3. Pre-cinema
Durant tota la història l'èsser humà ha tingut la inquietut
de representar figures en moviment. Per això, desde els
inicis, fins abans de l'aparició del cinema, han trobat varies
alternatives:
- Durant la prehistòria, es pintàven bissons amb sis potes,
com a mostra del moviment.
4. - Al llarg de molts segles, s'han fet representacions amb
ombres, considerades les primeres animacións.
- Al segle XVI va aparèixer la
cambra oscura, considerada
precursora de la fotografia.
- Un segle després, la llanterna
màgica, aparegué com a mare del
cinema.
- Al segle XIX la fotografia va neixer permetent així captar
imatges de qualsevol cosa, i guardar-les.
5. - Després de l'aparició de la fotografia, molts fotògrafs no es
van conformar amb la captura d'una sola imatge, i van decidir
captar un seguit d'imatges simulant un moviment.
- Al llarg d'aquell segle van apareixer un seguit d'aparells
que permetien produir la il·lusió del moviment. Alguns d'ells
eren: el Taumàtrop, el Zoòtrop i el Pratxinoscopi.
6. - El més similar al cinema d'avui en dia va ser el teatre òptic,
que fou una variant del Pratxinoscopi. Permetia, mitjançant
molts dibuixos i passant-los ràpid, la sensació de moviment.
Així doncs ja tenim tots els elements que formen el cinema: la
persistència de la visió, la fotografia i la projecció.
Es considera que la aparició del cinema no pot estar atribuïda
a ningú, ja que va ser el resultat de la suma de molts
elements.
7. Introducció al cinema
-La primera emissió cinematogràfica, feta pels
germans Lumière amb el film "L'arribada d'un tren a
l'estació de Ciotet", va ser al 1895.
-Els films tractaven la vida quotidinada. El públic
comensava a cansar-se.
-Gorges Mèliés va crear la
ciència-ficció insertant màgia i
fantasia als films. Va ser el
primer inventor del gènere,
amb "Viatge a la lluna", el 1902.
8. -A inicis del segle XX el cinema s'exporta a
la indústria, i així s'extén mundialment.
-Inicialment només les classes altes podien
accedir a aquest luxe, així que van
començar a produir pel·lícules cultes.
9. -Les pel·lícules eren mudes, per tant
apareixien rètols explican accions i diàlegs
per entendre millor el contingut i l'argument.
Cinema mut
10. -Charles Pathé: realitza films còmics amb
Max Linder, en el qual Chaplin s'inspirarà
posteriorment.
-Léon Gaumont:dirigeix amb Louis
Feoillade,qui s'especialitza en el gènere de
terror.
-Escola Brighton: situada a Anglaterra.
Tracta persecussions i conflictes bèlics.
-Edwin Porter: conegut pels seus westerns.
Al 1903 s'estrena la primera pel·lícula de
l'Oest; "Assalt i robatori d'un tren".
-Aquest gènere serà continuat per T.H. Ince,
qui utilitzarà un muntatge simultani.
11. -El cinema va guanyar molta fama arreu del
món, cosa que va portar al negoci.
-Edison va iniciar la "guerra de les patents",
de 1897 fins 1906.
-Va guanyar ell, de manera que els altres
cineastes van marxar a california, on es va
fundar Hollywood.
-Allà es creen les
gran productores,
on sorgirà el
cinema
nordamericà.
12. -A Itàlia el cinema va destacar per les seves
reconstruccions històriques i espectacles,
cosa que va fer guanyar molt de públic.
-Giovanni Pastrone estrena "Cabiria" el
1913. Es roda en grans escenaris amb molta
gent, es basa en conflictes de romans i
cartaginesos.
-Aquest cinema
influenciarà a les
pel·lícules
nordamericanes.
13. David Wark Griffith
David Wark Griffith: llengautge cinemtografic,
fa grans inovacións en el cinema:
· Divideix el fiom en sequencies
· Hi han acions paral·leles
· Canvia l'enmplaçament i l'angle
de la camera
· Posa flashbacks
· Per a ell el que fa que la pelicula sigui la
millor es en el moment en que es monta
14. ALEMANIA: Expressionistes i Kammerspiel,
són moviments que creen escenes
irreals i futuristes. Fan servir
grans contrastos de llum-ombre.
NORDICS: Fan servir grans espais oberts per
represnetar els seus films, com grans
paissatges. Un gran director va ser Dyer
conegut per la seva obra "La passio de joana
d'Arc"
15. FRANÇA: l'impressionisme cinematografic on
destaca Louis Delluc i Abel Gançe conegut
gracies a l'obra "Napoleo", la seva tecnica
s'anticipa al cinerama
ESPANYA: Surrealiste, una gran respresnatció
del subconcient uns grans representants
d'aquest moviment són; Luis Bruñel i Salvador
Dalí
EEUU: hi ha el major centre d'industries
cinematografiques; Hollywood, puajran al poder
durant la guerra europe ja que aqests estan
decallent
16. Cinema sonor
Al 1927 comença el cinema sonor i desapareixen els
intertítols. Molts estudis van fer importants inversions
per fer pel·lícues sonores.
17. Els primers estudis espanyols van ser Orphea, que es
van inagurar a barcelona el 1932.
El cinema sonor va coincidir amb el crack del 29 i va
ocasionar una gran depresió a Estats Units.
Van apareixer directors com:
-Lubitsch, autor de “Ser o no ser” (1942)
-John Ford autor de “La diligència” (1939)
-Jean Renoir autor de “La regla del joc” (1939)
18. Al 1935 apareix el cinema en sonor amb “la fira de les
vanitats” de Rouben Mamoulian
Cinema d'animació per al juvent amb Walt Disney.
Una de les especialitats més estimades per el públic
són els trucatges.
Les pel·licules “Alexader nevski” i “Ivan el terrible”
demostren que l'estat soviètic segueix sent una exepció
del cinema de Eisentein.
A l'esclatar la segona
guerra mundial, el cinema
s'usa per propaganda
nacionalista, documentals
de guerra o productes
escapistes.
19. Postguerra
En acabar la guerra, a Itàlia apareix l'anomenat cinema
"neorealista", que suposa una mirada sobre els problemes de
subsistència dels més humils, com ara "La terra trema", de
Visconti.
- Aquest tipus de cinema va crear escola per tot Occident.
-Als EEUU, les pel·lícules o bé denoten un to pessimista com a
con seqüència d'ella, o bé s'inspiren en la comèdia o el musical
perquè el públic -alhora- necessita "oblidar".
20. - Al 1947, com a conseqüència de la guerra freda, els EEUU
s'inicia un període de conservadurisme polític on els
cineastes són perseguits i condemnats. Aquest període es
coneix com a "maccarthysme", i va durar fins al 1955.
Alguns cineastas com Chaplin o Walles van optar per l'exili.
22. Postguerra
Al 1950, els nordamericans entren en un període de benestar
social.
-S'imposen Musicals i superproduccions.
- Aparició de nous mites de la pantalla que trenquen els
esquemes de comportament social convencionals. Podem
destacar a Hitchcock.
-A finals dels anys 50 el cinema francès es trobava estancat
pels productes clàssics que surtien dels seus estudis.
-Al llarg dels anys 60 sorgiran també nous cinemes.
-A Itàlia opten per un cinema poètic.
-A la Gran Bretanya, el free cinema s'enquadra dins d'una
estètica contestatària.
-A Latinoamèrica, el nou cinema va de la mà del despertar
social del Tercer Món.
-Als EEUU, a partir de la dècada dels 60, la nova gernació de
directors es formen a la televisió.
23. Últimes dècades
A les últimes dècades el cinema va evolucionar del
catastrofisme a les superproduccions. En els anys 70
van sorgir nous films de nous directors com:
-Star Wars de George Lucas
-Encuentros en la 3er fase produïda per Stanley Kubrick
També existeix un cinema creatiu de Ford Coppola
Scorsese,Burton.
-El Padrino Francis Ford Coppola
-La Naranja Mecánica Stanley Kubrick
-Taxi Driver Martin Scorsese
És una època on es fan molts remakes i versions
24. Últimes dècades
Als anys 80 van nèixer dos tipus de cinema:El cinema
anticomunista i el cinema de temes polítics.També apareix
el cinema de comèdia de part de Woody Allen.
A Espanya apareix "La moguda Madrilenya" i un cinema
post modern de Almodóvar.
Als anys 90 neix un cinema fantàstic
basat en els superherois
i les series de televisó.
La comedia i el cinema espanyol
creixerà com tambà ho fara el cinema
hispanoamericà