SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 33
EL MAGMA I LES ROQUES MAGMÀTIQUES
EL MAGMA
Les erupcions volcàniques són una
manifestació de l’activitat interna de
la Terra. Són la prova més espectacular
que l’interior del planeta es troba a
temperatures tan elevades que les
roques corticals o del mantell es poden
arribar a fondre.
EL MAGMA
Aquestes masses de roques fosses les anomenem magma.
El conjunt de processos relacionats amb la formació del magma, els
seus moviments i la consolidació, per refredament, en una roca ígnia
rep el nom de magmatisme.
EL MAGMA
El procés de fusió de les roques no és instantani. En un primer moment,
coexisteixen minerals fosos amb d’altres de sòlids, que tenen un punt de
fusió més elevat.
Finalment, es forma el magma. Un magma és una barreja complexa de
material rocós total o parcialment fos. A més de la fase líquida, que és
la característica, contenen gasos (H2
O, CO2
, F2
, Cl2
) i minerals sòlids
dispersos.
Els minerals més abundants en la
seva composició són els silicats.
EL MAGMA
Quan el magma es troba a
pressions elevades (a
l’interior de la Terra), els
gasos es troben dissolts a la
massa fosa.
Només quan la pressió
disminueix, com passa en
el cas d’una erupció
volcànica, els gasos se
separen del magma.
ON ES FORMA EL MAGMA?
El magma s'origina en les zones profundes de l'interior de la terra, entre
el mantell superior i l'escorça:
●
entre 30 i 200 km de profunditat
●
a temperatures entre 700-1200 ºC i a altíssimes pressions.
ON ES FORMA EL MAGMA?
El magmatisme està íntimament relacionat amb els processos tectònics:
Vores constructives de plaques: La major quantitat de
magma es produeix en les dorsals oceàniques degut a la
disminució de la pressió a les roques com a conseqüència
del seu ascens pels moviments convectius.
Zones de subducció: la fusió es produeix per l'augment de
la temperatura per la compressió i la fricció de la litosfera
que subdueix sota les roques del mantell.
Magmatisme intraplaca: és a causa de l'acció de punts
calents, tant des escorça continental com oceànica.
ON ES FORMA EL MAGMA?
El magmatisme està íntimament relacionat
amb els processos tectònics:
Vores constructives (dorsals)
Zones de subducció
Magmatisme intraplaca
ON ES FORMA EL MAGMA?
El magmatisme està íntimament relacionat
amb els processos tectònics:
Vores constructives (dorsals)
Zones de subducció
Magmatisme intraplaca
ON ES FORMA EL MAGMA?
Els factors que determinen l'existència de magmes són la pressió i
temperatura, que influeixen de manera diferent segons la composició
de la roca originària, segons els minerals que la formen i la proporció en
què es trobin.
El magma s'origina en les zones profundes de l'interior de la terra, entre
el mantell superior i l'escorça:
●
entre 30 i 200 km de profunditat
●
a temperatures entre 700-1200 ºC i a altíssimes pressions.
ON ES TROBA EL MAGMA?
El magma s'acumula formant bosses anomenades cambres magmàtiques.
CAMBRA MAGMÀTICA
COM ES FORMA EL MAGMA?
Els factors físics que condicionen la fusió d'un magma són la pressió i la
temperatura. L'augment de pressió dificulta la fusió, mentre que
l'augment de temperatura la facilita. Tant una com l'altra augmenten
amb la profunditat.
Augment de la temperatura. Una massa rocosa descendeix a
nivells on la temperatura més elevada. Aquest procés es produeix
a les zones de subducció.
Descens de la pressió. Quan una massa rocosa molt calenta es
veu sotmesa a un descens de la pressió, per la formació d’una
fractura o perquè ascendeix a zones més superficials, es
produeix la fusió. Aquest procés es localitza a la part superior
del mantell, en zones on els corrents de convecció del mantell
són ascendents, com ara dorsals, rifts continentals i punts
calents (hot spots), així com en els plans de falles profundes.
COM ES FORMA EL MAGMA?
Les condicions (Tª, P) de l'escorça profunda o del mantell no són adequades
per a la formació de magmes.
El factor que fa possible la fusió de les masses rocoses és la presència
d'aigua, encara que sigui en petita quantitat, que rebaixa en gran mesura
el punt de fusió dels silicats.
COM ES FORMA EL MAGMA?
COM ES FORMA EL MAGMA?
Les roques són conjunts de
minerals cadascun dels quals
presenta el seu punt de fusió.
Les roques no tindran, per tant,
un punt de fusió sinó un interval
de fusió que s'inicia quan es fon
el mineral de punt de fusió més
baix (punt de solidus) i acaba
quan tots els minerals es troben
fosos (punt de liquidus), en
l'interval la roca està parcialment
fosa.
COM ES FORMA EL MAGMA?
Tant la presència d'aigua com una disminució de la pressió poden baixar
els punts de solidus i liquidus d'una roca, facilitant la formació de magmes
sense augmentar la temperatura.
VISCOSITAT DEL MAGMA
La viscositat és una propietat important dels magmes, ja que està
estretament relacionada amb el seu procés de solidificació i amb la
dinàmica de les erupcions volcàniques.
La viscositat (η) és la resistència que tenen els cossos fluids a fluir.
La fluïdesa (ƒ) és la inversa de la viscositat.
VISCOSITAT DEL MAGMA
TIPUS DE MAGMA
Segons l'origen:
Magmes primaris. Són els magmes formats directament per fusió
de les roques de l'escorça o del mantell.
Magmes secundaris o derivats. Són els que resulten de l'evolució
(canvis) dels magmes primaris.
TIPUS DE MAGMA PRIMARI
Podem classificar els magmes primaris atenent a la quantitat de sílice
(SiO2
) en:
●
Magma àcid o fèlsic. És un magma que presenta un alt contingut
en sílice (entre un 60 i 77%). És ric en ions de sodi i potassi. És un
magma viscós que sol consolidar a l'interior de l'escorça formant
granit i riolita. Està associat a les zones de subducció.
●
Magma intermedi. És un magma que posseeix entre el 50 i 60% de
sílice. És menys viscós que el magma fèlsic. Les seves laves
originen roques com l'andesita. Si cristal·litza a l'interior de la
litosfera forma diorita.
●
Magma bàsic o màfic. És el magma que posseeix menor proporció
de sílice (menys del 50%). Són rics en ions de calci i magnesi. És
un magma fluid que es localitza a les zones de dorsal i forma
roques com el basalt i el gabre.
TIPUS DE MAGMA
TIPUS DE MAGMA
Propietats físiques
TIPUS DE MAGMA SECUNDARI
Els magmes que han evolucionat, és a dir els magmes secundaris es poden
classificar en:
●
Magma toleític. Es genera en les dorsals oceàniques a poca
profunditat com a conseqüència de la fusió parcial de les peridotites
del mantell. Forma basalts toleítics i gabres. El percentatge en sílice
en aquest tipus de magma és del 50%.
●
Magma alcalí. És un magma ric en metalls alcalins (Na, K) que es
genera a partir de la fusió parcial de peridotites en zones profundes.
Sol aparèixer en ambients de rift continental i punts calents a una
profunditat d'entre 30 i 70 km. Origina basalts alcalins, traquites,
riolites entre d'altres roques. El seu percentatge en sílice és menor
del 45%.
●
Magma calcoalcalí. Es forma per fusió a gran profunditat (100 a 150
km) de l'escorça oceànica subduïda. Aquest magma origina andesites,
riolites, diorites i granits. La seva composició en sílice és del 60%.
ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES
Quan un magma es refreda, es solidifica i dóna lloc a una roca ígnia o
magmàtica.
La diabasa o dolerita, comunament coneguda com «granit negre» és una roca ígnia.
En la composició mineral de les roques ígnies dominen els silicats, la resta
de minerals estan en quantitats molt reduïdes.
La major part de les roques ígnies estan compostes de diversos minerals
(3 o 4 normalment, rarament més) però hi ha algunes roques d'un sol
mineral.
TEXTURA DE LES ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES
Depenent de la composició del magma (quantitat de sílice, gasos dissolts,
etc.) i del procés de cristal·lització (ràpid o lent) s'originaran diferents
roques ígnies que es diferenciaran per la seva textura, és a dir, la mida,
forma i distribució dels minerals que formen la roca.
1) Granítica: Tots els minerals que formen la roca estan cristal·litzats i
es presenten com a grans cristal·lins visibles, aproximadament de la
mateixa mida i units íntimament, sense que en ells s'aprecien porus
(forats) ni ciment d'unió. Exemple: granit.
2) Pegmatítica: amb cristalls molt gruixuts, de l'ordre de diversos
centímetres i fins i tot de diversos metres. Ex: pegmatita.
3) Porfírica: amb cristalls més o menys grans, englobats en una pasta
(amorfa o de cristalls microscòpics) d'aspecte homogeni. Ex: basalt.
4) Vítria: tota la roca està constituïda per una massa amorfa en què, de
vegades, pot haver petits cristalls i fins i tot buits a causa de les
bombolles dels gasos. Exemple: pedra tosca (piedra pómez).
TEXTURA DE LES ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES
TIPUS DE ROQUES MAGMÀTIQUES
Segons com i on es refreda el magma es distingeixen dos grans tipus de
roques ígnies:
●
Roques intrusives: es formen a partir de magma solidificat a
l'interior de la Terra.
●
Roques extrusives: es formen a partir de magma que ha solidificat
en la superfície de la terra, generalment després d'una erupció
volcànica.
LES ROQUES INTRUSIVES
Les roques intrusives poden ser de dos tipus:
Plutòniques: consolidades en grans profunditats (més de 500 m), s'han
refredat molt lentament, de manera que tots els seus components tenen
temps per cristal·litzar. Es troben només en les zones continentals. La
seva textura típica és la granítica. Exemples: granit, sienita, diorita,
gabre i peridotita.
Filonianes: consolidades a l'interior de l'escorça però a poca profunditat,
generalment en esquerdes. La seva textura sol ser porfírica o pegmatítica.
Exemples: pòrfirs i pegmatites.
El granit, la
roca plutònica
més comuna.
ROQUES PLUTÒNIQUES (INTRUSIVES)
Granit Sienita
ROQUES PLUTÒNIQUES (INTRUSIVES)
Diorita
Gabre
Peridotita
ROQUES FILONIANES (INTRUSIVES)
Pegmatita Pòrfir
ROQUES VOLCÀNIQUES (INTRUSIVES)
Les roques extrusives, també dites volcàniques, es formen a la
superfície quan es produeixen les erupcions volcàniques, per la qual
cosa el refredament és molt ràpid.
Quan la consolidació s'inicia a l'interior i finalitza a l'exterior, la
textura serà porfírica; si es realitza completament en l'exterior, serà
vítria. Ex: basalts, obsidiana, pedra tosca, andesita
Basalt Andesita
ROQUES VOLCÀNIQUES (INTRUSIVES)
Riolita
Obsidiana
Pedra tosca

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terraCC NN
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5CC NN
 
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsCTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsMireia Llobet
 
Metamorfisme
MetamorfismeMetamorfisme
Metamorfismetadarida
 
Po ctmait7estrat 1part11_12
Po ctmait7estrat 1part11_12Po ctmait7estrat 1part11_12
Po ctmait7estrat 1part11_12nuriamarti
 
classificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentariesclassificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentariesernywarrior
 
Sistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàticsSistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàtics196062
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6CC NN
 
Moviments de massa
Moviments de massaMoviments de massa
Moviments de massabertachico
 
Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12nuriamarti
 
Po ctmait7estrat 2part11_12
Po ctmait7estrat 2part11_12Po ctmait7estrat 2part11_12
Po ctmait7estrat 2part11_12nuriamarti
 

La actualidad más candente (20)

Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terra
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsCTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
 
Metamorfisme
MetamorfismeMetamorfisme
Metamorfisme
 
Po ctmait7estrat 1part11_12
Po ctmait7estrat 1part11_12Po ctmait7estrat 1part11_12
Po ctmait7estrat 1part11_12
 
Magmatisme
MagmatismeMagmatisme
Magmatisme
 
classificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentariesclassificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentaries
 
Sistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàticsSistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàtics
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6
 
Roques sedimentàries
Roques sedimentàriesRoques sedimentàries
Roques sedimentàries
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
Moviments de massa
Moviments de massaMoviments de massa
Moviments de massa
 
Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12
 
Roques metamòrfiques
Roques metamòrfiquesRoques metamòrfiques
Roques metamòrfiques
 
El sòl
El sòlEl sòl
El sòl
 
Po ctmait7estrat 2part11_12
Po ctmait7estrat 2part11_12Po ctmait7estrat 2part11_12
Po ctmait7estrat 2part11_12
 
CTMA 1r_Tema2
CTMA 1r_Tema2CTMA 1r_Tema2
CTMA 1r_Tema2
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 

Destacado (15)

UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Estructura cristal·lina
Estructura cristal·linaEstructura cristal·lina
Estructura cristal·lina
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
Anabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copyAnabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copy
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
LES CÈL·LULES
 

Similar a Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat

080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352CC NN
 
Volcans i roques
Volcans i roques Volcans i roques
Volcans i roques poosca
 
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Bfalco
 
Cicle De Les Roques
Cicle De Les RoquesCicle De Les Roques
Cicle De Les RoquesJoan
 
La geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesLa geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesRafael Font
 
La Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre PlanetaLa Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre Planetamflore22
 
La Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planetaLa Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planetaoficinesnilbiel
 
La Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planetaLa Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planetaoficinesnilbiel
 
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.magdadanus
 
Agents geològics externs
Agents geològics externsAgents geològics externs
Agents geològics externsvolcabisaroques
 

Similar a Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat (20)

080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352
 
treball roques
treball roquestreball roques
treball roques
 
Roques ígnias
Roques ígniasRoques ígnias
Roques ígnias
 
Volcans i roques
Volcans i roques Volcans i roques
Volcans i roques
 
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
 
Les roques magmàtiques3 (4)
Les roques magmàtiques3 (4)Les roques magmàtiques3 (4)
Les roques magmàtiques3 (4)
 
Geosfera
GeosferaGeosfera
Geosfera
 
Cicle De Les Roques
Cicle De Les RoquesCicle De Les Roques
Cicle De Les Roques
 
La geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesLa geosfera iii les roques
La geosfera iii les roques
 
La Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre PlanetaLa Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre Planeta
 
Roques (1)
Roques (1)Roques (1)
Roques (1)
 
La Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planetaLa Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planeta
 
La Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planetaLa Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planeta
 
L'escorça de la Terra
L'escorça de la TerraL'escorça de la Terra
L'escorça de la Terra
 
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.
 
Les roques
Les roquesLes roques
Les roques
 
Agents geològics externs
Agents geològics externsAgents geològics externs
Agents geològics externs
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Volcans_4rt
Volcans_4rtVolcans_4rt
Volcans_4rt
 
Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 

Más de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

Más de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (19)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Presentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcidaPresentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcida
 
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrióLA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
 
La placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexesLa placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexes
 
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
 
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença totD'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
 

Último

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Último (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat

  • 1. EL MAGMA I LES ROQUES MAGMÀTIQUES
  • 2. EL MAGMA Les erupcions volcàniques són una manifestació de l’activitat interna de la Terra. Són la prova més espectacular que l’interior del planeta es troba a temperatures tan elevades que les roques corticals o del mantell es poden arribar a fondre.
  • 3. EL MAGMA Aquestes masses de roques fosses les anomenem magma. El conjunt de processos relacionats amb la formació del magma, els seus moviments i la consolidació, per refredament, en una roca ígnia rep el nom de magmatisme.
  • 4. EL MAGMA El procés de fusió de les roques no és instantani. En un primer moment, coexisteixen minerals fosos amb d’altres de sòlids, que tenen un punt de fusió més elevat. Finalment, es forma el magma. Un magma és una barreja complexa de material rocós total o parcialment fos. A més de la fase líquida, que és la característica, contenen gasos (H2 O, CO2 , F2 , Cl2 ) i minerals sòlids dispersos. Els minerals més abundants en la seva composició són els silicats.
  • 5. EL MAGMA Quan el magma es troba a pressions elevades (a l’interior de la Terra), els gasos es troben dissolts a la massa fosa. Només quan la pressió disminueix, com passa en el cas d’una erupció volcànica, els gasos se separen del magma.
  • 6. ON ES FORMA EL MAGMA? El magma s'origina en les zones profundes de l'interior de la terra, entre el mantell superior i l'escorça: ● entre 30 i 200 km de profunditat ● a temperatures entre 700-1200 ºC i a altíssimes pressions.
  • 7. ON ES FORMA EL MAGMA? El magmatisme està íntimament relacionat amb els processos tectònics: Vores constructives de plaques: La major quantitat de magma es produeix en les dorsals oceàniques degut a la disminució de la pressió a les roques com a conseqüència del seu ascens pels moviments convectius. Zones de subducció: la fusió es produeix per l'augment de la temperatura per la compressió i la fricció de la litosfera que subdueix sota les roques del mantell. Magmatisme intraplaca: és a causa de l'acció de punts calents, tant des escorça continental com oceànica.
  • 8. ON ES FORMA EL MAGMA? El magmatisme està íntimament relacionat amb els processos tectònics: Vores constructives (dorsals) Zones de subducció Magmatisme intraplaca
  • 9. ON ES FORMA EL MAGMA? El magmatisme està íntimament relacionat amb els processos tectònics: Vores constructives (dorsals) Zones de subducció Magmatisme intraplaca
  • 10. ON ES FORMA EL MAGMA? Els factors que determinen l'existència de magmes són la pressió i temperatura, que influeixen de manera diferent segons la composició de la roca originària, segons els minerals que la formen i la proporció en què es trobin. El magma s'origina en les zones profundes de l'interior de la terra, entre el mantell superior i l'escorça: ● entre 30 i 200 km de profunditat ● a temperatures entre 700-1200 ºC i a altíssimes pressions.
  • 11. ON ES TROBA EL MAGMA? El magma s'acumula formant bosses anomenades cambres magmàtiques. CAMBRA MAGMÀTICA
  • 12. COM ES FORMA EL MAGMA? Els factors físics que condicionen la fusió d'un magma són la pressió i la temperatura. L'augment de pressió dificulta la fusió, mentre que l'augment de temperatura la facilita. Tant una com l'altra augmenten amb la profunditat. Augment de la temperatura. Una massa rocosa descendeix a nivells on la temperatura més elevada. Aquest procés es produeix a les zones de subducció. Descens de la pressió. Quan una massa rocosa molt calenta es veu sotmesa a un descens de la pressió, per la formació d’una fractura o perquè ascendeix a zones més superficials, es produeix la fusió. Aquest procés es localitza a la part superior del mantell, en zones on els corrents de convecció del mantell són ascendents, com ara dorsals, rifts continentals i punts calents (hot spots), així com en els plans de falles profundes.
  • 13. COM ES FORMA EL MAGMA? Les condicions (Tª, P) de l'escorça profunda o del mantell no són adequades per a la formació de magmes. El factor que fa possible la fusió de les masses rocoses és la presència d'aigua, encara que sigui en petita quantitat, que rebaixa en gran mesura el punt de fusió dels silicats.
  • 14. COM ES FORMA EL MAGMA?
  • 15. COM ES FORMA EL MAGMA? Les roques són conjunts de minerals cadascun dels quals presenta el seu punt de fusió. Les roques no tindran, per tant, un punt de fusió sinó un interval de fusió que s'inicia quan es fon el mineral de punt de fusió més baix (punt de solidus) i acaba quan tots els minerals es troben fosos (punt de liquidus), en l'interval la roca està parcialment fosa.
  • 16. COM ES FORMA EL MAGMA? Tant la presència d'aigua com una disminució de la pressió poden baixar els punts de solidus i liquidus d'una roca, facilitant la formació de magmes sense augmentar la temperatura.
  • 17. VISCOSITAT DEL MAGMA La viscositat és una propietat important dels magmes, ja que està estretament relacionada amb el seu procés de solidificació i amb la dinàmica de les erupcions volcàniques. La viscositat (η) és la resistència que tenen els cossos fluids a fluir. La fluïdesa (ƒ) és la inversa de la viscositat.
  • 19. TIPUS DE MAGMA Segons l'origen: Magmes primaris. Són els magmes formats directament per fusió de les roques de l'escorça o del mantell. Magmes secundaris o derivats. Són els que resulten de l'evolució (canvis) dels magmes primaris.
  • 20. TIPUS DE MAGMA PRIMARI Podem classificar els magmes primaris atenent a la quantitat de sílice (SiO2 ) en: ● Magma àcid o fèlsic. És un magma que presenta un alt contingut en sílice (entre un 60 i 77%). És ric en ions de sodi i potassi. És un magma viscós que sol consolidar a l'interior de l'escorça formant granit i riolita. Està associat a les zones de subducció. ● Magma intermedi. És un magma que posseeix entre el 50 i 60% de sílice. És menys viscós que el magma fèlsic. Les seves laves originen roques com l'andesita. Si cristal·litza a l'interior de la litosfera forma diorita. ● Magma bàsic o màfic. És el magma que posseeix menor proporció de sílice (menys del 50%). Són rics en ions de calci i magnesi. És un magma fluid que es localitza a les zones de dorsal i forma roques com el basalt i el gabre.
  • 23. TIPUS DE MAGMA SECUNDARI Els magmes que han evolucionat, és a dir els magmes secundaris es poden classificar en: ● Magma toleític. Es genera en les dorsals oceàniques a poca profunditat com a conseqüència de la fusió parcial de les peridotites del mantell. Forma basalts toleítics i gabres. El percentatge en sílice en aquest tipus de magma és del 50%. ● Magma alcalí. És un magma ric en metalls alcalins (Na, K) que es genera a partir de la fusió parcial de peridotites en zones profundes. Sol aparèixer en ambients de rift continental i punts calents a una profunditat d'entre 30 i 70 km. Origina basalts alcalins, traquites, riolites entre d'altres roques. El seu percentatge en sílice és menor del 45%. ● Magma calcoalcalí. Es forma per fusió a gran profunditat (100 a 150 km) de l'escorça oceànica subduïda. Aquest magma origina andesites, riolites, diorites i granits. La seva composició en sílice és del 60%.
  • 24. ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES Quan un magma es refreda, es solidifica i dóna lloc a una roca ígnia o magmàtica. La diabasa o dolerita, comunament coneguda com «granit negre» és una roca ígnia. En la composició mineral de les roques ígnies dominen els silicats, la resta de minerals estan en quantitats molt reduïdes. La major part de les roques ígnies estan compostes de diversos minerals (3 o 4 normalment, rarament més) però hi ha algunes roques d'un sol mineral.
  • 25. TEXTURA DE LES ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES Depenent de la composició del magma (quantitat de sílice, gasos dissolts, etc.) i del procés de cristal·lització (ràpid o lent) s'originaran diferents roques ígnies que es diferenciaran per la seva textura, és a dir, la mida, forma i distribució dels minerals que formen la roca. 1) Granítica: Tots els minerals que formen la roca estan cristal·litzats i es presenten com a grans cristal·lins visibles, aproximadament de la mateixa mida i units íntimament, sense que en ells s'aprecien porus (forats) ni ciment d'unió. Exemple: granit. 2) Pegmatítica: amb cristalls molt gruixuts, de l'ordre de diversos centímetres i fins i tot de diversos metres. Ex: pegmatita. 3) Porfírica: amb cristalls més o menys grans, englobats en una pasta (amorfa o de cristalls microscòpics) d'aspecte homogeni. Ex: basalt. 4) Vítria: tota la roca està constituïda per una massa amorfa en què, de vegades, pot haver petits cristalls i fins i tot buits a causa de les bombolles dels gasos. Exemple: pedra tosca (piedra pómez).
  • 26. TEXTURA DE LES ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES
  • 27. TIPUS DE ROQUES MAGMÀTIQUES Segons com i on es refreda el magma es distingeixen dos grans tipus de roques ígnies: ● Roques intrusives: es formen a partir de magma solidificat a l'interior de la Terra. ● Roques extrusives: es formen a partir de magma que ha solidificat en la superfície de la terra, generalment després d'una erupció volcànica.
  • 28. LES ROQUES INTRUSIVES Les roques intrusives poden ser de dos tipus: Plutòniques: consolidades en grans profunditats (més de 500 m), s'han refredat molt lentament, de manera que tots els seus components tenen temps per cristal·litzar. Es troben només en les zones continentals. La seva textura típica és la granítica. Exemples: granit, sienita, diorita, gabre i peridotita. Filonianes: consolidades a l'interior de l'escorça però a poca profunditat, generalment en esquerdes. La seva textura sol ser porfírica o pegmatítica. Exemples: pòrfirs i pegmatites. El granit, la roca plutònica més comuna.
  • 32. ROQUES VOLCÀNIQUES (INTRUSIVES) Les roques extrusives, també dites volcàniques, es formen a la superfície quan es produeixen les erupcions volcàniques, per la qual cosa el refredament és molt ràpid. Quan la consolidació s'inicia a l'interior i finalitza a l'exterior, la textura serà porfírica; si es realitza completament en l'exterior, serà vítria. Ex: basalts, obsidiana, pedra tosca, andesita Basalt Andesita