Lectoescriptura a partir de la paraula, lletra lligada

1. L’ELABORACIÓ D’AQUESTS QUADERNS NEIX DE LA
NECESSITAT D’OMPLIR UN “BUIT” DE MATERIAL
DIDÀCTIC QUE NO ES TROBA AL MERCAT. PER
REALITZAR EL PAS D’ESCRIPTURA SIL.LÀBICA A
ESCRIPTURA ALFABÈTICA, HI HA MOLT D’ALUMNES
QUE PER DIVERSOS MOTIUS TARDEN MÉS QUE EL SEU
GRUP CLASSE DE REFERÈNCIA (DIFICULTATS
D’ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ, LATERALITAT CREUADA,
POCA HABILITAT FONOLÒGICA, MEMÒRIA POC
ENTRENADA ETC.). TOTS AQUESTS NINS I NINES
TENEN EN COMÚ UN BAIX NIVELL D’ESTRATÈGIES
D’APRENENTATGE.
EL PRIMER QUADERN PRETEN QUE L’ALUMNE
APRENGUI A LLEGIR I A ESCRIURE 21 PARAULES I
TOTES LES SÍL.LABES DIRECTES IMPLICADES. LA
IDEA ÉS QUE A PARTIR D’AQUESTES 21 PARAULES
TENGUIN
UNA
BASE
PER
GENERALIZAR
L’APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA.
ES TRACTA DONCS DE CONFECCIONAR UNA SÈRIE
D’ACTIVITATS QUE “OBLIGUIN” AL NIN/A A POSAR EN
PRÀCTICA LES ESTRATÈGIES QUE DE FORMA NATURAL
FAN ALTRES NINS O QUE DEIXANT PASSAR MOLT
TEMPS FARIEN ELLS.
PER QUÈ L’ELECCIÓ D’AQUESTES 21 PARAULES?
A-TREBALLEN FONEMES QUE EN PRINCIPI SÓN DE
DIFÍCIL CONFUSIÓ CARA A LA LECTURA I
ESCRIPTURA. S’HAN EVITAT CONFUSIONS FONÉTIQUES

2. DEL TIPUS (G//LL, C/QU, B/V) AIXÍ COM LES LLETRES
QUE TRADICIONALMENT SÓN DE MÉS DIFÍCIL
ASSIMILACIÓ (NY, X, J, H...). SEMPRE TENIM EN
COMPTE QUE AQUESTS SONS I LLETRES SE TREBALLEN
DINS ELS ALTRES MATERIALS I ACTIVITATS AMB
QUE ELS NINS/NINES FAN FEINA.
B-PERMETEN APRENDRE LA TÈCNICA DE LA LECTURA
I L’ESCRIPTURA, A PARTIR DE LA COMPRENSIÓ, JA
QUE SÓN PARAULES MOLT FÀCILMENT ASSIMILABLES
AL LLENGUATGE DEL NIN/NINA, FINS I TOT PELS
NINS CASTELLANO-PARLANTS I/O ELS QUE TENEN
DIFICULTATS LOGOPÈDIQUES. NOMÉS S’HAN TRIAT
PARAULES AMB SONS DIRECTES.
C-CONVERTEIXEN LA MEMÒRIA (DE GRAFIES, DE SO)
EN UN ALIAT I NO EN UN INCONVENIENT, A L’HORA
D’EVOCAR LA RELACIÓ ENTRE SO I GRAFIA, DEGUT AL
NOMBRE REDUÏT DE PARAULES.
D-ES TREBALLEN UN GRUP DE SONS DIRECTES
SUFICIENTMENT VARIATS COM PERQUÈ EL NIN/NINA
PRACTIQUI I APRENGUI LA MECÀNICA (TÈCNICA) DE
LECTOESCRIPTURA: VOCALS I LES SEGÜENTS
CONSONANTS: B, C /K/, D, F, L, LL, M, N, P, R, S, T.
ESTRUCTURA DE LES FITXES:
LES FITXES ESTÀN PRESENTADES DE FORMA QUE
CADA PARAULA SE PUGUI TREBALLAR DES DE LES
DUES VIES D’ACCÉS AL SIGNIFICAT, LA VIA FONÈTICA
I LA VIA LÉÈXICA (VISUAL).

3. ES TREBALLA CADA PARAULA DE FORMA
COMPLETA, TAN DES DEL PUNT DE VISTA LINGÜÍSTIC
(LLETRA, SÍL.LABA, PARAULA) COM DES DE LES
ESTRATÈGIES
D’APRENENTATGE
BÀSIQUES,
IMPLICADES EN EL PROCÉS LECTOESCRIPTOR.
ES RECORREN TOTS ELS PROCEDIMENTS QUE HA
DE FER UN NIN/A PER PASSAR DE SER SIL.LÀBIC A
ALFABÈTIC.
ESTRATÈGIES
I
PROCEDIMENTS
QUE
ES
TREBALLEN:
-ELS NINS/ES SIL.LÀBICS, EN UN ALT TANT PER CENT,
ESCRIUEN LA PRIMERA VOCAL DE LES SÍL.LABES I
“OBLIDEN” LA CONSONANT, QUE NO SONA D’UNA FORMA
TAN CLARA. (FITXA QUE ASSOCIA DIBUIX I
INICIAL DE PARAULA).
-A MOLTS DE NINS/ES ELS COSTA MOLT ESFORÇ
EVOCAR LA GRAFIA DE CADA SO CONSONÀNTIC.
ALTRES TENEN DIFICULTATS EN AÏLLAR I ORDENAR
ELS SONS (FONEMES).
-ALGUNS NINS TENEN POCA MEMÒRIA VISUAL
(LÈXICA), TANT PER A LES GRAFIES COM PER A LA
SEQÜENCIACIÓ DE LES LLETRES. (FITXES DE
COMPLETAR PARAULES AMB VOCALS I FITXES
SIMILARS AMB CONSONANTS).
-LA MAJORIA DE NINS I NINES TENEN DIFICULTAT
EN SEQÜENCIAR (ORDENAR) LLETRES I FONEMES. DE
FET AL PRINCIPI DEL PROCÉS LECTOESCRIPTOR ES
DONEN MOLTES ERRADES QUE EN NINS/ES MÉS GRANS

4. SE CONSIDEREN UN POSSIBLE INDICI DE DISLÈXIA.
(FITXES DE LLETRES DESORDENADES).
-UN DELS PROCESSOS NATURALS DE L’APRENENTAGE
DE LA LECTOESCRIPTURA, ÉS LA GENERALITZACIÓ DE
LA COARTICULACIÓ ENTRE UNA CONSONANT I LES
VOCALS. ÉS A DIR, GENERALITZAR ELS SONS
DIRECTES, APRENEN QUE UNA “P” I UNA “A” FAN “PA”,
UNA “P” I UNA “E” FAN “PE”, ETC., TAN DES DEL PUNT
DE VISTA FONOLÒGIC COM LÈXIC. (FITXES QUE
TREBALLEN ESPECÍFICAMENT LES SÍL.LABES).
-ALGUNS NINS TENEN DIFICULTAT EN MEMORITZAR
LA IMATGE DE LA PARAULA ESCRITA. PER ALTRA
BANDA, COM ESTAN LES LLETRES JUNTES, HAN DE
TREBALLAR TAMBÉ LA “IMATGE FONOLÒGICA” DE LA
PARAULA I LLEGIR PORMENORITZADAMENT (LLETRA A
LLETRA) CADA PARAULA. (FITXES DE PARAULES
JUNTES I FITXES DE SOPA DE LLETRES).
-EL FINAL DEL PROCÉS ÉS LA GENERALITZACIÓ, PER
AIXÒ S’HAN INCLÒS ALGUNES PARAULES QUE NO ES
TREBALLEN ESPECÍFICAMENT, LLETRA A LLETRA O
SÍL.LABA A SÍL.LABA. (FITXES DE DICTAT MUT I
FITXES DE DIBUIXAR LA PARAULA).
INSTRUCCIONS PER EMPRAR EL QUADERN:
-ES POT EMPRAR EL QUADERN DONANT AJUDES
FONÈTIQUES I/O PISTES VISUALS AL NIN DES DEL
PRINCIPI O ES POT PLANTEJAR QUE HO FACI TOT
SOL (DEPÈN DE L’AUTONOMIA DE L’INFANT). PERÒ SI
EL FA TOT SOL, DESPRÉS HA D’EXPLICAR QUE I COM

5. HA FET CADA FITXA, DE FORMA QUE TORNI A LLEGIR
TOTES LES LLETRES, PARAULES I SÍL.LABES,
ERRADES INCLOSES. ELL/A MATEIX HA D’ARRIBAR A
LA CONCLUSIÓ QUE S’HA ERRAT I AUTOCORREGIR-SE
EN CAS QUE SIGUI NECESSARI.
ÉS INTERESSANT APROFITAR LA PART DE
DARRERA DE CADA FULL PER FER DICTATS DE
LLETRES, SÍL.LABES I PARAULES, ACLARINT FEINES
DE LES FITXES MÉS DIFICULTOSES PER L’INFANT.
TAMBÉ ES PODEN FER ACTIVITATS DE CONSCIÈNCIA
FONOLÒGICA.
EXEMPLE:
EL
PROFESSOR
ESCRIU
SÍL.LABES
DIFERENTS DE FORMA ALEATÒRIA. DEMANA AL NIN...
“FO” QUINES LLETRES SÓN? SI CONTESTA BÉ SE LI
INDICA: CERCA “FO” I ENCERCLA. DESPRÉS, ES POT
FER L’ACTIVITAT DE LECTURA. EL PROFESSOR
DEMANA...QUINES LLETRES SÓN? (ASSENYALANT UNA
SÍL.LABA). EL NIN CONTESTA: UNA “R” I UNA “U”. QUÈ
FAN UNA “R” I UNA “U”?...
AQUESTES
ACTIVITATS
DE
LECTURA
I
ESCRIPTURA DE SÍL.LABES PODEN SERVIR PER
VALORAR EL GRAU DE GENERALITZACIÓ QUE VA
ASSOLINT L’ALUMNE.

6. m
r
c
b

7. f
t
s
n

8. r
p
ll
f

9. l
m
p
b

10. gni
pa
so
ca
fo
na
bo
ta
___________
___________
___________
___________

11. ca
ra
bo
pa
ma
sa
pe
ca
___________
___________
___________
___________

12. lu
u
llu
to
fo
pa
da
na
___________
___________
___________
___________

13. ra
pa
ro
to
mo
da
pi
ta
___________
___________
___________
___________

14. tau
t
ni
l
so
n
di
la
___________
___________
___________
___________

15. a e i o u
r_t_
p_r_
c_s_
n_n_
m_t_
f_c_

16. a e i o u
s_p_
d__
s_l
t__l_
b_c_
n_n

17. a e i o u
d_t
b_t_
l_p_
m_p_
p_p_
r_d_
dfcbcmtcsft

18. _o_o
_a_a
_o_o
_au
_o_a
_o_a

19. b t m p ll n l p d t n n
_i_
_u_a
_o_a
_i_
_u_a
_a_a

20. ll p s p r t l s p r t r d
_o_a
_a_a
_au_a
_o_a
_e_a
_a_i_

21. scaa
ooft
bcoa
pmaa

22. itd
aart
aocf
aobt

23. los
otmo
rdoa
oasp

24. mapa
rata
bota
foto

25. foca
pipa
roda
moto

26. lluna
sopa
taula
boca
lupa

27. rodafotocasalupa
________________________________
______________________________
______________________________
____________________________

28. ratasopasoltaula
_________________________________________
___________________________________

29. s
i
s
f
e
s
n
e
b
f
d
i
t
i
o
a
n
c
o
c
m
o
t
o
a
foca
nin
moto
dit

30. p
i
p
a
l
l
p
d
d
u
u
u
d
p
p
p
l
a
i
a
l
l
u
n
a
pipa
lluna
dau
lupa

31. h
s
d
b
p
t
a
u
l
a
s
o
p
a
s
o l
r f
mo
f t
t o
taula
sol
sopa
foto

32. ta
bo
mo

33. da
llu
fo

34. fo
ma
lu

35. ni
pe
ra

36. bota
boca
casa
dau
dofi
dit
foca
foto
lupa
taula
lluna
llapis
moto
mapa

37. roda
rata
pera
pipa
nin
nina
sopa
sol