SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 14
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
COM S’ALIMENTEN ELS ORGANISMES D’UN
ECOSISTEMA?
Hi ha tres grups principals d’organismes des del punt de vista de la nutrició:
els productors, els consumidors i els descomponedors.
• ELS PRODUCTORS
Llegiu el text Els fabricants del bosc i contesteu les preguntes que
trobareu a continuació.
Els fabricants del bosc
Els vegetals d’un bosc són organismes autòtrofs. A partir de l’energia
llumínica (de la llum del Sol), l’aigua (H2O) i el diòxid de carboni (CO2),
fabriquen substàncies orgàniques complexes (aliment, matèria que conté
energia química emmagatzemada) mitjançant el procés de la fotosíntesi.
Com a resultat de la fotosíntesi les plantes alliberen oxigen (O2) al medi.
A més de produir les seves pròpies substàncies nutritives, serveixen
d’aliment, directament o indirectament, a la resta dels éssers vius del bosc.
Per això els anomenem organismes productors.
En un bosc els vegetals estan organitzats en
estrats (pisos) de diferents alçades. Els
vegetals més alts del bosc, els arbres, són els
que tenen menys problemes per captar la llum
del Sol. Hi ha alguns arbustos del bosc que
tenen adaptacions que els permeten enfilar-se
pels arbres i els arbustos per cercar la llum, es
tracta de les lianes o plantes enfiladisses.
Alguns arbres com ara els pins, tenen les fulles
estretes i permeten el pas de molta llum.
D’altres, com el faig, tenen les fulles planes i
les branques disposades de manera que no
deixen que la llum penetri.
http://www.ambiente-
ecologico.com/ediciones/2002/082_02.2002/082_Columnistas_12Monos
.php3
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
Els arbres de fulla caduca passen bona part de l’any sense fulles. Les
plantes herbàcies que es desenvolupen sota d’ells solen sortir a la
primavera, quan les fulles encara no hi són o són petites, i per tant tenen
prou lluminositat, i les condicions ambientals són propícies.
Generalment, però, la quantitat de llum que arriba a la part baixa del bosc
és suficient perquè s’hi desenvolupi vegetació abundant.
Resum: els vegetals són organismes autòtrofs que reben el nom de
productors, perquè produeixen aliment per a la resta d’organismes que hi
viuen gràcies a l’energia llumínica, l’aigua i el diòxid de carboni. Segons la
llum disponible s’organitzen en diversos pisos o capes segons la seva alçària.
QÜESTIONS:
1.-Què vol dir que els vegetals d’un bosc són organismes autòtrofs?
2.-Què vol dir que els vegetals són productors?
3.-Què mengen els vegetals?
4.-Què vol dir que un arbre és de fulla caduca?
5.-Què vol dir que un arbre és de fulla perenne?
Els productors dels rius i llacs
• Els productors: els organismes autòtrofs
Són les algues microscòpiques (fitoplàncton), que creixen sobre les pedres
o es troben a les parts superficials de l’aigua, i les algues macroscòpiques,
que es troben al llit del riu o sobre les roques. També hi ha algunes plantes
aquàtiques, és a dir vegetals amb arrels, tiges i fulles veritables i flors
complexes, com els nenúfars o els joncs. També són productors els bacteris
fotosintètics i els cianobacteris (un grup d’organismes procariotes
fotosintètics).
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
Com ja sabeu, els productors són organismes autòtrofs, que fabriquen
l’aliment que servirà de base per a l’alimentació de tots els organismes de
l’ecosistema.
Recordem que mitjançant la fotosíntesi fabriquen matèria orgànica
(aliment) i oxigen, a partir de matèria inorgànica (aigua, CO2) i gràcies a
l’energia del Sol. Aquesta matèria orgànica els serveix d’aliment a ells i
passa a la resta d’éssers vius quan els herbívors s’alimenten dels productors.
http://www.enress.gov.ar/popups/paginas/img_fitoplancton_5.htm
http://blocs.xtec.cat/epsavidaalmar/4-el-fitoplancton/
o.wikipedia.org/wiki/Fișier:Nymphaea_alba_0002.JPG
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
1.-Escriu tres exemples d’organisme autòtrof d’un riu o d’un llac.
2.-Què es el fitoplàncton?
3.-Què són les algues macroscòpiques? On es troben?
http://www.jmarcano.com/nociones/fresh2.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
Els productors del mar
1.-Quins organismes són els productors a mar obert?
2.-Quins organismes són els productors a la costa?
http://biolulia.wordpress.com/4-eso/6-dinamica-decosistemes/6-3-biomes-
aquatics/
http://oceanworld.tamu.edu/students/forams/forams_marine_food_web.htm
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
3.-Busca informació i defineix:
• Plàncton:
• Fitoplàncton:
• Zooplàncton:
• Organismes bentònics (bentos):
• Organismes nectònics (nècton):
4.-Investiga què és la Posidonia oceanica i què són els prats de Posidònia.
Digues on es troben i quines són les seves característiques i importància des
de l punt de vista ecològic i de la retenció de la sorra.
http://blocs.xtec.cat/biologyproject/
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
• ELS ORGANISMES HETERÒTROFS: consumidors i
descomponedors
Els éssers vius heteròtrofs són aquells que no poden fabricar aliment, no
poden formar matèria orgànica, i s’han d’alimentar d’altres organismes. Es
divideixen en dos grans grups: els consumidors i els descomponedors.
 Els consumidors s’alimenten d’altres organismes (vius o morts) i els
digereixen a l’interior del seu cos.
 Els descomponedors s’alimenten d’organismes morts o de parts o restes
del seu cos i realitzen una mena de digestió externa, incorporant la
matèria orgànica i deixant al sòl i a l’aire la matèria inorgànica, que
després faran servir els organismes autòtrofs per tornar a fabricar
aliment, tancant així el cicle de la matèria.
http://bibliotecadeinvestigaciones.wordpress.com/ecologia/los-ecosistemas-componentes-funcionamiento-niveles-troficos-y-cadenas-alimentarias/
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
Els consumidors del medi aquàtic
La tècnica per alimentar-se dels consumidors pot ser molt variada:
• Brostejadors: animals que s’alimenten arrencant les algues del substrat
(roques) on estan fortament adherides. Són animals herbívors, que
s’alimenten directament dels organismes autòtrofs (dels productors),
com és el cas del barretet d’aigua dolça.
 Digues el nom d’un animal marí que
sigui brostejador:
• Trituradors: animals herbívors que s’alimenten de les parts tendres de
les plantes tot arrencant-les a trossets amb les seves potents
mandíbules. És el cas de molts insectes, sobretot de les larves.
Tant els trituradors com els brostejadors viuen a expenses del material viu
que es produeix al mateix riu, és a dir del material autòcton.
http://en.wikipedia.org/wiki/File:AF_40002_D_Ancylus_fluviatil
is_b.jpg
http://aquasnail.blogspot.com.es/2012/06/ancylus-fluviatilis.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
Dintre del riu podem trobar petits tronquets, fulles i altres materials
orgànics que no han estat formats en l’ambient aquàtic. Aquest és el
material al·lòcton, és a dir que prové de fora de l’ecosistema, i suposa
també una aportació d’aliment per a molts organismes. En un riu envoltat
d’arbres l’entrada de material al·lòcton pot ser la font més important
d’aliment per a la majoria d’animals.
Larva de tricòpter i la seva capseta. Cuca
de capsa.
Gammarus (gambeta)
• Anomena dos exemples de material autòcton i dos de material al·lòcton
del riu.
 Material autòcton:
 Material al·lòcton:
• Quina diferència principal hi ha entre el material autòcton i el material
al·lòcton?
• Filtradors: animals que viuen al medi aquàtic a zones amb presència de
corrent, que arrossega molts materials, entre ells algues i petites restes
orgàniques, com trossets de fulles o petits animals. Aquests materials
en suspensió tenen un important valor nutritiu i els organismes
filtradors el capturen. Són els animals que recol·lecten el material en
suspensió interposant un filtre a l’aigua, ja sigui per modificacions o
parts del propi cos (brànquies) o amb estructures que fabriquen
(xarxes). Aquests animals que es nodreixen tant d’animals com de
vegetals són omnívors.
http://www.elacuarista.com/alimentos/gammarus.htmhttp://tolweb.org/Trichoptera
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
Els bivalves són animals filtradors i s’alimenten de plàncton i de matèria
orgànica en suspensió. Explica com s’alimenten aquests éssers vius.
• Predadors animals que s’alimenten d’altres animals caçant-los
activament. Són normalment mòbils, caçadors que capturen preses vives.
A les aigües dolces, a més d’alguns peixos o les llúdrigues trobem alguns
insectes com les libèl·lules o espiadimonis, tant la larva com l’adult. Al
mar trobem peixos com els taurons i les tonyines o mamífers com les
orques o els dofins.
http://foro.acuarios.es/invertebrados/20507-bichos-verdes-mi-acuario-
2.html
http://www.molluscs.at/bivalvia/index.html?/bivalvia/common_mussel.html
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/insectes/album_libelula.htm
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
Hi ha molts animals que viuen fora de l’aigua però en depenen per a la seva
alimentació, tal com passa en el cas de les libèl·lules adultes. És el cas de
molts ocells, com el blauet o l’agró blau, a les aigües dolces o l’albatros o els
xatracs al mar, per exemple.
http://bdb.cma.gva.es/ficha.asp?id=12133
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/blauet.htm
http://www.sololistas.net/10-animales-en-peligro-de-extincion.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ocell_mar%C3%AD
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
Els consumidors del medi terrestre
QÜESTIONS
1.-Els esquirols i els caragols són herbívors. Indica què mengen els esquirols
i els caragols i quina estratègia fan servir per obtenir el menjar. Amb quins
organismes del medi aquàtic es poden relacionar des del punt de vista de
com obtenen l’aliment? Per què?
2.-L’aranya i la mostela són carnívors. Indica què mengen les aranyes i les
mosteles i quina estratègia fan servir per obtenir el menjar. Amb quins
organismes del medi aquàtic es poden relacionar des del punt de vista de
com obtenen l’aliment? Per què?
3.-Hi ha algun organisme omnívor al dibuix? Si n’hi ha indica el seu nom i
digues de què s’alimenta.
http://webquest.carm.es/majwq/wq/ver/19096
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
4.-Els cucs de terra són detritívors. Els animals detritívors són
invertebrats que s’alimenten de restes d’altres organismes, de restes
d’organismes morts que es troben al sòl. Aquests animals masteguen
l’aliment, se l’empassen i en realitzen una digestió interna. Els residus que
generen i que s’aboquen al medi continuen sent matèria orgànica. En un bosc
hi ha molts animals detritívors. Els cucs de terra, que excaven galeries al
sòl i s’alimenten de restes de fulles i d’altres restes de matèria orgànica
que hi ha dins de la terra que fan passar al llarg del seu tub digestiu. Alguns
escarabats i algunes mosques s’alimenten dels cadàvers i els excrements
d’altres animals. Molts àcars, paneroles i milpeus mengen restes de vegetals.
Busca una fotografia d’una panerola, d’un àcar i d’un milpeus i adjunta-la a
aquest document, indicant el nom de cada ésser viu.
Els descomponedors
Els organismes descomponedors són els bacteris heteròtrofs i els fongs.
Realitzen una mena de digestió externa i transformen la matèria orgànica
de les restes del sòl en matèria inorgànica, com ara les sals minerals, que
pot ser utilitzada pels vegetals per fer la fotosíntesi.
En un bosc hi ha molts fongs que
creixen sobre matèria orgànica i la
descomponen en substàncies
Què vol dir que les mosques són animals detritívors?
http://cuentosdelavacaazul.blogspot.com.es/
2012/02/las-moscas-de-antonio-
machado.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
inorgàniques. El mateix fan els milions de bacteris heteròtrofs que viuen al
sòl.
Resum:
Els animals detritívors i els organismes
descomponedors s’alimenten de restes orgàniques del bosc. Gràcies als
organismes descomponedors, la matèria orgànica s’acaba transformant en
substàncies inorgàniques, que seran posteriorment absorbides per les
plantes i s’utilitzaran per fabricar matèria orgànica novament. Aquests
organismes de vegades reben el nom d’escombriaires del bosc.
QÜESTIONS
1.-Quins escombriaires del bosc són consumidors?
2.-Quins escombriaires del bosc són descomponedors?
3.-Quina diferència des del punt de vista de l’alimentació hi ha entre un
rovelló (fong) i un cuc de terra? Cal raonar detalladament la resposta.
4.-Per què creus que es deu donar el nom d’escombriaires a aquests éssers
vius.
5.-Els escombriaires del bosc viuen en el sòl? On creus que caldria buscar
els d’un llac o del mar?
http://techalive.mtu.edu/meec/module08/Decomposers.htm

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Examen la cèl·lula
Examen la cèl·lulaExamen la cèl·lula
Examen la cèl·lulamjvercher
 
Evolució model atòmic
Evolució model atòmicEvolució model atòmic
Evolució model atòmiccarlesmb
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICAAssumpció Granero
 
Conceptes econòmics. 3r ESO
Conceptes econòmics.  3r ESOConceptes econòmics.  3r ESO
Conceptes econòmics. 3r ESOTxeli
 
El regne dels protists
El regne dels protistsEl regne dels protists
El regne dels protistsaquitawin
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassosDani Ribo
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Ramon Grau
 
Reconeixent els fongs
Reconeixent els fongsReconeixent els fongs
Reconeixent els fongsMprof
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energiaarfu6
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
 
Esquema dels 5 regnes
Esquema dels 5 regnesEsquema dels 5 regnes
Esquema dels 5 regnesmllfl
 

La actualidad más candente (20)

Examen la cèl·lula
Examen la cèl·lulaExamen la cèl·lula
Examen la cèl·lula
 
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
 
Evolució model atòmic
Evolució model atòmicEvolució model atòmic
Evolució model atòmic
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
 
Conceptes econòmics. 3r ESO
Conceptes econòmics.  3r ESOConceptes econòmics.  3r ESO
Conceptes econòmics. 3r ESO
 
El regne dels protists
El regne dels protistsEl regne dels protists
El regne dels protists
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
Problemes actuals de la pesca
Problemes actuals de la pescaProblemes actuals de la pesca
Problemes actuals de la pesca
 
Reconeixent els fongs
Reconeixent els fongsReconeixent els fongs
Reconeixent els fongs
 
Cicle Biogeoquímic - Cicle del sofre
Cicle Biogeoquímic - Cicle del sofreCicle Biogeoquímic - Cicle del sofre
Cicle Biogeoquímic - Cicle del sofre
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALSLA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
 
Què són els bacteris
Què són els bacterisQuè són els bacteris
Què són els bacteris
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Esquema dels 5 regnes
Esquema dels 5 regnesEsquema dels 5 regnes
Esquema dels 5 regnes
 

Destacado

Ecosistema cerrado-informe-jhi.
Ecosistema cerrado-informe-jhi.Ecosistema cerrado-informe-jhi.
Ecosistema cerrado-informe-jhi.Martha Corona
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnesseesll
 
Safa bahous 5 regnes
Safa bahous 5 regnesSafa bahous 5 regnes
Safa bahous 5 regnesmarksasali
 
C.n. 2 eso q. t. 5
C.n. 2 eso q. t. 5C.n. 2 eso q. t. 5
C.n. 2 eso q. t. 5cgarau1
 
Els fongs
Els fongsEls fongs
Els fongsMprof
 
Els vegetals
Els vegetalsEls vegetals
Els vegetalsMprof
 
Les moneres
Les moneres Les moneres
Les moneres Mprof
 
El regne vegetal
El regne vegetalEl regne vegetal
El regne vegetalMprof
 
Treballem les roques
Treballem les roquesTreballem les roques
Treballem les roquesmosansar
 
Situational leadership hersey and blanchard
Situational leadership hersey and blanchardSituational leadership hersey and blanchard
Situational leadership hersey and blanchardalvitaega
 
Yhteiskunnallinen yritys - ratkaisu 2000-luvun haasteisiin, TEM julkaisu
Yhteiskunnallinen yritys - ratkaisu 2000-luvun haasteisiin, TEM julkaisuYhteiskunnallinen yritys - ratkaisu 2000-luvun haasteisiin, TEM julkaisu
Yhteiskunnallinen yritys - ratkaisu 2000-luvun haasteisiin, TEM julkaisuUusia Network Oy
 
Reference Brochure 2014 MDW
Reference Brochure 2014 MDWReference Brochure 2014 MDW
Reference Brochure 2014 MDWMark D. Walker
 
Pràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxePràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxemosansar
 
Goodmorning
GoodmorningGoodmorning
Goodmorningsabia31
 
live a life that matters by vashishthji
live a life that matters by vashishthjilive a life that matters by vashishthji
live a life that matters by vashishthjiPandat Ravi
 

Destacado (19)

Ecosistema cerrado-informe-jhi.
Ecosistema cerrado-informe-jhi.Ecosistema cerrado-informe-jhi.
Ecosistema cerrado-informe-jhi.
 
Cadena alimentaria
Cadena alimentariaCadena alimentaria
Cadena alimentaria
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 
Safa bahous 5 regnes
Safa bahous 5 regnesSafa bahous 5 regnes
Safa bahous 5 regnes
 
C.n. 2 eso q. t. 5
C.n. 2 eso q. t. 5C.n. 2 eso q. t. 5
C.n. 2 eso q. t. 5
 
Els fongs
Els fongsEls fongs
Els fongs
 
Els vegetals
Els vegetalsEls vegetals
Els vegetals
 
Les moneres
Les moneres Les moneres
Les moneres
 
El regne vegetal
El regne vegetalEl regne vegetal
El regne vegetal
 
Treballem les roques
Treballem les roquesTreballem les roques
Treballem les roques
 
hvac new cv mubeen
hvac new cv mubeenhvac new cv mubeen
hvac new cv mubeen
 
Situational leadership hersey and blanchard
Situational leadership hersey and blanchardSituational leadership hersey and blanchard
Situational leadership hersey and blanchard
 
Yhteiskunnallinen yritys - ratkaisu 2000-luvun haasteisiin, TEM julkaisu
Yhteiskunnallinen yritys - ratkaisu 2000-luvun haasteisiin, TEM julkaisuYhteiskunnallinen yritys - ratkaisu 2000-luvun haasteisiin, TEM julkaisu
Yhteiskunnallinen yritys - ratkaisu 2000-luvun haasteisiin, TEM julkaisu
 
Reference Brochure 2014 MDW
Reference Brochure 2014 MDWReference Brochure 2014 MDW
Reference Brochure 2014 MDW
 
Pràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxePràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxe
 
Goodmorning
GoodmorningGoodmorning
Goodmorning
 
19CSP(1)
19CSP(1)19CSP(1)
19CSP(1)
 
Telugu project
Telugu projectTelugu project
Telugu project
 
live a life that matters by vashishthji
live a life that matters by vashishthjilive a life that matters by vashishthji
live a life that matters by vashishthji
 

Similar a Productors consumidors descomponedors

Similar a Productors consumidors descomponedors (20)

La nutrició
La nutricióLa nutrició
La nutrició
 
Ecosistemes.bioformigueta
Ecosistemes.bioformiguetaEcosistemes.bioformigueta
Ecosistemes.bioformigueta
 
Teoria ecosistemes
Teoria ecosistemesTeoria ecosistemes
Teoria ecosistemes
 
Xarxes tròfiques
Xarxes tròfiquesXarxes tròfiques
Xarxes tròfiques
 
ELS ECOSISTEMES
ELS ECOSISTEMES ELS ECOSISTEMES
ELS ECOSISTEMES
 
Circulacio materia energia
Circulacio materia energiaCirculacio materia energia
Circulacio materia energia
 
Ecosistemes.bioformigueta 2
Ecosistemes.bioformigueta 2Ecosistemes.bioformigueta 2
Ecosistemes.bioformigueta 2
 
Els Ecosistemes
Els EcosistemesEls Ecosistemes
Els Ecosistemes
 
5 regnes
5 regnes 5 regnes
5 regnes
 
Vida marina
Vida marinaVida marina
Vida marina
 
Treball natus definitiu
Treball natus definitiuTreball natus definitiu
Treball natus definitiu
 
póster vida marina
póster vida marinapóster vida marina
póster vida marina
 
Hort 5ena setmana ea
Hort 5ena setmana eaHort 5ena setmana ea
Hort 5ena setmana ea
 
Jose medi
Jose mediJose medi
Jose medi
 
Ecosistemes
EcosistemesEcosistemes
Ecosistemes
 
Tema1 nutricio
Tema1 nutricioTema1 nutricio
Tema1 nutricio
 
Ses feixes laura
Ses feixes lauraSes feixes laura
Ses feixes laura
 
Tema4. La protecció del medi ambient. 5è
Tema4. La protecció del medi ambient. 5èTema4. La protecció del medi ambient. 5è
Tema4. La protecció del medi ambient. 5è
 
Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8
 
Les cadenes trófiques
Les cadenes trófiquesLes cadenes trófiques
Les cadenes trófiques
 

Más de mosansar

Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)mosansar
 
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptxL’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptxmosansar
 
Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)mosansar
 
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
Pwp  pràctiques laboratori bis grabacióPwp  pràctiques laboratori bis grabació
Pwp pràctiques laboratori bis grabaciómosansar
 
Treball de relleu
Treball de relleuTreball de relleu
Treball de relleumosansar
 
Full alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperaturaFull alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperaturamosansar
 
Totes les formes denergia
Totes les formes denergiaTotes les formes denergia
Totes les formes denergiamosansar
 
El moviment
El movimentEl moviment
El movimentmosansar
 
Relacions trofiques arc
Relacions trofiques arcRelacions trofiques arc
Relacions trofiques arcmosansar
 
Ecosistemes alumnat
Ecosistemes alumnatEcosistemes alumnat
Ecosistemes alumnatmosansar
 
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani""De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"mosansar
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)mosansar
 
El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)mosansar
 
La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)mosansar
 
Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15mosansar
 
El montseny 09.10.15
El montseny 09.10.15El montseny 09.10.15
El montseny 09.10.15mosansar
 
La respiració cèl·lular
La respiració cèl·lularLa respiració cèl·lular
La respiració cèl·lularmosansar
 
Investigació dels components dels aliments envasats
Investigació dels components dels aliments envasatsInvestigació dels components dels aliments envasats
Investigació dels components dels aliments envasatsmosansar
 

Más de mosansar (20)

Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
 
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptxL’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
 
Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)
 
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
Pwp  pràctiques laboratori bis grabacióPwp  pràctiques laboratori bis grabació
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
 
Treball de relleu
Treball de relleuTreball de relleu
Treball de relleu
 
Full alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperaturaFull alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperatura
 
Totes les formes denergia
Totes les formes denergiaTotes les formes denergia
Totes les formes denergia
 
Treball
TreballTreball
Treball
 
La força
La forçaLa força
La força
 
El moviment
El movimentEl moviment
El moviment
 
Relacions trofiques arc
Relacions trofiques arcRelacions trofiques arc
Relacions trofiques arc
 
Ecosistemes alumnat
Ecosistemes alumnatEcosistemes alumnat
Ecosistemes alumnat
 
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani""De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)
 
El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)
 
La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)
 
Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15
 
El montseny 09.10.15
El montseny 09.10.15El montseny 09.10.15
El montseny 09.10.15
 
La respiració cèl·lular
La respiració cèl·lularLa respiració cèl·lular
La respiració cèl·lular
 
Investigació dels components dels aliments envasats
Investigació dels components dels aliments envasatsInvestigació dels components dels aliments envasats
Investigació dels components dels aliments envasats
 

Productors consumidors descomponedors

  • 1. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències COM S’ALIMENTEN ELS ORGANISMES D’UN ECOSISTEMA? Hi ha tres grups principals d’organismes des del punt de vista de la nutrició: els productors, els consumidors i els descomponedors. • ELS PRODUCTORS Llegiu el text Els fabricants del bosc i contesteu les preguntes que trobareu a continuació. Els fabricants del bosc Els vegetals d’un bosc són organismes autòtrofs. A partir de l’energia llumínica (de la llum del Sol), l’aigua (H2O) i el diòxid de carboni (CO2), fabriquen substàncies orgàniques complexes (aliment, matèria que conté energia química emmagatzemada) mitjançant el procés de la fotosíntesi. Com a resultat de la fotosíntesi les plantes alliberen oxigen (O2) al medi. A més de produir les seves pròpies substàncies nutritives, serveixen d’aliment, directament o indirectament, a la resta dels éssers vius del bosc. Per això els anomenem organismes productors. En un bosc els vegetals estan organitzats en estrats (pisos) de diferents alçades. Els vegetals més alts del bosc, els arbres, són els que tenen menys problemes per captar la llum del Sol. Hi ha alguns arbustos del bosc que tenen adaptacions que els permeten enfilar-se pels arbres i els arbustos per cercar la llum, es tracta de les lianes o plantes enfiladisses. Alguns arbres com ara els pins, tenen les fulles estretes i permeten el pas de molta llum. D’altres, com el faig, tenen les fulles planes i les branques disposades de manera que no deixen que la llum penetri. http://www.ambiente- ecologico.com/ediciones/2002/082_02.2002/082_Columnistas_12Monos .php3
  • 2. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències Els arbres de fulla caduca passen bona part de l’any sense fulles. Les plantes herbàcies que es desenvolupen sota d’ells solen sortir a la primavera, quan les fulles encara no hi són o són petites, i per tant tenen prou lluminositat, i les condicions ambientals són propícies. Generalment, però, la quantitat de llum que arriba a la part baixa del bosc és suficient perquè s’hi desenvolupi vegetació abundant. Resum: els vegetals són organismes autòtrofs que reben el nom de productors, perquè produeixen aliment per a la resta d’organismes que hi viuen gràcies a l’energia llumínica, l’aigua i el diòxid de carboni. Segons la llum disponible s’organitzen en diversos pisos o capes segons la seva alçària. QÜESTIONS: 1.-Què vol dir que els vegetals d’un bosc són organismes autòtrofs? 2.-Què vol dir que els vegetals són productors? 3.-Què mengen els vegetals? 4.-Què vol dir que un arbre és de fulla caduca? 5.-Què vol dir que un arbre és de fulla perenne? Els productors dels rius i llacs • Els productors: els organismes autòtrofs Són les algues microscòpiques (fitoplàncton), que creixen sobre les pedres o es troben a les parts superficials de l’aigua, i les algues macroscòpiques, que es troben al llit del riu o sobre les roques. També hi ha algunes plantes aquàtiques, és a dir vegetals amb arrels, tiges i fulles veritables i flors complexes, com els nenúfars o els joncs. També són productors els bacteris fotosintètics i els cianobacteris (un grup d’organismes procariotes fotosintètics).
  • 3. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències Com ja sabeu, els productors són organismes autòtrofs, que fabriquen l’aliment que servirà de base per a l’alimentació de tots els organismes de l’ecosistema. Recordem que mitjançant la fotosíntesi fabriquen matèria orgànica (aliment) i oxigen, a partir de matèria inorgànica (aigua, CO2) i gràcies a l’energia del Sol. Aquesta matèria orgànica els serveix d’aliment a ells i passa a la resta d’éssers vius quan els herbívors s’alimenten dels productors. http://www.enress.gov.ar/popups/paginas/img_fitoplancton_5.htm http://blocs.xtec.cat/epsavidaalmar/4-el-fitoplancton/ o.wikipedia.org/wiki/Fișier:Nymphaea_alba_0002.JPG
  • 4. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències 1.-Escriu tres exemples d’organisme autòtrof d’un riu o d’un llac. 2.-Què es el fitoplàncton? 3.-Què són les algues macroscòpiques? On es troben? http://www.jmarcano.com/nociones/fresh2.html
  • 5. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències Els productors del mar 1.-Quins organismes són els productors a mar obert? 2.-Quins organismes són els productors a la costa? http://biolulia.wordpress.com/4-eso/6-dinamica-decosistemes/6-3-biomes- aquatics/ http://oceanworld.tamu.edu/students/forams/forams_marine_food_web.htm
  • 6. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències 3.-Busca informació i defineix: • Plàncton: • Fitoplàncton: • Zooplàncton: • Organismes bentònics (bentos): • Organismes nectònics (nècton): 4.-Investiga què és la Posidonia oceanica i què són els prats de Posidònia. Digues on es troben i quines són les seves característiques i importància des de l punt de vista ecològic i de la retenció de la sorra. http://blocs.xtec.cat/biologyproject/
  • 7. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències • ELS ORGANISMES HETERÒTROFS: consumidors i descomponedors Els éssers vius heteròtrofs són aquells que no poden fabricar aliment, no poden formar matèria orgànica, i s’han d’alimentar d’altres organismes. Es divideixen en dos grans grups: els consumidors i els descomponedors.  Els consumidors s’alimenten d’altres organismes (vius o morts) i els digereixen a l’interior del seu cos.  Els descomponedors s’alimenten d’organismes morts o de parts o restes del seu cos i realitzen una mena de digestió externa, incorporant la matèria orgànica i deixant al sòl i a l’aire la matèria inorgànica, que després faran servir els organismes autòtrofs per tornar a fabricar aliment, tancant així el cicle de la matèria. http://bibliotecadeinvestigaciones.wordpress.com/ecologia/los-ecosistemas-componentes-funcionamiento-niveles-troficos-y-cadenas-alimentarias/
  • 8. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències Els consumidors del medi aquàtic La tècnica per alimentar-se dels consumidors pot ser molt variada: • Brostejadors: animals que s’alimenten arrencant les algues del substrat (roques) on estan fortament adherides. Són animals herbívors, que s’alimenten directament dels organismes autòtrofs (dels productors), com és el cas del barretet d’aigua dolça.  Digues el nom d’un animal marí que sigui brostejador: • Trituradors: animals herbívors que s’alimenten de les parts tendres de les plantes tot arrencant-les a trossets amb les seves potents mandíbules. És el cas de molts insectes, sobretot de les larves. Tant els trituradors com els brostejadors viuen a expenses del material viu que es produeix al mateix riu, és a dir del material autòcton. http://en.wikipedia.org/wiki/File:AF_40002_D_Ancylus_fluviatil is_b.jpg http://aquasnail.blogspot.com.es/2012/06/ancylus-fluviatilis.html
  • 9. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències Dintre del riu podem trobar petits tronquets, fulles i altres materials orgànics que no han estat formats en l’ambient aquàtic. Aquest és el material al·lòcton, és a dir que prové de fora de l’ecosistema, i suposa també una aportació d’aliment per a molts organismes. En un riu envoltat d’arbres l’entrada de material al·lòcton pot ser la font més important d’aliment per a la majoria d’animals. Larva de tricòpter i la seva capseta. Cuca de capsa. Gammarus (gambeta) • Anomena dos exemples de material autòcton i dos de material al·lòcton del riu.  Material autòcton:  Material al·lòcton: • Quina diferència principal hi ha entre el material autòcton i el material al·lòcton? • Filtradors: animals que viuen al medi aquàtic a zones amb presència de corrent, que arrossega molts materials, entre ells algues i petites restes orgàniques, com trossets de fulles o petits animals. Aquests materials en suspensió tenen un important valor nutritiu i els organismes filtradors el capturen. Són els animals que recol·lecten el material en suspensió interposant un filtre a l’aigua, ja sigui per modificacions o parts del propi cos (brànquies) o amb estructures que fabriquen (xarxes). Aquests animals que es nodreixen tant d’animals com de vegetals són omnívors. http://www.elacuarista.com/alimentos/gammarus.htmhttp://tolweb.org/Trichoptera
  • 10. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències Els bivalves són animals filtradors i s’alimenten de plàncton i de matèria orgànica en suspensió. Explica com s’alimenten aquests éssers vius. • Predadors animals que s’alimenten d’altres animals caçant-los activament. Són normalment mòbils, caçadors que capturen preses vives. A les aigües dolces, a més d’alguns peixos o les llúdrigues trobem alguns insectes com les libèl·lules o espiadimonis, tant la larva com l’adult. Al mar trobem peixos com els taurons i les tonyines o mamífers com les orques o els dofins. http://foro.acuarios.es/invertebrados/20507-bichos-verdes-mi-acuario- 2.html http://www.molluscs.at/bivalvia/index.html?/bivalvia/common_mussel.html http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/insectes/album_libelula.htm
  • 11. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències Hi ha molts animals que viuen fora de l’aigua però en depenen per a la seva alimentació, tal com passa en el cas de les libèl·lules adultes. És el cas de molts ocells, com el blauet o l’agró blau, a les aigües dolces o l’albatros o els xatracs al mar, per exemple. http://bdb.cma.gva.es/ficha.asp?id=12133 http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/blauet.htm http://www.sololistas.net/10-animales-en-peligro-de-extincion.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Ocell_mar%C3%AD
  • 12. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències Els consumidors del medi terrestre QÜESTIONS 1.-Els esquirols i els caragols són herbívors. Indica què mengen els esquirols i els caragols i quina estratègia fan servir per obtenir el menjar. Amb quins organismes del medi aquàtic es poden relacionar des del punt de vista de com obtenen l’aliment? Per què? 2.-L’aranya i la mostela són carnívors. Indica què mengen les aranyes i les mosteles i quina estratègia fan servir per obtenir el menjar. Amb quins organismes del medi aquàtic es poden relacionar des del punt de vista de com obtenen l’aliment? Per què? 3.-Hi ha algun organisme omnívor al dibuix? Si n’hi ha indica el seu nom i digues de què s’alimenta. http://webquest.carm.es/majwq/wq/ver/19096
  • 13. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències 4.-Els cucs de terra són detritívors. Els animals detritívors són invertebrats que s’alimenten de restes d’altres organismes, de restes d’organismes morts que es troben al sòl. Aquests animals masteguen l’aliment, se l’empassen i en realitzen una digestió interna. Els residus que generen i que s’aboquen al medi continuen sent matèria orgànica. En un bosc hi ha molts animals detritívors. Els cucs de terra, que excaven galeries al sòl i s’alimenten de restes de fulles i d’altres restes de matèria orgànica que hi ha dins de la terra que fan passar al llarg del seu tub digestiu. Alguns escarabats i algunes mosques s’alimenten dels cadàvers i els excrements d’altres animals. Molts àcars, paneroles i milpeus mengen restes de vegetals. Busca una fotografia d’una panerola, d’un àcar i d’un milpeus i adjunta-la a aquest document, indicant el nom de cada ésser viu. Els descomponedors Els organismes descomponedors són els bacteris heteròtrofs i els fongs. Realitzen una mena de digestió externa i transformen la matèria orgànica de les restes del sòl en matèria inorgànica, com ara les sals minerals, que pot ser utilitzada pels vegetals per fer la fotosíntesi. En un bosc hi ha molts fongs que creixen sobre matèria orgànica i la descomponen en substàncies Què vol dir que les mosques són animals detritívors? http://cuentosdelavacaazul.blogspot.com.es/ 2012/02/las-moscas-de-antonio- machado.html
  • 14. ______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències inorgàniques. El mateix fan els milions de bacteris heteròtrofs que viuen al sòl. Resum: Els animals detritívors i els organismes descomponedors s’alimenten de restes orgàniques del bosc. Gràcies als organismes descomponedors, la matèria orgànica s’acaba transformant en substàncies inorgàniques, que seran posteriorment absorbides per les plantes i s’utilitzaran per fabricar matèria orgànica novament. Aquests organismes de vegades reben el nom d’escombriaires del bosc. QÜESTIONS 1.-Quins escombriaires del bosc són consumidors? 2.-Quins escombriaires del bosc són descomponedors? 3.-Quina diferència des del punt de vista de l’alimentació hi ha entre un rovelló (fong) i un cuc de terra? Cal raonar detalladament la resposta. 4.-Per què creus que es deu donar el nom d’escombriaires a aquests éssers vius. 5.-Els escombriaires del bosc viuen en el sòl? On creus que caldria buscar els d’un llac o del mar? http://techalive.mtu.edu/meec/module08/Decomposers.htm