Exposició de l'oració composta per subordinació

1. 1) Subordinades substantives.<br />Les subordinades substantives, per inserció, realitzen les funcions pròpies d’un SN. Poden ser:<br />a) Amb NEXE; dues possibilitats:<br />I)El nexe només té valor d’enllaç:<br />amb QUE (conjunció completiva), introdueix sovint Subjectes i CD. Ex:<br />US AGRAIREM QUE ENS COMUNIQUEULESNOTÍCIES<br />Pron Nverbal Conj Pron Nverbal Det N<br />-348615154305 Completiva<br />amb SI (conjunció completiva): introdueix proposicions interrogatives indirectes totals. Ex:<br />II) El nexe, a més d’enllaçar, realitza una funció sintàctica en la proposició<br /> Subordinada.Poden ser:<br />108585767715Amb PRONOMS INTERROGATIUS: introdueixen proposicions interrogatives indirectes parcials (demanen només sobre un Complement del Verb subordinat);v. quadre de pronoms interrogatius en fotocòpia annexa. Ex:<br />Amb PRONOMS RELATIUS; poden aparéixer modificats per determinants, i s’hi sobreentén un antecedent implícit de ràcter genèric. Les formes relatives amb ús substantiu són:<br />Art/Demos/Tothom + QUI<br />Allò(...) + QUE<br />Art + QUE<br />Prep/Allí/Allà/Pertot arreu... + ON<br />108585399415b) Sense NEXE; mitjançant una forma no personal: construcció d’INFINITIU. El subjecte de l’oració principal i el de la subordinada solen coincidir. Ex:<br />2) Subordinades adjectives i les seues funcions.<br />Aquestes proposicions realitzen funció d’Adjacent d’un nucli d’un SN, això és, les pròpies d’un Adjectiu.<br />Poden ESPECIFICAR l’antecedent ( no hi ha pausa entre ell i el relatiu; el verb subordinat pot anar en Indicatiu i en Subjuntiu;l’antecedent no pot ser un nom propi, un pronom personal, ni tota una oració; delimiten l’abast de l’antecedent).<br />Poden EXPLICAR l’antecedent (la proposició va entre pauses;només tenen verb subordinat en Indicatiu; poden tenir com a antecedents tota una oració, un pronom personal, i un nom propi; amplien informació d’un antecedent delimitat).<br />Classes. D’acord amb l’estructura distingim:<br />a)Amb nexe, un PRONOM RELATIU: té un antecedent en l’oració <br />principal.El pronom realitza una funció sintàctica en la subordinada.17145222250<br />b)Sense nexe, amb un PARTICIPI DE PASSAT; va complementat. El SN en comú entre principal i subordinada, l’antecedent, ha de funcionar com a Subjecte Pacient de la subordinada, que és necessàriament passiva. La inserció es realitza elidint, en una relativa normal, però passiva, el pronom relatiu i l’auxiliar ser de la perífrasi verbal.<br />00Equival a Aquest llibre recull les poesies que van ser publicades...<br />3) Subordinades adverbials:<br />3.1.Proposicions adverbials CIRCUMSTANCIALS (inserides).<br />Són proposicions que s’insereixen en la principal per a realitzar-hi funciones pròpies d’un Sintagma Adverbial (SAdv).<br />Les classes d’adverbials circumstancials són:<br />2000257118353.1.1.Locatives ( adverbials de LLOC). Usen sempre el pronom relatiu ON com a nexe; fa funció d’enllaç i de CCLloc de la subordinada. Aquestes clàusules són substituïbles per ALLÍ. Ex:<br />3.1.2.Temporals ( adverbials de TEMPS).Sempre espoden substituir per LLAVORS/ALESHORES.N’hi ha de dos classes:<br />a)Amb nexe: usen CONJUNCIONS ADVERBIALS, que fan sunció d’enllaç, i de CCTemps de la subordinada; poden ser:<br />-de simultaneïtat: amb QUAN, MENTRE...<br />-d’anterioritat: ABANS QUE (NO).<br />-de posterioritat: DESPRÉS QUE, DES QUE, FINS QUE, TAN PROMPTE COM...<br />17145499110-de reiteració: SEMPRE QUE, TOTA/CADA VEGADA QUE...<br />Ex:<br />b)Sense nexe, amb FORMES NO PERSONALS DEL VERB; generalment, el Subjecte és el mateix que el del verb principal.Trobem:<br />-amb EN+INFINITIU (simultaneïtat/posterioritat).v. exemple.<br />-amb (TOT)+GERUNDI (simultaneïtat amb aspecte duratiu).Ex: “Vaig trobar-lo tot passejant per la plaça. Cal també tenir en compte l’ús incorrecte del gerundi de posterioritat respecte a l’acció del verb principal.(v. apunts de normativa de classe).<br />-amb EN ACABANT/ACABAT (posterioritat).Ex: “En acabant el sopar, marxarem”<br />-amb PARTICIPI PASSAT (posterioritat);se’n diu d’ablatiu absolut. Ex: “Una vegada escrita la carta, l’enviarem”<br />3829053810<br />3.1.3.Modals (adverbials de MANERA);són substituïbles per AIXÍ. N’hi ha de dues classes:<br />840105765810a)Amb nexe, CONJUNCIONS ADVERBIALS (COM, TAL COM, AIXÍ COM, SEGONS...); fan funció de nexe i de CCManera del verb subordinat. Ex:<br />291465762000b) Sense nexe, amb FORMES NO PERSONALS DEL VERB, bé gerundi, o bé participi; el SN-Subjecte és el mateix a la proposició pruncipal i a la subordinada:<br />REMARCA NORMATIVA: Incorrecció del gerundi de posterioritat.<br />Atenció a les proposicions adverbials construïdes amb gerundi: aquesta forma verbal sempre expressa una acció simultània o anterior a la indicada pel verb de l’oració principal; si l’acció expressada pel gerundi és posterior a la del verb principal, l’ús és incorrecte.<br />Una manera ben fàcil de comprovar la correcció d’aquestes construccions és invertir l’ordre de l’oració:<br />Si té sentit, és correcta:<br />Estudiant, m’agrada escoltar música.<br />M’agrada escoltar música estudiant.<br />Si no en té, és incorrecta:<br />Anà de rebaixes, comprant moltes coses.<br />Comprant moltes coses, anà de rebaixes (?)<br />En cas d’incorrecció, cal construir una coordinació copulativa amb les que eren principal i subordinada:<br /> Anà de rebaixes i comprà moltes coses.<br />3.2. SUBORDINACIÓ PER IMPLICACIÓ LÒGICA <br />És constituïda per dues proposicions entre les quals els parlants han establert un determinada vinculació mútua lògica i semàntica, en general de tipus causatiu, i que es pot explicar a partir de l’esquema<br />CAUSA - EFECTE<br />Així, observem:<br />a)Les subordinades CAUSALS i les CONSECUTIVES responen a un esquema<br />CAUSA REAL – EFECTE REAL<br />Ex.:Se’n va a casa perquè està cansat<br />Està cansat, així que se’n va a casa<br />Està tan cansat que se’n va a casa<br />b)Les CONDICIONALS i les FINALS reponen a l’esquema<br />CAUSA POSSIBLE – EFECTE POSSIBLE<br />Ex.:Si truques a la porta, t’obriran<br />Truca a la porta perquè t’òbriguen<br />c)Les CONCESSIVES ( i també les ADVERSATIVES , tot i que les classifiquem com a oracions compostes coordinades ), reponen a l’esquema<br />CAUSA INESPERADA – EFECTE INESPERAT<br />Ex.:Encara que fa molt de fred, em banyaré al mar<br />Fa molt de fred, però em banyaré al mar<br />CLASSES DE SUBORDINADES ADVERBIALS PER IMPLICACIÓ LÒGICA:<br />3.2.1) CAUSALS:La proposició subordinada assenyala la causa de l’acció o de l’estat de la principal. Usa, entre altres, les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: PERQUÈ, JA QUE, COM QUE, PER TAL COM, PUIX ( QUE), CAR...<br />Ex.:<br />-74295175260<br />3.2.2)CONSECUTIVES PONDERATIVES:Cal tenir present que les consecutives il·latives poden ser considerades dins l’oració coordinada; quant a les ponderatives, expressen una conseqüència derivada de la intensitat de l’acció o de l’estat del verb de la Pral. Sol usar les correlacions:<br />TANT/TAN (...) ...........................QUE<br />565785292735DE (TAL) MANERA......................QUE<br />CONDICIONALS:La proposició subordinada, o “pròtasi”, indica la condició necessària perquè s’acomplesca el contingut de la Pral., o “apòdosi”.<br />S’usen les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: SI, EN CAS QUE, POSAT QUE, A CONDICIÓ QUE, SOLS QUE...Però també es poden construir amb una forma no personal del verb, una construcció de gerundi: Demanant-li-ho, t’ho donarà.<br />565785290195<br />3.2.4)FINALS:La proposició subordinada indica l’objectiu o finalitat de l’acció de la Pral.<br />Usa les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: PERQUÈ, A FI QUE, PER TAL QUE ...<br />565785311785Ex.:<br />3.2.5)CONCESSIVES:La proposició subordinada introdueix una objecció a allò que es diu a la Pral., cosa que no impedeix, però, la seua realització.<br />Usa les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: ENCARA QUE, MALGRAT QUE, TOT I QUE, PER BÉ QUE, A PESAR QUE...<br />748665310515Ex.:<br />REMARCA NORMATIVA<br />Ús De PERQUÈ / PER QUÈ / PER A QUÈ<br />ORACIONS NO INTERROGATIVESCAUSAFINALITATPERQUÈ(+ verb sub. en indicatiu)PERQUÈ(+ verb sub. en subjuntiu)ORACIONS INTERROGATIVES DIRECTES I INDIRECTESPER QUÈ (?)PER A QUÈ (?)<br />