4ESO T6 Genètica 11_12

1. T.6: HERÈNCIA BIOLÒGICA

2. 1. LA HERÈNCIA DELS CARÀCTERS
BIOLÒGICS
• CARÀCTER BIOLÒGIC: LES CARACTERÍSTIQUES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES D’UN ORGANISME,
DETERMINAT PER INFORMACIÓ DE LES CÈL·LULES.
• HERÈNCIA BIOLÒGICA: TOTES LES INFORMACIONS SOBRE CARÀCTERS BIOLÒGICS PROVINENTS DELS
PROGENITORS.
• GEN: CADASCUNA DE LES INFORMACIONS PER A UN CARÀCTER.
• GENÈTICA: CIÈNCIA QUE ESTUDIA ELS GENS.
• ESPÈCIE: INDIVIDUS QUE ES PODEN REPRODUIR ENTRE ELLS I TENIR DESCENDÈNCIA FÈRTIL.
TOTS TENEN DIFERENTS CARACTERÍSTIQUES EXCEPTE ELS BESSONS UNIVITEL·LINS ( DE = ZIGOT).
• ELS INDIVIDUS MOSTREN DIFERÈNCIES DEGUT A DIFERENTS TRETS O MANIFESTACIONS PER A CADA
CARÀCTER BIOLÒGIC HERETABLE. EX. ULLS PODEN SER: BLAUS, VERDS......
• ALGUNS CARÀCTERS NO SÓN VISIBLES EXTERNAMENT. EX. GRUP SANGUINI......
• NO TOTS ELS CARÀCTERS PODEN SER TRANSMESOS DE PARES A FILLS. EX. ANAR EN BICICLETA NO
S’HERETA..... => ES DIUEN CARÀCTERS ADQUIRITS.
• HI HA 2 TIPUS DE CARÀCTERS HERETABLES:
1. C. QUALITATIUS: ES MANIFESTEN PER TRETS CLARAMENT DIFERENCIATS (ES TÉ O NO ). EX. SEXE, GRUP
SANGUINI..
2. C. QUANTITATIUS: TRETS QUE PODEN TENIR DIVERSOS VALORS DINS UN INTERVAL. EX. ALÇADA, PES....

3. 2. LLEIS DE L’HERÈNCIA:
2.1 L’ANTIGA TEORIA HEREDITÀRIA DE LA BARREJA:
 TRETS D’UN INDIVIDU PROCEDIEN DE BARREJA DE CARACTERÍSTIQUES DELS PROGENITORS.
 AGRICULTORS I RAMADERS ENCREUAVEN INDIVIDUS AMB CARACTERÍSTIQUES MILLORS DE
FORMA SUCCESSIVA => AL FINAL RAÇA AMB EL CARÀCTER POTENCIAT EX. VAQUES LLETERES

4. 2.2 LA LLEI DE LA UNIFORMITAT
• DEFINIDA PER G. J. MENDEL ( 1822-1884) FRARE
AGUSTÍ I FILL D’AGRICULTORS VOLIA ESBRINAR PER QUÈ
LES PECULIARITATS DELS DESCENDENTS NO EREN
SEMPRE INTERMÈDIES DE LES DELS PROGENITORS.
• VA ENCREUAR PÈSOLS, ESCOLLINT 2 RACES PURES :
ESTUDIANT 1er UN CARÀCTER -> EL COLOR DE LES
LLAVORS. UNS DE LLAVORS GROGUES (VERD CLAR) I
ALTRES DE LLAVORS VERDES (VERD FOSC).
• 1) VA ASSEGURAR-SE QUE EREN RACES PURES: VA
ENCREUAR-LES ENTRE ELLES I VA ASSEGURAR-SE QUE
SORTIEN TOTES IGUALS ALS PROGENITORS.
• 2) VA ENCREUAR VARIETAT GROGA X VERDA -------
• VA OBTENIR : TOTA LA DESCENDÈNCIA ERA UNIFORME
=> TOTES GROGUES. SI FEIA VERDA X GROGA =>
SORTIA TAMBÉ TOTES GROGUES => VA DEFINIR:
• LLEI DE LA UNIFORMITAT: “AL ENCREUAR 2 RACES
PURES => TOTA DESCENDÈNCIA ÉS UNIFORME =>
MOSTRANT 1 DE LES 2 CARACTERÍSTIQUES O 1
INTERMÈDIA”.
• VA DEDUIR: MANIFESTACIÓ GROGA ÉS DOMINANT I LA
VERDA RECESSIVA => LA GROGA S’HA IMPOSAT =>
CARÀCTER “COLOR LLAVOR “ SEGUEIX HERÈNCIA TIPUS
DOMINANT .
• AL NO PODER MANIFESTAR-SE JUNTS ELS 2 COLORS =>
S’ANOMENEN CARACTERÍSTIQUES O MANIFESTACIONS
ANTAGÒNIQUES.
• ALTRE TIPUS D’HERÈNCIA ÉS L’HERÈNCIA INTERMÈDIA
=> DESCENDENTS TENEN CARACTERÍSTIQUES
INTERMÈDIES DELS PROGENITORS.

5. 2.1 LLEI DE LA SEGREGACIÓ:” VOLIA ENDEVINAR SI PÈSOLS FILLS GROCS EREN RAÇA PURA COM UN DELS
PROGENITORS GROC? => VA REPRODUIR-LOS ENTRE SI PER AUTOFECUNDACIÓ I VEURE SI TOTS SORTIEN GROCS O NO. ELS VA ANOMENAR
GENERACIÓ FILIAL 1ra O GENERACIÓ F1 ALS PARES ANTERIORS ELS VA DIR GENERACIÓ PATERNA ( P )
CONCLUSIONS:
1) PLANTES SURTEN DE LLAVORS =>
PER UNIÓ C. SEX. MASC. I FEM. =>
EN AQUESTES HI HA INFORMACIÓ
DE CARÀCTERS.
2) F 1 SÓN GROCS =>CÈL·LULES
TENEN INFO. SOBRE GROC.
3) F1 HA GENERAT DE VERDS ( EN
F2) => F1 TAMBÉ TÉ FACTOR
HEREDITARI VERD NO MANIFESTAT.
4) SI TENEN INFO. GROC I VERD =>
COM MÍNIM TENEN 2 INFO. PER
CADA CARÀCTER.
5) F1 TÉ INFO .GROC I VERD PERÒ
SÓN GROCS => GROC ÉS -EL RECESSIU EL VA
DOMINANT I VERD RECESSIU. SIMBOLITZAR AMB
6)F1 GROCS NO SÓN RAÇA PURA O LLETRA DE VERD EN
MINÚSCULA v
HOMOZIGÒTICS => ELS 2 FACTORS -EL DOMINANT AMB
SÓN DIFERENTS DIENT-LOS = LLETRA EN
HETEROZIGÒTICS O HÍBRIDS. MAJÚSCULA V
7)LES 2 INFO. DE C/CÈL·LULA S’HAN
DE HAVER SEPARAT => C/UNA VA A
1 CÈL·LULA SEX. DIFERENT=> C. SEX.
SOLS CONTENIA 1 FACTOR
HEREDITARI => PER UNIÓ DE 2 C.
SEX. => CÈL.(SOMÀTIQUES) AMB 2 DEFINICIÓ:
FACTORS.
“ELS 2 FACTORS HEREDITARIS QUE INFORMEN SOBRE UN MATEIX CARÀCTER SE SEPAREN DURANT LA FORMACIÓ DELS GÀMETES I CADASCUN VA A PARAR
A UN GÀMETA DIFERENT. DESPRÈS PER FECUNDACIÓ ES COMBINEN A L’ATZAR PER DONAR LLOC A LA INFORMACIÓ BIOLÒGICA DELS DESCENDENTS”.

6. GENOTIP I FENOTIP EXEMPLE D’HERÈNCIA INTERMÈDIA
• GENOTIP:CONJUNT DE FACTORS
HEREDITARIS D’UN ORGANISME (ELS
ACTUALMENT DITS GENS ).
• FENOTIP: CARACTERÍSTIQUES QUE
MANIFESTA UN INDIVIDU.
• FENOTIP = GENOTIP + AMBIENT
EXEMPLE. COLOR PELL HUMANA =
INFO. GENÈTICA + Nº HORES DE SOL

7. 2.4 LLEI DE LA INDEPENDÈNCIA: MENDEL ES VA FER LA PREGUNTA: COM S’HERETAVEN ELS
CARÀCTERS NO ANTAGÒNICS ( ELS NO OPOSATS ) ? EX. COLOR I FORMA
• 2 POSSIBLES FORMES DEL PÈSOLS: RUGOSA O LLISA.
• VA ENCREUAR VARIETAT :
GROGA - LLISA X VERDA – RUGOSA
• SI DESCENDÈNCIA GROGA ERA SEMPRE LLISA => QUE
ELS 2 CARÀCTERS S’HERETAVEN JUNTS..
• SI PÈSOLS GROCS NO SEMPRE EREN LLISOS => QUE ELS
2 CARÀCTERS S’HERETAVEN PER SEPARAT => DE FORMA
INDEPENDENT.
• VA TROBAR:
 F1: GROCS –LLISOS => EREN ELS DOMINANTS.
 F1 VA DEIXAR S’AUTOFECUNDESSIN =>

8. => DONA 16 TIPUS POSSIBLES DE FECUNDACIONS , 9 GENOTIPS DIFERENTS I 4 FENOTIPS
DIFERENTS
=> RESULTATS MODEL HERÈNCIA INDEPENDENT
QUE VA PROPOSAR = A L’ EXPERIMENT =>
MODEL ERA CORRECTE=> VA ENUNCIAR LLEI DE
LA INDEPENDÈNCIA: “ ELS FACTORS HEREDITARIS
NO ANTAGÒNICS S’HERETEN INDEPENDENTMENT
ELS UNS DEL ALTRES”

9. 3. LA TEORIA CROMOSÒMICA DE L’HERÈNCIA
• FINS FA POC : GENS EREN A CÈL·LULES, PERÒ A ON ??
• ES VA PENSAR QUE EREN ALS CROMOSOMES PER:
 SEMBLANÇA ENTRE :SEPARACIÓ CROMOSOMES HOMÒLEGS
DURANT MEIOSI I UNIÓ EN FECUNDACIÓ , AMB SEPARACIÓ GENS I
UNIÓ POSTERIOR SEGONS COMBINACIONS DE MENDEL. VEIEM ELS
2 QUADRES
 ES VA CONFIRMAR: AL OBSERVAR ORGANISMES AMB CERTA
ANOMALIA => QUE SEMPRE TENIEN LA MATEIXA ALTERACIÓ EN ELS
CROMOSOMES.
• => DILEMA : SI GENS ESTAN EN CROMOSOMES => TOTS GENS DEL
MATEIX CROMOSOMA S’HERETEN ALHORA? RESPOSTES:
 MENDEL VA DEMOSTRAR : GENS S’HERETEN INDEPENDENTMENT
UNS DELS ALTRES .
 SOLUCIÓ DEFINITIVA: DURANT MEIOSI HAVIA SINAPSI
(ACOSTAMENT CROM. HOMOL.) -> AL SEPARAR-SE HAVIA
QUIASMES (PUNTS D’UNIÓ ) , DEGUT TOT ALS ENTRECREUAMENTS
( INTERCANVI DE SEGMENTS )=> ( RECOMBINACIÓ GENÈTICA
(INTERCANVI DE GRUPS DE GENS)
=> “ GENS MOLT JUNTS TENDIRAN A HERETAR -SE JUNTS I ELS
ALLUNYATS A FER-HO SEPARATS”
• => RESULTATS DE MENDEL CONCORDEN AMB POSTULAT ANTERIOR:
GENS QUE PORTEN ELS CARÀCTERS ESTUDIATS ( COLOR I FORMA
DELS PÈSOLS) O BÉ ESTAN EN DIFERENTS CROMOSOMES O, SI SÓN
AL MATEIX , ESTAN MOLT ALLUNYATS .

10. 4. CÀLCUL DE PROBABILITATS APLICAT A LA GENÈTICA
• LA PROBABILITAT QUE ES
PRODUEIXI UN ESDEVENIMENT
S’OBTÉ :
Nº CASOS FAVORABLES
-------------------------------------
Nº CASOS TOTALS
• EX. PROBABILITAT SURTI UN 5
EN LLANÇAR UN DAU : 1/ 6.
EX. PROBABILITAT QUE SURTI Nº
PARELL (2,4 O 6) : 1/2
• LA PROBABILITAT QUE
S’ORIGININ 2 ESDEVENIMENTS
CONSECUTIUS ÉS:
PROBABILITAT 1er
ESDEVENIMENT X
PROBABILITAT 2on
ESDEVENIMENT .
• EX. AL LLANÇAR UN DAU
SURTI 1er EL Nº 5 I DESPRÉS
UN NOMBRE PARELL : 1/6 X
1/2 = 1/12

11. 5. L’HERÈNCIA DEL SEXE
• EL SEXE D’UNA PERSONA DEPÈN DEL PARELL DE
CROMOSOMES SEXUALS : X I Y.
• LA DONA TÉ : X X .
• L’HOME TÉ: X Y .

12. 6. L’HERÈNCIA LLIGADA AL SEXE:
QUAN UN TRET NOMÉS ES DONA EN 1 DELS 2 SEXES O BÉ ÉS MOLT ABUNDANT EN UN D’ELLS => NORMALMENT DEPÈN D’UN
GEN QUE ESTÀ EN EL CROMOSOMA X I NO ESTÀ EN EL CROMOSOMA Y, O A L’INREVÉS, ES DIU CARÀCTER LLIGAT AL SEXE.
DALTONISME:
• MALALTIA: NO ES DISTINGEIX BÉ ELS COLORS, SOBRETOT
EL VERMELL I EL VERD.
• DEGUDA A UN GEN DEL CROMOSOMA X.
• ES CONEIXEN: GEN AL·LEL RECESSIU Xd : DALTONISME
I GEN AL·LEL DOMINANT XD : NO DALTONISME.
• GENS Xd i XD : ESTAN EN ZONA DE CROMOSOMA X
QUE FALTA EN CROMOSOMA Y.
• => HOME DALTÒNIC : SUFICIENT EN TENIR UN GEN Xd
( JA QUE SOLS TÉ UN GEN X) => SER Xd Y .
• => DONA DALTÒNICA : CAL TENIR ELS 2 GENS Xd => SER
Xd Xd .
• => DONA PORTADORA NO DALTÒNICA: XD Xd .
• => DALTONISME MOLT + ABUNDANT EN HOMES ( 4%)
QUE EN DONES ( 0,5%).

13. HEMOFILIA: CONTINUACIÓ
-INCAPACITAT DE COAGULAR SANG=> MALALTIA GREU., POT =>
HEMORRÀGIA GREU.
- ES CONEIX: GEN AL·LEL RECESSIU Xh D’HEMOFILIA I EL GEN AL·LEL
DOMINANT XH DE NO HEMOFILIA.
-AQUESTS GENS ESTAN EN ZONA DE CROMOSOMA X QUE NO ESTÀ EN EL
CROMOSOMA Y.
-HOME HEMOFÍLIC: SUFICIENT TINGUI 1 SOL Xh => Xh Y.
-DONA HEMOFÍLICA: CAL TENIR 2 => Xh Xh.
-DONA PORTADORA NO HEMOFÍLICA: XH Xh.
- ABUNDANT EN HOMES (4%) , EN DONES QUASI MAI( NO SOLEN NÉIXER
O MOREN EN 1ra MENSTRUACIÓ).
-ACTUALMENT NO GREU : DEGUT INJECCIÓ PERIÒDICA DE FACTORS DE
COAGULACIÓ
7. L’HERÈNCIA DELS GRUPS SANGUINIS
• HUMANS 4 GRUPS : A, B, AB i 0.
• DEGUT A 3 GENS QUE INFORMEN DEL CONTINGUT DE UNES
PROTEÏNES DE MEMBRANA PLASMÀTICA D’ERITRÒCITS. :
IA , PRESÈNCIA ANTIGEN A .
IB , PRESÈNCIA ANTIGEN B
i , GEN RECESSIU => NO CODIFICA NI ANTIGEN A, NI B.
• IA IB SÓN DOMINANTS RESPECTE AL GEN i I CODOMINANTS
ENTRE SI.
• EN INDIVIDUS IA IB => ES MANIFESTEN LES 2 INFORMACIONS
(TENEN ANTIGEN A I B ).
• EXEMPLE CREUAMENT : VEURE TAULA 

14. 8. EL CODI GENÈTIC:” RELACIÓ ENTRE CADA 3 NUCLEÒTIDS D’UN ÀCID NUCLEIC ( ANOMENAT TRIPLET)
I ELS DIFERENTS AMINOÀCIDS QUE FORMEN PROTEÏNES.” => EXPLICA LA RELACIÓ ENTRE GENS I PROTEÏNES.
8.1 EL GENOMA
• “ CONJUNT DE TOT EL MATERIAL GENÈTIC PRESENT EN
UNA CÈL·LULA”
• CONÈIXER EL GENOMA D’UN ORGANISME => SABER
SEQÜÈNCIA DE NUCLEÒTIDS DE CADASCUN DELS GENS.
• PROJECTE GENOMA HUMÀ: ESTUDI D’UNIVERSITATS I
ALTRES CENTRES => SABEM SEQÜÈNCIA DELS 3.000
MILIONS DE PARELLS DE NUCLEÒTIDS .
• FALTA CONÈIXER:
- QUINS SEGMENTS CORRESPONEN A CADASCUN DELS
25.000 GENS . UN POSSIBLE GEN : COLOR D’ULLS ???
- SEQÜÈNCIES DELS GENS QUE , CODIFICANT PER A UN
MATEIX CARÀCTER, CONTENEN INFORMACIONS
DIFERENTS. PER EX. NO SABEM SI EL GEN Nª 10 I EL 13
PODRIEN TENIR INFORMACIÓ DEL MATEIX CARÀCTER
( EX. DIFERENTS ASPECTES RELACIONATS AMB EL COLOR
D’ULLS), I TAMPOC SABEM COM ÉS LA SEQÜÈNCIA DEL
GEN 10 O DEL 13 EN CADASCUN DELS CROMOSOMES
HOMÒLEGS.
• ES CREU QUE ES SABRÀ ENTRE 2010 I 2020.
• 2002 DESXIFRATS GENOMES DIVERSOS VIRUS,
BACTERIS,LLEVAT DE FERMENTAR CERVESA , D’UNA
PLANTA, MOSCA VINAGRE, RATOLÍ I 90 % GENOMA
HUMÀ.
• 2003 ES VA ACABAR DE CONÈIXER LA SEQÜÈNCIA
COMPLETA DE NUCLEÒTIDS D’ADN HUMÀ => SABER
CAUSA DE MALALTIES.

15. 8.2 LES MALALTIES GENÈTIQUES I LA TERÀPIA GÈNICA:
• MALALTIES GENÈTIQUES: LES PRODUÏDES PER INFORMACIÓ GENÈTICA DEFICIENT .
• FINS FA POC: ES DESCONEIXIA COM SUBSTITUIR GENS DEFICIENTS PER NORMALS I EN TOTES LES CÈL·LULES D’UN
ORGANISME (Humans tenen 10 bilions de cèl·lules), => SOLS ES PODIA FER PREVENCIÓ => NO TENIR DESCENDÈNCIA.
• EN ÚLTIMES DÈCADES : DESENVOLUPAMENT DE TÉCNICA -> ENGINYERIA GENÈTICA” TÉCNICA D’ELIMINACIÓ DE GENS
PROPIS I INSERCIÓ DE GENS EXTERNS” => ANY 2000 : CURACIÓ 4 NENS AMB IMMUNODEFICIÈNCIA COMBINADA GREU PER
SUBSTITUCIÓ DE GENS; => AQUEST TRACTAMENT ES DIU TERÀPIA GÈNICA.
• ACTUALMENT S ’APLICA A PERSONES AMB:
 TALASSÈMIA” ANÈMIA PER ANORMALITAT EN L’HEMOGLOBINA “.
 ALGUNS TIPUS DE CÀNCER.
 LA FENILCETONÚRIA” INCAPACITAT DE METABOLITZAR UN AMINOÀCID (FENILALANINA )DE MOLTS ALIMENTS”.
 LA HIPERCOLESTEROLÈMIA FAMILIAR “ ACUMULACIÓ ANORMAL DE COLESTEROL”.
• ES CONEIXEN UNES 3000 MALALTIES PER ALTERACIÓ D’UN SOL GEN => D’ELLES 1500 PROBABLEMENT PER MODIFICACIÓ
D’UN SOL NUCLEÒTID. => GRAN PAS EN CURACIÓ QUAN ES SÀPIGA ON ÉS EXACTAMENT L’ALTERACIÓ.

16. 9. ASPECTES PREVENTIUS: DIAGNÒSTIC PRENATAL
• DIAGNÒSTIC PRENATAL “ PROVES FETES A DONA EMBARASSADA PER SABER ABANS DEL PART SI EL FILL/A PRESENTA
ALGUNA ANOMALIA” EX. ANÀLISI DE SANG I ORINA => DETECTAR ALGUNES SUBSTÀNCIES INDICATIVES D’ANOMALIES
FETALS.
• EN CASOS DE RISC ELEVAT DE MALFORMACIONS COM PER EXEMPLE:
 DONES EMBARASSADES > 40 ANYS
 PARE > 50 ANYS
 PROGENITORS EMPARENTATS
 UN D’ELLS O TOTS DOS SÓN PORTADORS DE MALALTIES GENÈTIQUES
• => ES REALITZEN PROVES + COMPLEXES COM:
 ECOCARDIOGRAFIA : ECOGRAFIA DEL COR DEL FETUS.
 AMNIOCENTESI: PUNCIÓ PER OBTENIR LÍQUID AMNIÒTIC .
 BIÒPSIA DE CÒRION: PUNCIÓ DE CÒRION ( PART PLACENTA GENERADA PEL FETUS).
• => LES 2 ÚLTIMES PROVES => TENIR CÈL·LULES DEL FETUS => OBSERVAR CROMOSOMES=> DETECTAR ANOMALIES COM
SÍNDROME DE DOWN I MOLTES ALTRES=> RISC D’INTERRUPCIÓ EMBARÀS(DE L’ 1% PER AMNIOCENTESI I 3 % BIÒPSIA) .
• UTILITAT DEL DIAGNÒSTIC: => VARIABLE SEGONS L’ANOMALIA. EX. FETUS AMB FENILCETONÚRIA => SOLUCIÓ AMB DIETA
DE LA MARE I DEL NEN DESPRÉS. EX. CERTES OBSTRUCCIONS DE VIES URINÀRIES => INTERVENCIÓ DEL FETUS DINS MARE.
EX. ALGUNA MALFORMACIÓ DEL COR => AMB FÀRMACS.
• EN ALTRES CASOS DE MOLTES MALALTIES GENÈTIQUES => NO HI HA CURACIÓ ENCARA EX. SÍNDROME DE DOWN, PER
TENIR 3 CROMOSOMES DEL TIPUS 21 => LA DIAGNOSI AJUDA PER ACCEPTAR LA SITUACIÓ AMB TEMPS O DECIDIR
AVORTAR.

17. 10. BIOTECNOLOGIA
• BIOTECNOLOGIA “ TÈCNIQUES APLICADES A ORGANISMES AMB OBJECTIU D’OBTENIR BÀSICAMENT ALIMENTS I
MEDICINES” .EXEMPLES:
 FERMENTACIONS INDUSTRIALS: PER CERTS BACTERIS I FONGS => S’OBTÉ ALIMENTS : CERVESA, VI , IOGURT, PA FERMENTAT.
 EXTRACCIÓ SUBSTÀNCIES BIOACTIVES: PRODUÏDES PER DETERMINATS ORGANISMES PER CURAR MALALTIES EX.
ANTIBIÒTICS A PARTIR DE FONGS I BACTERIS, SUBSTÀNCIES CURATIVES DE PLANTES MEDICINALS, HORMONES DE SANG
D’ANIMALS ( DEL PORC: DURANT CERT TEMPS S’OBTENIA INSULINA I HORMONA CREIXEMENT ), ...
 ENGINYERIA GENÈTICA: “TRANSFERÈNCIA DE GENS D’UNA ESPÈCIE A UNA ALTRE , O D’INDIVIDUS SANS A ALTRES AMB
GENS DEFICIENTS DE LA MATEIXA ESPÈCIE”. => OBTENCIÓ D’INDIVIDUS TRANSGÈNICS, COM EX.:
 BACTERIS PORTADORS DE GENS HUMANS: GEN HUMÀ D’INSULINA O D’HORMONA CREIXEMENT => PRODUEIX AQUESTES
SUBSTÀNCIES QUE ES SUBMINISTREN ALS PACIENTS.
 UNA VARIETAT DE BLAT DE MORO TRANSGÈNIC: RESISTENT A ALGUNS PLAGUES ( PER TENIR UN GEN D’UN BACTERI).
 TOMÀQUET TRANSGÈNIC: MADURA LENTAMENT => TRANSPORT SENSE FER-SE MALBÉ.
 SALMONS TRANSGÈNICS: RESISTEIXEN MILLOR LES BAIXES TEMPERATURES ( PER GEN DE PEIX ÀRTIC => PRODUEIX
SUBSTÀNCIA => IMPEDEIX CRISTALLS DE GEL A SANG).
 CURACIÓ DE PERSONES ( PASSEN A SER TRANSGÈNIQUES ) : S’HA SUBSTITUÏT GEN DEFECTUÓS ( DEL SISTEMA
IMMUNITARI) PER GEN NORMAL.

18. 10.1 L’ENGINYERIA GENÈTICA: VALORACIÓ ÈTICA I
SOCIAL
• DES DE FA SEGLES: ENCREUAMENTS NATURALS ENTRE INDIVIDUS AMB UN CARÀCTER DESTACAT => SELECCIÓ CARÀCTER
=> + RENDIMENT.
• PER ENGINYERIA GENÈTICA ( PEJORATIVAMENT: MANIPULACIÓ GENÈTICA) : OBTENCIÓ DE VARIETATS MOLT + RÀPIDA.
• CAL VALORACIÓ ÈTICA I SOCIAL. => DIGNITAT HUMANS , DRETS INDIVIDUS I EQUILIBRI ECOLÒGIC.
• ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
 CAL LLARGS PERÍODES D’OBSERVACIÓ D’ESPÈCIES TRANSGÈNIQUES ABANS DE LEGALITZAR-LES. PODRIEN => DESASTRES
ECOLÒGICS SI FOSSIN PLAGUES => DESCONTROL, O => EXTINCIÓ D’ESPÈCIES NATURALS.
 CAL ESTIGUIN A DISPOSICIÓ DE TOTS ELS POBLES . NO SOLS ELS RICS , PODRIEN => MIGRACIONS MASSIVES.
 CAL APLICAR-LA EN HUMANS PER CURAR ANOMALIES ( TERÀPIA GÈNICA).
- ES POT UTILITZAR PER TENIR NADONS A LA CARTA?
- TAMBÉ COINCIDÈNCIA DE GENS AVANTATJOSOS EN MOLTS INDIVIDUS => PÈRDUA DIVERSITAT GENÈTICA => MENYS
CAPACITAT D’ADAPTACIÓ EN CANVIS AMBIENTALS.
• CLONACIÓ:
 “OBTENIR NOU INDIVIDU AMB INFORMACIÓ GENÈTICA D’UN ALTRE JA EXISTENT”
 EN ALGUNES PLANTES (GERANI... ) I ANIMALS( ESTRELLA DE MAR...) ES FÀCIL PER REGENERACIÓ ( REPR. ASEXUAL).
 EN VERTEBRATS NO PASSA: SOLS ES POT FER PER CLONACIÓ EX. OVELLA DOLLY, => AGAFANT ÒVUL D’OVELLA, EXTIRPANT
EL NUCLI => SUBSTITUINT-LO PER NUCLI D’UNA CÈL·LULA DE MAMELLA D’ALTRA OVELLA => AQUEST ÒVUL ES VA
INTRODUIR EN ÚTER D’UNA OVELLA => DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI NORMAL => AL FINAL VA NÉIXER DOLLY ( AMB =
INFORMACIÓ GENÈTICA QUE L’OVELLA QUE VA APORTAR EL NUCLI).

19. COM ES FA LA
INTRODUCCIÓ
D’UN GEN EN EL
ADN D’UN
BACTERI:
FIG. 1

20. EXERCICI 1:
• Et proposem que apliquis el que has après fins ara en la interpretació de dues situacions ben curioses:
•
• Situació 1:
• Tothom coneix aquest insectes que anomenen cuques de llum i que es caracteritzen per emetre llum durant les nits d'estiu.
El responsable d’aquesta llum és un enzim , una proteïna anomenada luciferasa que regula la següent reacció :
•
• luciferasa
• luciferina + oxigen ----------------------------------------------------- Oxiluciferina + llum
•
•
• a. Explica que et sembla que passaria si introduïssis el gen per a produir luciferasa en una planta de gira-
sol i la reguessis amb aigua que conté luciferina.
•
• b. Se t’acut alguna altra aplicació d’aquest gen ?

21. CONT. EX. 1
• Situació 2:
•
• Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les olives, les pipes de girasol i les llavors de soja.
Cada oli presenta una composició determinada per la informació genètica de la planta a partir de la qual s’obté.
•
• Hi ha persones que són al·lèrgiques a alguns components específics dels olis. És coneguda l’al·lèrgia a l’àcid oleic, un dels components
de l’oli d’oliva.
•
• L’Anna és una d’aquestes persones i sempre que compra qualsevol aliment mira que entre els components no figuri l’oli d’oliva. No fa
gaire temps l’Anna va comprar unes galetes i que, segons la composició que mostrava la capsa no contenien oli d’oliva. El problema va
venir quan poques hores després de berenar un got de llet amb galetes l’Anna va presentar símptomes d’al·lèrgia i va tenir que anar
d’urgències.
•
• Aquí tens l’etiqueta que hi havia a la capsa de galetes:
•
• Galetes VIDASANA
•
• Ingredients : farina de blat, oli de gira-sol (*), antioxidant ( E.-320), sucre: glucosa i fructosa, llet en pols semidesnatada, gasificant, sal,
aroma
• (*) a partir de gira-sol modificat genèticament
•
• a. A partir de la informació que tens, pots explicar què li ha passat a l’Anna?.
•

22. EX. 2
• Cas 1 referent al Blat de moro BT
•
•
• El blat de moro és una planta molt utilitzada en la indústria alimentària. D’ella s’extreuen molts productes: el més comú és
el mateix gra de la panotxa. Aquesta planta sol ser atacada per les larves d’un insecte que es denomina barrinador (vegeu la
fig.2 següent). Les larves del barrinador s’alimenten del teixit intern de la tija, cosa que produeix uns forats molt importants i
que comporta una gran disminució de la producció de gra de les plantes.
•
• Per tal de solucionar aquest inconvenient, els biòlegs han “inventat” l’anomenat blat de moro Bt; es tracta d’una espècie de
blat de moro en la qual s’introdueix un gen. Aquest gen procedeix d’un bacteri denominat Bacillus thuringiensis (Bt). Aquest
bacteri produeix una proteïna insecticida que destrossa els budells de les larves dels barrinadors.

23. CICLE DEL
BARRINADOR DEL
BLAT DE MORO:
FIG. 2

24. Uns transgènics més resistents a les
plagues i ... més productius ?
Observa la taula següent i llegeix atentament el peu • Varietats convencionals
de la mateixa. Les dades es refereixen a uns assaigs • A1
fets a La Tallada d’Empordà durant la temporada • 2,7
2004-2005 • A2
• 2,2
• A3
• 1,8
• Taula 1. Els nombres de la segona columna representen el
• A4
nombre mitjà de larves de l’insecte barrinador per planta en
diferents varietats de blat de moro convencional (A) i en • 1,4
diferents varietats de blat de moro transgènic (B). • A5
• • 1,1
• a. Calcula la mitjana de larves per planta en el •
• Varietats modificades
conjunt de les varietats convencionals i també
• B1
en el de les modificades
• 0,2
• • B2
• b. Quines conclusions creus que poden • 0
extreure’s d’aquestes dades en relació a com es • B3
veuen afectats el blat de moro convencional i el • 0
modificat per l’insecte barrinador? • B4
• 0,2
•
• B5
• 0,1

25. c. Construeix una gràfica en forma de diagrama de barres a partir de les dades de la taula
següent :
•
•
• A)Productivitat de blat de moro convencional • d. A partir d’aquestes dades podríem
• B)Productivitat de blat de moro genèticament afirmar que és més favorable el conreu
modificat (OGM) de blat de moro modificat que no pas el
• El Palau d’Anglesola blat de moro convencional. Valora el grau
• (El Pla d’Urgell)
de validesa d’aquesta conclusió.
• A)16.000
• B)17.000 •
• La Tallada d’Empordà • e. Tenint en compte les dades anteriors,
• ( El Baix Empordà) formula algunes preguntes que
• A)15.000 convindria investigar per tal d’explicar
• B)16.000
els resultats de la Vall d’en Bas.
• La Vall d’en Bas
• (La Garrotxa)
• A)11.000
• B)10.500
Taula 2. Productivitat mesurada en kg/ha
i 14% d’humitat

26. EX. 3: TRANSGÈNICS I GENS DESCONTROLATS
• En alguns casos s’ha pogut comprovar que els gens que s’han introduït en organismes transgènics poden passar a d’altres
organismes. Això pot comportar un risc. A continuació analitzarem un cas concret: el pas de gens del blat de moro
transgènic al blat de moro no transgènic o convencional.
•
• La legislació de la Unió Europea reconeix el dret que tenen els agricultors de poder escollir entre la producció de cultius
convencionals o bé modificats genèticament (transgènics), sempre que compleixin amb les normes d’etiquetatge
corresponents. Amb aquestes normes es pretén protegir també els consumidors, que tenen el dret de saber allò què
compren. Segons aquesta normativa, un producte que contingui més del 0.9% de transgènics s’ha d’etiquetar com a
transgènic.
•
• S’ha donat el cas d’agricultors que havien sembrat blat de moro convencional i que, en el moment de vendre’l, es van trobar
que, sense saber ben bé com, se’ls havia contaminat de blat de moro transgènic en més d’un 0.9%.
•
• És clar que els científics haurien d’estudiar per quins mecanismes es produeix aquesta contaminació.
•
•
• a. Et proposem que facis de científic i escriguis algunes hipòtesis que expliquin com s’ha
produït aquesta contaminació. Segurament hauràs de consultar abans algunes qüestions
sobre el cicle vital d’aquestes plantes: germinació de llavors, creixement, reproducció,
recol·lecció, adquisició de llavors, ...