CTMA I T.5 Serralades 3part 11_12

1. CTMA I
T.5: SERRALADES
3 PART: ROQUES TRANSFORMADES I
SERRALADES

2. 2. ROQUES QUE ES TRANSFORMEN
• -CAUSA DE PROCESSOS GEODINÀMICS INTERNS: GRANS FORCES INTERNES.
• -DIFERENTS MANIFESTACIONS:
*SOBTATS => SISMES I VOLCANS.
*IMPERCEPTIBLES I CONSTANTS: SERRALADES I FOSSES.
*CANVI EN ROQUES PER DE PRESSIÓ I TEMPERATURA => ROQUES METAMÒRFIQUES=>
PROCÉS DE METAMORFISME, “ CONJUNT DE CANVIS , DINS L’ESTAT SÒLID ,PRODUÏTS A LES ROQUES DEGUT A
L’AUGMENT DE PRESSIÓ I TEMPERATURA ”. => EXCLOSOS ELS PROCESSOS LLIGATS A LA DIAGÈNESI
=>
- LÍMIT INFERIOR ENTRE P. SEDIMENTARIS I METAMÒRFICS :
T.= VORA 200 º C ( DESHIDRATACIÓ ARGILES)
P. = PES ROQUES A VORA 6 Km. DE FONDÀRIA.
- LÍMIT SUPERIOR: EN PRESENCIA D’AIGUA T = 650 – 700 º C ( INICI FUSIÓ PARCIAL: ANATÈXIA)
SENSE AIGUA T = 800-900 º C

3. 2.1 FACTORS QUE GENEREN METAMORFISME
• TEMPERATURA: (T )
• AMB FONDÀRIA=>GRADIENT GEOTÈRMIC MITJÀ: 30 º
C / 1 Km. => CANVIA SEGONS ZONES I PROCESSOS
GEODINÀMICS => -A dorsals i
serralades fins a 100 º C /Km. -A fosses oceàniques i
àrees intraplaca sols 6 º C / Km.
• 3 FONTS D’ENERGIA CALORÍFICA: -CALOR
RESIDUAL DE LA FORMACIÓ DE LA TERRA
-DESINTEGRACIÓ DELS MINERALS RADIOACTIUS
-FRICCIONS ENTRE PLAQUES.
• PRESSIÓ: (P )
• AMB FONDÀRIA PER PES DE ROQUES = PRESSIÓ
LITOSTÀTICA O DE CÀRREGA. ( P L)
• P PORAL ( P PORAL ) = PRESSIÓ DE FLUIDS PASSANT PER
PORUS DE ROCA.
• P TOTAL O DE CONFINAMENT = P L + P PORAL
• P TECTÒNIQUES = DEGUT A MOVIMENT DE PLAQUES
(MOV. HORITZONTAL) => PRESSIONS DIRIGIDES.

4. 2.2 CANVIS FISICOQUÍMICS DEL PROCÉS
METAMÒRFIC
• LES SUBSTÀNCIES ES PODEN PRESENTAR EN DIFERENTS FORMES O
ESTATS (FASES ) SEGONS LES CONDICIONS DE P I T . => DONEN
LLOC ALS DIAGRAMES DE FASES.
• EX.L’AIGUA EN ELS SEUS ESTATS DIFERENTS
• 3 TIPUS DE TRANSFORMACIONS EN MINERALS:
 EN POLIMORFES : S/ REACCIÓ QUÍMICA => REESTRUCTURACIÓ DE
MOLÈCULES => = Nº D’ÀTOMS=> MIN. DIFERENTS (ESTRUCTURA
DIFERENT) I = % QUÍMICA => MIN. POLIMORFES. EX. SiO5Al2 => 3
MIN. Andalucita-Sillimanita-Cianita(Distena)
 AMB CANVI QUÍMIC: ELS MIN. INICIALS TENEN DIFERENT %
QUÍMICA QUE ELS MIN. FINALS . Ex.1: ALBITA -> JADEITA + QUARS
Ex. 2: MOSCOVITA -> ORTOSA + CORINDÓ + AIGUA ( A LA SEGÜENT
DIAPOSITIVA)-
CAS ESPACIAL -> METASOMATISME:
ROCA + CIRCULACIÓ DE FLUIDS PROVINENTS DE MAGMES ( en Met. de
contacte) QUE PORTEN ELEMENTS EN DISSOLUCIÓ.
AL ESTUDIAR R. MET. I ELS SEUS MINERALS => CONÈIXER ELS DIAGRAMES
DE FASES => SABER CONDICIONS DE P. I T. => ELS MINERALS SÓN
GEOBARÒMETRES I GEOTERMÒMETRES.

5. C
O
N  TRANSFORMACIONS TEXTURALS => CANVIS EN VOLUM,
T FORMA I ORIENTACIÓ CRISTALLS, SÓN: *A + T. =>
. TENDÈNCIA A + VOLUM DE MIN. *A + P. DURADORA =>
+ FORMES APLANADES * ORIENTACIÓ PERPENDICULAR
DELS CRISTALLS A LA P. => FOLIACIÓ
A + P. =>DIRECCIÓ P.  => + TRENCAMENT
DELS CRISTALLS // A LA DIRECCIÓ DE LA P. I => + PRESÈNCIA I
ORIENTACIÓ DE CRISTALLS PERPENDICULARS A LA DIRECCIÓ
DE LA P.
NOM QUE REP LA FOLIACIÓ SEGONS SI ÉS +
O – MARCADA:

6. 2.3 TIPUS DE METAMORFISME:
M. REGIONAL I M. CONTACTE( MOLT IMPORTANTS), LA RESTA MENYS IMPORTANTS.
• SEGONS GRAU DE MET. REGIONAL => 3 ZONES:
NOM ZONA PROFUNDITAT GRAU METAMÒRFIC
1)EPIZONA + SUPERFICIAL SUAU ( pissarres )
2)MESOZONA INTERMÈDIA MITJÀ ( Esquists..)
3)CATAZONA + PROFUNDA ALT (Gneis i
migmatites )
Pot haver :
ANATÈXIA
( VEURE ESQUEMA A LA PRÒXIMA DIAPO.)
2.3.1 M. REGIONAL:
EN GRANS ZONES AL FORMAR-SE SERRALADES => MOLTA + P. I T. => SEGONS VALORS ASSOLITS => DIFERENTS R.
METAMÒRFIQUES (veure esquema a dalt ) => TOTES AMB FOLIACIÓ

7. ZONA DE MET. REGIONAL EN Z. DE SUBDUCCIÓ ENTRE UNA PLACA CONTINENTAL I
UNA P. OCEÀNICA:

8. 2.3.2 MET. TÈRMIC O DE CONTACTE
• PER ASCENS DE MAGMA
• => AUGMENT DE TEMPERATURA.
• => FORMA R. METAMÒRFIQUES
• ÉS LOCAL
• => AL VOLTANT D’INTRUSIÓ ES GENERA ESTRUCTURA EN
BANDES CONCÈNTRIQUES (AUREOLA DE
METAMORFISME) => DE + TEMP. (VORA MAGMA) A
MENYS ( PART + EXTERNA) => FORMACIÓ DE DIFERENTS
MINERALS SEGONS LA TEMP.
• ROQUES RESULTANTS : SEGONS ROCA ENCAIXANT
ORIGINAL ( VEURE QUADRE DE SÈRIES MET. DEL TEMA
2) EX. CORNUBIANITA, MARBRE QUARSITA...
• A+ MIDA D’INTRUSIÓ => + GRANS LES FRANGES.
• LES ROQUES NO TENEN FOLIACIÓ PERÒ SI PODEN TENIR
UN BANDEJAT MINERAL
• SI MAGMA ALLIBERA FLUIDS AMB SUBSTÀNCIES
DISSOLTES => METASOMATISME EN ROCA
ENCAIXANT=> JACIMENTS MINERALS D’INTERÈS
ECONÒMIC (PIRITA, CASSITERITA, WOLFRAMITA,
CALCOPIRITA, MAGNETITA... SI R. ENCAIXANT ÉS R.
CALCÀRIA => EL JACIMENT S’ANOMENA SKARN.

9. 2.3.3 METAMORFISME D’ENTERRAMENT
• MATERIALS EN CONCA SEDIMENTÀRIA + ENTERRAMENT
PROGRESSIU => ++ PRESSIÓ EN SENTIT VERTICAL =>
CREIXEMENT DE CRISTALLS EN PLANS PERPENDICULARS
A ELLA => FOLIACIÓ.

10. 2.3.4 M. DINÀMIC
ES DONA EN PLA DE FALLA PEL FREGAMENT DEL MOVIMENT => + O - TRITURACIÓ => BRETXA I FARINES DE FALLA
SI PRESSIÓ ÉS FORTA => TROSSOS S’UNEIXEN => ES FORMA MILONITA

11. A)EXTENSIÓ DE LA BRETXA A RIBES BLAVES ( 100 m. )
B) Roca de Metamorfismo dinámico, generada en una zona de cizalla dúctil. Se trata de un esquisto micáceos, milonitizado. Hay
pliegues y repliegues de los planos de foliación formados por procesos de arrastre en el interior de la zona de cizalla. Se observan
grandes granoblastos de Biotita y de Cuarzo envueltos por la matriz micácea plegada.

12. MILONITES I ULTRAMILONITES EN FALLES NORMALS
( Sierra Nevada)

13. VEURE PER A + FOTOS I INFORMACIÓ:
• http://www.efn.uncor.edu/dep/GeoBas/GeoG
ral/Unidad7.pdf
• http://www.ugr.es/~jmmm/Fotos.htm

14. 2.4 MIGMATITZACIÓ I
EX. MIGMATITES
ANATÈXIA
• REPRESENTEN EL LÍMIT ENTRE METAMORFISME I
MAGMATISME.
• PER + T EN MET. REGIONAL O DE CÀRREGA =>
MINERALS COMENCEN A PASSAR A LÍQUID => SI ES POC
HI HA FUSIÓ PARCIAL => FORMEN ROQUES MIGMATITES
: BANDES CLARES ( MIN. FOSOS ) ALTERNADES AMB
BANDES FOSQUES ( NO FOSOS PER + ALT PUNT DE
FUSIÓ ).
• SI LA ROCA TÉ FUSIÓ TOTAL I ES CONVERTEIX EN
MAGMA SECUNDARI DONANT DE NOU UNA ALTRA
ROCA AL REFREDAR-SE =>PROCÉS D’ANATÈXIA .
• EX. SI DEGUT AL TIPUS DE COMPOSICIÓ DE LES R. MET.+
PROFUNDES COM EL GNEIS ES FON I ES REFREDA
DONANT GRANIT => ES POT PARLAR DE GRANIT
D’ANATÈXIA

15. 3. ORÒGENS: SÓN LES GRANS SERRALADES. OROGÈNESI : PROCÉS QUE LES ORIGINEN.
*+ALLARGATS QUE AMPLES.
* OCUPEN LÍMITS DE PLAQUES => EL PROCÉS DE FORMACIÓ DEU SER LA COMPRESSIÓ.
3.1 PROCESSOS PREVIS A L’OROGÈNESI
3.2 INICI DE L’OROGÈNESI
• 1) LLARG PERÍODE D’INACTIVITAT => PREDOMINA
EROSIÓ I SEDIMENTACIÓ EN MARGE INACTIU ENTRE
PLACA CONTINENTAL I P. OCEÀNICA => S’ACUMULEN  COMENÇA QUAN MARGE INACTIU ES FA ACTIU.
SEDIMENTS DEL CONTINENT EN CONCA SEDIMENTÀRIA.  CAUSES: DESCONEGUDES, ES SUPOSA RELACIONAT AMB
• 2) SUBSIDÈNCIA DEGUT A PES DE MOLTS SEDIMENTS=> CANVIS EN CORRENTS DE CONVECCIÓ.
AUGMENTEN LA P. I T. =>POSSIBLE FORMACIÓ R.  TAMBÉ ES POT DONAR ENTRE 2 PLAQUES OCEÀNIQUES
METAMÒRFIQUES (MET. D’ENTERRAMENT) I POTSER => PERÒ SOLS HI HAURÀ MAGMATISME => ILLES
FUSIÓ PARCIAL (MIGMATITZACIÓ) O FUSIÓ TOTAL VOLCÀNIQUES.
(ANATÈXIA).

16. 3.3 TRETS I PARTICULARITATS DELS ORÒGENS
• PER COMPRESSIÓ => ESCURÇAMENT ESCORÇA =>
ENGRUIXIMENT ESCORÇA CONTINENTAL => FORMA “ARREL “
DE SERRALADA I => FORMACIÓ ESTRUCTURES TECTÒNIQUES:
PLECS, FALLES INVERSES, ENCAVALCAMENTS, MANTELLS DE
CORRIMENT..
• S’ACOMPANYEN DE METAMORFISME I MAGMATISME.
• CADA SERRALADA ÉS ESPECIAL, PERÒ HI HA 2 GRANS GRUPS
SEGONS TIPUS DE PLAQUES I GRAU DE MAGMATISME:
1) P. OCEÀNICA EN SUBDUCCIÓ EN UNA P. CONTINENTAL =>
GRAN SERRALADA EN CONTINENT=> TIPUS ANDÍ.
2) P. OCEÀNICA EN SUBDUCCIÓ EN P. CONTINENTAL => ES
REDUEIX OCEÀ FINS XOCAR CONTRA P. CONTINENTAL DE
DARRERA LA P. OCEÀNICA => XOC DE 2 P. CONTINENTALS =>
TIPUS ALPÍ.
 EN SERRALADES FORMACIÓ “ARREL” => GRUIX FINS 70 Km.
(habitualment vora 40 Km.)
 EN ORÒGENS DESENVOLUPATS HI HA: EROSIÓ + MOVIMENTS
ISOSTÀTICS QUE EQUILIBREN EL RELLEU.

17.  EVOLUCIÓ SERRALADA FINS PENEPLANACIÓ:
1ª FIGURA :VEURE LES LÍNIES DE REFERÈNCIA A DIFERENTS
PROFUNDITATS .
2ªFIGURA:PER EROSIÓ + ASCENSIÓ ISOSTÀTICA => PUJA + AL
CENTRE => RELLEU SIMÈTRIC ( DE VEGADES ASIMÈTRIC).
3ª FIGURA:=> AL CENTRE AFLOREN ELS MATERIALS +
PROFUNDS ( DE FINS 40 Kms. ) PER EROSIÓ DE CAPES
SUPERIORS .

18. EN CONSEQÜÈNCIA CAL DEFINIR DINS ORÒGENS DIVERSOS NIVELLS ESTRUCTURALS ( ZONES ON PREDOMINA = GRAU
METAMÒRFIC I = MECANISMES DE DEFORMACIÓ ):
- N. SUPERIOR: PER BAIXA
PRESSIÓ (COMPRESSIÓ)
=>GRANS FRACTURES QUE =>
ENCAVALCAMENTS O MANTELLS
DE CORRIMENT EXTENSOS.
- N. MITJÀ: + PRESSIÓ => NO
FRACTURES I SI FLEXIONS =>
PLECS PARAL·LELS I ALGUNS
PLECS-FALLA.
- N. INFERIOR: DEFINIDA PEL
LÍMIT SUPERIOR DE
L’ESQUISTOSITAT ( ON COMENÇA
AL BAIXAR EN PROFUNDITAT).
PRESSIONS I TEMPERATURES
PROU ALTES => METAMORFISME
=> FLUEIXEN => PLECS SIMILARS
=> + AVALL => ++ P I T =>
FOLIACIÓ, MIGMATITZACIÓ I AL
FINAL ANATÈXIA.

19. 3.4 ORÒGENS ANDINS: ES TROBEN AL LLARG DE FRANJA ENVOLTANT EL PACÍFIC EX. ANDES, ROCALLOSES, SERRALADES
D’AMÈRICA CENTRAL I CONJUNTS D’ARCS D’ILLES VOLCÀNIQUES COM JAPÓ......
• FREGAMENT => GRAN PLEGAMENT DE ZONA MARGINAL DE P.
CONTINENTAL.
• FORTS GRADIENTS GEOTÈRMICS I MAGMATISME PER LA SUBDUCCIÓ
• => VULCANISME AMB LAVES DE DIFERENTS % EN FRANGES
LONGITUDINALS DINS L’OROGEN ( NO PROP L’OCEÀ) .
• ELS 1ers VOLCANS EN DIRECCIÓ CAP INTERIOR DEL CONTINENT EMETEN
LAVES DE MAGMES POC PROFUNDS => + PRODUCTIUS PER INCORPORAR
AIGUA MARINA.
• CAP INTERIOR D’OROGEN (I DEL CONTINENT) EL VULCANISME ÉS +
PROFUND.
• ELS MAGMES ES FORMEN PER FUSIÓ PARCIAL DE LA PLACA SUBDUÏDA (
OCEÀNICA => BÀSICA) AL ENFONSAR-SE .
• TAMBÉ ES FORMEN MAGMES SECUNDARIS PER ASSIMILACIÓ D’ESCORÇA
CONTINENTAL ( + ÀCIDS) => ERUPCIONS VIOLENTES.
• ALGUNS MAGMES ES REFREDEN PEL CAMÍ => BATÒLITS DE R.
PLUTÒNIQUES.
• AL VOLTANT DELS MAGMES => METAMORFISME DE CONTACTE I
METASOMATISME.
• PREDOMINA METAMORFISME REGIONAL PEL FREGAMENT ( + T ) I
COMPRESSIÓ ( +P ) => PLEGAMENT DE SEDIMENTS.
• ZONA CENTRAL TÉ BASTANTS GRANITS D’ANATÈXIA => AL VOLTANT HI
HA FRANGES AMB ZONES DE METAMORFISME, PLECS I FRACTURES =>
TENDÈNCIA SIMÈTRICA DE L’OROGEN.
• ELS ARCS D’ILLES DEL PACÍFIC SÓN ESTADIS INICIALS D’ORÒGENS ANDINS
QUE EVOLUCIONEN CAP A SUBDUCCIÓ DE P. OCEÀNICA I P.
CONTINENTAL.

20. SECCIÓ TRANSVERSAL DELS ANDES. OBSERVAR: ESTRUCTURES TECTÒNIQUES DE
COMPRESSIÓ, INTRUSIONS MAGMÀTIQUES I VOLCANS.
A DIFERÈNCIA D’ALTRES SERRALADES NO HI HA MANTELLS DE CORRIMENT

21. • CAP DE LES 2 PLAQUES TÉ SUBDUCCIÓ COMPLETA: LES 2 SÓN CONTINENTALS => GRUIXUDES I LLEUGERES.
• TENEN DEFORMACIONS PER PRESSIÓ DE SEDIMENTS DE CONCA SEDIMENTÀRIA => MATERIALS PLEGATS I APILATS => PLECS
TOMBATS I EXTENSOS MANTELLS DE CORRIMENT, AMB VERGÈNCIA CAP A LA 1ª ZONA CONTINENTAL ( HI HA ALGUNES AMB
3.5 DOBLE VERGÈNCIA EX. PIRINEUS ).
• ESCÀS MAGMATISME.
O • ES TROBEN COMENÇANT PEL MEDITERRANI : PIRINEUS, BÈTIQUES,ALPS, APENINS... I S’ALLARGA PER ÀSIA AMB CAUCAS,
R ZAGROS, ELBRUS, HIMÀLAIA, SERRALADES DE BIRMÀNIA....
• O. ANDÍ I O. ALPÍ SÓN 2 MODELS TÍPICS, PERÒ CADA SERRALADA TÉ TRETS PARTICULARS.
Ò
• EN ORÒGENS ANTICS: DIFÍCIL DE RECONÈIXER EL MODEL , DEGUT A L’EFECTE DE L’EROSIÓ + SI EN DESCONEIXEM ELS LÍMITS DE
G PLACA I EL MOVIMENT D’AQUESTES .
E
N • ESQUEMA: : D’ OROGEN ALPÍ AMB MOLTS MANTELLS D’ENCAVALCAMENT.
S
A
L
P
I
N
S

22. 3.6 EVOLUCIÓ DELS ORÒGENS
• PROCESSOS ASSOCIATS A FORMACIÓ DE SERRALADES
=> CONDICIONEN EVOLUCIÓ:
 EN FASE D’OROGÈNIA: FORMACIÓ DE CONQUES
SEDIMENTÀRIES PERIFÈRIQUES (
SINOROGÈNIQUES O D’AVANTPAÍS), REOMPLERTES
PELS MATERIALS DE L’EROSIÓ DE LA SERRALADA AL
AIXECAR-SE..
 DESPRÉS DE L’OROGÈNIA: REAJUSTAMENT ISOSTÀTIC (
ÉS MOVIMENT VERTICAL : EPIROGÈNESI) DEGUT A LA
FORMACIÓ DE “L’ARREL” => DESPLAÇA EL MANTELL =>
TENDEIX A RECUPERAR LA SEVA POSICIÓ => FORTS
RELLEUS QUE ENCARA CRÈIXEN EN ALGUN CAS COM
L’HIMÀLAIA.
L’EPIROGÈNESI DURA FINS QUE EL LÍMIT ENTRE ESCORÇA I
MANTELL TÉ UN VALOR NORMAL DE PROFUNDITAT (
PASSA DE 70 Km. A < 40 Km.) => VOL DIR EROSIÓ DE
TOTA LA SERRALADA => FORMACIÓ D’UNA PENEPLANA.
EPIROGÈNESI ÉS RESPONSABLE DE SIMETRIA DELS ORÒGENS.
 EN FASE POSTOROGÈNICA: PREDOMINA DISTENSIÓ =>
POTSER FALLES NORMALS => FOSSES TECTÒNIQUES =>
SEDIMENTACIÓ QUE PROVÉ DELS HORSTS .

23. ASPECTES ESTRUCTURALS.
• HI HA 1 ZONA INTERNA I 2 ZONES EXTERNES, 1 A CADA
COSTAT DENOMINADES D’AVANTPAÍS.
• LES ESTRUCTURES S’INICIEN EN PART INTERNA ( LES +
ANTIGUES) I VAN EVOLUCIONANT CAP A LES EXTERNES (
LES + MODERNES).
• LES CONQUES D’AVANTPAÍS SÓN CAUSADES PER
ACUMULACIÓ DE MANTELLS DE CORRIMENT EN LES
SERRALADES => FLEXIÓ LITOSFÈRICA EN ELS COSTATS
DEGUT AL PES .
• EX. EN PIRINEUS

24. SEQÜÈNCIA
D’EMPLAÇAMENT I
D’ACUMULACIÓ DE
MANTELLS. FORMACIÓ
DE CONQUES
D’AVANTPAÍS.

25. ACTIVITAT 1:Quina estructura de deformació
representa?

26. ACTIVITAT 2: ELEMENT D’UN MANTELL DE CORRIMENT

27. Act. 3:

28. Act. 4:

29. Act.5:

30. Act. 6.: PRÀCTICA