SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 25
Descargar para leer sin conexión
LA HISTÒRIA DEL
CINEMA
Aleix Revilla, Júlia Cortabitarte, Alex López,
Nil Úbeda, Pol Pérez i Montse Ribes
ÍNDEX
·Pre-cinema
·Introducció al cinema
·Cinema Mut
· Cinema sonor
· Postguerra
· Últimes dècades
Pre-cinema
Durant tota la història l'èsser humà ha tingut la inquietut
de representar figures en moviment. Per això, desde els
inicis, fins abans de l'aparició del cinema, han trobat varies
alternatives:
- Durant la prehistòria, es pintàven bissons amb sis potes,
com a mostra del moviment.
- Al llarg de molts segles, s'han fet representacions amb
ombres, considerades les primeres animacións.
- Al segle XVI va aparèixer la
cambra oscura, considerada
precursora de la fotografia.
- Un segle després, la llanterna
màgica, aparegué com a mare del
cinema.
- Al segle XIX la fotografia va neixer permetent així captar
imatges de qualsevol cosa, i guardar-les.
- Després de l'aparició de la fotografia, molts fotògrafs no es
van conformar amb la captura d'una sola imatge, i van decidir
captar un seguit d'imatges simulant un moviment.
- Al llarg d'aquell segle van apareixer un seguit d'aparells
que permetien produir la il·lusió del moviment. Alguns d'ells
eren: el Taumàtrop, el Zoòtrop i el Pratxinoscopi.
- El més similar al cinema d'avui en dia va ser el teatre òptic,
que fou una variant del Pratxinoscopi. Permetia, mitjançant
molts dibuixos i passant-los ràpid, la sensació de moviment.
Així doncs ja tenim tots els elements que formen el cinema: la
persistència de la visió, la fotografia i la projecció.
Es considera que la aparició del cinema no pot estar atribuïda
a ningú, ja que va ser el resultat de la suma de molts
elements.
Introducció al cinema
-La primera emissió cinematogràfica, feta pels
germans Lumière amb el film "L'arribada d'un tren a
l'estació de Ciotet", va ser al 1895.
-Els films tractaven la vida quotidinada. El públic
comensava a cansar-se.
-Gorges Mèliés va crear la
ciència-ficció insertant màgia i
fantasia als films. Va ser el
primer inventor del gènere,
amb "Viatge a la lluna", el 1902.
-A inicis del segle XX el cinema s'exporta a
la indústria, i així s'extén mundialment.
-Inicialment només les classes altes podien
accedir a aquest luxe, així que van
començar a produir pel·lícules cultes.
-Les pel·lícules eren mudes, per tant
apareixien rètols explican accions i diàlegs
per entendre millor el contingut i l'argument.
Cinema mut
-Charles Pathé: realitza films còmics amb
Max Linder, en el qual Chaplin s'inspirarà
posteriorment.
-Léon Gaumont:dirigeix amb Louis
Feoillade,qui s'especialitza en el gènere de
terror.
-Escola Brighton: situada a Anglaterra.
Tracta persecussions i conflictes bèlics.
-Edwin Porter: conegut pels seus westerns.
Al 1903 s'estrena la primera pel·lícula de
l'Oest; "Assalt i robatori d'un tren".
-Aquest gènere serà continuat per T.H. Ince,
qui utilitzarà un muntatge simultani.
-El cinema va guanyar molta fama arreu del
món, cosa que va portar al negoci.
-Edison va iniciar la "guerra de les patents",
de 1897 fins 1906.
-Va guanyar ell, de manera que els altres
cineastes van marxar a california, on es va
fundar Hollywood.
-Allà es creen les
gran productores,
on sorgirà el
cinema
nordamericà.
-A Itàlia el cinema va destacar per les seves
reconstruccions històriques i espectacles,
cosa que va fer guanyar molt de públic.
-Giovanni Pastrone estrena "Cabiria" el
1913. Es roda en grans escenaris amb molta
gent, es basa en conflictes de romans i
cartaginesos.
-Aquest cinema
influenciarà a les
pel·lícules
nordamericanes.
David Wark Griffith
David Wark Griffith: llengautge cinemtografic,
fa grans inovacións en el cinema:
· Divideix el fiom en sequencies
· Hi han acions paral·leles
· Canvia l'enmplaçament i l'angle
de la camera
· Posa flashbacks
· Per a ell el que fa que la pelicula sigui la
millor es en el moment en que es monta
ALEMANIA: Expressionistes i Kammerspiel,
són moviments que creen escenes
irreals i futuristes. Fan servir
grans contrastos de llum-ombre.
NORDICS: Fan servir grans espais oberts per
represnetar els seus films, com grans
paissatges. Un gran director va ser Dyer
conegut per la seva obra "La passio de joana
d'Arc"
FRANÇA: l'impressionisme cinematografic on
destaca Louis Delluc i Abel Gançe conegut
gracies a l'obra "Napoleo", la seva tecnica
s'anticipa al cinerama
ESPANYA: Surrealiste, una gran respresnatció
del subconcient uns grans representants
d'aquest moviment són; Luis Bruñel i Salvador
Dalí
EEUU: hi ha el major centre d'industries
cinematografiques; Hollywood, puajran al poder
durant la guerra europe ja que aqests estan
decallent
Cinema sonor
Al 1927 comença el cinema sonor i desapareixen els
intertítols. Molts estudis van fer importants inversions
per fer pel·lícues sonores.
Els primers estudis espanyols van ser Orphea, que es
van inagurar a barcelona el 1932.
El cinema sonor va coincidir amb el crack del 29 i va
ocasionar una gran depresió a Estats Units.
Van apareixer directors com:
-Lubitsch, autor de “Ser o no ser” (1942)
-John Ford autor de “La diligència” (1939)
-Jean Renoir autor de “La regla del joc” (1939)
Al 1935 apareix el cinema en sonor amb “la fira de les
vanitats” de Rouben Mamoulian
Cinema d'animació per al juvent amb Walt Disney.
Una de les especialitats més estimades per el públic
són els trucatges.
Les pel·licules “Alexader nevski” i “Ivan el terrible”
demostren que l'estat soviètic segueix sent una exepció
del cinema de Eisentein.
A l'esclatar la segona
guerra mundial, el cinema
s'usa per propaganda
nacionalista, documentals
de guerra o productes
escapistes.
Postguerra
En acabar la guerra, a Itàlia apareix l'anomenat cinema
"neorealista", que suposa una mirada sobre els problemes de
subsistència dels més humils, com ara "La terra trema", de
Visconti.
- Aquest tipus de cinema va crear escola per tot Occident.
-Als EEUU, les pel·lícules o bé denoten un to pessimista com a
con seqüència d'ella, o bé s'inspiren en la comèdia o el musical
perquè el públic -alhora- necessita "oblidar".
- Al 1947, com a conseqüència de la guerra freda, els EEUU
s'inicia un període de conservadurisme polític on els
cineastes són perseguits i condemnats. Aquest període es
coneix com a "maccarthysme", i va durar fins al 1955.
Alguns cineastas com Chaplin o Walles van optar per l'exili.
Postguerra
Postguerra
Al 1950, els nordamericans entren en un període de benestar
social.
-S'imposen Musicals i superproduccions.
- Aparició de nous mites de la pantalla que trenquen els
esquemes de comportament social convencionals. Podem
destacar a Hitchcock.
-A finals dels anys 50 el cinema francès es trobava estancat
pels productes clàssics que surtien dels seus estudis.
-Al llarg dels anys 60 sorgiran també nous cinemes.
-A Itàlia opten per un cinema poètic.
-A la Gran Bretanya, el free cinema s'enquadra dins d'una
estètica contestatària.
-A Latinoamèrica, el nou cinema va de la mà del despertar
social del Tercer Món.
-Als EEUU, a partir de la dècada dels 60, la nova gernació de
directors es formen a la televisió.
Últimes dècades
A les últimes dècades el cinema va evolucionar del
catastrofisme a les superproduccions. En els anys 70
van sorgir nous films de nous directors com:
-Star Wars de George Lucas
-Encuentros en la 3er fase produïda per Stanley Kubrick
També existeix un cinema creatiu de Ford Coppola
Scorsese,Burton.
-El Padrino Francis Ford Coppola
-La Naranja Mecánica Stanley Kubrick
-Taxi Driver Martin Scorsese
És una època on es fan molts remakes i versions
Últimes dècades
Als anys 80 van nèixer dos tipus de cinema:El cinema
anticomunista i el cinema de temes polítics.També apareix
el cinema de comèdia de part de Woody Allen.
A Espanya apareix "La moguda Madrilenya" i un cinema
post modern de Almodóvar.
Als anys 90 neix un cinema fantàstic
basat en els superherois
i les series de televisó.
La comedia i el cinema espanyol
creixerà com tambà ho fara el cinema
hispanoamericà
FI

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Història el cinema
Història el cinemaHistòria el cinema
Història el cinemaOriol
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinemamarcuvic
 
Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10
Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10
Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10Sergi Megiias
 
historia del cinema grup 6
historia del cinema grup 6historia del cinema grup 6
historia del cinema grup 6Irodriguez2204
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentaciónilsolana
 
Tema 10 moviments cinematogràfics
Tema 10 moviments cinematogràficsTema 10 moviments cinematogràfics
Tema 10 moviments cinematogràficsdbassasf
 
Presentació capítol 3
Presentació capítol 3Presentació capítol 3
Presentació capítol 3Xar Li
 
Pràctica2. Història del cinema
Pràctica2. Història del cinemaPràctica2. Història del cinema
Pràctica2. Història del cinemapereuvic
 
Tema 10: Els Moviments Cinematogràfics
Tema 10: Els Moviments CinematogràficsTema 10: Els Moviments Cinematogràfics
Tema 10: Els Moviments CinematogràficsJaume JG
 
Tema 7
Tema 7Tema 7
Tema 7Xar Li
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinemaRene Morin
 
L’Aparició Dels Cines Nacionals 1930 1945
L’Aparició Dels Cines Nacionals 1930 1945L’Aparició Dels Cines Nacionals 1930 1945
L’Aparició Dels Cines Nacionals 1930 1945Xar Li
 
T10 Els moviments cinematogràfics.
T10 Els moviments cinematogràfics.T10 Els moviments cinematogràfics.
T10 Els moviments cinematogràfics.Alejandro Tamrazov
 
Cinéma vérité. Cinema nôvo. Free cinema.
Cinéma vérité. Cinema nôvo. Free cinema. Cinéma vérité. Cinema nôvo. Free cinema.
Cinéma vérité. Cinema nôvo. Free cinema. roserbatlle
 
Presentacion tema 4
Presentacion tema 4Presentacion tema 4
Presentacion tema 4Little West
 
grup6 presentació
grup6 presentaciógrup6 presentació
grup6 presentacióXar Li
 

La actualidad más candente (20)

Història el cinema
Història el cinemaHistòria el cinema
Història el cinema
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinema
 
Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10
Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10
Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10
 
historia del cinema grup 6
historia del cinema grup 6historia del cinema grup 6
historia del cinema grup 6
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
 
Tema 10 moviments cinematogràfics
Tema 10 moviments cinematogràficsTema 10 moviments cinematogràfics
Tema 10 moviments cinematogràfics
 
Presentació capítol 3
Presentació capítol 3Presentació capítol 3
Presentació capítol 3
 
Pràctica2. Història del cinema
Pràctica2. Història del cinemaPràctica2. Història del cinema
Pràctica2. Història del cinema
 
Tema 10: Els Moviments Cinematogràfics
Tema 10: Els Moviments CinematogràficsTema 10: Els Moviments Cinematogràfics
Tema 10: Els Moviments Cinematogràfics
 
Moviments cinematografics carla
Moviments cinematografics carlaMoviments cinematografics carla
Moviments cinematografics carla
 
Moviments cinematogràfics
Moviments cinematogràficsMoviments cinematogràfics
Moviments cinematogràfics
 
Tema 7
Tema 7Tema 7
Tema 7
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinema
 
Magritte
MagritteMagritte
Magritte
 
L’Aparició Dels Cines Nacionals 1930 1945
L’Aparició Dels Cines Nacionals 1930 1945L’Aparició Dels Cines Nacionals 1930 1945
L’Aparició Dels Cines Nacionals 1930 1945
 
T10 Els moviments cinematogràfics.
T10 Els moviments cinematogràfics.T10 Els moviments cinematogràfics.
T10 Els moviments cinematogràfics.
 
Cinéma vérité. Cinema nôvo. Free cinema.
Cinéma vérité. Cinema nôvo. Free cinema. Cinéma vérité. Cinema nôvo. Free cinema.
Cinéma vérité. Cinema nôvo. Free cinema.
 
Team 10
Team 10Team 10
Team 10
 
Presentacion tema 4
Presentacion tema 4Presentacion tema 4
Presentacion tema 4
 
grup6 presentació
grup6 presentaciógrup6 presentació
grup6 presentació
 

Destacado (14)

Networking answers
Networking answersNetworking answers
Networking answers
 
Itc infrastructure
Itc infrastructureItc infrastructure
Itc infrastructure
 
Libro delperrito
Libro delperritoLibro delperrito
Libro delperrito
 
Treball de recerca_final_guio_pdf (1)
Treball de recerca_final_guio_pdf (1)Treball de recerca_final_guio_pdf (1)
Treball de recerca_final_guio_pdf (1)
 
Problemas 1
Problemas 1Problemas 1
Problemas 1
 
1x1 Tag Galaxy
1x1 Tag Galaxy1x1 Tag Galaxy
1x1 Tag Galaxy
 
Storyboard
StoryboardStoryboard
Storyboard
 
Comision asistencia.
Comision  asistencia.Comision  asistencia.
Comision asistencia.
 
Treball de recerca_final_guio_pdf (1)
Treball de recerca_final_guio_pdf (1)Treball de recerca_final_guio_pdf (1)
Treball de recerca_final_guio_pdf (1)
 
Albun de imagenes
Albun de imagenesAlbun de imagenes
Albun de imagenes
 
Cronograma 3
Cronograma 3Cronograma 3
Cronograma 3
 
Mobile app analytics MixPanel
Mobile app analytics MixPanelMobile app analytics MixPanel
Mobile app analytics MixPanel
 
Visual Learner's Characteristics
Visual Learner's CharacteristicsVisual Learner's Characteristics
Visual Learner's Characteristics
 
Google analytics premium synthèse. Prisma Media.
Google analytics premium synthèse. Prisma Media.Google analytics premium synthèse. Prisma Media.
Google analytics premium synthèse. Prisma Media.
 

Similar a Història del cinema

La història del cinema
La història del cinemaLa història del cinema
La història del cinemalaiamoras
 
Història del cinema -ins sant just
Història del cinema -ins sant justHistòria del cinema -ins sant just
Història del cinema -ins sant justaclimentfo
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinemaaclimentfo
 
El cinema
El cinemaEl cinema
El cinemaPoOL_10
 
PresentacióN Final
PresentacióN FinalPresentacióN Final
PresentacióN FinalXar Li
 
Cinema d'animació
Cinema d'animació Cinema d'animació
Cinema d'animació Mantoti
 
Tema 10 moviments cinematogràfiques
Tema 10 moviments cinematogràfiquesTema 10 moviments cinematogràfiques
Tema 10 moviments cinematogràfiquesdbassasf
 
Msicaicinema 121205145914-phpapp01
Msicaicinema 121205145914-phpapp01Msicaicinema 121205145914-phpapp01
Msicaicinema 121205145914-phpapp01Maria Mar Guasp
 
Tema 10 corrents_cinematografiques
Tema 10 corrents_cinematografiquesTema 10 corrents_cinematografiques
Tema 10 corrents_cinematografiquesIvan Khalo
 
Presentacioo camera
Presentacioo cameraPresentacioo camera
Presentacioo cameramiregomez
 
Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013T B
 
El món vist a través de la càmera pdf (1)
El món vist a través de la càmera pdf (1)El món vist a través de la càmera pdf (1)
El món vist a través de la càmera pdf (1)aleixabadiahuguet
 

Similar a Història del cinema (16)

La història del cinema
La història del cinemaLa història del cinema
La història del cinema
 
Història del cinema -ins sant just
Història del cinema -ins sant justHistòria del cinema -ins sant just
Història del cinema -ins sant just
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinema
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinema
 
El cinema
El cinemaEl cinema
El cinema
 
PresentacióN Final
PresentacióN FinalPresentacióN Final
PresentacióN Final
 
Cinema d'animació
Cinema d'animació Cinema d'animació
Cinema d'animació
 
Tema 10 moviments cinematogràfiques
Tema 10 moviments cinematogràfiquesTema 10 moviments cinematogràfiques
Tema 10 moviments cinematogràfiques
 
Historia del cinema
Historia del cinemaHistoria del cinema
Historia del cinema
 
Msicaicinema 121205145914-phpapp01
Msicaicinema 121205145914-phpapp01Msicaicinema 121205145914-phpapp01
Msicaicinema 121205145914-phpapp01
 
Tema 10
Tema 10Tema 10
Tema 10
 
Música i cinema
Música i cinemaMúsica i cinema
Música i cinema
 
Tema 10 corrents_cinematografiques
Tema 10 corrents_cinematografiquesTema 10 corrents_cinematografiques
Tema 10 corrents_cinematografiques
 
Presentacioo camera
Presentacioo cameraPresentacioo camera
Presentacioo camera
 
Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013
 
El món vist a través de la càmera pdf (1)
El món vist a través de la càmera pdf (1)El món vist a través de la càmera pdf (1)
El món vist a través de la càmera pdf (1)
 

Història del cinema

  • 1. LA HISTÒRIA DEL CINEMA Aleix Revilla, Júlia Cortabitarte, Alex López, Nil Úbeda, Pol Pérez i Montse Ribes
  • 2. ÍNDEX ·Pre-cinema ·Introducció al cinema ·Cinema Mut · Cinema sonor · Postguerra · Últimes dècades
  • 3. Pre-cinema Durant tota la història l'èsser humà ha tingut la inquietut de representar figures en moviment. Per això, desde els inicis, fins abans de l'aparició del cinema, han trobat varies alternatives: - Durant la prehistòria, es pintàven bissons amb sis potes, com a mostra del moviment.
  • 4. - Al llarg de molts segles, s'han fet representacions amb ombres, considerades les primeres animacións. - Al segle XVI va aparèixer la cambra oscura, considerada precursora de la fotografia. - Un segle després, la llanterna màgica, aparegué com a mare del cinema. - Al segle XIX la fotografia va neixer permetent així captar imatges de qualsevol cosa, i guardar-les.
  • 5. - Després de l'aparició de la fotografia, molts fotògrafs no es van conformar amb la captura d'una sola imatge, i van decidir captar un seguit d'imatges simulant un moviment. - Al llarg d'aquell segle van apareixer un seguit d'aparells que permetien produir la il·lusió del moviment. Alguns d'ells eren: el Taumàtrop, el Zoòtrop i el Pratxinoscopi.
  • 6. - El més similar al cinema d'avui en dia va ser el teatre òptic, que fou una variant del Pratxinoscopi. Permetia, mitjançant molts dibuixos i passant-los ràpid, la sensació de moviment. Així doncs ja tenim tots els elements que formen el cinema: la persistència de la visió, la fotografia i la projecció. Es considera que la aparició del cinema no pot estar atribuïda a ningú, ja que va ser el resultat de la suma de molts elements.
  • 7. Introducció al cinema -La primera emissió cinematogràfica, feta pels germans Lumière amb el film "L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotet", va ser al 1895. -Els films tractaven la vida quotidinada. El públic comensava a cansar-se. -Gorges Mèliés va crear la ciència-ficció insertant màgia i fantasia als films. Va ser el primer inventor del gènere, amb "Viatge a la lluna", el 1902.
  • 8. -A inicis del segle XX el cinema s'exporta a la indústria, i així s'extén mundialment. -Inicialment només les classes altes podien accedir a aquest luxe, així que van començar a produir pel·lícules cultes.
  • 9. -Les pel·lícules eren mudes, per tant apareixien rètols explican accions i diàlegs per entendre millor el contingut i l'argument. Cinema mut
  • 10. -Charles Pathé: realitza films còmics amb Max Linder, en el qual Chaplin s'inspirarà posteriorment. -Léon Gaumont:dirigeix amb Louis Feoillade,qui s'especialitza en el gènere de terror. -Escola Brighton: situada a Anglaterra. Tracta persecussions i conflictes bèlics. -Edwin Porter: conegut pels seus westerns. Al 1903 s'estrena la primera pel·lícula de l'Oest; "Assalt i robatori d'un tren". -Aquest gènere serà continuat per T.H. Ince, qui utilitzarà un muntatge simultani.
  • 11. -El cinema va guanyar molta fama arreu del món, cosa que va portar al negoci. -Edison va iniciar la "guerra de les patents", de 1897 fins 1906. -Va guanyar ell, de manera que els altres cineastes van marxar a california, on es va fundar Hollywood. -Allà es creen les gran productores, on sorgirà el cinema nordamericà.
  • 12. -A Itàlia el cinema va destacar per les seves reconstruccions històriques i espectacles, cosa que va fer guanyar molt de públic. -Giovanni Pastrone estrena "Cabiria" el 1913. Es roda en grans escenaris amb molta gent, es basa en conflictes de romans i cartaginesos. -Aquest cinema influenciarà a les pel·lícules nordamericanes.
  • 13. David Wark Griffith David Wark Griffith: llengautge cinemtografic, fa grans inovacións en el cinema: · Divideix el fiom en sequencies · Hi han acions paral·leles · Canvia l'enmplaçament i l'angle de la camera · Posa flashbacks · Per a ell el que fa que la pelicula sigui la millor es en el moment en que es monta
  • 14. ALEMANIA: Expressionistes i Kammerspiel, són moviments que creen escenes irreals i futuristes. Fan servir grans contrastos de llum-ombre. NORDICS: Fan servir grans espais oberts per represnetar els seus films, com grans paissatges. Un gran director va ser Dyer conegut per la seva obra "La passio de joana d'Arc"
  • 15. FRANÇA: l'impressionisme cinematografic on destaca Louis Delluc i Abel Gançe conegut gracies a l'obra "Napoleo", la seva tecnica s'anticipa al cinerama ESPANYA: Surrealiste, una gran respresnatció del subconcient uns grans representants d'aquest moviment són; Luis Bruñel i Salvador Dalí EEUU: hi ha el major centre d'industries cinematografiques; Hollywood, puajran al poder durant la guerra europe ja que aqests estan decallent
  • 16. Cinema sonor Al 1927 comença el cinema sonor i desapareixen els intertítols. Molts estudis van fer importants inversions per fer pel·lícues sonores.
  • 17. Els primers estudis espanyols van ser Orphea, que es van inagurar a barcelona el 1932. El cinema sonor va coincidir amb el crack del 29 i va ocasionar una gran depresió a Estats Units. Van apareixer directors com: -Lubitsch, autor de “Ser o no ser” (1942) -John Ford autor de “La diligència” (1939) -Jean Renoir autor de “La regla del joc” (1939)
  • 18. Al 1935 apareix el cinema en sonor amb “la fira de les vanitats” de Rouben Mamoulian Cinema d'animació per al juvent amb Walt Disney. Una de les especialitats més estimades per el públic són els trucatges. Les pel·licules “Alexader nevski” i “Ivan el terrible” demostren que l'estat soviètic segueix sent una exepció del cinema de Eisentein. A l'esclatar la segona guerra mundial, el cinema s'usa per propaganda nacionalista, documentals de guerra o productes escapistes.
  • 19. Postguerra En acabar la guerra, a Itàlia apareix l'anomenat cinema "neorealista", que suposa una mirada sobre els problemes de subsistència dels més humils, com ara "La terra trema", de Visconti. - Aquest tipus de cinema va crear escola per tot Occident. -Als EEUU, les pel·lícules o bé denoten un to pessimista com a con seqüència d'ella, o bé s'inspiren en la comèdia o el musical perquè el públic -alhora- necessita "oblidar".
  • 20. - Al 1947, com a conseqüència de la guerra freda, els EEUU s'inicia un període de conservadurisme polític on els cineastes són perseguits i condemnats. Aquest període es coneix com a "maccarthysme", i va durar fins al 1955. Alguns cineastas com Chaplin o Walles van optar per l'exili.
  • 22. Postguerra Al 1950, els nordamericans entren en un període de benestar social. -S'imposen Musicals i superproduccions. - Aparició de nous mites de la pantalla que trenquen els esquemes de comportament social convencionals. Podem destacar a Hitchcock. -A finals dels anys 50 el cinema francès es trobava estancat pels productes clàssics que surtien dels seus estudis. -Al llarg dels anys 60 sorgiran també nous cinemes. -A Itàlia opten per un cinema poètic. -A la Gran Bretanya, el free cinema s'enquadra dins d'una estètica contestatària. -A Latinoamèrica, el nou cinema va de la mà del despertar social del Tercer Món. -Als EEUU, a partir de la dècada dels 60, la nova gernació de directors es formen a la televisió.
  • 23. Últimes dècades A les últimes dècades el cinema va evolucionar del catastrofisme a les superproduccions. En els anys 70 van sorgir nous films de nous directors com: -Star Wars de George Lucas -Encuentros en la 3er fase produïda per Stanley Kubrick També existeix un cinema creatiu de Ford Coppola Scorsese,Burton. -El Padrino Francis Ford Coppola -La Naranja Mecánica Stanley Kubrick -Taxi Driver Martin Scorsese És una època on es fan molts remakes i versions
  • 24. Últimes dècades Als anys 80 van nèixer dos tipus de cinema:El cinema anticomunista i el cinema de temes polítics.També apareix el cinema de comèdia de part de Woody Allen. A Espanya apareix "La moguda Madrilenya" i un cinema post modern de Almodóvar. Als anys 90 neix un cinema fantàstic basat en els superherois i les series de televisó. La comedia i el cinema espanyol creixerà com tambà ho fara el cinema hispanoamericà
  • 25. FI