PdT 42 març 2011

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
42 Any 5
15 de març de 2011
Publicació independent d’informació i opinió

Necessitem l’hospital
L’ampliació de l’hospital de Viladecans és imprescindible per assegurar la qualitat de vida
a què tenim dret, no només els habitants de la nostra ciutat, sinó també els de les altres
poblacions que se’n serveixen, és a dir, Gavà, Castelldefels, Sant Climent i Begues. És una
necessitat des de ja fa molts anys, i que cada cop és més urgent. No podem continuar amb
aquesta situació de col·lapse, d’amuntegament, de llistes d’espera inacabables, les més
llargues de Catalunya.
De fet, el projecte d’ampliació de l’hospital, que inclou entre altres coses ampliar el nombre
de llits almenys fins al triple dels actuals, està ja en la fase final d’elaboració, i els compro-
misos de la Generalitat amb aquesta obra tan bàsica eren ja ferms. Però ara han començat a
córrer rumors que això s’atura. I si s’aturés seria un desastre.
L’ampliació no pot estar en discussió. Simplement perquè tenir un hospital en condicions
i que s’adigui a la població que ha d’atendre és una necessitat prioritària. I amb aquesta
necessitat, no s’hi val a jugar.
Al darrer Ple Municipal, del passat 24 de febrer, tots els grups polítics, unànimament, van
aprovar una moció reclamant que la Generalitat de Catalunya mantingui els compromisos
adquirits i dugui a terme les actuacion previstes per a la realització de les obres de l’hospital
amb caràcter prioritari i amb el termini més breu possible. Nosaltres, des d’aquestes pàgi-
nes, ens adherim a la moció, i donem des d’ara suport, també, a qualsevol altra actuació que
calgués dur a terme per aconseguir-ho.

Sumari
Equip de redacció
2 Propostes davant la crisi: CiU, Carles Lozano; ICV-EUiA,
Anna Besora
José Luis Atienza; ERC, Bàrbara Lligadas
M. Carmen Castellano
4 Recordo... Josep Ginjaume Maria Comas

5 Tres grafits a Viladecans. Eio Ramon Josep Ginjaume
Josep Lligadas
6 Jordi Bordas, una dolça victòria. José Luis Atienza Miguel de la Rubia
7 Cal Menut, Cal Ginestar, Cal Simon. Josep Lligadas Mercè Solé

8 28-N, ja han passat els cent dies. Miguel de la Rubia
La distribució d’aquest butlletí es fa
9 Em presento. Carles Lozano per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
10 Un nou partit a Viladecans: Cambio, Avance y Progre- comuniqueu. I si voleu que li envi-
so. Marc Ambite em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
11 Replantando Sant Ramon. Carlos de la Rubia
Si voleu enviar articles per publicar,
12 5 minuts 24 segons. Jordi Mazon tingueu en compte que han d’anar
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
13 Cinc anys de Pla de Llevant a Oliveretes. Ricard Caba o les 600 paraules. Els hauríem de
14 La mirada aguda: Flamenc rosat. Eio Ramon
tenir abans del dia 8 de cada mes.

15 Històries viladecanenques: Pepita Secall Lluís – Servei So- El nostre correu electrònic:
cial – Esbart Dansaire… (1) Andreu Comellas puntviladecans@telefonica.net
El nostre bloc:
17 Conèixer Viladecans: Dues dones de Viladecans: Na Goda- http://puntviladecans.blogspot.com
ia i Democràcia Berga. Josep Lligadas Segueix-nos al Facebook

Municipals 2011: Propostes davant la crisi
Davant les properes eleccions municipals, a la redacció de Viladecans Punt de Trobada hem demanat a les cinc
formacions polítiques amb representació a l’Ajuntament de Viladecans que ens responguessin breument a tres pre-
guntes. Aquí teniu les respostes que hem rebut a la primera. En els números d’abril i maig publicarem les respostes
a les altres dues preguntes.

1. Quines propostes fa el teu partit per
fer front a la crisi a Viladecans?

Llobregat, cal adoptar mesures • En l’Ajuntament, introduir més
des de diferents perspectives: competència en la contractació
• Als que busquen feina, millorar pública, per garantir que els
els mecanismes perquè con- contractes són per a les empre-
tactin amb les ofertes de llocs ses més eficients.
de treball (tant a nivell local • Utilitzar impostos i desgrava-
com Servei Català d’Ocupació cions com a motor per atreure
i INEM), i per millorar la seva sectors amb valor afegit; i refor-
formació, fins i tot en casos mar totalment la Taxa de Reco-
en què cal plantejar un canvi llida de Residus, per afavorir a
Viladecans ha perdut moltes d’activitat professional (espe- qui fa recollida selectiva.
oportunitats en els darrers anys; cialment, passar de la construc- En definitiva, generar un clima
les proves són un Parc de Nego- ció a sectors amb millor projec- de confiança, que permeti als em-
cis mig buit (amb l’Ajuntament ció) prenadors confiar que les admi-
pagant-ne el manteniment) o un • Als estudiants, augmentar i di- nistracions no posaran obstacles,
Parc Aeroespacial que no despe- versificar l’oferta de Formació a més d’establir mesures a nivell
ga. Davant d’una situació que ha Professional, en particular, re- estatal perquè el crèdit bancari
portat 602.611 catalans a no tenir cuperar els estudis de mecàni- torni a arribar a les empreses.
feina, i a Viladecans a tenir la ca, que el 2012 no s’oferiran en
taxa d’atur més alta del Delta del la nostra zona. Carles Lozano

La crisi estarà present en gran La lluita contra la crisi ha de
part o en la totalitat dels propers servir per aprendre a gestionar
quatre anys. Cal lluitar en tots els recursos amb més austeritat,
els fronts, però sense deixar de amb criteris d’eficiència social,
mirar la nostra gent: la gent que també des de la gestió munici-
viu a Viladecans. Ara hi ha més pal. Exigeix tenir ambicions més
gent que ho passa malament. Cal domèstiques que en el passat,
reforçar els seus recolzaments, més arran de terra, netejar mi-
els serveis comunitaris, alhora llor, il·luminar més amb menys,
que promoure el voluntariat i la escoltar més, explicar més, amb
participació per millorar la co- voluntat de fer pedagogia ciuta-
hesió social. dana. Exigeix aprendre a estimu-
Hi ha molta gent que busca fei- lar i aprofitar el talent personal
na i no en troba. Cal reforçar la i col·lectiu de la gent de Vilade-
formació i promoure l’ocupació, cans. Exigeix canviar el xip.
estimulant sectors de futur com José Luis Atienza
les energies renovables.

Viladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 2

Des del Punt de Trobada sempre trials que no poden pagar els
volen posar a proba la nostra costos fixos tot i tenir un nego-
capacitat de síntesi. És difícil ci solvent...
donar molts detalls en tan poc Com es materialitza això, de-
espai, però des d’Esquerra hi veu preguntar-vos? Alguns
ha una cosa que tenim clara, exemples: incrementar el su-
per lluitar contra la crisi cal port a la nova emprenedoria
buscar solucions, no titulars a potenciant els vivers d’empre-
la premsa. És a dir, és inútil fer ses locals a preus raonables,
grans infraestructures o projec- establir línies d’ajudes a co-
tes faraònics que et fan sortir a merços que implementin nous
la foto, si després resten buits serveis, facilitar l’ajornament i
de contingut. el fraccionament del pagament
Nosaltres tenim clar que l’eco- d’impostos, destinar espai al
nomia d’aquest país està ba- mercat municipal perquè la
sada en la petita i mitjana pagesia viladecanenca hi pu-
empresa, i Viladecans no és gui vendre directament els
cap excepció. Donant suport i seus productes... i una llarga
sortida a aquestes empreses és llista que ja no tinc més espai
com aconseguirem que la nos- per detallar.
tra ciutat surti d’on és ara: taxa Nosaltres imaginem un Vila-
d’atur d’un 16’5%, empreses decans millor. Et sumes per
que es deslocalitzen, comer- fer-lo realitat?
ços que tanquen, pagesia que
pateix robatoris, tallers indus- Bàrbara Lligadas


Recordo...

R
ecordo els anys en
què Barcelona va
ser capital del grafit.
Parlo de principis dels
anys 2000 quan artistes urbans
de diversos països feien escala
a la capital per deixar la seva
empremta als carrers de la ciutat,
tal com passa ara amb Berlín.
Ho recordo amb certa nostàlgia,
deambular pel Raval i descobrir
com la grisor de parets en desús
o mal girbades es substituïa per
creacions acolorides, autèntiques
peces de museu de vida efímera
exposades al carrer. Òbviament
no em refereixo a les tristament
famoses signatures que embruten de lliure expressió, d’eclosió de la grafiters en formació. No és estrany
murs, vidres, mobiliari urbà o Barcelona més oberta i atractiva, trobar-n’hi sovint amb els esprais a
persianes de negocis sense cap capaç d’acceptar i posar en valor les mans. És una dinàmica que es
mena de gust. Vull dir els grafits la feina de creadors alternatius, reprodueix a la resta de municipis del
en tota regla, els precursors o voluntàriament fora del sistema més Baix Llobregat Sud, on l’anomenat
coetanis de l’enigmàtic Banksy, institucionalitzat. L’últim episodi “street art” té nombrosos seguidors.
el grafiter anònim més buscat del el coneixíem fa poques setmanes, Són dues cares de la mateixa
món i que causa furor arreu. quan l’Ajuntament va advertir que moneda: per un costat podem
Recordo bé la llarga paret que hi multaria els negocis que enganxés trobar autèntiques peces de museu
havia just davant del Centre de in fraganti pintant grafits a les seves i propostes trencadores que
Cultura Contemporània de Barcelona, persianes, una fórmula que s’ha estès enriqueixen el paisatge urbà. Per
al carrer Montalegre, quan encara últimament per donar un encant l’altre, els nostres carrers estan
no s’havia aixecat la Facultat de afegit als establiments. arrebossats de pintades i guixades
Geografia i Història de la Universitat A Viladecans la cosa també té la seva sense solta ni volta que embruten
de Barcelona i en el seu lloc només hi lectura interna. Els millors grafits els l’entorn i contribueixen a fer més
havia un ampli solar. A pocs metres del podem veure, tal com passa amb altres mediocre el nostre medi, de per si ja
MACBA, els amos de l’esprai gaudien espais “alliberats”, al casal okupa prou desendreçat i pel qual passegem
d’una àmplia superfície on expressar- Els Timbres ubicat a la carretera de o transitem cada dia.
se i a fe de Déu que la sabien aprofitar Barcelona, molt a prop de la Plaça Al meu entendre, s’hauria de ser
i la feien servir. També aprofitaven de la Vila. És sorprenent la capacitat inflexible amb les guixades que
altres racons del mateix barri i del artística amb què s’han decorat les empastifen les parets, aplicant les
Poble Nou. Allà, la construcció del parets exteriors. Si no vaig errat, és ordenances de civisme i multant
22@ i l’enderrocament de gran part obra d’un mateix autor que, talment els seus autors amb treballs per a
de les antigues naus industrials van com els pintors de murals d’esglésies la col·lectivitat, per exemple amb
convertir l’espai en un privilegiat romàniques a l’Edat Mitjana, es dedica la neteja de murs i persianes. Però,
camp d’assaig, ple de contrasts i a recórrer diferents centres socials alhora, caldria ser prou flexible
imatges impactants. okupats de l’àrea metropolitana i els i negociar amb els grafiters per
Eren temps de tolerància, una tònica il·lustra amb el mateix estil, molt establir unes zones pactades on
que va durar fins l’entrada en vigor de realista i ben aconseguit. puguin expressar-se i compartir les
l’actual ordenança de civisme, fruit En paral·lel, els murs laterals que seves virtuts creatives. Un equilibri
d’una intensa campanya mediàtica voregen l’autovia, les vies del tren que treu a escena, un cop més, la
focalitzada en els problemes de i la riera són un museu d’art urbà difícil dialèctica entre el bé comú i la
brutícia a Ciutat Vella. Es va posar contemporani a l’aire lliure i, també, contracultura.
punt i final així a una època breu, un camp de pràctiques per als
Josep Ginjaume


Tres grafits
a
Viladecans

Detall d’una de les parets
exteriors dels Timbres

Un mur de la riera

Un mussol a la riera

Fotos: Eio Ramon


Jordi Bordas, una dolça victòria

J ordi Bordas Santacreu, un
noi de Viladecans, de 34
anys, ha guanyat, junt amb
el seu equip, aquest mes de
gener a Lió la medalla d’or de la
copa del món de pastisseria. Hi
va anar formant equip amb Josep
Maria Rodríguez i Julien Álvarez
representant Espanya, que no ha-
via aconseguit mai cap medalla
en els vint anys de competició.
Jordi Bordas té al barri de Sales,
conjuntament amb el seu germà
Enric, el Forn Santacreu.
Ha estat un moment triomfal a
Lió però després de sis mesos de
treballar en equip, robant hores a
la son, amb l’ajuda d’amics, tirant
amb l’esponsorització d’alguna
empresa i la total indiferència de
les administracions. No ha estat
un triomf personal sinó el triomf de la nit per posar al forn el pa, donar de tant en tant un dolç ho-
d’un equip de tres joves, però les magdalenes, les coques i els menatge. Com que ens van ense-
això dels equips mai no ha inte- croissants. nyar que gairebé tots els plaers
ressat els mitjans de comunicació Ser flequer, exercir de flequer són pecat, el pastís no podia ser
si no omplen estadis. La televi- amb horari de flequer, estableix una excepció. És l’enemic declarat
sió i la premsa volien el titular dures limitacions a la vida social. de les dietes i del colesterol. Jordi
de millor pastisser del món i tres És un dels oficis after hours: quan Bordas sempre ha fet una interpre-
pastissers semblaven massa gent, gairebé tothom dorm, tu treba- tació moderna de la pastisseria,
una multitud. Com el tripartit. lles, i quan gairebé tothom està amb menys greix i menys sucre
En el cas del Jordi es demostra despert el badall et recorda que per alleujar-nos del sentiment de
que res no està escrit, que des t’arriba l’hora de dormir. Fer pa culpa i fer que el pecat sigui més
d’un forn de barri es pot ser cam- requereix unes proporcions deter- venial que mortal.
pió del món de pastisseria, i que minades i unes rutines amb poc El Jordi va intentar eixamplar
això no és fàcil, però tampoc no espai per a la varietat i la sorpresa. l’univers del sabor dels pastissos
és impossible. Aquesta copa és Els pastissos són, en canvi, barreja amb més èxit de crítica que de
un homenatge a la cultura de la de sabors, de textures i de colors. públic. Els pastissos són menjars
il·lusió i a la cultura de l’esforç Tot i així la pastisseria és una ci- de diumenge, però els diumenges
que quan s’ajunten poden ser ència exacta, no hi ha lloc per a desapareixien els braços de gita-
imparables. Fins i tot a Vilade- la imprecisió aproximada de la no i les subtils combinacions que
cans. I avui, quan l’èxit sembla cuina del pam amunt, pam avall, proposava el Jordi sovint mandre-
ser propietat del guany fàcil, de un grapat per aquí, un polsim per javen al mostrador. I com que la
la comptabilitat creativa de les allà i que bulli l’olla una estoneta. pastisseria és negoci més que art
escoles de negocis i les consul- A la pastisseria, i a la fleca, tot es va decidir fer els pastissos només
tories, aquesta copa del món ve mesura amb precisió científica de per encàrrec. Potser aquest premi
pels camins avui poc freqüentats grams, graus, minuts i segons. farà pujar les vendes, o no, però
de l’ofici i de la tradició familiar. En un pam quadrat de pastís hi tastar els millors pastissos del
L’obrador de la planta baixa de pot estar amagat un bon grapat de món avui passa per anar a Vilade-
la casa familiar va ser el seu pati sensacions que es van descobrint cans. Al barri de Sales.
de joc i on va adonar-se que no si anem sense pressa. Amb ells la José Luis Atienza
l’espantava llevar-se a les tantes vista, l’olfacte i el gust es poden


Cal Menut, Cal Ginestar, Cal Simon

E
n el número anterior del
Punt de Trobada Joan Ba-
rat reivindicava el nom
de Cal Barratet com a
nom propi de la masia de la seva
família, inadequadament substi-
tuït pel nom oficial de “Can Ba-
ratet”. Jo, ara, voldria explicar el
treball que hem fet el Grup Tres
Torres a propòsit de les masies
anomenades oficialment “Can
Sala – Can Menut”, Can Tor-
rents”, “Can Ginestar” i “Can Si-
món”, i que mostra que, excepte
en el cas de Can Torrents, aquests
noms oficials són també incorrec- Can Torrents, Cal Ginestar, i Cal ningú). Per una altra, es busca en
tes, i que cal recuperar els noms Simon o Can Simon. En canvi, si la història com es deien abans les
autèntics i vius d’aquestes masi- mirem els noms oficials, veiem masies, i es canvia el nom viu pel
es, que són els de Cal Menut, Cal que l’únic nom correcte és el de nom històric (i així, en comptes
Ginestar i Cal Simon. Can Torrents, mentre que en els de Cal Menut, es posa “Can Sala
El que vam fer el Grup va ser altres tres casos el nom oficial no – Can Menut”, o en comptes de
buscar 30 persones de més de es correspon amb el nom viu i Cal Barratet es posa “Can Bara-
60 anys, nascudes a Viladecans que la gent coneix. tet”, perquè històricament diuen
o que hi havien vingut de molt Això, sens dubte, és un error que ve de Barat). I per una altra,
petites, i descriure’ls les quatre notable, i s’hauria de rectificar si un nom sembla que és d’ori-
masies abans esmentades. No els com més aviat millor. Els criteris gen castellà, es tradueix (i així, en
donàvem cap pista del nom de la que l’Institut d’Estudis Catalans comptes de Cal Simon, es posa
masia, sinó que només els la des- (la nostra acadèmia de la llengua) “Can Simó”).
crivíem, i després els preguntà- i la Generalitat de Catalunya Aquesta manera de fer, com he
vem com l’anomenàven ells. Per donen a l’hora de fixar els noms dit, és un error, i destrueix el
exemple, preguntàvem: “Com dels llocs són molt clars. I són nostre patrimoni, el que ens han
es diu la masia que es veu anant bàscament dos: el primer, que el transmès els nostres pares i els
per la carretera de Sant Climent, que compta és el nom viu que la nostres avis. Per això tant l’Insti-
al peu de Sant Ramon, i que era gent coneix, i segons la manera tut d’Estudis Catalans com la Ge-
famosa pels seus cirerers?”. I així com ara el pronuncia, ja que els neralitat de Catalunya volen que
també amb les altres. noms serveixen per identificar els es mantinguin les formes vives i
Les respostes van ser contundents: llocs, i poc servirà un nom si no és actuals dels noms, perquè l’im-
de la primera masia, totes 30 el que la gent utilitza; i el segon, portant és la llengua viva que ens
persones en van dir Cal Menut; que els noms s’han d’escriure ha arribat fins a nosaltres. Saber
de la segona, 22 en van dir Can segons les normes ortogràfiques com es deia abans un nom, o d’on
Torrents, 1 Cal Torrents, i 7 no del català (per exemple, Cal ve, o qualsevol altra qüestió que
sabien quina masia era; de la Simon s’ha d’escriure sense es vulgui investigar, estarà molt
tercera, totes 30 en van dir Cal accent). bé que es faci i es publiqui. Però
Ginestar; i de la quarta, 15 en Però en canvi, els criteris que els noms no s’han de canviar. Els
van dir Cal Simon, 6 en van dir s’han seguit a Viladecans són uns noms que cal mantenir, i així ho
Can Simon, 2 dubtaven entre Cal altres. Per una banda, s’ha deci- defensen tots els que hi entenen,
Simon i Can Simon, i 7 no sabien dit que les cases de dins el poble són els que el poble ens ha trans-
quina masia era. El resultat, es diran totes “Cal” i les de fora mès.
doncs, era clar: els noms vius “Can” (i així, en comptes de dir
Josep Lligadas Vendrell
que ens han arribat a nosaltres Cal Ginestar, es posa “Can Gines-
d’aquestes masies és Cal Menut, tar”, que és un nom que no diu


28-N, ja han passat els cent dies

S
i, ja han passat 100 dies des
que va entrar aquest nou
govern a la Generalitat i
es comencen a veure els
efectes de l’acció de govern, i no
precisament podem dir que siguin
bons per a la majoria dels catalans.
Un cop arribats han començat
a posar les coses al seu lloc i la
política social encetada pel Govern
d’Entesa ja està sent desmuntada
de manera inexorable. La CiU japonesos el tancament d’una
d’Artur Mas ha començat els fàbrica que continuava traient
retalls amb una finalitat clara, grans beneficis per portar-la a
debilitar tot el que pugui l’estat França.
de benestar, això vol dir la sanitat L’eliminació de la mesura
pública, l’ensenyament públic, dels 80, amb la possibilitat
etc. I per aconseguir-ho s’ha fet d’augmentar els efectes de la
acompanyar per una sèrie de contaminació o els accidents
persones que representen l’esperit privatitzador, demostren una vegada més el caràcter d’aquest
persones que no s’amaguen i aposten per recuperar govern.
el temps perdut i retornar els beneficis a aquells
Però el més vergonyós és que aquest govern i el partit
que representen. És per això, que per exemple
que el sustenta intentin amagar el que realment
han col·locat al capdavant de la Conselleria de
era, és i serà el seu programa polític. Pot ser que hi
Salut a Boi Ruiz, el que ha estat el president de la
hagi hagut dèficit en el govern anterior, però aquest
Unió Catalana d’Hospitals –la patronal del sector
dèficit era per construir més escoles, més hospitals,
sanitari concertat– des de l’any 2008. Serà per
tenir més metges i més mestres. Ara, el dèficit anirà
aquest vincle pel que demana que la gent es faci
encaminat a omplir les butxaques d’aquells centres
una assegurança mèdica si vol tenir un accés a la
concertats als quals subvencionaran sense cap
sanitat amb garanties.
mirament i en detriment dels serveis públics.
El tsunami liberalitzador només ha començat
A Viladecans, tenim pendent l’ampliació de l’hos-
però ja apunta a la sanitat, a l’ensenyament, a les
pital. Ara manifestacions als diaris posen en dubte
infrastructures (més peatges) o a la seguretat, amb
la construcció de més hospitals, inclòs el de Vila-
l’advertència de que trauran mossos d’esquadra.
decans. Es per això que s’ha impulsat una moció
Tot apunta que aquesta liberalització anirà
des del Ple Municipal per demanar que no s’aturi
encaminada a fer que tingui una bona sanitat o un
aquesta ampliació i sorprenentment CiU a Vilade-
bon ensenyament aquell que se’l pugui pagar.
cans ha votat a favor mostrant una clara contradic-
Però aquí no acaba tot, i veiem el tracte del conseller ció amb el seu partit a nivell general.
Mena als treballadors de Yamaha, facilitant als
Miguel de la Rubia


Em presento

E
m presento: sóc el Carles
Lozano, i seré el candidat
de Convergència i Unió a
l’alcaldia de Viladecans, en
les eleccions del proper mes de maig.
Tinc 39 anys, sóc Llicenciat en Cièn-
cies Econòmiques per la Universitat
de Barcelona, milito a Convergència
Democràtica des de 1996 i he estat
President Local de CDC Viladecans
de 2004 a 2011.
Des de fa quatre anys sóc regidor
de l’Ajuntament, i des del 2008 sóc
el portaveu del Grup Municipal de
CiU, així que he tingut ocasió de
participar en molts dels debats que
han tingut lloc en el Ple de l’Ajun-
tament, on he intentat mantenir una
línia crítica amb l’actual equip de go-
vern PSC-ICV, denunciant l’excessiu
endeutament, votant contra les pujades d’impostos o rebutjant decisions urba-
nístiques que reflecteixen un model de ciutat ja superat. Simultàniament, els
regidors convergents hem participat lleialment en la defensa de les institucions,
hem donat suport a aquelles decisions que eren positives per a la ciutat o hem
ofert col·laboració en els grans reptes de ciutat (l’últim exemple, en la reivindi-
cació unànime de l’ampliació de l’Hospital).
Em presento davant vostre com a candidat a alcalde d’un Viladecans en què no
vaig néixer, però on vaig venir a viure el 1993; durant 18 anys he anat coneixent
les persones i les entitats que donen vida a aquesta ciutat, i que en són la seva
principal riquesa. Tots aquests anys he vist créixer la ciutat, amb alguns equipa-
ments, però especialment amb molts habitatges, barris sencers, milers de per-
sones fins a portar-la a un volum de població que desborda les infraestructures
que té.
Em presento com a alcalde perquè vull canviar aquesta evolució, vull procurar
per una ciutat on millora la qualitat de vida, on la prioritat és tenir les esco-
les, ambulatoris i serveis que necessita, i on es recupera l’orgull de ser membre
d’una comunitat amb personalitat pròpia (cosa que es reflecteix des de tenir
cura dels noms de carrers i masies fins a recuperar la festivitat de Sant Sebastià,
tradicional Festa Major d’Hivern de Viladecans).
Em presento, però no ho faig sol. Al meu costat hi ha un equip sorgit de la va-
riada societat viladecanenca; moltes persones joves, i veterans reconeguts de la
nostra ciutat; persones molt preparades per regir les diferents àrees (arquitectes,
economistes, emprenedors) i també per obrir les portes de l’Ajuntament perquè
sigui la casa de tots, on realment s’escolti la veu de la gent.
En resum, em presento, davant vostre, per un repte històric: canviar la majoria
que hi hagut durant 28 anys a l’Ajuntament de Viladecans.
www.viladecans2011.cat
twitter @carleslozano
Carles Lozano


Un nou partit a Viladecans:
Cambio, Avance y Progreso

E
l passat dijous 17 de febrer, vam fer la presentació de
“Cambio, Avance y Progreso”. Som un nou partit de caire
municipal que es presenta per la ciutat de Viladecans.
Al nostre partit tenim molt clares quines són les necessitats de la
nostra ciutat. Tal i com vam deixar clar a la presentació.
La claredat institucional és necessària, no és normal que el Consistori actuï
d’esquena a la societat, i que els recursos públics s’utilitzin com si fossin
recursos dels polítics.
La seguretat és un altre tema molt important per al CAP, no pot ser que els
nostres cossos de seguretat només serveixin per recaptar.
La tercera edat ha de tenir l’oportunitat de vincular-se més amb la societat,
de tenir espais propis com parcs d’exercici i altres eines.
El medi ambient no ha de ser una eina de campanya electoral, ha de ser
una realitat, i al CAP en som molt conscients.
Tal com va dir el nostre President, l’Ernest Soriano, a la presentació, “s’ha
de millorar la gestió municipal i oblidar ideologies”.
Si voleu rebre més informacio sobre “Cambio, Avance y Progreso” la
podeu trobar a www.cap.org.es
Marc Ambite


Replantando Sant Ramon

E
n los pocos días que han transcurrido del
2011, ya he podido escuchar, en varios
contenidos de información, que el gobier-
no, no atendiendo a su programa electo-
ral, apuesta por la prolongación de la vida de las
centrales nucleares y va a desincentivar las ener-
gías renovables. Por otro lado, aquí en Catalunya,
CiU por motivos claramente electorales, vuelve a
incrementar la velocidad máxima de circulación en
la vías de entrada a Barcelona, cuando la medida
de los 80 km/h ha sido valorada positivamente y
aplaudida en distintos foros internacionales en la
lucha a favor por el medio ambiente.
Pues bien, hoy, junto a mi mujer y mi hijo, nos he-
mos enfundado nuestro espíritu ecologista, y nos nuestras ganas por ayudar a mantener y cuidar el
hemos dirigido a la montaña a replantar nuestro medio ambiente de Viladecans.
enésimo árbol, e intentar de esta manera junto a un Por días como el de hoy, desearía que estas palabras
centenar de personas repoblar y replantar los árbo- den un pequeño empuje a quienes las lean, a que en
les que la especulación, los incendios y el maltrato próximos años vengan a compartir estos domingos,
del medio ambiente nos está despojando de la mon- así como que aporten y enseñen a las generaciones
taña de Sant Ramon. Es por ello que aplaudimos el futuras de viladecanenses el gran honor de hacer
buen hacer de la formación política ICV-EUIA, que actos cívicos como el de apoyar la replantada popu-
nos ha permitido, junto a un importante número
lar de la montaña de Sant Ramon.
de personas, pasar un domingo donde compartir
Carlos de la Rubia

El Mamut
Això sembla. Si
més no, a la rua
de Carnestoltes,
en vam veure
tres de nous, grà-
cies a les AMPES
de Viladecans
de la Montserra-
tina, Martí i Pol i es reprodueix
Sant Gabriel.
Vés per on! amb facilitat


5 minuts 24 segons

T
ot és qüestió de física.... encara que alguns quadrat de la velocitat). Un 55% menys de consum
partits polítics ho qüestionin. Suposem per 5 minuts! Això, per molt que pesi a l’honorable
un cotxe que surt de Viladecans a les 10 conseller d’Interior, senyor Puig, és objectiu, i sota el
del matí. Vol fer 120 km per arribar al meu punt de vista una molt bona mesura d’estalvi
seu destí, una cargolada a Lleida per exemple. Si energètic, i de reducció dels gasos i partícules
circulés a 120 km/h trigaria una hora exacta, i a contaminants dels tubs d’escapament... perquè a
les 11 ja podríem començar a xuclar i
gaudir amb una bona cargolada.
Si en comptes d’anar a 120 km/h el
conductor reduís la velocitat a 110
km/h trigaria exactament 5 minuts i
24 segons més que anant a 120 km/h.
És a dir, arribaria a les 11 hores, 5
minuts i 24 segons.... No crec que per 5
minuts i 24 segons ens quedéssim sense
escuradents ni cargols...
Què suposa aquesta reducció de 10
km/h? Tal i com explico als meus
alumnes d’enginyeria aeronàutica en
el primer tema, la força de fregament
d’un cos en un fluid depèn de la velo-
citat que porti. Si la velocitat d’aquests
cossos és petita, la força de fregament
és proporcional a la velocitat. Si la ve-
locitat és elevada, la força de fregament
és proporcional al quadrat de la velocitat. És a dir,
més a més d’aquesta reducció en les emissions, es
que incrementar el doble la velocitat suposa qua-
redueix la resuspensió de les micro i nanopartícules
druplicar la força a aplicar per a vèncer el fregament
dels frens dels cotxes i de la combustió que hi ha
i mantenir aquella velocitat. I això, per molt greu
sobre l’asfalt, assolint una menor altura i que per
que els sàpiga a alguns polítics de CiU i del PP, no
tant sigui més costós que arribin a l’altura del nas
és una decisió política... és física pura! Això vol dir
de les persones i ser respirades, que arribin a la sang
que circulant a 120 km/h hem de fer una força que
a través dels bronquis i que afectin a diferents parts
és un 15,9% superior a la que hem de fer si anem a
de l’organisme.
110 km/h, i per tant gastem com a mínim un 15.9%
més de combustible, i augmentem les emissions de Les argumentacions expressades en aquest escrit són
gasos d’efecte hivernacle. la punta d’un seguit de demostracions i evidències
científiques. No entenc i m’espanta la frivolitat
Parlem dels nostres 80 km/h a l’àrea metropolitana,
de persones com el senyor Felip Puig, i de partits
que tanta polèmica han generat. Un dels trajectes
com CiU o PP, discutint i justificant unes mesures
més llargs dins l’antiga zona 80 km/h era de
basades en arguments sòlids, com és la reducció de
Castelldefels a Barcelona, en total uns 20 km. Un
la velocitat per raons ambientals i energètiques. I
estudiant de 4rt d’ESO sap que anant a 120 km/h,
tot per 5 minuts! Malament anem si per 5 minuts
aquests 20 km es fan en un temps de 10 minuts
som capaços de fomentar un 55% més de despesa
exactes. Circulant a 80 km/h la mateixa distància
energètica.
es cobreix en 15 minuts. I què guanyem allargant 5
minuts el trajecte i reduint la velocitat de 120 km/h PD: Els càlculs d’aquest article són propis. Resto
a 80 km/h? Doncs primerament, una reducció en obert a tot/a aquell/a que ho desitgi a reproduir
el consum de benzina, ja que la força que ha de fer els càlculs i a debatre’ls, sobretot als representants
el motor per a vèncer la força de fregament amb municipals de CiU i PP. Serà un autèntic plaer
l’aire es redueix un 55% (recordem! La força de debatre física amb ells.
fregament d’un cos en un fluid és proporcional al Jordi Mazon


Cinc anys de
Pla de Llevant a Oliveretes

E
l dia 7 de març del
2006, en un ple muni-
cipal extraordinari, es
va aprovar inicialment
el pla urbanístic d’un nou bar-
ri de 2.344 habitatges a la zona
agricola-forestal de les Olive-
retes, proposat per l’equip de
govern de l’ajuntament de Vi-
ladecans (PSC+ICV-EUiA).
En aquells moments sembla-
va que si no s’aprovava el pla,
s’acabaria el món. Promeses
com que es construirien la mei-
tat dels pisos amb alguna forma
de protecció oficial, per facilitar
l’accés a l’habitatge als ciuta-
dans de Viladecans. Igualment
era imprescindible construir a
Oliveretes per poder fer-hi el del pla urbanístic –INCASOL–, en el futur amb una qualitat ac-
tercer CAP, Centre d’Atenció s’ha convertit en una iniciativa ceptable, ens hauríem de pre-
Primària, ja necessari amb la público-privada, formada per guntar si cal créixer en població,
població actual, sense comp- una empresa de capital públic i arribar als 75.000 habitants el
tar els habitants del nou barri. –VIMED– i dues de privades 2025, com han planificat els nos-
O les amenaces que si no es –Construciones Apolo i Iler- tres governants. O el que ens cal
construïa a Oliveretes, el metro milk S.A.–. Aquestes empreses, és mantenir i millorar gradual-
mai arribaria a Viladecans, o que a hores d’ara, enmig d’una crisi ment el que tenim, sense grans
era la única manera d’ampliar el financera i estructural, encara projectes de creixement, barris
parc de la Torre Roja, i protegir la discuteixen com repartir-se un nous, hotels, zones d’oci, etc.
muntanya de Sant Ramon... pastis urbanístic, perquè són in- Però què ens proposen? Doncs
capaços d’aprovar el projecte de més del mateix, els nostres go-
Tot plegat feia que els argu-
parcel·lació, amb fam d’obtenir vernants no només segueixen
ments dels grups ecologistes
màxims beneficis i augmentant apostant pels mateixos projec-
i de defensa del territori fossin
els pisos fins a 2.749, en un mer- tes, sinó que encara s’atreveixen
considerats com a utopies d’uns
cat carregat de pisos buits, nous a a proposar-ne més per continuar
pocs que viuen en un món irre-
la venta i a mig construir. Un fet destruint el territori –Can Tor-
al. Fins i tot, va fer que l’equip
que fa més que discutible tornar rents, Barça Parc, Parc del Delta–
de govern, que encara segueix
a apostar pel creixement que ens tot repetint els errors del passat...
governant, anomenés el pla com
ha portat a aquesta situació.
un “ecobarri”, perquè preveien Ricard Caba
que compliria uns requisits per En definitiva, si els 63.000 habi-
optar a unes subvencions euro- tants de Viladecans volem viure
pees, per garantir la sostenibili-
tat en noves construccions, que
a hores d’ara ja han caducat. Fem memòria:
Cinc anys després, encara no http://www.youtube.com/watch?v=HYuPqL0kYVA&feature=fvsr
s’ha posat ni una sola pedra del http://www.youtube.com/watch?v=JIdX4EIY2jQ
projecte, i la iniciativa pública http://salvemoliveretes.blogspot.com


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Phoenicopterus roseus, Flamenc rosat
Reserva Natural Remolar-Filipines. Viladecans 05/03/11

Es tracta d’uns ocells molt esvelts, de 80 - 140 cm de llarg, amb llarguíssimes potes i coll. El bec és
molt característic, i perfectament adaptat per a furgar en el fang. La mandíbula superior, menor
que la inferior, és l’única mòbil. El bec té una pronunciada curvatura cap a baix i està dotat d’unes
laminetes internes per retenir les substàncies alimentàries al filtrar el llim. Els peus tenen quatre dits,
els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut.
Font:Viquipèdia.


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Pepita Secall Lluís – Servei Social –
Esbart Dansaire… (1)

S
embla ser que aquell d’excepcions i ho pogueren fer pel
esperit transhumant –així matí. Així d’estrambòtiques eren
es definia ella– s’assentarà les posibilitats del gènere femení
definitivament a Costa d’accedir a l’ensenyament a
Rica; el més tranquil d’aquells mitjans dels anys cinquanta. Dues
països que tenen el Carib a noies en classes de quaranta-cinc
llevant i el Pacífic a ponent. nois… –Mira que bé!– A l’hora de
La Secall exercí la seva primera cursar ensenyament superior, les
humanitat per les comarques dones tarragonines només podien
tarragonines i després de tenir- fer-ho per infermera o per mestra
se-les amb la gent de Viladecans d’escola. Ella, no veia prou clara
entre els anys 1960 i 1980, se les ni interessant cap de les dues
va anar a fer amb la gent de les opcions. La tradició familiar li va
Amèriques. De tant en tant ens triar Magisteri i el seu amor filial
ve a veure, xafardeja què fem, la resignà a tres anys de suplici
fa safareig amb qui troba i se’n a la Normal tarragonina amb
torna. De tant en tant també, professores que competien amb
algú de per aquí passa per allà, les dones de La casa de Bernarda
la va a veure i torna a casa amb el Alba. A disset d’anys, però, ja
propòsit de repetir per la bondat era mestra. Estudiar era bufar i
d’ella mateixa i la meravella de fer ampolles per a la noia.
país. Tot just fets els divuit, de la mà
No ens oblida i no és cosa de son pare es va plantificar a
d’oblidar-la. Durant els vint anys Viladecans i ens la trobem fent Pepita Secall
entre nosaltres, també deixà una classes al col·legi Àngela Roca-
rambla, però aviat en tingué prou
bona petjada de la qual ara us en Nens, acabat d’estrenar, a una
per manca de vocació. La Pepita,
faig memòria. colla de quaranta-vuit taramba-
de les bones noies recorda molt
nes d’onze, dotze o tretze anys.
Tot i haver nascut a Barcelona la Carme Arnau, la Neus Altés
Era setembre de l’any 1960.
l’any 1942, la Pepita Secall a dos i la Neus del doctor Ros. També
D’aquell temps recorda afectuo-
anys ja era al Catllar, poblet a té present el fet d’acompanyar
sament com a bons estudiants,
quinze kilòmetres de Tarragona habitualment a l’Àngela Roca en
entre d’altres, l’Emili Berenguer
on el seu pare hi feia de mestre a José Ángel Gonzalez Sainz, fill
i en Josep Vives. Dels trapelles, té
l’escola unitària. Abans de fer-ne del veterinari, veí seu a l’edifici
molt present en Jaume Puig, del
deu, diàriament anava tota soleta dels mestres del carrer Salvador
que diu: “Eran tan divertides les
amb autobús de línia a l’Institut Baroné. En José Ángel fou pre-
seves malifetes que se’m feia ab-
de Tarragona a fer el batxillerat. mi Herralde de literatura l’any
solutament impossible enfadar-
L’Institut, de matí era per als nois 1995. S’exilià a Triestre per no
me i esbroncar-lo. Una vegada,
i de tarda per a les noies. –Ves haver d’anar a la presó, per raó
se’m va amagar a la carbonera
que bonic!– Per raons d’horari de la seva insubmissió a l’hora
de la calefacció que hi havia al
dels transports no hauria pogut de fer el Servei Militar. A la Uni-
soterrani… Imagina’t com en
estudiar, però ella i una altre versitat d’allà hi fa de professor
va sortir… vaig tenir un atac de
noia de Constantí, amb el mateix de literatura.
riure”. S’hi va passar tres cursos,
problema, van rebre la categoria
al col·legi del capdamunt de la


Paralel·lament a l’ensenyament,
els vespres, la Pepita estudià Ad-
ministració Pública a Barcelona.
Gràcies a això, l’any 1963 entrà
a treballar a l’Ajuntament de Vi-
ladecans en plaça d’Oficial Tèc-
nic Administratiu d’Intervenció,
deixant el Col·legi. En tant
que, el senyor Arderiu, que era
l’Interventor, només venia un
dia al mes perquè ho era també
d’altres llocs i feia de catedràtic
a la Universitat, ella asumí aviat
la responsabilitat dels comptes i
pagaments municipals. A la feina
administrativa de l’Ajuntament,
hi haurem de sumar tanmateix,
la de posar en marxa a petició
de l’alcalde Miernau, l’anomenat
Una imatge del Servei Social
“Servei Social” que Viladecans
no tenia i que l’entrada en la nova social i costums (urbanitat, corte- de les essències del franquisme
modernitat exigia. Haver fet el sia, etiqueta, protocol, matrimo- provinent del catolicisme més
Servei Social era condició “sine ni, família, parament de la llar i ranci. En el canvi radical d’un
qua non” per les dones poder te- parament de taules…). Encara Viladecans rural i agrícola a un
nir el permís de conduir, poder que per més d’un o una sigui altre d’industrial i urbà, el Servei
tenir passaport, poder treballar difícil de creure, en un dels ma- Social de la Pepita Secall, malgrat
de funcionària, i tenir altres drets nuals de la Pepita hi havia aquell el seu obligat i inevitable contin-
exclusius dels homes. Era obli- compendi de perles cavernícoles, gut tendent a perpetuar el model
gatori fer-lo abans dels 35 anys i que ella no va donar mai, i que a social preexistent, fou per a mol-
les noies-dones viladecanenques començaments dels anys seixan- tes dones el porticó obert d’un
a partir dels 18 anys, fins llavors, ta ja feien esclafir a riure a moltes finestral barrat. Alhora va ser
s’havien de buscar la vida allà on dones, però que com a doctrina l’instrument per accedir a una
fos per tenir-lo fet. establerta de manera obligatòria modernitat molt més gratificant.
no va acabar de ser ensorrada Aquesta i cap altra fou la raó final
Això del Servei Social consistia
fins l’any 1968: d’aquella jove impulsora de vint-
en un curs d’unes quantes ho-
res diàries, els capvespres de sis “Minimiza cualquier ruido… i-un anyets. Bo i començar de pri-
mesos. Amb professorat divers Salúdale con una càlida sonrisa mer en sentit estricte, el pas del
però de manera força pràctica i (cuando llegue a casa) y demuéstrale temps aliat amb el desajust entre
de posta d’experiències en comú, tu deseo por complacerle. Escúchale, contingut i realitat social relaxà
s’aprenia a fer treballs manuals i déjale hablar primero; recuerda que l’acompliment preceptiu de les
costura (cosir, tallar, folrar, bro- sus temas de conversación son más materies d’estudi, fins a l’extrem
dar, fer puntes…) i cadascuna importantes que los tuyos”. que moltes dones varen acabar
de les noies acabava fent-se el “Si tu marido te sugiere la unión, tenint el corresponent certificat
que s’anomenava “la canastilla” entonces accede humildemente, sense gairebé anar a classe i, fins i
(roba per al casori i roba per als teniendo siempre en cuenta que su tot, força “canastillas” de les de fi
nadons) que s’exposava a la fi del satisfacción es más importante que de curs, sospitosa o curiosament
curs. També hi havia classes teòri- la de una mujer. Cuando alcance el es “repetien” el curs següent.
ques. El doctor Creixell les feia momento culminante, un pequeño Però l’esperit de la noia del
de puericultura (embaràs, part, gemido por tu parte es suficiente senyor Secall, transhumant com
alletament, bolquers, penellons, para indicar cualquier goce que deia, en el seu anar cercant les
galteres…), el senyor rector Mn. hayas podido experimentar”. millors pastures d’acord amb el
Ramon de religió i moral catòli- Aquell viure absolutament su- temps que li tocava viure, no en
ca (oracions, rosari, puresa, cas- bordinat a l’home-marit i que tingué prou amb el relatat fins
tedat, pecat, penitència, infern, constitueix, sens dubte, un dels ara. En parlarem el mes que ve.
purgatori…), i la Pepita Secall les substrats del que avui en diem Andreu Comellas
corresponents a comportament “violència de gènere”, era una


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

Dues dones de Viladecans:
Na Godaia i Democràcia Berga

A
ra que acabem de ce-
lebrar el 8 de març,
el Dia Internacional
de la Dona, bo serà
dedicar aquesta secció a parlar
de dues dones de Viladecans, no
gens conegudes, però que resul-
ten significatives i interessants.
No per cap gesta gloriosa que
vagin fer, sinó perquè no van
seguir els camins habituals que
en el seu moment es donava per
suposat que havien de seguir les
dones. L’una és molt antiga, de
principis del segle XIV; l’altra,
més propera, de principis del se-
gle XX.
Aquí hi havia l’antiga capella de Sant Joan, de la qual era donata
Na Godaia

Na Godaia
Na Godaia, anomenada Na Go- Les donates o deodates eren do- da a determinats serveis. Potser
daia de Sant Boi perquè devia ser nes que vivien habitualment en vivia a la capella mateix.
originària de la nostra població comunitat, sense fer vots com les El cas és que sabem de la seva
veïna, vivia a Viladecans i era monges, però amb una organit- existència perquè hi va haver un
“donata” o “deodata” de la ca- zació més o menys estructurada. bisbe, Ponç de Gualba, que era
pella de Sant Joan que hi havia a Acostumaven a ser dones d’una un home molt preocupat perquè
l’actual Plaça de la Vila, just da- certa bona posició social, que de- en el seu bisbat tothom actués
vant de l’Ajuntament, en el quei- sitjaven dur una vida més austera correctament, i es dedicava a re-
xal que fa l’edifici que abans era i religiosa, o bé que que preferien córrer totes les parròquies del ter-
de Cal Coix i on darrerament hi una opció així abans que haver- ritori preguntant i investigant les
havia la Caixa Laietana. se de casar amb qui decidissin els coses que no anaven com calia. I
seus pares; també podien ser do- el dissabte 3 d’agost de 1303 va
D’ella en tenim notícies gràcies a
nes de posició social més baixa, visitar la parròquia de Sant Cli-
l’esment que en fa Josep Camp-
però que aconseguien ser rebu- ment, on rep la denúncia que allà
many en el seu llibre Història del
des en una comunitat, o accep- hi ha cinc homes que viuen amb
culte a la Mare de Déu de Bruguers,
tades per fer un servei en alguna dones sense estar casats, i n’hi ha
publicat l’any 2009 pel Centre
església. un altre que és adúlter. I a més,
d’Estudis de Gavà i l’Associació
d’Amics del Museu de Gava. I les A Viladecans hi havia una comu- afegeix la relació, “item dixerunt
notícies vénen del llibre de Josep nitat estructurada de deodates a quod na Godaya de Sto. Baudilio
M. Martí Bonet Las visitas pasto- l’ermita de la Mare de Déu de Sa- donata Sancti Iohannis de Vilade-
rales y los “comunes” el primer año les, però es veu que, a la capella canibus utitur coniurationisbus”.
del pontificado del obispo de Barcelo- de Sant Joan, també n’hi havia, Que traduït significa: “També li
na Ponç de Gualba (1303), publicat almenys una. Pel que sembla, no van dir que Na Godaia de Sant
per l’Arxiu Diocesà de Barcelona formava part de cap comunitat, Boi, donata de Sant Joan de Vi-
el 1983. sinó que devia estar allà dedica- ladecans, utilitza conjurs”. Des-


prés, l’endemà, quan va a visitar
Sant Boi, els santboians també li
parlen de Na Godaia, i li diuen
que “fa conjurs als homes i als
animals malalts”. També parlen
d’una Elisenda Godaila i una Eli-
senda Grodaila, que deuen ser la
mateixa Na Godaia, i diuen que
“conjura els ulls i les glàndules”
i també afegeixen, en un text que
almenys el qui signa aquestes rat-
lles no aconsegueix interpretar,
que “animalis exartey lata com
gladio mange blanc”. El bisbe la
castiga a estar-se un diumenge a
la porta de l’església, sense capa,
La placeta Molins, on va néixer Democràcia Berga
mentre se celebra la missa.
No sabem res més de Na Goda-
cada de l’herència Modolell, hi amb els cognoms Campamà i
ia, ni tenim ni idea de com li de-
podreu trobar històries inespera- Berga. De fet, Maria Berga i Plà-
via anar la vida. Devia anar fent
des i sorprenents del Viladecans cid Campamà no estaven casats.
els seus conjurs, més o menys
de fa cent anys que, certament, Es van acabar casant, però força
d’amagat, perquè devia ser prou
no era un pacífic i avorrit poble anys més tard.
espavilada per tirar endavant. En
pagès, sinó una població en la La nena, a partir d’aleshores, va
tot cas, aquí ens queda el seu re-
qual hi passaven moltes coses. ser coneguda com Engràcia Cam-
cord.
D’on li vénen, a aquesta noia, uns pamà Berga. En cap moment,
noms tan poc comuns? Doncs de però, no va canviar-se ni el nom
Democràcia la campanya que els lliurepensa-
dors republicans viladecanencs
ni els cognoms al registre civil.
I resseguint la història de la fa-
Berga van dur a terme a principis del mília, Jaume Lligadas ha pogut
Sis-cents anys després de Na segle passat per promoure els ca- esbrinar que Engràcia/Democrà-
Godaia, el 10 de febrer de 1907, saments i els enterraments civils, cia es va casar i que acabada la
una dona de 37 anys, Maria Ber- i per instaurar també una ceri- guerra va haver-se d’exiliar. Però
ga, nascuda a Castelldefels però mònia que s’anomenava “bateig aquesta història ja no l’explica al
que viu a Viladecans, a la placeta civil” i que era una mena de pre- llibre perquè queda molt fora del
Molins, té una filla. La nena serà sentació pública de l’infant aca- tema.
inscrita al registre civil de Vilade- bat de néixer. Els lliurepensadors Resulta curiós que aquesta dona
cans com a filla de pare descone- republicans, a més, subvenciona- pogués transitar tota la vida amb
gut, i el qui la inscriurà serà un ven les despeses de totes aques- un doble nom, i amb uns pares
tal Miquel Bernal. I la peculiaritat tes cerimònies i l’àpat posterior. que es podien presentar com a
és que la nena serà inscrita amb El primer bateig civil que es va casats sense estar-ho. Per sort per
els noms de Democràcia, Lliber- fer a Viladecans va ser el de De- a ella, eren èpoques en què era
tat i República, i amb el cognom mocràcia Berga. molt menys fàcil tenir-nos a tots
de la mare. Es dirà, doncs, Demo- El cas, però, és que, al cap d’un controlats.
cràcia Berga. temps, Maria Berga devia consi- I en tot cas, fa un cert goig saber
Les notícies sobre Democràcia derar que més valia regularitzar que en el nostre registre civil hi
Berga també ens vénen d’un lli- aquesta situació aleshores tan figura una dona amb el nom de
bre, aquest encara no publicat, anòmala, i es va presentar a la ca- Democràcia Berga, i que ningú
que es dirà Viladecans 1915. L’he- tedral de Barcelona amb un home no ha volgut canviar mai aquest
rència de Magdalena Modolell, es- anomenat Plàcid Campamà, amb nom.
crit per Jaume Lligadas Vendrell i qui va dir que estava casada, per
batejar la criatura. A la catedral la Josep Lligadas Vendrell
editat pel Grup Tres Torres, que és
previst que es presenti a principis van batejar amb el nom d’Engrà-
del proper mes de juny. En ell, i cia (que més o menys sona com
resseguint la història tan compli- Democràcia), i la van inscriure


PdT 42 març 2011

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (16)

Destacado

Destacado (7)

Similar a PdT 42 març 2011

Similar a PdT 42 març 2011 (20)

Más de puntviladecans

Más de puntviladecans (20)

PdT 42 març 2011