ART ROMÀ

1. Tarraco romana
UF-1 PATRIMONI CULTURAL
Roser Ibáñez Trinchant

2. L’art romà
• El món grec i l’etrusc va ser fonamental pel desenvolupament de l’art romà, tot i això l’art romà va
tenir personalitat pròpia , va manifestar-se principalment a l’arquitectura.
• L’art romà també va tenir una forta repercussió a les cultures occidentals, essent la base cultural
d’occident fins als nostres dies.
• L’art romà es va posar al servei de les noves necessitats sorgides, això explica el naixement de noves
manifestacions i també l’aparició d’un art amb gran centralització i unitarisme, no només a Roma, sinó
també a la resta de l’imperi.
• Les principals característiques que aporta l’art romà com a novetat són:
• Preocupació a l’arquitectura, pel joc de masses, que ve pels elements utilitzats a la construcció.
• L’arquitectura era més colossal.
• Utilitzaven l’arc i la volta de canó com a elements arquitectònics bàsics, i per tant la cúpula.
• Van començar a fer retrats a l’escultura.
• Roma va crear el relleu històric, continu i narratiu.
• És un art propagandístic al servei del Govern.

3. Períodes de l’art romà
• L’art romà podem dividir-lo en tres períodes:
• Període de la República : Al S . VI ( des del 510 fins al 27 a.c)
• Període d’August: l’època clàssica del 27 a.C. Al 4. d.C.
• Període imperial :
• Dividit a la vegada en :
• De Tiberi a Trajà:
• D’ Adrià a Alejandro Severo:
• De Màxim a Constantí

4. Característiques de l’arquitectura
• Es caracteritza per la monumentalitat, no només per l’espai que ocupa, sinó també pel seu significat. Això
venia donat per la idea de la immortalitat de l’imperi.
• És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional.
• Apareixen noves construccions amb un gran desenvolupament de l’arquitectura civil i militar:
• Basíliques.
• Termes.
• Es una arquitectura dinàmica com a conseqüència de la utilització de l’arc i la volta de canó.
• Els materials utilitzats eren molt variats:
• Pedra tallada en carreus regulars ( sillares), i disposada a Soga ( quan els costats del mur estan formats per
la part més llarga del maó i tizon ( quan els costats del mur estan formats per la part més curta del maó),
formigó, maons, manposteria, fusta.
• Quan el material era pobre el revestien amb estucat i plaques de marbre o l’ornamentaven amb mosaics o
pintures.

6. • Utilitzaven l’ordre Toscà i també el Jònic i el Corinti.
• El més significatiu de l’arquitectura romana va ser la utilització de l’ordre compost.
• També era molt freqüent la superposició d’ordres en edificis molt alts. Normalment en el pis baix s’utilitzava
l’ordre Toscà, al mig el Jònic i al superior el Corinti.
• Els capitells presenten més llibertat que a Grècia i n’hi ha amb figuracions.
• Apareixen les garlandes (guirnaldes) i els bucranis com a elements decoratius
• També va utilitzar la superposició en el mateix vano de l’arc i del llindar ( dintel)

7. Diferències entre l’arquitectura romana i la grega
• Les principals diferències són:
• L’arquitectura romana és més ornamentada.
• Més perfecció dels monuments.
• Els edificis tenen utilitat.
• L’arquitectura es fonamentalment civil i militar enfront a l’arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.
• L’arquitectura romana és més dinàmica enfront de la grega més estàtica.
• L’arc i la volta de canó són els més utilitzats enfront del llindar a Grècia.
• Tot i aquestes diferències , hi ha moltes similituds amb l’art grec, ja què Roma va assimilar nombrosos
elements artístics i arquitectònics dels països que incorporava al seu imperi.
• També acostumava a utilitzar artistes nascuts i formats en altres territoris essent els principals originaris de –
Grècia.

8. Els romans a la Península Ibèrica
• Els romans van penetrar a la Península l’any 218 a. de C, i a partir de la meitat del S.II s’hi van començar a
establir.
• Aviat va començar la romanització que va dura més de 5 segles i que ha deixat restes arquitectòniques de
primer ordre.
• A Espanya es troben restes de nombrosos temples tot i que són molt parcials. Destaca el temple de Vic, petit
però molt ben conservat, i les restes dels temples de Diana i Mart Mèrida ( Badajoz), Còrdova i Talavera la
vieja (Alcántara).
• Entre els monuments funeraris destaca la Torre dels Escipions de Tarragona, el Dístil de Zalamea de la Serena
a Badajoz, el Mausoleu dels Atilios a Sadaba (Saragossa) .
• Hem de nomenar de manera molt especial el Mausoleu de la Vila de Centcelles a Constantí (Tarragona) per
ser el monument paleocristià més important dels que es conserven a Espanya.

9. La ciutat romana
• Les ciutats conformaven l’estructura civil i social de la
civilització romana, s’hi centralitzava el comerç, s’hi
relacionaven els diferents pobles conquerits, i en
general es controlava la població.
• El disseny urbà de les ciutats segueix unes pautes
necessàries pel correcte funcionament dels serveis
públics i militars.
• Bàsicament la ciutat romana està composta per una
sèrie de mòduls iguals, distribuïts de manera
ordenada, i separats per carrers.
• Entre tots formen un conjunt de disseny rectangular
que està rodejar per una muralla perimetrals, amb
torres de vigilància.
• Tots els carrers són iguals, excepte dos: la que va del
nord al sud ( Kardo maximus) i la que va d’oest a est
(decumanus) que són més amples i acaben amb les 4
úniques portes que té la muralla.

10. La ciutat de Tarraco
• La ciutat de Tàrraco és el primer assentament romà a la península Ibèrica, i va esdevenir la capital de la província
d'Hispània Citerior, durant el regnat d'August.
• Inicialment fundada com a campament militar romà amb la intenció d'interceptar els exèrcits cartaginesos que
pretenien travessar els Pirineus i atacar la península Itàlica. L'any 217 aC, Gneu Corneli Escipió Calb i el seu
exèrcit van desembarcar a prop del riu Tulcis (Francolí) al costat d'un poblat ibèric i en la part més alta d'un turó,
es va ubicar el campament. Amb el temps, Tàrraco va prosperar com a ciutat i també com a centre administratiu i
polític, afavorida tant per la situació costanera com pel seu emplaçament en relació a les vies terrestres cap a
l'interior peninsular.
• Les restes de Tàrraco permeten estudiar la propagació del domini romà des del segle III aC, quan els romans van
fundar la ciutat, fins a inicis del període cristià.

11. • La planificació romana de la ciutat és excepcional,
ja que fou adaptada a la configuració del terreny
mitjançant d'una sèrie de terrasses artificials (que
són perceptibles en tot el fòrum provincial, així
com al barri residencial).
• La ciutat és rica en arquitectura i restes
arqueològiques, entre ells els edificis que es troben
conservats en la seva totalitat, com en el cas del
grup de voltes al carrer Méndez Núñez.

12. Construccions civils
• Les ciutats van ser els grans centres de la convivència en general de la civilització romana.
• A Espanya van destacar les ciutats de Tarragona, Sagunt, Cartagena, Barcelona, Còrdova, Sevilla, itàlica
(Santiponce a Sevilla), Mèrida, Saragossa, València, Toledo, Segobriga, Lugo, Astorga, Lleó, etc.
• Aquestes ciutats s’havien d'emmurallar per defensar-se de les agressions, algunes d’elles ho van fer al
principi de la romanització , quan les guerres amb els pobles celtibers eren una amenaça real ( Tarragona,
Còrdova i Carmona).
• Les altres ho van fer durant el S. III amb les primeres invasions germàniques.
• A les ciutats es construïen edificis públics per diferents serveis i activitats ( econòmiques, esportives i
d’esbarjo).
• De manera freqüent aquests edificis es situaven en el fòrum, que era el centre neuràlgic de la ciutat romana.

13. Les muralles
• L'originalitat del sistema defensiu de muralles construïdes als
segles III i II aC és també notable, essent un monument únic a
causa de les diferents fases dels murs republicans i els elements
especials del treball fet pels romans, tot reunint la seva antiguitat
amb les dimensions dels murs que sobreviuen.
• Les muralles de Tàrraco són un dels primers exemples
d'enginyeria militar romana a la península Ibèrica, així com la
prova més important que ha sobreviscut de la ciutat republicana.
Es tracta d'un dels símbols més importants de la ciutat, definint la
seva forma de l'antiguitat fins al segle XIX

14. • En una primera fase al S. III a.C., hi ha uns grans carreus, de més de 4 x 1 m., a manera de sòcol , amb una
altura de 6 m. X 4,5 m. D’ample. Esta format per dos llenços de grans carreus plens de pedres i runa.
• En una segona fase al S. III a.C. S’amplia el seu perímetre, l’altura i l’amplada. Sobre la base s’hi recolzen uns
carreus més petits, alguns lleugerament encoixinats, ben treballats, que eleva la seva altura fins als 11 m.
• També està format per dos murs paral·lels, separats uns 4,5 m. Plens de maçonaria, adobes encaixats,
pedres i cals amb tirants transversals cada 10 m. .
• Per accedir a la part superior de la muralla s’hi van habilitar unes rampes, de les que se’n conserven restes.
• En els murs de les muralles s’hi obrien portes, té també les seves torres defensives situades en els punts més
vulnerables: la torre de Minerva, del Cabiscol, i de l’arquebisbe ( han estat modificades posteriorment)
Torre de Cabiscol
Carreus encoixinats

15. • La torre de l'Arquebisbe, amb la part superior afegida durant l'edat
mitjana (S.G.). La Tarragona medieval va aprofitar i refer les muralles
romanes, que fins al segle XIX van defensar la ciutat. Durant la
guerra de Successió (1702-1714) va ser envoltada per un cinturó de
grans baluards per a l'artilleria, per sobre del qual transcorre l'actual
Passeig .
• La torre de Minerva rep el nom per la presència d'un relleu
d'aquesta deessa i d'una inscripció llatina, de les més antigues de la
península, que diu: M. Vibio Menrua (De Marc pot observar també
la doble tècnica constructiva original per a lesVibi a Minerva). S'hi
torres: base megalítica i cub de carreus.
Torre de
l’arquebisbe
Torre de Minerva

16. PORTA DE SANT ANTONI ( MURALLES DE TARRAGONA)

17. El Fòrum
• El conjunt arquitectònic conegut com el Fòrum Provincial és considerat com un dels fòrums més grans i
millor documentat del món romà. Aquest nombrós grup d'edificis, seu de la Citerioris Concilium
Provinciae Hispaniae, ha preservat la majoria d'elements arquitectònics, determinats pel disseny de la
ciutat vella ja existents.
• Va ser un gran complex, de 7,5 hectàrees repartides en tres terrasses, usat per als propòsits polítics
d'alt nivell i dur a les comunitats de la Hispània Citerior a l'Imperi romà, com ho demostra la iconografia
de l'escultura i els elements decoratius.
• Alguns dels elements arquitectònics supervivents arriben a una alçada de fins a 11 m. Els detalls
arquitectònics i l'ús de materials importats es prenen com a prova que els seus arquitectes i artesans
foren cridats des de Roma. El treball d'aquests especialistes romans és també visible en el teatre,
l'amfiteatre i el circ.

18. • Un primer intent de crear aquest conjunt es va fer en el període en el julio-Claudi
essent abandonat, el projecte no va tirar endavant fins al voltant de l'any 70, per
Vespasià, l'últim component, el Circ, s'hi va afegir més d'una dècada després per
Domicià.
• El pòrtic tanca una superfície de 153 metres per 136 m., més o menys coincident
amb el lloc de l'actual catedral. Part del pòrtic i el temple de culte imperial es
conserven dins del complex de la Catedral.

19. • Tàrraco, com a capital de la província de la Hispània citerior des
de l'època d'August, tenia, al final del s. I dC, dos fòrums: un
reservat al concili provincial, situat a la part alta de la ciutat, i
l'altre destinat als afers locals, situat a la part baixa, a prop del
teatre i del port.
• El fòrum de la província, que es va començar a construir pels
volts de l'any 70 dC a la part superior del turó tarragoní, estava
format per dues grans places, situades a diferent nivell. Aquest
conjunt es completava a la part més baixa amb un gran edifici
d'espectacles, el circ.
• La gran transformació realitzada en aquest sector, degut al
caràcter monumental del projecte, fa difícil saber quines
estructures ocupaven aquesta àrea en època anterior. Es pensa,
però, que bona part estava lliure d'edificacions i que l'ocupació
existent, des de ‘època republicana, estava relacionada amb
estructures militars. La plaça superior, destinada a recinte de
culte, era rectangular, de 153 m de fons per 136 d'ample, i estava
envoltada, en tres dels seus costats, per un pòrtic que en el mur
exterior presentava una sèrie de finestres.
Edifici del Pretori

20. • . Aquests pòrtics tenien a la part superior un àtic decorat amb una sèrie de grans
medallons (clipei), amb representacions de Júpiter-Ammó i de la Medusa, dels quals
es poden observar alguns exemples en aquesta sala.
• En el pòrtic superior s'obria una gran sala.
• El recinte de culte del fòrum estava presidit per un temple dedicat al culte imperial
provincial del qual recentment s’han localitzat restes de la fonamentació a l’àrea
central.
• També s’han recuperat elements decoratius com una sèrie de fragments del seu fris,
amb decoració de garlandes, bucranis i diversos elements utilitzats en els sacrificis,
dels quals també es poden observar alguns elements en aquesta sala.

21. Fòrum de la colònia
• Al centre de la ciutat es troben les restes del Fòrum de la
Colònia, el qual pot ser datat almenys al segle i aC, tenint en
compte que si ha localitzat una dedicació a Pompeu el Gran,
qui va rebre la península en el marc de les seves
responsabilitats durant el Primer Triumvirat (56 aC).
• Les restes del fòrum de la colònia ens mostren: la basílica
(ajuntament), un temple, i algunes cases i carrers. Unes
columnes ens donen una indicació de la forma de la basílica,
amb ambients a l'interior i les botigues o tavernes al exterior.

22. • Els darrers treballs han posat de manifest que la primera
plaça pública es va definir a finals del s. II aC, en el moment
que la ciutat adquireix la seva forma urbana bàsica amb
l’extensió del perímetre emmurallat i l’execució d’importants
obres de sanejament públic com el col·lector dels carrers
d’Apodaca i de la Unió. Aquesta plaça es crea sobre part de
l’oppidum ibèric (Kese) que, des del s. V aC, s’estenia per
sobre d’aquest promontori que dominava la badia portuària i
la desembocadura del riu.
• D’aquesta primera configuració del fòrum en coneixem el
Capitoli, el temple dedicat a les tres divinitats principals del
panteó romà (Júpiter-Juno-Minerva) que presidia la plaça
pública. Era un temple de la més pura tradició itàlica, aixecat
sobre podi, amb triple cella i planta períptera de sis
columnes frontals.

23. L’amfiteatre de Tarragona
• l'espai de l'amfiteatre engloba 3 estructures:
• L'amfiteatre:
• La basílica visigòtica,
• l’església romànica.
• L'amfiteatre, amb una capacitat per uns 14.000 espectadors, es troba al sud-est de la ciutat, fora de les
muralles i prop de la costa.
• Construït a principis del segle II durant el regnat de Trajà o Adrià.
• Té planta el·líptica mesurant 130 per 102 m. La pista està envoltada per les files de seients, amb el suport de
voltes superposades fetes de opus caementicium i opus reticulatum, excepte el costat nord, on les files
inferiors dels seients es tallen a la roca natural.
• L'accés a la sorra es feia per dos grans entrades als extrems de l'eix major. El podi, que empraven els
dignataris, fa més de 3 metres d'alçada (3,20 metres, concretament) i va ser originalment cobert amb blocs
de pedra pintada. Quan l'estructura va ser ampliada i reconstruïda l'any 218 el podi estava vestit amb
làmines de marbre blanc. Va ser usat per a espectacles fins a mitjans del segle iv quant fou abandonat.

24. • Al segle VI a l'amfiteatre s'hi va construir una basílica visigòtica. Una estructura de tres naus , dedicada als
màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, que van morir a l'amfiteatre el 21 de gener 256 ,amb una capella major a
l'eix longitudinal, un santuari per la celebració de l'Eucaristia, i una petita habitació de fusta com a sagristia.
• La basílica fou enderrocada all segle XII per tal de permetre la construcció d'una església romànica, Sta.
Maria del Miracle, amb la tradicional forma de creu llatina. La majoria de les parts més baixes d'aquesta
estructura han sobreviscut.

26. La Basílica
• Edifici de tres naus separades per columnes i rematades en àbsida, era el lloc dedicat a les transaccions
mercantils, i també servia de jutjat.
• A la cúria ( edifici on el senat romà es reunia de forma més freqüent) es celebraven reunions polítiques.
• Més endavant va passar a ser un lloc de culte pels cristians.

27. Les termes
• Eren grans complexos arquitectònics d’esbargiment i salut
pública .
• Hi havia les zones següents:
• Frigidarium: les piscines d’aigua freda.
• Tepidarium: eren les piscines d’aigua temperada
• Caldarium: piscines amb aigua calenta.
• El seu interior estava decorat amb escultures, mosaics i
pintures. Un exemple serien les “ Termes de Caracalla”
situades al voltant de roma.

28. El teatre romà
• Alguns dels edificis més emblemàtics del món
roma van ser els dedicats als espectacles,
acostumaven a estar prop de la ciutat però fora
de les muralles.
• El teatre a Tarraco va ser construït a principis del
segle I quan la ciutat va patir grans modificacions.
Va ser erigit en el lloc que ocupaven grans
cisternes (del segle II aC)i un mercat del port (a
partir de mitjans del segle I aC).[2]
• Està situat fora de la muralla i fa ús del pendent
natural del terreny com a base de les files de
seients (Cavea). Part de l'escenari (scena) també
es conserva, però se sap poca cosa de l'estructura
arquitectònica elaborada (Frons scenae), més
enllà d'una sèrie de peces arquitectòniques i
escultòriques trobades.

29. Els aqüeductes
• Un aqüeducte és una construcció elaborada per l'ésser humà per a transportar aigua en gran quantitat d'un
lloc a un altre. L’objectiu d’aquestes construccions era satisfer la demanda dels pobles per tal de poder tenir
aigua per les seves activitats.
• Per a transportar aquesta aigua, que procedia dels rius, feien servir un mecanisme de canalitzacions, que
podien ser per sota terra o excavades a la roca de les muntanyes o amb canonades de pedra, ceràmica o
plom.
• Els aqüeductes eren construïts de manera que s’aprofités la inclinació del terreny per a que l'aigua
tingués la velocitat desitjada i així evitar el cúmul de sediments i impureses. A més, per a sobrepassar els
obstacles naturals, es feien construccions en fileres d’arcs sobreposades.
• El millor aqüeducte que queda i una de les obres d’art i enginyeria més grandioses del món romà, és el de
Segovia, construït probablement entre la segona meitat del S. I i principis del II, en temps dels emperadors
Vespasià i Trajà, mesura 728 m. De llargada i 28,29 m. D’altura en el seu punt més alt.
• Està construït amb carreus sense argamassa de granit i té 167 arcs.

30. • A la península ibèrica hi destaquen tres aqüeductes:
• Aqüeducte de les Ferreres :
• Aquest aqüeducte també anomenat “ Pont del Diable” és un pont romà que transportava aigua del riu
Francolí a la ciutat de Tarraco. Situem aquest pont entre l’any 36 a.C. I el 41 d.C. La seva llargada és de 217
metres i una alçada màxima de 27 metres.
• Consta de dos pisos amb arcs, un té 11 arcs i l’altre en té 25. Tota l’estructura va ser construïda amb pedres
regulars , i el canal que transportava l’aigua amb una base de calç i ceràmica.

31. • Aqüeducte dels Miracles:
• Aquest aqüeducte pertany principalment a Mèrida. Tenia com a funció principal subministrar aigua a la regió
de Lusitània. L’aigua procedia de l’embassament de Prosèrpina.
• La seva construcció la situen entre el anys 117 i 138 d.C., a l’imperi d’Adrià.
• L’estructura estava formada per pilars i filades de granit o rajola que s’enllaçaven a traves d’arcs de diferents
altures.
• La seva alçada màxima era de 28 metres, i la seva llargada de 825 metres.
• El motiu del seu nom és l’expectació que va causar el mateix aqüeducte, fent pensar que era un miracle que
els pilars es mantinguessin en peu.

33. • Aqüeducte de Segòvia:
• Aquest aqüeducte transporta aigua del riu Frío a la ciutat de Segòvia, en un recorregut de 18km.

34. • Aqüeducte dels arcs:
• És un aqüeducte situat al municipi de Sant Jaume dels Domenys, al Baix
Penedès. La data de construcció podria haver estat entre els segle IV i V.
• Aquest, estava construït amb una base de pedra lligada amb morter. Es va fer utilitzant la tècnica de
l’encofrat de la que encara es poden veure les marques i en algun pilar un forats que els travessen
d’un costat a l’altre. Encara avui en dia es mantenen tres trams, un grup de tres arcs de 12,7 metres, un arc
solitari, i un altre grup de dos arcs, que fa 8,7 metres. L'alçada de l'aqüeducte és d'uns 4 metres.

35. Els ponts romans
• La funció dels ponts romans era poder salvar l’obstacle que suposaven els rius. Roma va fer i va deixar les
construccions més duradores i fiables fins als nostres dies.
• A la península ibèrica s’hi poden apreciar uns 36 ponts romans, tot i que alguns no se sap del cert si ho són.
• Podien construir-los amb fusta o pedra, i utilitzaven per fer-jos l’arc de mig punt i la volta .
• Una de les dificultats que tenien els constructors , era el pes que suposava. Per fer-lo utilitzaven un armassó
de fusta que subjectava l’estructura, un cop posades les pedres , el seu pes es desviava cap els laterals, però
havien d’utilitzar bon ciment i contraforts que poguessin suportar el pes de l’arc.
• Les característiques dels ponts romans són:
• L'arc.
• Carreus molt elaborats i molts d’ells encoixinats.
• Via de més de 5 m. D’amplada.
• Via de traç horitzontal o inclinada.
• Pilars rectangulars des de la base amb aturadors triangulars o circulars que es tallen abans d’arribar a les
muralletes

36. • A Espanya probablement els millors ponts romans que es conserven són els d'Alcántara i Mèrida, de perfil
horitzontal.
• Sobre això es pot dir que la majoria e ponts espanyols anteriors al S. XII tenen base romana , sobre els que es
van fer reformes a l'època medieval, variant el seu perfil

37. Com es construïen els ponts
• La primera feina que feien era fet un forat per comprovar el terra i la seva resistència per suportar el pes.
• Un cop decidit el lloc on col·locarien els contraforts, començaven a llençar ciment.
• El principal problema que tenien els contraforts, era que s’havien de fer dins del riu, per solucionar-ho van
idear un recinte format per troncs que es clavaven al riu i que feien que el contrafort es quedes clavat. Els
contraforts es feien per mitjà de la unió de troncs que feien que l’aigua es filtres de manera correcta.
• Un cop col·locats els contraforts es comença la construcció del pont, que generalment era amb grans pedres,
i utilitzaven el formigó, de manera que les pedres es mantinguessin al seu lloc a pesar de la força de l’aigua.

38. • Pont d'Alcántara: Pont més destacat de la península, situat a Càceres. Aquest passa per sobre del
riu més llarg: el Tajo. Aquest pont està datat en el segle I d.C. i el seu enginyer va ser Gai Juli Lacer. És
un pont de granit que consta de sis arcs i cinc pilars, té una longitud de 214 metres i una alçada màxima de
14 metres.

39. Pont romà de Mèrida
• El llarguíssim pont sobre el riu Guadiana a Mèrida és obra del S. I a. C.
• La seva longitud és de 792 metres i té 62 arcs
• Ha patit destruccions parcials i restauracions, però encara conserva trams de gran autenticitat romana.

40. Pont romà de Mèrida

41. Pont roma A Còrdova
• Construït a principis del S. I d.C, a Còrdova sobre el riu Guadalquivir ( es pensa que substituïa a un altre més
primitiu de fusta, té una longitud de 331 metres, i el formen 16 arcs
• ha sufrido varias remodelaciones a lo largo de la Historia. La estructura principal data del medievo,
siendo la intervención más reciente de 1876. Consta de dieciséis arcos, cuatro apuntados y el resto de
medio punto. En el centro del antepecho se erige una escultura de San Rafael, obra del siglo XVI,
realizada por Bernabé Gómez del Río.

43. Pont romà de Salamanca

44. Pont romà de Salamanca

45. • Villa del Rio a Còrdova:
• El pont sobre el rierol salat de Porcuna, està situat a la Viag augusta.
• La seva estructura és asimètrica, formada per un arc central flanquejat per dos de més petits i un tercer al
costat dret, construït amb carreus d’arenisca
• Del pont destaquen les dovelles, l’encoixinat, i els arcs menors que es donen suport sobrre les dovelles dels
arcs d’alleujament.
• Està datat al S. I

47. • Pont del diable:
• Situat a Martorell sobre el riu Llobregat, formava part de la Via Augusta.
• Va ser edificat durant l’imperi d’Octavi August, sobre l’any 10 a.C.. Sobre el contrafort esquerre, s’hi alça un
arc i tot el pont està fet bàsicament de formigó.
• A causa de les crescudes del riu ha estat refet en diverses ocasions. La base és romana i la reconstrucció
gòtica

48. • Pont del diable:
• Situat a Martorell sobre el riu Llobregat, formava part de la Via Augusta.
• Va ser edificat durant l’imperi d’Octavi August, sobre l’any 10 a.C.. Sobre el contrafort esquerre, s’hi alça un
arc i tot el pont està fet bàsicament de formigó.
• A causa de les crescudes del riu ha estat refet en diverses ocasions. La base és romana i la reconstrucció
gòtica

49. El temple romà
• El temple romà es va conformar en base a la
tradició de dos mons, l’etrusc i el grec.
• Els temples eren atesos per sacerdots que
administraven el temple.
• A l’imperi romà hi havia una gran relació entre
el món religiós i el polític, de manera que el
sumo Pontifici era l’emperador.
• Altres figures destacades en el temple eren les
vestals ( figures femenines dedicades al
temple, especialment a aquells que estaven
dedicades a deesses.
• S’aixecava sobre un podi i per accedir a la cella
hi havia una escalinata a la part davantera.
• La cella es desenvolupava en sentit
longitudinal i podia ser única o triple.

50. • En els temples s’utilitzava especialment les
ordres Compostes i Corínties.
• Els frontons solien ser llisos amb inscripcions a la
part davantera de l’entaulament.
• De manera progressiva es va anar imposant la
volta de canó per cobrir l’interior de la cella.
• També hi havia temples circulars.
• Més endavant se’n van fer amb estructures més
complicades, dobles de plantes poligonals, etc.
Temple de Vesta a Tivoli

51. Alguns temples romans
• Temple de la Fortuna Viril o de Portunus :
Construït a l'època de la república
• Temple de la Maison Carree a Nimes ( França)
el trobem molt ben conservat, segueix
l’estructura de l’anterior però molt més gran.
• Temple de Vesta (Roma): Es una mica més tardà
que el de la Fortuna Viril, però també de l’època
de la república.
• Temple de Vesta o de las Sirila a Tívoli: fet a
l’època imperial.
• Temple de Venus i Roma: també de l’època
imperial, el trobem als fòrums imperials de
Roma. És un temple doble, amb les dues celles
enfrontades, i amb voltes de canó.
Temple de la Fortuna Viril

52. Temple de Vesta a Roma

53. Maison carrée

54. El Panteó
• No va ser un lloc d’enterrament sinó un temple dedicat a tots els deus. Es va construir l’any 27 a.C per
Agripa, va patir un incendi l’any 80 d.C. i Adriano el va reconstruir, però mantenint la inscripció d’Agripa. Ha
arribat fins als nostres dies gràcies a que un emperador bizantí el va cedir al Papa.
• Està dedicat a Santa Maria de tots els Màrtirs, perquè moltes relíquies de les catacumbes s’hi van portar.
• Actualment hi ha enterrats dos reis italians i Rafael. Se l’ha relacionat amb Apolodoro de Damasc que
probablement va tenir que veure amb la seva restauració. Aquest artista va ser un dels arquitectes que va
projectar el fòrum de Trajà.
• Té una planta centralitzada que es correspon amb l’alçat. Està fet amb formigó i totxo, i l’interior està
recobert amb plaques de marbre, i a l’exterior amb estucat i pintura.
• El formigó es va utilitzar pels arcs de descarrega que són els que permeten sostenir la gran cúpula que
cobreix la cella. Al seu interior s'alleugera amb capelletes, alternades rectangulars i semicirculars, on s’hi
col·loca l’estàtua d’un deu, i al davant de cada una d’elles es situen dues columnes que suporten un
entaulament que només es trenca a la porta d’entrada i a la capelleta central.

56. • Sobre l'entaulament esta situada la
cúpula de 43m de diàmetre i d’altura.
Esta coberta per cassetons quadrats
que es van fet trapezoïdals, segons es
va aixecant en altura, això dona una
sensació més gran de profunditat, en
el centre té un òcul obert d’uns 9 m.
De diàmetre, bordejat de bronzo.
• La cella està precedida per un pòrtic
octàstil, molt profund amb 8 columnes
més darrera de les frontals, que
divideixen l’espai en tres, l’espai
central és més ample, i més alt. A les
capelletes el pòrtic probablement hi
havia una estàtua d’Agripa i una altra
d’August. Les grans portes de bronzo
encara es conserven.

57. Arapacis d’August ( L’altar de la Pau)

58. Les tombes
• Les tombes romanes deriven de les etrusques, tot i que amb el temps van adquirir més llibertat i
complexitat. Sempre estaven fora de la ciutat.
• El ritus funerari podia ser per inhumació o per incineració.
• Hi havia tombes col·lectives “ els columbaris” que podien estar en una roca o en construccions amb ninxos,
on es col·locaven les urnes.
• Els mausoleus són enterraments circulars , grans i generalment coberts per un túmul on s’hi col·locarà
vegetació, estàtues, etc.
• També hi havia enterraments amb altres formes: de temple, de torre, de monument, etc.
• Moltes vegades hi havia verdaderes necròpolis que seguien la forma dels hipogeus egipcis ( galeries
subterrànies o passatges excavats amb funcions funeràries) .

59. El ritus funerari
• Tant a roma com a Grècia l’enterrament dels morts era un deure sagrat. Negar la sepultura a un cadàver era
condemnar l’anima morta a vagar sense descans, i en conseqüència crear un perill pels vius, ja que aquestes
animes en pena eren malèfiques.
• Els romans practicaven simultàniament els dos grans ritus funeraris, la cremació i la inhumació. Des dels seus
orígens la cremació era el ritus més utilitzat, però hi havia famílies que per tradició enterraven als seus morts
sense cremar-los.
• Un cop que es comprovava la mort el fill gran tancava els ulls del seu pare i el cridava pel seu nom per última
vegada. Després es rentava el cadàver, l’adornaven , li posaven la toga i se l’exposava a l’atrium sobre un llit
mortuori, enmig de flors i garlandes.
• Durant uns quants dies dones flautistes i planyideres a sou tocaven música fúnebre. Arribat el moment es
formava el cortejo per acompanyar-lo fora de la ciutat on s’erigia la pira, es pensa que en un principi es feia
de nit, però aviat es van reservar les hores del matí per aquests temes.

60. Mausoleu d’August
És del S. I d. C. Gairebé no en queden restes. Estava format per
un anell circular coronat per un túmul de terra amb xiprers i una
escultura de l’emperador.
A l’interior hi havia tres càmeres: una pel cos d’August, una altra
pel de la seva esposa Llívia, i una altra per la seva família.
A l’Edat Mitjana va ser reutilitzat com a fortalesa i en el S. XIX
com a circ i teatre.
Es possible que sobre el túmul i hagués un templet circular
coronat per una estàtua.
.

61. Mausoleu d’Adriano
• Aquest mausoleu és molt similar a l’anterior, però és del
S. II. Va ser utilitzat per altres emperadors.
• En el S. VI es va convertir en una capella commemorant
una pesta que es va eradicar quan al Papa Gregori el
Magne se li va aparèixer l'Arcàngel Gabriel.
• Més tard es va convertir en castell, el Castell de Saint
Angelo.
• La diferència amb el d’August és que l’anell circular
s’assenta sobre una base quadrada.
• A sobre del túmul hi havia un templet coronat per un
carro tirat per l’emperador com si fos Apol·lo.

62. Mausoleu de Cecilia Metera
• Va ser un personatge important de la República. Es
troba a la Via Hacia a Roma, té una estructura circular
molt simple, amb una cambra al seu interior.
• La part superior s’ha perdut, però segurament i havia
un túmul.
• Conserva decoració de garlandes al seu exterior.

63. Enterrament de Cayo Sexto
• És de l'època republicana. Té l’estructura d’una
piràmide.
• Es troba a Roma a costat de la muralla.
• Ens mostra la influencia d’Egipte a Roma,
especialment en un moment en el que s'estava en
plena conquista d’aquest país.
• Està fet amb pedra tallada en carreus ( sillars) i té una
estructura molt simple amb una sola cambra.

64. Enterrament de Fabara
• És del S. II de l'època imperial. Es troba a la
província de Saragossa.
• Té la forma d’un temple, tot i que no feia
questa funció, ja que va ser utilitzat com a
enterrament.
• És pròstil i tetràstil i d’ordre Toscà.
• En el fris hi havia una inscripció
commemorativa del difunt.
.

65. Enterrament de Sadaba
• També és del S.II i es troba a Saragossa,
només en queda un mur lateral.
• Es tractava d’un edifici de forma rectangular.
• El basament era de carreus (sillars de pedra),
mentre que la part superior era d’un material
més feble.
• S’articula en columnes i arcs de mig punt
sobre els que hi ha entaulaments i frontons.
• Entre els arcs hi ha garlandes.

66. Torre dels Escipions
• Es troba a Tarragona, forma part del conjunt arqueològic de Tarragona( inclosa a la llista del Patrimoni Mundial de
la UNESCO) Està relacionada amb la família Corneli, cap el S. I a. C.
• Sembla una torre de caràcter militar, però és un enterrament.
• Està feta amb carreus ( sillares) de pedra.
• Té tres cossos i possiblement li falti l’acabament piramidal, que mai es va arribar a construir
• En un dels cantons hi ha dues figures masculines de caràcter protector. És el monument funerari dels Escipions

67. L’escultura romana
• L’escultura romana va tenir infinitat de representacions, suports i funcions, de totes elles el retrat és la que
més sobresurt.
• Va destacar sobre la grega per la creació de l’escultura retrat.
• Utilitzaven “les mascares mayorum” que consistien en mascares de cera que s’aplicaven als rostres dels
difunts, pel seu record i culta posterior.
• Els materials més utilitzats en el retrat era el bronzo i el marbre. Les estàtues eren apolicromes, ( no tenien
color), només en els primers temps en els que es donava color als ulls, tot i que aquesta pràctica es va deixar
de fer per fer-los tallats .
• Al principi l’escultura romana de retrat només representava el cap i part del coll. Posteriorment s’avança en
la representació del bust , les espatlles i el pit.
• Tot i això també es feien estàtues de cos sencer, que podien estar dretes o assegudes. ( és més freqüent el
fet d’estar asseguts en les representacions femenines).

68. • També sembla que havia existit el retrat eqüestre de l’emperador, però només n’ ha arribat un fins als
nostres dies. Aquesta representació de poder va tenir gran influència en l’escultura d’etapes posteriors, on
era molt freqüent la representació dels monarques o de grans senyors cavalcant sobre el seu cavall.
• L’escultura romana del retrat va néixer per l’emperador, i després es va adaptar a altres tipus de personatges
que podien pagar el treball dels artistes.

69. Tipus de retrats
• Retrat togatos: representació religiosa amb toga i
mantell sobre el cap.
• Retrato toracatos, Representació militar amb cuirassa
• Retrato apoteósic: representació divinitzada del cos
amb, corona de llorer i atributs d’un deu.
• El retrat romà va evolucionar en diverses etapes , la
seva evolució es pot anar seguint per la forma dels ulls i
de representar la barba i el cabell.
• En el retrat femení, queden patents a més a més les
modes en els pentinats.

70. El retrat romà a la República
• En els retrats de l'època republicana, l’escultura té un gran realisme, amb els trets facials molt accentuats,
que ens recorden les mascares mayorum.
• El retrat és de bust curt, mostrant només el cap i el coll.
• Els homes porten el cabell curt.

71. El retrat romà a l’època d’August
• L’escultura romana d’aquesta època s’idealitza. Els trets massa
marcats es dissimulen.
• El cabell segueix sent curt, tot i que una mica més llarg que a
l’època de la república, amb blens suaus i ondulats que es van
ajustant a la forma del cap.
• En els retrats femenins es mostra un pentinat amb el cabell
recollit cap endarrere i una espècie de turpé ( el nodus) sobre
el front.

72. Escultura dels retrats durant l’època dels Flavis S. I
• Aquest període és un moment d’esplendor en l’escultura.
• El retrat té molt de realisme, es recullen tots els tres propis del model, però sense fer-los molt acusats.
• El bust s’allarga i recull espatlles i pectorals.
• Els pentinats es fan més voluminosos, els rissos es fan més amplis, i s’accentuen els clars obscurs.
• En el retrat femení, Júlia filla de Tito va imposar els pentinats molt alts i molt cridaners

73. Escultura romana durant els S. II i III
• a escultura romana de los siglo II y III tienden a un creciente
barroquismo. El pelo se esculpe más largo y separado de la
cabeza, con rizos muy abultados y barba, por lo que se
expresa un gran dinamismo.
• Desde tiempos del emperador Adriano, se empiezan a tallar
los ojos.
• En la escultura femenina, Faustina aparece peinada con raya
al medio en el que el pelo cae formando ondas muy suaves y
se recoge en la nuca o sobre la cabeza formando un moño.

74. El retrat romà al S. IV
• En aquest període avançat de l’art romà, marcat per
la presencia del cristianisme, els retrats es
deshumanitzen. Es perd la preocupació per fer
retrats que s’acostin a la natura real de l’home, i es
tendeix a una esquematització que allunya a
l’emperador de la societat. Per tant la seva escultura
es pot considerar anti-clàssica. Les faccions son
desproporcionades i la talla és molt dura.
• Aquesta evolució es pot apreciar amb les abundats
representacions de Constantí. Aquest retrat
tardoromà anticipa l’hieratisme de l’escultura de
Bizanci.

75. La pintura romana
• Hereva de la pintura grega es presenten les grans composicions de l’imperi romà.
• Pintors com : Zeuxis, Apel·les, Parraísos, Euponpos o Polignotos van ser grans Mestres dels que va beure la
pintura romana.
• La pobresa dels materials arquitectònics utilizar en les construccions romanes va fer possible un
desenvolupament de la pintura mural.
• Però la pintura sobre cavallet era freqüent entre les classes altes de l’imperi romà.
• Dos noms destaquen com a precursors de la pintura històrica:
• Fabius Pictor : pintor força desconegut va viure al voltant de l’any 300 a.C, les seves cròniques ens parlen de
les pintures que va fer en temples com el de Salus al Quirinal ( aquestes pintures feien referència a la segona
guerra samnítica) i només en tenim referències de Dionysios d’ Alicarnaso
• Pacuvius: Era un poeta i al ser originari de Brindisi se’l podia considerar semi hel·lènic.
• Les seves pintures eren històriques, i les representacions de batalles i la commemoració de victòries debien
ser els temes més freqüents.

76. La pintura romana a l’època de la República
• D’aquests primers anys s’ha de destacar la pintura “geogràfica”.
• Aquesta pintura provenia de la necessitat de Roma de conèixer els nous llocs conquerits.
• Un exemple seria el fet durant el S. II a. C. sobre Sardenya, on figuraven els fets principals, riqueses,
monuments, mitjançant petits quadrats.
• També hi havia durant aquest Segle, els pintor de llocs campestres, a manera de cartògraf, on es descrivia els
països en forma panoràmica, vistos des de l’alçada.
• Un altre tipus de pintura d’aquesta època, era de tipus decoratiu. El tipus de materials utilitzats en la
construcció, com el formigó, els totxos, o la maçoneria ( manposteria), obligaven a posar un revestiment a
sobre.
• Per fer-ho es donava una capa d’estuc fi, de color blanc, que es polia després.
• L’estuc era marbre en pols que es barrejava amb cals o cola perquè s'agafés a la paret.
• La tècnica de les pintures murals fetes a dins de les cases està inspirada en una tècnica grega.

77. • Una altre innovació de la pintura romana es l’obertura del mur :mitjançant una perspectiva pintada a
manera de finestra oberta, on s’introduïen personatges de dues maneres:
a) Mitjançant petits quadres figurats.
b) Col·locant els personatges sobre els sòcols a manera d’espai teatral.
• La propagació d’aquesta pintura decorativa, ve donada per l'ànsia de luxe interior i sumptuositat, que les
classes romanes buscaven per casa seva.
• L'absència de mobles, i els grans espais de patis i habitacions feien necessari aquest revestiment.
• Els artificis pictòric permetien crear efectes amb més facilitat i amb menor cost.
• Un tros d’arquitectura pintada es feia molt més de pressa , i també ocupava menys espai que la seva
construcció en pedra.
• La majoria de les restes que ens han arribat als nostres dies procedeixen de les dues ciutats sepultades pel
Vesuvi: Pompeia i Herculano.

78. Primer estil Pompeià
• Aquest estil s’ha anomenat de diverses maneres,
essent el terme més utilitzat el d’incrustació, perquè
imita el revestiment de marbres. Consisteix en la
simulació de parets de marbre i jaspis amb vetes.
• El color d’aquests marbres ficticis sembles sòcols alts,
pilastres adossades , frisos o columnes exemptes.
• Són grans composicions murals copiades dels efectes
produïts pels revestiments reals de marbres.
• Aquest estil avarcaria la segona meitat del S. II a. C fins
als primers anys del següent.
• Els exemples més notables d’aquesta etapa són:
• La Casa di Sallustio
• La Casa del Fauno, ambdues a Pompeia.
• A Roma podem destacar el palau Flavio situat en el
Palatino.
Casa di Sallustio a Pompeia

79. Segon estil Pompeià
• En aquest estil s’utilitzen jocs de llums i ombres que
creen relleus, també es fan línies de fuga en els
elements pintats que semblen estar exempts de la
paret. Es fa una perspectiva de paisatge extern a les
habitacions on es col·loca la pintura.
• Se simulaven paisatges bucòlics a través de
finestrals, on s’hi introduïen cases romanes i
personatges, que es representaven en escenes
mitològiques o de gènere, tot això feia que hi
hagués la il·lusió Óptica de llocs espaiosos que es
movien i estaven oberts a la natura.
• Per primera vegada s’introdueix la figuració de
bodegons quotidians.
• A diferència del primer, aquest ja és propi de la
cultura romana, i no una importació de la grega.
• S’inicia aquest període en els temps de Sylla, fins als
de tiberi, amb etapes de Govern tan importants com
les de Cèsar i August.
• La vila Farnesina de Roma, i la vila dels Misteris de
Pompeia, seran els exemples més destacats d’aquest
estil de pintura.

80. Tercer estil Pompeià
• Nomenat també estil dels canelobres pel seu caràcter
ornamental. Introdueix arquitectures fantàstiques que
s’escapen de qualsevol realitat formal i compositiva, també
hi trobem la inclusió d’elements no arquitectònics com
amorets que sostenen garlandes, que formen frisos irreals.
• Va ser un estil força efímer, ja què les innovacions del quart
aviat es van imposar.
• Arriba a la fi en temps de Neron , amb pintures com la
Domus Áurea com a obra més important.
• En aquestes cases romanes s’hi van inspirar artistes del
renaixement per les seves decoracions de grotescos i
candelieris
• Per saber-ne més:
https://euclides59.wordpress.com/2013/04/27/la-pintura-
romana-frescos-de-pompeya/

81. Quart estil pompeià
• El terratrèmol a la ciutat de Pompeia l’any 63 va fer tantes
destrosses, que s’hi va haver de reconstruir la majoria de la ciutat.
Aquest fet és determinant per conèixer la cronologia d’aquest estil,
ja que tots els revestiments es van fer de nou, tot i que alguns anys
més tard es van tornar a perdre amb l’erupció del Vesuvi.
• La tècnica utilitzada en aquestes pintures noves, buscava efectes
irreals i sorprenents, deixant de banda , tot allò fet amb anterioritat.
• Les simulacions arquitectòniques passen a ser composicions
fantàstiques, irreals i màgiques que no es troben a la realitat.
• Els exemples que ens han arribat, fan que puguem fer diferències
entre Roma i Pompeia, mentre que a Pompeia hi havia predilecció
pels colors vius com el púrpura, el vermell cinabri, el blau intens o el
groc daurat per les columnes, a Roma els colors eren clars sobre fons
blancs.
• A Pompeia hi ha nombrosos quadres murals on hi ha representats
molts temes, l’espai central i per tant el més gran es reserva per
temes mitològics amb nus inclosos.
• A Roma s’hi fan petites escenes amb figures humanes, i són molt
freqüents els paisatges marins.
• Les obres més important d’aquest període a Pompeia són:
• La Casa de Lucretius Fronto
• La Casa els Vetii
• A Roma són fabulosos els corredors pintats i les grans sales de la
Domus de Neró que agrupa també el tercer i quart estil.

82. El mosaic romà
• La paraula mosaic prové etimològicament de la
paraula grega “ musa”. S’ha dit que el nom era degut a
que en el món clàssic era tan ben considerat que es
deia que estava inspirat per les muses.
• El seu origen és molt antic, se n’ha trobat a Creta,
Mesopotàmia i per suposat a Grècia , Roma i a l’Imperi
Bizantí.
• A Bizanci, des de la creació de l’imperi romà d’orient,
l’art del mosaic grec i romà es va combinar amb la
tradició oriental, i va donar lloc a mosaics amb gran
quantitat d’or. A més es van aplicar a l’arquitectura
religiosa, mentre que en el món romà s’aplicaven a
l’arquitectura domèstica.
• De Bizanci passaran també al món islàmic.

83. • Ja en temps moderns es desenvolupa des del Renaixement fins als nostres dies.
• Com a curiositat se sap que també va existir una tècnica especial de mosaic a l’Amèrica Prehispànica.
• Un mosaic és en origen una obra composada de pedretes, terracota o vidre de diversos colors, pot fer-se
també amb fusta. Per extensió se’n diu mosaic també a qualsevol obra feta amb fraccions diverses.
• Els mosaics romans estan basats en els tapissos, i especialment a la pintura. Té l’avantatge d’una gran
durabilitat.
• Els temes són els mateixos que podem trobar a la pintura, tot i que la seva perspectiva és més falsa i forçada.
• El mosaic es fa sobretot en grans superfícies planes com parets, sostres i terres, però també es va adaptar a
petits objectes o petis panells.
• Es comença a perfeccionar a l’època hel·lenística, creant-se obres amb temes complexos i episodis de la vida
quotidiana i de la mitologia.
• Els materials que s’utilitzen són : marbre, vidre i ònix.
• Quan els romans van conquerir Grècia van incorporar el mosaic a les seves construccions i s’hi van
especialitzar.

84. Tipus de mosaic
• Els romans construïen els mosaics amb petites peces cubiques, les tessel·les, aquesta paraula prové del llatí
tessellae, que a la vegada prové del grec i que vol dir quatre.
• L’obra del mosaic es deia “ opus tessellatum” .
• El material eren roques calcàries, vidre de colors, ceràmica, etc.
• Les tessel·les es feien em molt de compte, en diferents mides i colors, perquè l’artista pugues col·locar-les
segons el dibuix a manera de puzle, les aglomerava amb ciment.
• Segons la mida de les tessel·les, dels dibuixos i del lloc de destinació del mosaic, els romans li donaven noms
diferents a cada treball.
• Oper vermiculatum: pedres molt petites, l’artista podria fer el dibuix amb molta precisió.
• Opus musivum: mosaics que es feien per posar a les parets.
• Opus sectile: s’utilitzen pedres més grans i de diverses mides, per fer-lo es talaven plaques de marbre de
diversos colors per fer les figures

85. • Opus signium: s’obtenia amb les desfetes d’una pols de
color que al barrejar-lo amb cals donava un ciment
vermellós, molt dur i impermeable. Aquest producte es
va utilitzar a Itàlia i a tot l’occident per fer terres i com a
revestiment de piscines ( per a peixos), cubs de salaons,
tancs, etc.
• Distingien a més entre l’obra de musivum ( mosaic) , i la
de lithostrotum ( paviment de pedra), era el paviment
que es posava a les vies o camins de les places obertes o
dels fòrums, o al terra d’alguns edificis, i el material
eren pedres naturals de formació volcànica ( sílex i
marbres de diferents colors).

86. Com feien el material per les tessel·les
• Per fer les tessel·les de marbre o de pedres de colors, es tallaven en lamines fines, després en tires i després
en cubs.
• Per obtenir les tessel·les de vidre fos ( que es podia tenyir amb diferents òxids de metall) s’abocava a sobre
d’una superfície llisa perquè es refredes i s'endurís, i es feia el mateix que amb el marbre o la pedra.
• Les tessel·les d’or i plata es feia col·locant un pa d’or o plat a sobre d’una lamina de vidre de to pàl·lid. La
seva superfície es cobria amb frit ( una capa fina de vidre empolsat) i s’escalfava amb un forn per segellar l’or
i la plata entre les capes de vidre. A continuació es tallava en cubs.
• També s’havia de preparar la superfície, aplanant-la amb varies capes superposades perquè estigues ben llis,
ja que qualsevol irregularitat podia fer que les tessel·les es trenquessin, i això fer que es degradés l’obra.

87. • En un principi els romans no utilitzaven el mosaic pels
terres per evitar el seu deteriorament, i si en els
sostres i les parets.
• Més endavant van descobrir que els mosaics podien
resistir les petjades i van començar a aplicar-los per
pavimentar.
• Els mosaics eren pels romans un element decoratiu
pels espais arquitectònics, de tal manera que no hi
havia palau o vila romana on no hi hagués mosaic.
• Afortunadament l’alta resistència dels mosaics ha
permès la seva bona conservació durant segles, i el
nombre conservat és molt nombrós especialment en
museus.

88. Mosaics romans precristians
• Entre els primers mosaics de Pompeia s’hi troben les
escenes policromes de finals de S. II i principis del S. I a.
C.
• El mosaic d'Alexandre, a la Casa del Fauno, representa la
batalla d’Alexandre contra Dario III, i es creu que és una
copia d’una pintura Hel·lenística del S. IV, o del S. I a.C.
• Els temes d’aquesta època eren motius geomètrics,
escenes mitològiques, etc.
• Una mostra dels mosaics d’aquesta època són els que
podem veure a Centcelles ( Constantí).
• Els mosaics d’Antioquia a Turquia de finals del S. II al VI
d.C., mostren la predilecció pels temes figuratius
policroms, com el judici de Paris, Narcís, i els treballs
d'Hèrcules, fets amb molt de realisme i amb colors
brillants.

89. Mosaics romans cristians
• En els primers mosaics cristians dels S. IV al VI d.C.,
s’observen figures humanes, animals i ocells, i
escenes de cacera emmarcades per sanefes
decoratives.
• A l'església de Santa Constança a Roma, les voltes
de canó estan decorades amb mosaics de circells (
zarcillos) i dibuixos geomètrics que emmarquen
figures d’origen pagà.