Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

3 la gramàtica. morf nominal power

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Power Point Català T2
Power Point Català T2
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 21 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

Anuncio

3 la gramàtica. morf nominal power

  1. 1. LA GRAMÀTICA: MORFOLOGIA NOMINAL
  2. 2. ELS MOTS Definició DIEC Paraula: Mot en tant que serveix per a expressar el pensament. Mot: Unitat significativa que consta d’un o més morfemes, caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d’una oració o un sintagma
  3. 3. DOBLE NATURALESA DEL MOT: FORMA I SIGNIFICAT lexema - aporta la significació morfema - part variable que s’afegeix al lexema per donar-li significació plena Lexicologia (estudi del lèxic) i lexicografia (diccionaris)
  4. 4. CLASSIFICACIÓ DELS MOTS: CATEGORIES GRAMATICALS Tradicionalment els mots d’una llengua s’agrupen en CATEGORIES GRAMATICALS. Es poden classificar segons tres criteris: a)MORFOLÒGIC : hi ha mots VARIABLES i mots INVARIABLES b)SINTÀCTIC: es basa en les FUNCIONS bàsiques que poden exercir dins l’oració: sintagma nominal, subjecte, complement directe, etc. c) SEMÀNTIC: es basa en el significat o contingut. LEXICALS o PLENS que expressen per ells mateixos persones, coses, conceptes, qualitats, accions, etc. com forner, casa, república, blanc, córrer, terriblement, silenci. GRAMATICALS o BUITS que no expressen res de concret per ells mateixos, sinó que llur significat depèn del context on es troben com ell, aquest, un, aquí, de, i, allí!.
  5. 5. EL NOM O SUBSTANTIU És la paraula que designa éssers, objectes, conceptes. Classificació A més de l’aspecte sintàctic, que considera el nom com a nucli del SN, en la caracterització del nom haurem de tenir-ne en compte dos més: Criteri semàntic: defineix el nom com una categoria gramatical que serveix per designar la realitat. Criteri formal: per establir la concordança entre el nom i els especificadors i els complements que l’acompanyen.
  6. 6. La classificació semàntica es fa a partir de sis categories: • concrets / abstractes • comuns / propis • comptables / no comptables • col·lectius / individuals En canvi, la classificació formal depèn del nombre de morfemes i lexemes: • noms primitius / derivats • noms simples / noms compostos
  7. 7. El gènere i el nombre El gènere és una marca gramatical que correspon a la distinció de sexe però també designa objectes, sentiments, actes etc que no tenen sexe(gèneres no coincidents en les diferents llengües) que trobem en la realitat. En català, els noms poden ser: • masculins (normalment els acabats en e/o. Nombroses excep) • femenins (Normalmentels acabats en a. Exc.) Pel que fa al nombre del nom, la majoria admeten la doble possibilitat de representació: • singular • plural
  8. 8. Interferències ling¨ístiques català- castellà Majúscules i minúscules
  9. 9. L’ADJECTIU Categoria gramatical que, dins una oració i en un sintagma nominal, té com a funció ordinària de completar un substantiu. Adjectius qualificatius. Donen una qualitat del nom (alt, baix) Adjectius determinatius. Determinen l’abast d’aplicació (meu, aquest). a) demostratius b) possessius c) numerals d) quantitatius e) indefinits Els adjectius han d’acompanyar sempre un nom. Els pronoms, no Vull aquella (det.) camisa, aquella (pron) de color rosa
  10. 10. El gènere i el nombre de l’adjectiu (enllaç) Adjectius de dues terminacions Adjectius d’una terminació
  11. 11. ELS DETERMINANTS
  12. 12. ELS DETERMINANTS
  13. 13. ELS PRONOMS Els pronoms tenen la funció de substituir paraules, sintagmes o frases que han aparegut anteriorment al text o han d́aparéixer. Però els pronoms també tenen la funció d́indicar el jo o emissor del text, el tu o receptor del text i la tercera persona: ell, ella, és a dir, la persona que no és ni ĺemissor ni el receptor, en altres paraules, també tenen la funció de fer referència a elements fora del text. Així, quan fan referència a un element aparegut dins del text tenen un significat ocasional que depén del discurs (¿Vols una taronja? No en vull (de taronja)), en aquest cas śanomenen pronoms ANAFÒRICS. I quan fan referència a elements fóra del text (extratextuals) també tenen un significat ocasional però en aquest cas el significat depén del context (¿Em vols? "A mi" la persona que parla), en aquest cas śanomenen pronoms DEÍCTICS.
  14. 14. Classificació dels pronoms: determinatius, relatius i personals. Determinatius Els pronoms determinatius tenen les mateixes formes que els determinants o algunes de pròpies (que només fan de pronom) i diferents. No acompanyen o determinen un nom, sinó que fan, com tots els pronoms, de nucli del SN. Els pronoms determinatius poden ser: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits.
  15. 15. Pronoms possessius
  16. 16. ELS PRONOMS RELATIUS Introdueixen una oració subordinada de relatiu. En són cinc: quatre de simples ( qui, què, qui, on ) i un de compost ( el qual, la qual, els quals, les quals ). La noia que vas veure és ma germana. Qui no escolta, no aprèn. Aquella és la casa on vaig néixer.
  17. 17. ELS PRONOMS PERSONALS Els pronoms personals fan referència a la 1a persona, o persona que parla; a la 2a persona, o persona que escolta; i a la 3a persona o persona o cosa de les quals es parla. Poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden fer la funció de subjecte i aparéixer regits per una preposició i són:
  18. 18. ELS PRONOMS FEBLES

×