Presentació a la II Jornada de patrimoni cultural “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (Auditori de la Pedrera, Barcelona, 7 de novembre de 2017), organitzat per l'Agència del Patrimoni Cultural. Presentación en la II Jornada de patrimoni cultural “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (La Pedrera, Barcelona, 7 de noviembre de 2017), organizada por la Agencia del Patrimonio Cultural. Presentation at the Simposium “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (La Pedrera, Barcelona, 7 November 2017), organized by the Cultural Heritage Agency of the Government of Catalonia.

1. Paisatge i patrimoni
L’experiència de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
Pere Sala i Martí. Barcelona, 7 de novembre de 2017
Foto: Jordi Bas

2. CONTEXT NORMATIU
Impulsat pel Consell d’Europa
l’any 2000.
Aprovat i ratificat per 38 països.
Llei aprovada pel Parlament de
Catalunya l’any 2005.
Reglament aprovat l’any 2006

3. A diferència d’altres convenis anteriors, centrats exclusivament en la protecció
del patrimoni cultural -material i immaterial- o en la conservació de la natura, el
CEP fusiona per primera vegada els conceptes de patrimoni cultural i natural en
una visió integral del paisatge
CONTEXT NORMATIU: CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE

4. El CEP considera el paisatge un element fonamental per al benestar individual i
col·lectiu.
Posa el focus en els paisatges de la vida quotidiana, els paisatges ordinaris, els que
diàriament vivim anant de casa a la feina i de la feina a casa.
Els paisatges quotidians també tenen elements patrimonials interessants.

5. Agricultura
Transport
Planejament
Energia
Turisme
P a i s a t g e
2
(
ACCIONS DE
CADA GOVERN
ELCONTEXTO DEAPOYO
ACCIONS ATRIBUIBLES A TOTES LES ADMINISTRACIONS I
PER A TOTS ELS PAISATGES
ACCIONS
DE
COOPERACIÓ
ENTRE ELS
GOVERNS
1. Reconèixer
el paisatge en la
legislació
2. Integrar el
paisatge en tota
l acció del govern
12. Cooperar
a Europa3. Identificar
paisatges
4. Avaluar
paisatges
5. Establir
objectius de
qualitat
paisatgística
6. Protegir
paisatges
7. Gestionar
paisatges
8. Ordenar
paisatges
9. Seguir
l evolució dels
canvis
10. Promocionar la
educación y la
formación
EL CONTEXT DE SUPORT
10. Promocionar
l’educació i la formació
11. Augmentar la
conciència i el
reconeixement del
paisatge
CONTEXT NORMATIU: CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE

6. Foto: Jordi Bas
El paisatge aporta avui al
món del patrimoni una visió
global i integradora:
- No separa la dimensió
natural de la cultural
- Permet entendre un
element patrimonial –estigui
o no catalogat- no com un
artefacte aïllat, sinó com a
peces d’un conjunt, és a dir,
d’un paisatge que els dóna
sentit i raó de ser.
ALGUNES CONSTATACIONS INICIALS

7. Avancem cap a uns conceptes de patrimoni
i de paisatge més democràtics, participats i
plurals, amb responsabilitats compartides,
en el que els actors ja no són només els
tècnics en la matèria sinó la pròpia
societat que, per motius ben diversos d’un
cas a un altre, decideix en un moment
determinat atorgar el valor de patrimoni a
un determinat artefacte (sigui natural o
cultural), a un determinat paisatge.
ALGUNES CONSTATACIONS INICIALS

8. Foto: Observatori de Projectes i Debats Territorials de Catalunya
Aquesta dimensió patrimonial del paisatge proporciona informació molt
rellevant per a la seva futura planificació i gestió, per al seu desenvolupament
econòmic local i també com a potent via de sensibilització ciutadana.
ALGUNES CONSTATACIONS INICIALS

9. “Els catàlegs de paisatge són els documents de caràcter descriptiu i prospectiu
que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, identifiquen llurs
valors i llur estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de
complir”.
Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge
CATÀLEGS DE PAISATGE

10. Set catàlegs de paisatge que
coincideixen amb els set plans
territorials parcials
CATÀLEGS DE PAISATGE

11. CATÀLEGS DE PAISATGE

12. CATÀLEGS DE PAISATGE
VALORS DEL PAISATGE

13. CATÀLEGS DE PAISATGE
VALORS DEL PAISATGE

14. Vegetació de ribera
Connectivitat
Valors ecològics
Arbres monumentals i vegetació singular
Biodiversitat dels mosaics agroforestals

15. Valors estètics
Estructures i patrons agrícoles
Conreus singulars
Singularitats del paisatge litoral
Contrastos cromàtics
Arquitectura ruralEspais d’aigua

16. Valors històrics
Escenaris d’episodis històrics
Patrimoni associat al litoral Patrimoni romànic
Infraestructures vinculades a l’aigua Traces d’arrel històrica
Elements construïts que marquen l’estructura del paisatge

17. Valors d’ús social
Espais d’oci i de producció dedicada al consum propi
Recorreguts i itineraris per interpretar el paisatge
Punts d’observació i gaudi del paisatge
Espais singulars molt freqüentats

18. Valors simbòlics i identitaris
Llegendes, contes i tradicions
Elements geomorfològics singulars Fons escènics emblemàtics
Espais que inspiren artistes Camins amb càrrega simbòlica
Fites visibles des de tot arreu

19. Valors productius
Gran diversitat de conreus de secà i de regadiu (conreus arboris i herbacis de secà i regadiu, horta. etc.)
Explotacions silvícoles i altres aprofitaments del bosc Distintius de qualitat
agroalimentària
Explotació de la superfície innivada

20. CATÀLEGS DE PAISATGE
VALORS DEL PAISATGE

21. CATÀLEGS DE PAISATGE
CARÀCTER DEL PAISATGE

22. CATÀLEGS DE PAISATGE
MAPA DELS PAISATGES DECATALUNYA
134 paisatges.
Evidencia la gran diversitat i
riquesa de paisatges de
Catalunya.
No són només àmbits de
comprensió i descripció del
caràcter d’un determinat
paisatge, sinó peces
territorials bàsiques on
aplicar polítiques concretes
(culturals, territorials,
turístiques, o d’altres tipus).

23. CATÀLEGS DE PAISATGE
MAPA DELS PAISATGES DECATALUNYA
Les polítiques innovadores
serien aquelles que no es
basessin tant en la
diferenciació extrema i clara
entre uns paisatges vistos
com a excel·lents i uns que no
ho són tant, sinó les que
atenguessin tots els
paisatges.
Es pot apostar per
determinats paisatges amb
un interès patrimonial, però
sense oblidar la resta de
paisatges del país, que,
sense necessitat de tenir una
etiqueta diferenciada, també
poden -o haurien- de ser
objecte de gestió.

24. PAHISCAT. Paisatge històric de Catalunya

25. Projecte pilot sobre l’evolució
històrica dels paisatges a
Catalunya a partir de la informació
dels catàlegs de paisatge.
Projecte elaborat juntament amb
experts de la UdL.
Enorme potencial que té la
dimensió històrica del paisatge per
proveir d’informació rellevant a la
gestió i ordenació futura del
territori.
L’objectiu de PaHisCat no és només
el d’entendre millor el passat, sinó
utilitzar aquest coneixement com
una eina de planificació i de
sensibilització.
PAHISCAT. PAISATGE HISTÒRIC DE CATALUNYA

26. PAHISCAT. PAISATGE HISTÒRIC DE CATALUNYA

27. No es tracta només d’identificar,
estudiar, datar, cartografiar i difondre
les traces del passat visibles en els
paisatges de Catalunya, sinó, sobretot,
donar pautes pel planejament territorial
i sectorial, en concret el cultural-
patrimonial

30. Mapa del paisatge transfronterer de la Cerdanya
[Pla de paisatge transfronterer de La Cerdanya]

31. MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA
Base del Pla de paisatge transfronterer de LaCerdanya

32. Impulsat per diversos agents del territori:
• Parc natural regional dels Pirineus Catalans
• Observatori del Paisatge de Catalunya
• Consell Comarcal de la Cerdanya
•Ajuntament de Llívia
• Comunitat de Comuns Pirineus –Cerdanya
Compta a més amb el suport de:
• Casa de la Generalitat a Perpinyà
• Departament deTerritori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
• Diputació de Girona
• DREAL Llenguadoc-Rosselló-Midi-Pyrénées
• Departament dels Pirineus Orientals
I la implicació dels agents econòmics i de les entitats del territori.
MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA
Context institucional

33. MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA
Participació

34. MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA

35. [Estructures agrícoles de bocage]
[Canals] [Entrada desordenada]
[Trams de carretera panoràmica]
[Entrada arbrada amb murs de pedra seca]
[Mas cerdà]
MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA
Aspectes rellevants per a la gestió del paisatge

37. Voluntat més projectual:
- Fons escènics que hem de preservar i no ocultar.
- Separador del continu urbà a potenciar.
- Estructures agrícoles que condicionen el planejament.
-Àrees més degradades que convé millorar.
- Miradors a potenciar.
- ...

38. Mantenir la closa cerdana com un element
estructurant i productiu del paisatge de la plana.
[Closa cerdana]
Revaloritzar i rehabilitar, on sigui necessari, les
construccions rurals de masos cerdans i molins del
pla, així com les bordes i cabanyes de pastors de les
zones elevades.
[Mas cerdà]

39. [Entrada arbrada i amb murs de pedra en sec]
[Entrada desordenada]
Millorar la qualitat dels accessos als nuclis urbans i rurals evitant-
hi elements discordants, i mantenint i recuperant el caràcter de les
entrades arbrades i amb murs de pedra en sec.

40. WIKIPEDRA
El portal de la pedra en sec

41. Creix el valor de les
societats col·laboratives i
de la gestió col·lectiva del
paisatge, que es val de la
proximitat, la solidaritat,
l’experiència quotidiana, i
el contacte directe amb el
territori.
Base de dades col·laboratiu
sobre construccions de
pedra seca a Catalunya.
WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA
Basat en l’intercanvi de
coneixements, en la confiança,
la reciprocitat i la cooperació
entre persones que tenen un
interès en comú: els paisatges
de la pedra seca.

42. WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA

43. Base de dades
col·laborativa sobre
construccions de pedra
seca.
Inventari de més de 16,000
barraques.
Mitjana: 5 barraques/dia
Prop de 300 voluntaris
Validació: Associació Drac
Verd de Sitges
WIKIPEDRA
EL PORTAL DE LA PEDRA SECAA CATALUNYA

45. WIKIPEDRA
EL PORTAL DE LA PEDRA SECAA CATALUNYA

46. Barraques
WIKIPEDRA
EL PORTAL DE LA PEDRA SECAA CATALUNYA

47. Construccions relacionades amb l’aigua
WIKIPEDRA
EL PORTAL DE LA PEDRA SECAA CATALUNYA

48. Forns
WIKIPEDRA
EL PORTAL DE LA PEDRA SECAA CATALUNYA

49. Murs i conjunts de murs
WIKIPEDRA
EL PORTAL DE LA PEDRA SECAA CATALUNYA

50. Altres construccions
WIKIPEDRA
EL PORTAL DE LA PEDRA SECAA CATALUNYA

51. WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA
NovaApp i noves tipologies de construccions

52. WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA
NovaApp i noves tipologies de construccions

53. Incorporació en el SIG intern del Departament de Cultura, consultat per a
informar d’actuacions urbanístiques i culturals.

54. Incoporació en el SIGPAC i utilitzat pel Departament d’Agricultura per a
atorgar subvencions

55. Incorporació en els Mapes de Patrimoni de la Diputació de Barcelona

56. Utilització en cartografia turística i de senderisme

57. WIKIPEDRA
EL PORTAL DE LA PEDRA SECAA CATALUNYA

58. WIKIPEDRA
EL PORTAL DE LA PEDRA SECAA CATALUNYA

59. www.mnactec.cat/museualcarrer
COL·LABORACIÓAMB “MUSEUAL CARRER”
MUSEU NACIONAL DE LA CIÈNCIA I DE LATÈCNICA DECATALUNYA

60. Difonen la diversitat
de paisatges.
Recullen, ordenen i
posen a l abast
informació existent a
la xarxa sobre una
determinada temàtica
paisatgística
DOSSIERS DIGITALS

61. www.catpaisatge.net/dossiers/pedra-seca

62. www.catpaisatge.net/dossiers/jardins

63. www.catpaisatge.net/dossiers/psonors

64. www.catpaisatge.net/dossiers/arbres

65. www.catpaisatge.net/dossiers/pindustrials

66. CIUTAT,TERRITORI, PAISATGE
MATERIALS EDUCATIUS

67. SEMINARIS I JORNADES
Paisatge i patrimoni industrial com a
actors del desenvolupament econòmic
Igualada, 2014
Paisatge, patrimoni i aigua. La
memòria del territori
Manlleu, 2014

68. SEMINARIS I JORNADES
Paisatges ordinaris, patrimoni i
societat civil. La memòria del territori
Terrassa, 2016
Les construccions de pedra seca, un
valor afegit per al territori
Any 2016

69. Disponible a www.catpaisatge.net
PUBLICACIONS

70. PUBLICACIONS
Disponible a www.catpaisatge.net

71. www.catpaisatge.net
twitter.com/catpaisatge
facebook.com/catpaisatge
OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA
Foto: Jordi Bas