Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
Próximo SlideShare
Inteligencia  emocional
Inteligencia emocional
Cargando en…3
×
1 de 6

Concienciació del perill de les drogues

0

Compartir

Descargar para leer sin conexión

motivació per no prendre drogues

Audiolibros relacionados

Gratis con una prueba de 30 días de Scribd

Ver todo

Concienciació del perill de les drogues

  1. 1. CONCIENCIACIÓ DEL PERILL DE LES DROGUES INDEX 1- Introducció. 2- Definició: Què són les drogues? 3- Vies d’administració. 4- Tolerància. 5- Dependència o Addicció. 6- Síndrome de abstinència. 7- Tipus de drogues. Classificació. 8- Sobredosi. 1- Abans de decidir consumir algun tipus de droga (tabac, alcohol, cànnabis...) és bàsic tenir una informació de la composició i dels seus efectes i riscos, així com tenir coneixement que exceptuant l’alcohol ni el tabac, la resta de drogues són il·legals i el consum o possessió es considera delicte penal. 2- Són les substàncies naturals o sintètiques que quan s’introdueixen a l’organisme humà per diferents vies, són capaços de modificar l’estat físic i psíquic de la persona, afectant la percepció, pensament, coneixement, sensacions i emocions, generant addicció. 3- Les drogues es poden consumir de diverses maneres: - fumant (tabac, cànnabis). - via oral (amfetamines). - aspirant-les a través de la mucosa nasal (cocaïna). - inhalant-les (dissolvents). - injectant-les (heroïna). Sovint una mateixa droga es pot consumir per diferents vies. La via d'administració d'una droga pot afectar la durada i la intensitat dels efectes que produeix i facilitar el risc de dependència o d'infeccions. 4- Les drogues poden causar alteracions sobre el sistema nerviós central: poden relaxar-lo (efectes depressors), excitar-lo (efectes estimulants) o pertorbar-lo ocasionant trastorns perceptius (efectes al·lucinògens). Una persona consumidora de drogues arriba a tenir tolerància quan el seu cos s’ha acostumat a la substància i té la necessitat de prendre quantitats cada vegada més grans per tal de notar els mateixos efectes que abans aconseguia amb quantitats més petites. Quan el cos s’ha habituat a prendre drogues s’ha arribat a un consum abusiu.
  2. 2. 5- El consum inicial de la droga podria estar relacionat amb determinats factors socials o de personalitat (alguns dels quals podrien tenir una certa base genètica) que poden predisposar a l'addicció. Quan es fa un consum repetit d'algunes drogues, l'organisme s'hi adapta per compensar alguns dels efectes produïts per la droga. Aquesta tolerància es manifesta per la necessitat d'anar augmentant les quantitats consumides per obtenir els mateixos efectes que abans produïen dosis petites. L’individu pot passar d'un consum controlat a un abús. El següent pas seria l'addicció: un estat de progressiva pèrdua de control on les conductes de l'individu s'adrecen compulsivament a la ingesta d'una droga. Aquest comportament arriba a convertir-se en un hàbit en el qual l'addicte cerca els efectes positius immediats de les drogues sense tenir en compte les seves conseqüències negatives a llarg termini. Totes les drogues poden generar: - Dependència física: Es dóna quan l'organisme ha adaptat el seu funcionament a un consum repetit d'una substància i necessita mantenir un determinat nivell d'aquesta a la sang per seguir funcionant amb normalitat. Quan s'interromp o es retira el consum, el cos pateix la síndrome d'abstinència en la qual necessita la substància i té una sèrie de reaccions físiques -"el mono"- com tremolors, alteracions de la son i dels nivells de certes hormones i fins i tot convulsions. - Dependència psíquica: És causada pel consum intensiu i continuat de qualsevol droga, a excepció dels al·lucinògens. Quan no es pren la substància, apareix la necessitat i el desig persistent de consumir-ne així com una manca de capacitat d'experimentar plaer (anhedonisme) i irritabilitat acompanyada d'ansietat i/o depressió (disfòria). Aquesta dependència és de major o menor grau d'acord amb certs aspectes que poden precipitar la necessitat de consumir: •La substància: el tipus de substància, la dosi, la puresa, la freqüència i la durada del consum en el temps, la via d'administració... •La persona: les expectatives que es tenen abans de consumir, l'estat d'ànim del moment, l'estat fisiològic i la constitució de l'individu. •L'ambient: el lloc de consum i l'ambient relacional (entorn) associats amb el consum. •Les motivacions de la persona per consumir-les. Algunes drogues es consideren legals i d'altres, il•legals. El fet que un tipus de droga es consideri legal (com passa amb l’alcohol o el tabac) implica tan sols una regulació diferent de la producció i de la comercialització, i en cap cas vol dir que no sigui perillosa.
  3. 3. Totes les drogues comporten un risc i no hi ha cap consum que es pugui considerar totalment segur. El risc resulta de la combinació de tres factors: els efectes que provoca la substància, la manera com es fa servir (la dosi, la forma d’administrar-la, els efectes que es volen obtenir consumint-la...) i la vulnerabilitat del consumidor. Les drogues no tan sols perjudiquen la persona que les pren. Al seu voltant moltes altres persones en paguen les conseqüències. Les drogues interfereixen en la relació amb l'entorn, la família i la feina, i poden arribar a comprometre seriosament el procés d'aprenentatge, especialment en el cas dels joves i adolescents. A més, les drogues incrementen el risc de patir tota mena d'accidents. Per tot plegat, a més de les conseqüències individuals, és tota la societat (de forma més o menys important) la que pateix els problemes de les drogues. I aquests problemes són de tota mena: sanitaris, econòmics, culturals, d'inseguretat, etc. No és estrany, per tant, que les drogues suposin una preocupació col•lectiva ni que, per fer front a les seves conseqüències, molts països hagin posat en marxa polítiques de prevenció i rehabilitació, amb un cost econòmic elevat. En un món globalitzat, cada vegada és més difícil distingir entre països productors i països consumidors de drogues. En l'actualitat, els països consumidors també produeixen (plantes i drogues sintètiques), mentre que a les zones de producció primària (d'opi o de fulles de coca), el consum augmenta cada dia. A més, des de fa molt de temps, hi ha drogues legals (com és el cas de l'alcohol) que es produeixen i consumeixen en gran part del planeta. Per altra banda, els grups que es beneficien del tràfic il•legal han desenvolupat formes molt complexes de producció, comercialització i blanqueig dels beneficis econòmics, que han acabat per involucrar-hi una bona part dels països. Com a conseqüència, també ha calgut establir convenis i acords internacionals de col•laboració per afrontar la situació. 6- El síndrome d’abstinència son les diferents alteracions psíquiques (neguit, insomni, irritabilitat…) i físiques (suors, tremolors, nàusees…) que poden presentar les persones dependents d’una droga al cap d’unes hores sense prendre-la. Aquestes molèsties es fan més intenses amb el pas del temps, i desapareixen en tornar a consumir la droga, fet que contribueix a mantenir el seu consum. 7- L'alcohol etílic o etanol és un derivat de la fermentació de carbohidrats vegetals que és present en totes les begudes alcohòliques en diferent proporció. En igualtat de dosi consumida, els seus efectes i la capacitat de generar addicció varien en cada persona segons el pes, el sexe, l'ètnia, la base genètica i altres factors, com per exemple haver menjat abans o no...
  4. 4. En dosis baixes resulta estimulant, mentre que, en dosis més altes, es comporta com un depressor (sedant), podent induir fins i tot efectes hipnòtics (productors de son), anestèsia i mort. El seu consum excessiu i irresponsable causa una intoxicació aguda o borratxera que pot desembocar en un coma etílic. L'alcohol pot produir una sensació d'eufòria, relaxació i optimisme, una desinhibició en el comportament, un increment de la sociabilitat, una sobreestimació de les pròpies facultats, una disminució de l'autocrítica i dels reflexos, una falsa apreciació de les distàncies, agressivitat, alteracions cognitives com pèrdua de la memòria... Sovint dificulta les relacions sexuals i exposa a conductes de risc i comportaments, relacions i embarassos no desitjats. A la llarga, produeix addicció, una reducció del volum d'estructures com l'escorça cerebral associada a alteracions cognitives i altres seriosos problemes de salut: infarts, diversos càncers, atacs de cor, cirrosi, impotència sexual, obesitat, problemes del sistema nerviós central, pèrdua de memòria, desordres psicològics... El Cànnabis és una planta, la Cànnabis sativa, de la qual se'n deriven les drogues conegudes com a marihuana (maria o herba) i l'haixix (costo o xocolata). La primera s'extreu de les fulles, tiges i flors seques de cànnabis i la segona de la seva resina, que s'obté premsant la planta i sol estar molt adulterada. El porro o canut no és res més que l'haixix barrejat amb tabac. També es pot consumir l'oli d'haixix, una barreja d'aquesta resina amb dissolvents. Els diferents preparats de la planta normalment es consumeixen de forma fumada (de manera que s'absorbeixen ràpidament pels pulmons, juntament amb tots els altres derivats del fum), però també es poden menjar o beure. Aquests derivats, consumits tant per finalitats terapèutiques com recreatives, contenen substàncies psicoactives que provoquen efectes tan estimulants com depressors que són molt variables segons l'individu, les seves expectatives i el context. Els principals efectes descrits són: relaxació i lleu sensació d'eufòria, alteracions de la percepció (sensació d'increment de les capacitats sensorials i al•al·lucinacions, fonamentalment de tipus visual), disminució de la coordinació motora i alentiment del temps de reacció, sensació de desconnexió amb el món i alteració de la percepció del temps, alteració en la memòria a llarg termini... El consum abusiu del cànnabis pot repercutir molt negativament en la salut: perjudica el cor i l'habilitat del sistema immunològic per combatre malalties infeccioses i càncer, augmenta el risc de bronquitis i càncer de pulmó i de llengua (ja que al fumar-lo s'inhala la part nociva del tabac, del paper i del mateix cànnabis), i pot produir trastorns psíquics en persones amb antecedents psicòtics, així com addicció.
  5. 5. La Cocaïna és una droga que s'extreu de les fulles de l'arbust Erythroxylon coca. Té molts altres noms en argot com coca, neu, pasta, blanca, farlopa..., i es ven molt sovint adulterada amb altres substàncies com pols de talc o laxants. Es pot administrar de diverses maneres: les fulles de coca, amb un contingut molt baix de cocaïna, es masteguen; la pasta de coca o pasta base, extreta de la cocaïna, normalment es fuma; el clorhidrat de cocaïna, extret de la pasta base, s'ensuma o es dissol en aigua i s'injecta; i el clorhidrat de cocaïna processat (l'anomenat crack) es fuma o s'inhalen els vapors produïts pel seu escalfament. El consum de cocaïna produeix un sentiment d'eufòria, un increment de l'estat d'activació i alerta, una disminució de la sensació de fatiga, hiperactivitat motora, desinhibició i ganes de parlar. Quan desapareixen els efectes positius, la persona sol quedar en un estat pseudodepressiu i pateix ansietat i nerviosisme, irritabilitat i agressivitat, al•al·lucinacions, tremolor i idees paranoides. Pot comportar complicacions cardiovasculars greus que a vegades acaben amb una hemorràgia cerebral o una aturada cardíaca, i, amb el temps, pot provocar l'aparició de complicacions psiquiàtriques (ansietat o psicosis), alteracions neurològiques, arítmies cardíaques, apatia sexual o impotència, problemes respiratoris, dany a la mucosa nasal i perforació del septe nasal. Se sol fumar barrejada amb tabac o marihuana. Aquesta via d'administració fa que la droga arribi molt ràpidament al sistema nerviós central ja que dels pulmons va directament al cor i d'aquí al cervell. Com amb la forma fumada s'aconsegueixen els efectes immediatament, aquesta esdevé la via d'administració més addictiva. L’heroïna, també coneguda com a cavall o jaco, és un derivat sintètic de l'opi extremadament addictiu i que pot administrar-se injectat, fumat o esnifat. Els consumidors d'heroïna manifesten després del seu consum una sensació d'eufòria inicial intensa, seguida d'una eufòria més serena acompanyada d'un alleujament de tota tensió i ansietat. Posteriorment causa sequedat de boca, pesadesa de cames, nàusees, vòmits i picors intenses. Les pupil•les es contrauen, la memòria i l'atenció es deterioren i les facultats mentals es torben degut a la depressió del sistema nerviós central fins a presentar una disminució de la freqüència cardíaca i respiratòria que pot provocar la mort. El consum continuat d'heroïna provoca aprimament, restrenyiment, càries, anèmia, insomni, irregularitat menstrual, inhibició del desig sexual i quadres d'ansietat o depressió. El fet que l'heroïna que es ven al carrer tingui un baix grau de puresa representa un greu problema de salut per l'alt risc de sobredosi que es pot presentar quan es pren la droga amb un grau de puresa més alt que
  6. 6. l'habitual i per la toxicitat de les substàncies amb les que es troba barrejada (sucre, quinina, llet en pols...). Són destacables els riscos de l'administració intravenosa com ara el contagi de la SIDA i altres malalties associat al fet de compartir xeringues. Causa una forta dependència i genera tolerància amb gran rapidesa fent que el/la drogodependent/a hagi d'anar incrementant progressivament la dosi. Per això, quan s'interromp o es disminueix el seu consum apareix una síndrome d'abstinència molt intensa que provoca a l'addicte/a nàusees, vòmits, diarrea, suor, febre, insomni, ansietat i neguit. Les drogues de disseny (èxtasi) també anomenades drogues de síntesi, són substàncies derivades de les amfetamines que se sintetitzen a laboratoris clandestins i, en menor o major mesura, solen tenir efectes al•al·lucinatoris i estimulants i capacitats neurodegeneratives. S'ingereixen normalment per via oral en forma de píndoles. El prototipus de droga de disseny és l'èxtasi o MDMA, també coneguda com MDM, M&M o Àdan, que té com a contaminants més habituals la cafeïna, la ketamina i l'efedrina. Altres drogues de disseny són la PCP (pols d'àngel o píndola de la pau), la ketamina, la TMA-2 o la DOM/STP... L'èxtasi produeix un sentiment de connexió amb els altres o empatia, una lleugera eufòria, agitació psicomotriu, hipertèrmia, sudoració, ansietat, sentiments de despersonalització, alteracions de la percepció visual, nàusees, mal de cap, tensió i dolor muscular i disminució de la gana. Fins i tot s'han donat casos d'insuficiència cardíaca i hepàtica i d'infarts cerebrals pel consum d'aquesta píndola. També pot induir atacs de pànic i psicosis, així com "flashbacks" (quan els símptomes perduren fins i tot una setmana després d'haver ingerit la droga). Els consumidors amb antecedents de trastorns mentals poden entrar en un quadre depressiu i paranoic. Les amfetamines LSD Bolets al·lucinògens Ketamina Inhalants 8- Prendre una quantitat superior a l’habitual en poc temps.

×