Presentació digital sobre les causes i fases de la Guerra Civil Espanyola.

1. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1936 – 1939
DEL SOMNI DE LA LLIBERTAT
AL MALSON DE LA DICTADURA

2. ELS ORIGENS DE LA GUERRA
“Les causes de la guerra i la revolució que han assolat a
Espanya durant trenta dos mesos, són de dos ordres: de
política interior espanyola; de política internacional. Les dues
es recolzen mútuament, de tal forma que, faltant una, l’altra no
hagués estat prou per desencadenar tanta calamitat”
Manuel Azaña, president de la República.
“Causas de la guerra civil Española”
Ed. Crítica, 1986, pàg. 21

3. CAUSES INTERNES
· Resistència a les reformes republicanes per part de les
classes dominants: l’oligarquia agrària i financera, l’exèrcit i
l’altra jerarquia eclesiàstica.
· La propietat de la terra i la reforma agrària.
· Les nacionalitats.
· El paper de l’església Catòlica.
· L’ensenyament.
· La reforma militar.
· La irrupció de les masses a la vida política.

4. CAUSES EXTERNES
· Conjuntura internacional crítica:
L’expansionisme feixista que amenaça la pau internacional.
La política d’apaigavament de les democràcies occidentals
vers el III Reich.
La creixent importància de la URSS
a la política europea.

5. LA SUBLEVACIÓ MILITAR FEIXISTA
Victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936
fa crèixer el temor de les classes dominants a una
radicalització de les reformes
sectors de l’exercit, encapçalats pel general Mola
comencen a conspirar per enderrocar el govern.

6. LA SUBLEVACIÓ MILITAR FEIXISTA
falangistes, carlins, sectors de la CEDA, monàrquics, l’alta
jerarquia eclesiàstica i l’oligarquia agrària i financera donen
suport al colp d’estat
la insurrecció es produeix el 17 de juliol de 1936, l’endemà,
Franco arriba al Marroc per encapçalar les tropes africanes

7. LA SUBLEVACIÓ MILITAR FEIXISTA
· Arran el fracàs del colp d’estat Espanya queda dividida en dos zones:
Bàndol feixista: 1/3 del territori (a destacar les mines de
Huelva), més de la meitat de les forces d’ordre públic, i les
tropes més especialitzades de l’exèrcit
Bàndol republicà: les grans ciutats, indústries i les reserves d’or
del Banc d’Espanya, però carència militars (només un 20% dels
oficials es mantigueren fidels a la Republicà).

9. LES FASES DE LA GUERRA
1. La lluita per Madrid (juliol 1936 – març 1937)
El pas de l’estret fou decisiu per consolidar les posicions a Andalusia i dominar
ràpidament Extremadura. Els insurrectes es llançaren a la presa de Madrid,
mitjançant la confluència de les tropes de Mola pel Nord i de Franco pel Sud,
tanmateix Mola fou aturat a Somosierra i Franco es va desviar pe conquerir
Toledo, prenent l’Alcazar, un èxit propagandístic.
En novembre es va reprendre l’ofensiva sobre la capital, el govern republicà fou
evacuat a València i es va crear una Junta de Defensa de Madrid, comandada
pel general José Miaja. Les milícies populars, les brigades internacionals i
l’armament soviètic fou decisiu pe aquesta victòria republicana.
En aquest període els republicans obtingueren una gran victòria a Guadalajara,
imposant-se als voluntaris italians però no fou ben aprofitada.
El bàndol insurrecte va conquerir Donostia, Irun i Màlaga.
La Generalitat va intentar recuperar les Illes Balears, però malgrat conquerir
Eivissa, Cabrera i Formentera, l’expedició va fracasar en intentar la conquesta de
Mallorca, defensada pels italians. Només Menorca restà fidel a la República.

11. LES FASES DE LA GUERRA
2. El front Nord (abril – novembre 1937)
L’exèrcit franquista va dirigir els seus objectius cap Astúries, Cantàbria i Biscaia
pel seu valor econòmic i la riquesa minera i siderometal·lúrgica. Fou en aquest
front on la Legió Condor alemanya va bombardejar Gernika.
El mes de juny les tropes franquistes conqueriren Bilbao i decretaren la fi de la
autonomia basca. Prèviament a l’ofensiva sobre Bilbao, el general Mola va morir,
deixant a Franco com a màxim cap dels insurrectes.
L’exèrcit republicà va llançar la contraofensiva de Brunete (Madrid) i Belchite
(Aragó) però varen fracassar.
Les tropes franquistes, amb forta presència dels voluntaris italians, prengueren
Santander al mes d’agost, i Astúries al mes d’octubre, controlant d’aquesta manera
tot el litoral Nord d’Espanya.

12. LES FASES DE LA GUERRA
3. El front de l’est (desembre 1937 – abril 1939)
A finals de 1937 el govern republicà només controlava la façana
mediterrània.
Les forces republicanes llançaren en desembre del 37 una ofensiva
sobre Terol conquerint-la, però el setge posterior de les tropes
franquistes va fer que aquests la recuperaren el febrer del 38,
continuant l’ofensiva i conquerint Vinaròs, partint d’aquesta manera la
zona republicana en dos. Només la forta resistència va aturar l’ofensiva
franquista.
La resposta republicana fou creuar l’Ebre per sorpresa, començant així una
de les batalles més terribles de la guerra, pel número de baixes i la duresa
dels combats.
El mes de novembre del 38 els republicans travessaren de nou el riu, però
ara per retirar-se. La derrota era ja només qüestió de temps.

16. LES FASES DE LA GUERRA
3. El front de l’est (desembre 1937 – abril 1939)
A desembre de 1938 Franco va encetar l’ocupació de Catalunya, en poc
més d’un mes les seves tropes arribaren a la frontera francesa.
Milers de persones hagueren d’abandonar el país per la por a les
represàlies.
En març de 1939 es va produir un cop d’Estat dins de la República, el
general Casado amb suport d’anarquistes, socialistes i republicans va
sublevar-se contra el govern de Negrin per intentar signar una rendició
honorable amb Franco. Només els comunistes varen resistir fins el final.
El 28 de març les tropes insurrectes entraven en Madrid.
Finalment, l’1 d’abril de 1939,
Franco va fer públic l’ultim part de guerra.

17. MODELS POLÍTICS ENFRONTATS
BANDOL REPUBLICÀ
· Els mecanismes de control de
l’estat van estat desbordats pel
desencadenament d’una revolució
social. El poder efectiu va passar als
comitès dels partits i els sindicats.
· Molt lentament l’Estat va anar
recuperant el control de la situació.
· Fins el final hi hagué conflictes
polítics i militars interns sobre com
afrontar la situació (especialment
entre anarquistes i comunistes).
BANDOL INSURRECTE
· Dictadura basada en el
comandament militar i polític del
general Francisco Franco.
· Creació d’un estat autoritari inspirat
en el feixisme, sota un règim de
partit únic (FET-JONS) i un marcat
component catòlic i tradicional.
· Derogació de les reformes
polítiques i socials desenvolupades
pels governs republicans.

18. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA REPUBLICANA
ENTRE LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ
GOVERN GIRAL ( juliol – setembre 1936)
Pèrdua de poder del govern en
benefici dels comitès dels
partits i sindicats. Entrega
d’armes al poble, creació de
les milícies antifeixistes.
Revolució social dirigida pels
comitès: col·lectivitzacions i
incautacions.
Repressió vers els dretans i
l’església per part de grups
d’exaltats sense control del
govern.
Participació de la dona a
les milícies i a les activitats
de guerra.
Proliferació de publicacions
intel·lectuals antifeixistes

19. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA REPUBLICANA
ENTRE LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ
GOVERN LARGO CABALLERO
setembre 1936 – maig 1937
Integrat per la majoria de les forces
del bàndol republicà (des de
socialistes fins anarquistes)
Inici de la recuperació del control
del territori
Militarització de les milícies i
creació de l’Exèrcit Popular
Successos de maig del 37 a
Barcelona, amb la derrota dels
anarquistes i el POUM

20. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA REPUBLICANA
ENTRE LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ
GOVERN NEGRIN
maig 1937 – març 1939
Centralització política i augment
del poder del Partit Comunista
Concentració de l’esforç militar
i creació del ministeri de
Guerra
Discrepàncies entre els partidaris de la
negociació amb Franco i els de la
resistència fins el final. 13 punts de
Negrin.

21. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA REPUBLICANA
ENTRE LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ
Els 13 punts del president Juan Negrín
1. La independència d’Espanya.
2. Alliberar-la dels militars estrangers.
3. República democràtica amb un govern de plena autoritat.
4. Plebiscit per determinar l’estructura jurídica i social de la República.
5. Llibertats regionals sense minva de l’unitat espanyola.
6. Consciència ciutadana garantida per l’Estat.
7. Garantia de la propietat legítima i protecció a l’element productor.
8. Democràcia camperola i liquidació de la propietat semi-feudal.
9. Legislació social que garanteixi els drets dels treballadors.
10.Millorament cultural, físic i moral de la raça.
11.Exèrcit al servei de la nació, lliure de les ingerències de partits i tendències.
12.Renuncia a la guerra com instrument de política nacional.
13.Ampla amnistia pels espanyols que vulguin reconstruir i engrandir el país.

22. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA REPUBLICANA
ENTRE LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ
FI DE LA GUERRA
Azaña dimiteix com a president de la
República en febrer del 39, el
substitueix Diego Martínez Barrio.
Colp del General Casado contra el
govern de Negrin, intents de
negociació amb Franco. Només
Negrín i els comunistes n’eren
partidaris de resistir fins al final.
El final de la guerra va comportar l’exili de
centenars de milers de persones.

23. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA FRANQUISTA
CAP A L’ESTAT AUTORITARI
UNITAT POLÍTICA I
MILITAR DE FRANCO
Inici de la guerra poder del sublevats
concentrat en la Junta de Defensa Nacional
1 d’octubre de 1936, Franco és
nomenat “Generalísimo” i cap d’estat.
Estarà assistit per la “Junta Técnica del
Estado”
Decret d’unificació abril del 37. Creació del
partit únic FET-JONS
Gener 1938, formació del primer govern amb la
participació de tots els sectors polítics implicats en
la insurrecció.

24. Thanks to the
Thousands of souls who follow
Our movement in defence of civilization
And thanks to all those
Who hear this where to spread they all over the world
Country, religion, family this is our faith and dream
Viva España!

25. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA FRANQUISTA
CAP A L’ESTAT AUTORITARI
BASES SOCIALS I
POLÍTIQUES
Oligarquia terratinent i burgesia financera
Sectors de la classe mitja urbana i petits
propietaris agrícoles de formació catòlica i
tradicional
Recolzament de l’església catòlica als
insurrectes que defineix la guerra com a Croada
a la “Carta Colectiva del Episcopado Español”
Recolzament dels intel·lectuals feixistes a
publicacions com “Jerarquía” o “Vértice”
Participació de les dones en feines assistencials
mitjançant la “Sección Femenina” i l’ “Auxilio Social”

26. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA FRANQUISTA
CAP A L’ESTAT AUTORITARI
REPRESSIÓ I
CONTRAREVOLUCIÓ
Repressió vers els militants dels partits
i sindicats del Front Popular, militars
republicans i membres de la maçoneria
Contrarevolució social basada en els
principis de propietat, ordre i religió.
Promulgació del “Fuero del trabajo” per
regular les relacions laborals segons el
model feixista.
Derogació de les reformes de la II
República (reforma agrària, divorci,
ensenyament laic, matrimoni civil…)
Control de l’ensenyament segons els
postulats nacional-catòlics.

27. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
SOCIALS
Les víctimes de la
guerra, els ferits, la
repressió arribaren
al milió.
Difícil convivència
entre vençuts i
vençuts. El règim
sempre va establir
aquesta distinció.
Anulació de les
conquestes socials i
polítiques de la
República.
ECONÒMIQUES
Destrucció
d’infraestructures, obres
públiques, poblacions i
carreteres.
Ramaderia i agricultura
greument afectades.
Pèrdua de mà d’obra.
Endeutament: l’Espanya
Republicana amb
l’URSS (or de Moscu);
l’estat franquista amb
Itàlia i Alemanya.
POLÍTIQUES
Implantació
d’una dictadura
de caire feixista,
recolzada per
les potències de
l’Eix, la qual
cosa provocarà
l’aïllament
internacional
després de la II
Guerra Mundial.
CULTURALS
Mort de figures
destacades de
la literatura:
Lorca (a mans
dels feixistes),
Maeztu (pels
republicans)
Carcel i/o exili
per molt altres:
Miguel
Hernandez,
Antonio
Machado,
Buñuel,
Sanchez
Albornoz…