Ciutat de Berga
● És una ciutat de la Catalunya central, capital de la
comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de
Berga. La ciutat és al bell mig del Berguedà, al peu de
la Serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat.
Amb una superfície de 22,56 km quadrats i una
població de 16.609 habitants.
Plaça de St. Pere
● Aquesta plaça és d'orígen medieval i deu el seu nom a 'antiga església
romànica de St. Pere de Caors. És reconeguda també amb el nom de
plaça cremada, ja que al segle XVII els francesos, que van assaltar el
castell i la vola, la van cremar. Els dies de Corpus es converteix en
l'escenari principal de les festes de La Patum.
● L'església parroquial de Sta. Eulàlia, es construí a l'antiga església de
St. Pere l'any 1655, després que els francesos incendiessin l'antiga
parroquial situada al castell.
● L'edifici de l'Ajuntament, dissenyat per l'arquitecte Emili Porta, va ser
inaugurat el 1930.
La Patum
●
La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda i
derivada de les representacions del teatre medieval, que se
celebra anualment a la ciutat de Berga durant la setmana de
Corpus. El seu orígen cal buscar-lo en els antics entremesos que
desfilaven a les processons del Corpus i estaven destinats a educar
i moralitzar el poble per tal d'aprofondir en el coneixement de les
Sagrades Escriptures. És la festa dels sentits i dels sentiments.
●
La Casa de La Patum (museu) pretén donar un petit tast de la
festa berguedana per excel.lència, la Patum, declarada Patrimoni
de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005.
● El mural de ceràmica de la façana (any 1992) és obra de l'artista
Joan Casas i Ortínez. L'edifici era l'antic Hospital St. Bernabé,
fundat al s. XIV com a hospital de pobres.
Queralt
● El Santuari de Queralt està situat al nord-oest del
municipi de Berga, concretament dins l'antic terme de
La Valldan. És una obra protegida com a bé cultural
d'interès local. Situat a una alçada de 1.200 m. i
construït al segle XVIII, d'estil barroc-modernista.
Castell de St. Ferran
●
La fortificació fóu, probablement, el nucli originari de
Berga, que al s. XIV es convertí en vila reial. Al llarg del s.
XVI l'antic castell esdevingué una important fortalesa per
frenar els atacs dels francesos. La seva posició estratègica
va ser clau durant les Guerres Carlines del s. XIX. Ha estat
declarat bé d'interès cultural.
St. Quirze de Pedret
● L'església de St. Quirze de Pedret, dins el comtat de Berga i la jurisdicció del Bisbat d'Urgell,
té uns orígens molt poc documentats. La primera notícia del lloc és de l'any 983 que surt
esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de St. Llorenç prop Bagà. Situada al
terme de Cercs, és una obra cabdal de la nostra arquitectura pre-romànica. Al 1959 va ser
cedida pel Bisbat de Solsona a l'Ajuntament de Berga.
● El pont de Pedret, d'estil gòtic, documentat l'any 1286, amb la forma d'esquena d'ase i fet
amb pedra irregular i sense polir, i amb quatre arcs de mides desiguals, travessa el riu
Llobregat i és el punt d'accés a l'església de St. Quirze de Pedret.
Gastronomia
Aquest llegum, que va entrar a la nostra
comarca a mitjans del s.XVIII, provinent
de la Vall de Lord, es conreat en zones de
muntanya en quantitats molt petites, i té
una forma irregular. Quan és cru el seu
color és verd grisós, però un cop cuit
s'enfosqueix. Té una textura fina i un gust
profund i aromàtic.
És una varietat del blat de moro groc, que
es va començar a conrear el s.XVIII. Només
es troba a la comarca del Berguedà. El seu
peculiar color blanc s'adquireix a través del
procés d'escairat.
El dia 8 de desembre, cada any es celebra a
Gironella la tradicional Fira de la
Puríssima, on tothom pot fer un tast
d'aquest exquisit plat, elaborat pel
prestigiós cuiner berguedà Miquel
Màrquez.
Pèsols negres Blat de moro escairat