.com
es.slideshare.net
11. Calç
• S’obté per escalfament de la roca calcaria a
temperatures per damunt de 1000°C
És un sòlid blanc que es fa servir:
• Construcció: per a preparar bases alcalines
• Com a material refractari
• Agricultura: neutralitzar sòls àcids
• Per emblanquinar parets
• altres
12. Forn de calç de la pedrera
d'en Canyes. Eivissa
patrimonideivissa.wordpress.com
13. Ciment
• S’obté de coure en un forn una
barreja de calcària, argila i sorra
silícica.
• Si s’hi afegeix guix : ciment pòrtland
que és el més usat perquè té una
resistència molt elevada i es aplicable
a estructures que han de suportar
grans pesos.
14. Ciment+sorra+aigua = MORTER
Ciment +sorra+grava+aigua=FORMIGÓ
Formigó + barres o xarxes metàl·liques
a l’interior=
FORMIGÓ ARMAT
15. Roques de construcció
• Roques ornamentals: poden ser tallades i
polides
• Pedres de construcció: només poden ser
tallades
a) Pedreres de basalts
b) Pedreres de roques carbonatades
c) Pedreres de pissarres i esquists
d) Pedreres de roques granítiques
19. Vidre
• Del quars que hi ha en
sorres, gresos i
quarsites
• És dur i trencadís quan
és fred.
• És plàstic a altes
temperatures
• Mal conductor del calor
i l’electricitat
xeix.dreamhosters.com
20. El vidre a Catalunya
• El vidre representa el 8% en pes dels residus
municipals generats a Catalunya segons dades del
PROGREMIC 2001-2006 i es tracta d'un material
fàcilment recuperable.
• El vidre es pot reutilitzar o bé reciclar conservant en gran
mesura les seves qualitats inicials. Tanmateix cal diferenciar el
vidre d'envàs del vidre pla per al seu correcte reciclatge.
. El tipus de vidre utilitzat habitualment es fabrica barrejant
sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d'òxids metàl·lics
que hi aporten duresa i, opcionalment, color
21. Productes ceràmics
• Explotacions d’argiles, caolins i margues.
• Són roques formades per silicats d’alumini
hidratats.
• Són plàstiques quan es barregen amb aigua
• Són absorbents i desengreixants en sec
• Tres grups: terrisses, rajoles i productes
refractaris.
27. Els jaciments minerals
• Jaciment: massa de roca en la qual un
determinat mineral es troba en una
proporció prou gran perquè resulti
rendible la seva explotació.
• Mena: mineral útil
• Ganga: material inútil
30. Metallic Minerals:
• I. Metallic mineral re those minerals which
can be melted to obtain new products.
• II. Iron, cooper, bauxite, tin, manganese are
some examples.
• III. These are generally associated with
igneous rocks.
• IV. They are usually hard and have shines or
luster of their own.
• V. They are ductile and malleable.
• VI. When hit, they do not get broken.
31. Non-Metallic Minerals:
• I. Non-metallic minerals are those which do
not yield new products on melting.
• II. Coal, salt, clay, marble are some examples.
• III. These are generally associated with
sedimentary rocks.
• IV. They are not so hard and have no shine or
luster of their own.
• V. They are not ductile and malleable.
• VI. When hit, they may got broken into
pieces.
32. Mines subterrànies
• Pous: sistemes de
túnels verticals
• Galeries: túnels més
o menys horitzontals
• Filó: és un dipòsit
mineral sobreimposat
format per l'ompliment
d'esquerdes i
caracteritzat pel poc
gruix respecte a la
longitud
www.pinterest.com
Vein of gold in rock (lode gold deposit)
33. Mines a cel obert
• Excavacions o
desmunts en els
quals es mobilitzen
grans quantitats de
roca.
• Les pedreres i les
graveres també són
mines a cel obert www.fotominer.com
Cerro Colorado. Mines de Riotinto.
Riotinto. Huelva. Andalusía. Espanya.U.E.
34. Riscos derivats de l’activitat minera
• Subsidència per col·lapse de cavitats
• Lliscaments en enderrocs inestables
• Desestabilització de talussos i
vessants per soscavament i
modificació de pendents
• Erosió
• Alteració del règim hídric de les aigües
subterrànies
35. Subsidència per col·lapse de
cavitats
• El col·lapse de
cavitats
subterrànies
produeix
l’enfonsament o
subsidència de la
superfície del
terreny wi-gim.pi.ingv.it
Barri de l'Estació, SALLENT
36. Alteració del règim hídric de les
aigües subterrànies
• Els desmunts i les
excavacions creen
depressions
superficials que
s’inunden amb aigua
subterrània.
• L’afluència de l'aigua
cap a aquestes cavitats
fa descendir el nivell
freàtic i crea una zona
d’evaporació
kids.britannica.com
38. Impactes sobre el medi humà
negatius
• Vulneració dels
drets humans
• Possibilitat que hi
hagi accidents
• Impacte sobre la
salut
positius
• Crea llocs de treball
• Millora l’economia
local
40. Impactes en el medi natural
• Sorolls i vibracions
• Contaminació de l’aire
• Contaminació del sòl i dels cursos de
l’aigua
• Desforestació i eliminació del sòl en
zones d’explotació
• Rectificació dels cursos d’aigua
• Alteració del relleu
42. Predicció dels impactes.
Mesures de mitigació
Predicció d’impactes
• Estudi d’Impacte Ambiental EIA.
Mesures de mitigació
• Ús de silenciadors en les màquines
sorolloses
• Tractament i evacuació periòdics de fangs
• Retirada i emmagatzemament de sòl fèrtil
43. Correcció d’impactes de l’activitat
minera
Mesures de restauració
• Tenen com a finalitat
retornar al terreny un
aspecte tan semblant a
l’inicial com sigui possible, o
bé aconseguir la recuperació
del valor paisatgístic de la
zona
• Remodelació dels enderrocs i les
excavacions
• Replantació d’arbustos i arbres
• Implantació de pantalles
Mesures d’alleujament
• Resolució de problemes
quan no es pot fer amb
mesures de restauració
• Remoció i evacuació dels sòls
contaminats amb metalls pesants
• Depuració i recarrega dels aqüífers
• Neteja, descontaminació i
repoblació de cursos i marges
fluvials
44. bibliografia
Melèndez et alt “Ciències de la Terra i del medi ambient” 2 batxillerat. Grup promotor Santillana.
ISBN978-84-7918-517-6
Diccionari de geologia. Institut d’Estudis Catalans
I. Jorba,et alt “Manual per a la restauració de pedreres de roca calcària en clima mediterrani”
Direcció General de Qualitat Ambiental. Àrea d’Avaluació i Restauració d’Activitats Extractives
SBN 978-84-393-7672-9
http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/recollida_selectiva/residus_municipals/vidre
http://www.geology.ar.gov/minerals/metallic_descriptions.htm
http://www.preservearticles.com/201104215602/difference-between-metallic-minerals-and-non-metallic-minerals.html
Imatges: estan informades a peu de pàgina
