Marc Garriga 3rpuntxpunt
•Descargar como PPT, PDF•
0 recomendaciones•295 vistas
Ponència sobre la importància d'estar a la xarxa i les oportunitats que ofereix Internet a les empreses a càrrec de Marc Garriga. Va ser en l'entorn de la 3a edició de la jornada puntXpunt sobre "Oportunitats i eines d'Internet aplicades a l'agricultura ecològica", celebrada el 20 de juliol de 2011 i promoguda per la Fundació puntCAT
Recomendados
Recomendados
Más contenido relacionado
Similar a Marc Garriga 3rpuntxpunt
Similar a Marc Garriga 3rpuntxpunt (20)
Más de puntXpunt
Más de puntXpunt (17)
Marc Garriga 3rpuntxpunt
- 1. 3a jornada puntXpunt Oportunitats i eines d’Internet aplicades a l’agricultura ecològica 20 juliol 2011 Auditori PIMEC Barcelona
- 2. 20 juliol 2011 Auditori PIMEC Barcelona Marc Garriga, Expert en projectes web 3a jornada puntXpunt Oportunitats i eines d’internet aplicades a l’agricultura ecològica
- 3. Les possibilitats d’Internet aplicades a l’agricultura ecològica Punt X Punt Fundació puntCat Marc Garriga mgarrigap.info Barcelona, dimecres 20 de juliol de 2011
- 4. “ Internet nos lleva de la era industrial a la digital ”
- 6. Ens coneixem? El Web…
- 9. L’accés a Internet és un dret humà!
- 10. Web ‘1.0’
- 11. Prosumidor
- 12. Usabilitat
- 13. www.sevilla.org
- 14. Valors 2.0 És una qüestió d’actitud!
- 15. Col·laborar
- 16. Compartir
- 17. Transparència
- 18. Meritocràcia
- 20. Comunitat
- 21. Drets d’autor…
- 22. 2.0
- 23. Eines 2.0
- 24. Blocs
- 25. Mashup
- 26. Vídeos
- 27. Wikis
- 28. Nicholas A. Christakis
- 29. La xarxa més coneguda
- 30. Facebook només és lúdica?
- 31. La més immediata
- 32. Professional…
- 33. Per invitació…
- 34. La teva xarxa social…
- 37. Crob Mob
- 38. Borlaug Global Rust Initiative
- 39. e-Agriculture
- 41. Agro 2.0
- 42. CultivaBio
- 43. Projecte Marieta
- 44. Blog La Catània
- 45. Blog del Mercat del Lleó
- 46. MercatLocal.com
- 47. Vintaix
- 48. Gastroteca
- 49. Marc Garriga mgarrigap.info
- 50. Crèdits de les imatges
Notas del editor
- Don Tapscott és una de les persones que millor explica la situació actual, no només com aquella persona que és capaç d’explicar els canvis que estem patint/gaudint sinó que, a més, Tapscott dóna recomanacions – moltes de l’àmbit empresarial – per millorar tot adaptant-se a la nova situació actual. És co-autor del best-seller “ Wikinomics ” de (conjuntament amb Anthony D. Williams ). És un llibre que explora com les TIC aplicades a les relacions socials (Web 2.0) han revolucionat l’economia tradicional. Al gener d’enguany va venir a Barcelona, entre d’altres accions, va ser entrevistat a La Vanguardia, algunes de les cites més destacades d’aquesta entrevista són: "Esto no es una crisis, es un cambio histórico" "Internet nos lleva de la era industrial a la digital" "En las universidades se da la educación industrializada: una clase magistral de uno a muchos; como en los medios de comunicación, la producción y distribución masiva (...) y la democracia" "El nuevo modelo está basado en 5 principios: 1: Colaboración (en lugar de jerarquía); 2: Apertura y transparencia; 3: Interdependencia; 4: Nueva gestión de la propiedad intelectual; 5: Integridad." "El resultado de la falta de honradez de los banqueros de Nueva York es un 40% de desempleo juvenil en España."
- Abans d’entrar en matèria, m’agradaria saber quin coneixement teniu del món web? Qui té pàgina web (personal o d’empresa). Blogs? Xarxes socials? Quines? A nivell personal i/o a nivell empresarial?… Aquesta placa és al CERN, a l’edifici on Tim Berners-Lee (i més gent) va crear la tecnología Web. Per cert, en català es diu “el Web” (masculí), no és “la Web”… però sí que és vàlid dir “la pàgina web”
- Aquest és un comptador (oficiós) que deixa ben clar la magnitud de l’ús actual de les xarxes socials. http://www.personalizemedia.com/garys-social-media-count/
- La societat està canviant… Més ben dit, el paradigma social està canviant. Estem passant d’una societat industrial a una societat digital, una societat del coneixement. I què comporta un canvi de paradigma social? Implica un canvi en les regles del joc. El concepte principal és canvi. Canvis en tots els sentits: * Canvi cultural, de manera de ser / actuar. Un exemple: els joves estan connectats a la Xarxa sempre ... amb tot el que això implica. Un altre exemple: el sentit de la privacitat , és evident que els nadius digitals demana una privacitat menys pronunciada que els immigrants digitals. * Canvi de poder. El poder ara prové de les idees, de la reputació... no de la jerarquia: meritocràcia . * Canvi de comunicació: Ara les minories poden propugnar les seves idees de forma massiva a un cost pràcticament zero. S'han revolucionat les regles de la comunicació, per exemple, la recent revolució social als països àrabs o, més aprop, el moviment dels “idignats” (#15m)... * Canvis econòmics: El fenomen Google: oferir serveis a cost zero : Ara ja no necessàriament oferir un servei de valor implica un preu (directe) . * Canvis d'exigències de la ciutadania: La ciutadania ha evolucionat, ara ja no es conforma amb que siguem eficaços (fer el que ens demanen), ara demana que siguem eficients (fer-ho amb el mínim consum de recursos i adaptant-se a les necessitats actuals), i cada cop és menys fidel, la competència és mundial . * Ens han educat per no improvisar, per no assumir riscos; ara és tot el contrari, la incertesa forma part dels fonaments de la nova societat del coneixement, per tant cal improvisar contínuament, el risc existeix sempre, per tant, gestionem-lo. La clau d’aquesta nova societat són les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Accedir a la Xarxa ha de ser un dret de tothom, qui estigui fora d'Internet estarà fora de la societat . És un luxe que bona part de la societat encara no estigui, o no pugui, connectar-se a Internet
- Per si no us queda clara la importància d’Internet... Recentment (principis de juny) l’ONU va decidir que l’accés a Internet és un dret humà . Actualment no és analfabet el que no sap llegir ni escriure... És analfabet qui no sàpiga llegir, escriure i no tingui connexió a Internet. Internet és la font d’informació, la font del coneixement i, per tant, també és la pedra clau per garantir el desenvolupament de cada persona. Més info: http://latimesblogs.latimes.com/technology/2011/06/united-nations-report-internet-access-is-a-human-right.html
- Per a que hi hagi un “Web 2.0” hi ha d’haver un “Web 1.0”. El “Web 1.0” és el “Web tradicional”, l’original… el tipus de Web on pocs publiquen informació i molts consulten l’esmentada informació. És a dir, és un tipus de web on la comunicació és “tradicional”: pocs emissors per a molts receptors. Per tant, la informació (i el dret d’informar) es troben en mans de (relativament) poques persones. De fet, tot i que es va comentar que el Web seria una forma de democratitzar l’accés i la publicació de la informació, amb el “web tradicional”, encara que tècnicament era factible, a la pràctica això no era així. És a dir, informar encara estava a l’accés dels grups més poderosos.
- Què és el canvi essencial que ha portat l’arribada del “fenomen” 2.0? L’usuari. L’usuari ha passat de ser només consumidor a ser, a més, productor: productor + consumidor = prosumidor . L’usuari ha passat de ser passiu a ser plenament actiu. L’usuari ha passat de ser individual a voler socialitzar-se. L’usuari ara és actiu , s’implica. Aquest canvi és molt important, té un potencial brutal! La primera conferència sobre “Web 2.0” es va fer a l’octubre de 2004 (organitzada per Dale Dougherty i Tim O’Reilly) .
- Una de les novetats tecnològiques que ha portat el “Web 2.0” ha estat la millora de la usabilitat en la publicació de continguts web: ara no cal tenir cap noció informàtica per poder crear/pujar contingut web, és molt fàcil . Per tant, ara tots els usuaris som actius , tothom té la capacitat de comunicar i d’escoltar de forma fàcil. Això ha provocat que molta gent publiqués/escoltés sobre les seves àrees d’interès, per estranya i específica que sigui. Quina és la clau? La usabilitat !. Per exemple, un web d’una administració pública en tindria prou en què fos així (proposta de Carlos Guadián de ja fa més de 2 anys). Doncs bé, ara el Web de l’Ajuntament de Sevilla (http://www.sevilla.org/) ja segueix aquest model.
- Penseu-hi, no n’hi ha prou amb un buscador? (Evidentment, el buscador ha de funcionar correctament).
- Tot i que evidentment està basat en tecnologia de la informació i comunicació (TIC): Internet, Web, etc. Cal deixar clar que el “Web 2.0” no és un tema tecnològic . Ens equivocaríem si posem com a responsable d’un projecte d’implantació de “Web 2.0” (només) a un tècnic TIC. És un tema de valors, de cultura de l’organització, de com s’encara la vida… de manera de ser, d’actitud. Per tant, va més enllà del Web, és més adequat parlar de “dospuntzerisme”, de filosofia de vida… contraposada a una societat molt comercial fruit d’un origen industrial. És qüestió de valors . De valors com ara compartir, col·laborar, reciclar, socialitzar, confiar, innovar constantment, gaudir del que s’està fent, meritocràcia, honestedat, humilitat, generositat, obertura, transparència, … Tal com diu un amic meu, són valors que, en bona part, ja predicaven els Hippies en una era pre-Internet ;-)
- Un dels valors més propis del “Web 2.0” és la col·laboració entre tothom, és el que es coneix com a Intel·ligència Col·lectiva . Aquest valor està basat en un fet: per molt bons que siguin els teus assessors, mai superaran l’acció, el pensament, les idees de tota la societat en conjunt. Un exemple claríssim: Wikipedia que tot just fa uns mesos es va celebrar el desè aniversari de la versió catalana, la Viquipèdia. D’altra banda, ja és hora d’acabar aquesta visió paternalista dels ciutadans , els ciutadans són prou madurs per poder decidir lliurement, per poder implicar-se i participar en el que calgui, per ser responsables dels seus actes.
- Una bona manera de diferenciar algú “2.0” d’algú que no ho és és comprovant si comparteix la seva obra amb la resta de la societat. Una anècdota: Fa més d’un any vaig participar en una presentació sobre Web 2.0 a estudiants de Màster MBA d’una important escola de negocis, tots ells directius d’empreses. Els hi vam parlar de 2.0… però també de societat digital, dels canvis que està patint/gaudint la societat i tot el que això implica en un entorn empresarial. Recordo que un tema que va generar controvèrsia va ser aquest: la compartició . Els directius no podien entendre que es volgués compartir la teva obra, per ells compartir implica perdre negoci! Però per algú 2.0 és precisament tot el contrari, gràcies a la compartició de la gent jo m’enriqueixo i el valor conjunt de la societat augmenta. Com podeu observar aquesta no és una qüestió tècnica, és una qüestió d’actitud.
- Un altre valor és la transparència, l’honestedat. En el “món 2.0” l’engany es detecta ràpidament i és rebutjat! Les persones “2.0” són honestes, humils… i esperen que les organitzacions també ho siguin. Hi ha grans projectes d’impuls d’obertura del software, d’obertura de la informació, d’obertura de les institucions… de tenir el cap (i la ment) oberta! És cert que moltes d’aquestes iniciatives no vénen del món 2.0, però aquest les recolza. Es pretén que no hi hagi grups que monopolitzin la informació, el software, les institucions (especialment les públiques) i, molt menys, que la manipulin o la tergiversin. Que l’accés a la informació sigui un dret lliure per tothom.
- Meritocràcia No se’t valora per ser qui ets sinó per les teves accions, per les teves idees. L’important és el talent!, no el lloc que ocupes, ni si véns d’una organització poderosa o no. Això us beneficia a vosaltres, no importa que sigueu una petita empresa, si teniu talent i el sabeu comunicar adequadament (gràcies a les eines 2.0) el mercat us recolzarà. En el cas concret d’empreses més grans, un entorn obert facilita que el treballador pugui parlar, participar, sentir-se que és part de l’empresa, que pot aportar idees i que aquestes són escoltades. L’aportació de tothom suma, amb independència de la posició jeràrquica de l’empresa. Fomentar una cultura de participació, compromís i col·laboració facilitarà que aflori el talent de l’empresa, la veritable força de la institució. Per tant, s’ha de promoure eines, accions que ajudin a potenciar aquest talent que tenen els treballadors de qualsevol organització.
- Una de les conseqüències d’aplicar els conceptes 2.0 és l’ eliminació de les jerarquies , en el vostre cas això es trasllada a l’eliminació d’intermediaris , especialment en la comunicació amb el client, podeu (i debeu) parlar directament amb el client , establir conversa fluïda i constant amb ell. Per efecte de la comunicació directa i de valorar (i fer aflorar) el talent, estigui on estigui, la jerarquia s’aplana moltíssim.
- La socialització i la creació de comunitats és un dels elements més potents del món 2.0. Segons la Viquipèdia, tradicionalment, una "comunitat" ha estat definida com un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú. Gràcies a Internet, i sobretot a les eines 2.0, aquesta limitació geogràfica ha desaparegut. A més, la globalització permet que es creïn comunitats d’àmbits temàtics molt concrets, molt específics, àmbits que en una zona geogràfica determinada potser no tindrien suficient massa crítica, però a nivell global sí que tenen sentit. Aquesta és una de les característiques del món 2.0 que més s’anhelen, donat que tenir una comunitat de seguidors implica tenir un grup fidel a la vostra feina, als vostres productes… és a dir, passem de tenir clients a tenir socis, companys … amb aquests socis no només els hi véns els productes sinó que dissenyes conjuntament l’oferta de productes, és una relació molt més propera.
- Amb tot els valors que hem vist relacionats amb un “món 2.0” és evident que cal tenir una gestió dels drets d’autor diferent a la tradicional. En molts casos, el copyright tradicional ha quedat desfasat per la realitat. El que temps enrera fou una manera de promoure la investigació i la creativitat ara és tot el contrari, és un fre en un món 2.0 on la reutilització és una pràctica molt habitual (i necessària). Cal una gestió diferent, amb més opcions i que fomenti l’intercanvi d’idees i d’informació. Una solució – no l’única – és la gestió dels drets d’autor via Creative Commons que et permet diposar d’una granularitat més detallada per, per exemple, cedir les teves obres a qui vulgui, sempre que no se’n faci un ús comercial, o sempre que no es modifiqui l’original, entre moltíssimes més opcions. Però no limitem la difusió del coneixement per culpa dels drets d’autor .
- Resumint: el “món 2.0” es un món de valors: Col·laboració. Compartició (reutilització). Transparència, honestedat, humilitat. Meritocràcia. Senzillesa però potència. Socialització, comunitat. Amb una gestió diferent dels drets d’autor que fomenti la reutilització i en tregui el màxim suc per la societat. Al cap i a la fí, el món 2.0 és un món on es premia el sentit per la comunitat enlloc del sentit individualista. Per tant, no qualsevol cas, no qualsevol aplicació és un exemple “2.0”. Obrir un usuari a una xarxa social per seguir fent el que es fa en un món “1.0” no és un bon exemple “2.0”. És a dir, hi ha d’haver un canvi d’actitud per a ser considerat 2.0. L’etiqueta “2.0” està de moda i tothom l’aplica on vol, és a dir, hi ha una vulgarització de tot allò relacionat amb “2.0”. A més, com és lògic, no tot té sentit que s’apliquin solucions “2.0”, no és la panacea a tot. Heu de tenir en compte que tot just es comença a caminar per aquest món “2.0”`. No sabem cap a on ens portarà el camí, ni si serà molt llarg o molt curt… de fet, ni tan sols sabem si hi haurà varis camins, o un… o cap! En tot cas, ja sabeu que “ caminante no hay camino; se hace camino al andar…” .
- Gràcies a que en el món 2.0 la compartició és habitual, tenim a la nostra disposició moltes eines 2.0 que ens poden simplificar molt la nostra feina. A més, bona part d’aquestes eines no tenen un cost directe. Per tant, en molts casos només és qüestió de saber triar l’eina que més ens satisfà, que més s’adapta a les nostres necessitats o, simplement, l’eina que més ens agrada. D’altra banda, i seguint la tendència actual, moltes d’aquestes eines són executables on-line, és a dir, és el que es coneix com a Cloud Computing: no cal que ens instal·lem res en el nostre ordinador, només cal tenir una connexió a Internet, res més.
- Un blog (en català bloc) és, (segons la Viquipèdia): “ És un diari interactiu personal a Internet . Un bloc (o blog) és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu (autor) i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat. Usualment els articles (o posts), són presentats en un ordre cronològic invers, és a dir, el que es pública en darrer serà el primer que surti en pantalla En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada blog té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc. Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat de coneixements informàtics, administrar-los.” Hi ha moltes eines gratuïtes per crear blogs, les més conegudes són WordPress i Blogger, (eines tremendament usables). Per cert, el nom prové de Web Log (dietari Web). En el vostre cas, és ideal per poder explicar, amb certa profunditat, les característiques dels productes ecològiques, de les tècniques que empreu per cultivar… en definitiva d’explicar, amb detall, de tot allò relacionat amb la vostra activitat agrària ecològica, una bona manera d’explicar al públic aquest món.
- Un mashup no és res més que oferir una determinada informació aprofitant-se d’eines d’interacció (usualment de visualització). Per tant, es tracta de ‘farcir’ aquestes eines amb informació. La gràcia d’això és que l’usuari es centra només en allò interessant: les dades, no s’ha de preocupar per les eines. Un exemple típic d’eina que es fa servir molt per a mashups és Google Maps. Això és molt habitual en el Web 2.0: la reutilització . Un exemple és aquest web que permet veure la situació dels productors d’Agricultura Ecològica del servei Aforavila de les Illes Balears. Aforavila : Iniciativa del Govern Balear. L’objectiu és crear comunitat, difondre coneixement i vendre productes obtinguts de l’agricultura, ramaderia i pesca ecològiques: fruites, hortalisses, llegums, ous, carn, peix i productes elaborats
- Actualment tot allò que és multimèdia és molt més fàcil d’arribar al públic, a més, una altra vegada aquí tampoc no cal tenir coneixements tècnics específics, només disposar d’una càmera (o fins i tot amb un mòbil n’hi ha prou).
- Un wiki és, (segons la Viquipèdia): “ Un wiki (del hawaià wikiwiki , «ràpid») és un lloc web col·laboratiu , que pot ser editat des del navegador pels usuaris . Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web , de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia . Fins ara, l'aplicació dels sistemes wiki deuen la seua fama sobretot a la creació d' enciclopèdies col·lectives com la Viquipèdia . Però, Les característiques dels wikis els converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement .” Tothom pot crear el seu wiki, un bon exemple és la ciutat de Davis, Califòrnia. On han creat aquest wiki que, entre d’altra informació, té un apartat específic sobre agricultura, allà hi podeu trobar les empreses d’aquella ciutat que es dediquen a aquest àmbit professional: productors, distribuïdors, venedors, etc. I tot organitzat i muntat des de la societat civil, els propis ciutadans, les institucions públiques no hi tenen res a veure. El món 2.0 està ple de serveis/aplicacions que simplifiquen les teves gestions. Us recomano que quan tingueu una necessitat, la que sigui (per simple que sigui) busqueu a Internet, segur que trobareu un servei que ja ho fa (i molt probablement amb un cost nul o molt baix). Altres exemples de serveis que personalment utilitzo: Prezi (per fer presentacions), Thumbnail (per fer capturacions de pantalla), Dropbox (per compartir fitxers entre diferents persones), Google Docs (per compartir – i editar – documents entre vàries persones), Del.icio.us (per guardar – i classificar – els meus enllaços preferits), SlideShare per compartir presentacions i documents, i un llarg etcètera.
- Aquest home és un metge i sociòleg americà d’origen grec. Es va donar a conèixer mundialment per un estudi que va fer (en el 2007) on va demostrar que l’obesitat es pot transmetre d’una persona a una altra mitjançant les xarxes socials , com si fos un virus durant una epidèmia. Des de llavors que investiga la influència de les xarxes socials en d’altres aspectes com ara el tabaquisme o la pròpia felicitat. De fet, el que fa aquest investigador és deixar clar que l’espècie humana és intrínsicament social. Per tant, és lògic que la gent es vulgui socialitzar. L’”únic” que ha fet el “Web 2.0” és proporcionar la tecnologia adequada per a que aquesta socialització sigui còmode i fàcil de fer. Per tant, ha millorat molt la usabilitat d’aquest tipus d’eines. És a dir, no s’ha inventat la socialització, però sí que s’ha facilitat i, sobretot, se n’ha augmentat exponencialment la seva potència eliminant les barreres geogràfiques. El resultat ha estat tan espectacular que les xarxes socials són la cara més visible del “web 2.0”, de fet, sovint es parla de la “Web Social”. Gràcies a les xarxes socials podem estar connectats, això no és només per finalitats d’oci, també poden ser per infinitats d’altres usos, un exemple és potenciar equips de treball/investigació. La clau és la connexió, estar connectats facilita l’intercanvi d’informació, intercanvi de coneixement… Christakis comenta que “ Les xarxes socials estan bàsicament relacionades amb aspectes positius, el que el món necessita ara és estar més connectat. ” Resumint: la socialització és un valor clau en el món 2.0.
- Facebook és actualment la xarxa social més popular amb més de 500 milions de persones donades d’alta. És la “xarxa social”. Va ser fundada en el febrer de 2004 (fa només 7 anys). Si algú vol oferir serveis a la ciutadania (en alguna xarxa social) cal que estigui a Facebook, és el nou àgora (digital). A més, ofereix unes funcionalitats ideals per a treballar en equip i, a més, està ple d’aplicacions creades per tercers que proporcionen serveis addicionals (aquest va ser l’encert de Facebook respecte a d’altres xarxes socials). El problema de Facebook és que és massa generalista, no està enfocada a un àmbit en concret, i, a més, se l’associa molt a aspectes lúdics de poc valor. Això fa que sigui menyspreada, especialment pq es diu que es per temes poc “seriosos”.
- Realment Facebook és per temes poc seriosos? La reforma de la Constitució d’un Estat és un tema bastant seriós, oi? Cal remarcar aquesta frase de la notícia: “Si no hacemos que la gente participe ahora, no va a existir un sentimiento de propiedad hacia el nuevo documento”. Es tracta de legitimitat, d’implicació, de col·laboració...
- Precisament el passat 21/03/2011 es van celebrar els 5 primers anys de Twitter, (va ser fundada en el 2006). Twitter és una xarxa social basada en missatges de només 140 caràcters, de fet, la fortalesa de Twitter radica en això: en l’extraordinària senzillesa però, a la vegada, amb molta potència. A més, és una xarxa molt efímera, els missatges (tweets) de seguida cauen en l’oblit. Un usuari de Twitter envia tweets (de com a molt 140 caràcters) als seus seguidors (followers), i ell veu els missatges de les persones a qui segueix. Res més que això. La clau està en escollir convenientment les persones a qui segueixes. En el meu cas, des de fa força temps que Twitter és la principal font d’informació i de relació/coneixença amb d’altres persones (especialment de l’àmbit professional). Actualment més de 200 milions de persones ja estan donades d’alta en aquest servei, però el ritme de creixement segueix sent altíssim, per tant, en poc temps aquesta xifra ja quedarà obsoleta.
- LinkedIn (com Xing, o antigament Neurona) és un tipus de xarxa social de l’àmbit professional. Els usuaris de LinkedIn introdueixen les seves dades professionals (CV, mèrits, formació, idiomes, etc). Entre usuaris estableixen un lligam quan, per exemple, han treballat junts, o bé tenen un amic en comú, etc. És una xarxa pensada pel món professional. És una manera més de veure en la realitat la teoria dels 6 graus de separació...
- Tuenti és la xarxa social creada a Espanya més important. La particularitat de Tuenti és la necessitat de tenir invitació per poder ser-ne membre, això li ha donat una “aureola” de secretisme que ha fomentat que sigui la xarxa social per defecte dels adolescents espanyols (sobretot els de parla castellana). Es va crear en el gener de 2006. Actualment té més de 10 milions d’usuaris. El nom prove de “ tu enti dad”.
- Ning Ning és un servei que et permet crear la teva pròpia xarxa social. Va ser molt popular pq. inicialment permetia la creació de xarxes socials gratuïtes, ara ja no és així, tot i que el preu no és molt car.
- Per si encara no teniu clara la importància de les xarxes socials... El dilluns es va donar a conèixer l’Informe eEspaña de la Fundación Orange. Conté moltíssima informació sobre l’ús de les TIC a Espanya. Hi ha un apartat específic sobre l’ús de les xarxes socials. Més d’un 80% dels usuaris d’Internet a Espanya (el total són 22 milions de persones) utilitzen assíduament alguna (o vàries) xarxes socials. Destaca Facebook (3 de cada 4 usuaris d’Internet la utilitza); Tuenti (1 de cada 3); Twitter (1 de cada 4, però és la xarxa que percentualment creix més, pràcticament ha duplicat el seu percentatge en només un any). A més, el nombre d’usuaris d’Internet, l’ús de les xarxes socials i l’ús des del mòbil són tres indicadors que no paren de crèixer.
- Tot seguit es detallen exemples d’aplicació de Web 2.0 en l’àmbit de l’agricultura (ecològica)... (un àmbit que no és el meu... ) No us he exposat els exemples que ens explicaran després, uns exemples que m’anirien molt bé posar aquí donat que considereu que són uns bons referents...
- Segons s’explica a Euskadi Innova: “ El movimiento Crop Mob nació en Carolina del Norte, a raíz de una comunidad de pequeños agricultores jóvenes , interesados por el cultivo ecológico pero preocupados porque mantener sus pequeños terrenos resultaba un trabajo duro que absorbía casi todas las horas del día. Ante esta situación decidieron organizar encuentros una vez al mes, donde todos se reunían en alguna de las tierras para colaborar en los trabajos más duros, como limpiar el terreno o construir un invernadero. La iniciativa ha ido sumando cada vez más voluntarios, tanto agricultores con experiencia como jóvenes con interés por aprender, puesto que resulta una oportunidad para adquirir conocimientos , tanto de agricultura como de bricolaje o jardinería, y los encuentros se han convertido en un evento social entorno al cual se organiza también una comida comunitaria, ofrecida por el propietario.. Más que una iniciativa centralizada, se trata de un movimiento autorganizado en pequeños grupos donde se proponen encuentros a través de Facebook y se apunta quien quiere colaborar, sin que haya un intercambio monetario. La idea se ha extendido también a otros Estados, y el colectivo está realizando visitas a otros países, entre ellos España, para dar a conocer este tipo de colaboraciones, que pueden facilitar la expansión a de la agricultura local a escala muy pequeña. ” És un bon exemple de creació de comunitat a partir de l’ús de les xarxes socials. http://www.euskadinnova.net/es/innovacion-social/noticias/redes-sociales-para-recuperar-agricultura-ecologica-local/6598.aspx http://www.nytimes.com/2010/02/28/magazine/28food-t-000.html?_r=1
- Borlaug Global Rust Initiative http://www.globalrust.org/ La Iniciativa Mundial de la Royal Borlaug és un projecte internacional que té per objectiu ajudar a reduir l'amenaça d'una malaltia anomenada "rovell del blat" - una malaltia dels cultius que potencial pot devastar-ne mundialment els subministraments. A causa que la malaltia muta quan es propaga, els científics de diferents països han de treballar junts per lluitar contra ella, i ho han de fer ràpidament. El Banc de coneixements permet a un petit nombre d'experts mundials en aquest problema compartir ràpidament els nous coneixements amb els biòlegs locals, les organitzacions agrícoles i organitzacions no governamentals - i permet a tots a col·laborar en possibles solucions per vèncer la malaltia. Centenars d'investigadors utilitzen el Banc de Coneixements cada dia per combatre aquesta malaltia i protegir els cultius del món. Un bon exemple de col·laboració entre diferents professionals per, en aquest cas, resoldre un problema comú. Més informació: http://traction.tractionsoftware.com/traction/permalink/Press663
- e-agriculture : http://www.e-agriculture.org/ Un web creat amb l’objectiu de difondre el coneixement i el diàleg sobre l’ús de les TIC (no només 2.0) en l’àmbit de l’agricultura i el desenvolupament rural. És d’àmbit mundial i està liderada per la FAO, l’Organització per l’Agricultura de les Nacions Unides. És un lloc ideal per aprendre i per compartir experiències,
- AGChat : http://agchat.org/ “ empowering farmers and ranchers to connect communities through social media platforms.” L’objectiu és crear comunitat, intercanviar coneixements (i en segon terme, difondre millor els productes, i l’àmbit agrícola, als ciutadans). Com efecte col·lateral, gràcies a l’intercanvi de coneixement i de dades són capaços de predir millor el comportament del mercat.
- Agro 2.0 http://www.agro20.com/ És una iniciativa semblant a l’anterior que, a dia d’avui, ja té prop de 5.000 usuaris. És una iniciativa privada d’àmbit espanyol (tot i que obert a tot el públic que parla castellà) amb els objectius de crear comunitat i difondre coneixement. Comunitat i difondre coneixement en l’àmbit de l’agricultura.
- CultivaBio : http://cultivabio.org/ Plataforma de formació i assessorament en agricultura ecològica per a tots els agents implicats: productors, distribuïdors, venedors, consumidors, tècnics, cuiners, periodistes, empresaris...). Està promoguda per l’associació Vida Sana que des del 1986 està promovent l’agricultura ecològica.
- Projecte Marieta : Segons es comenta en el web: “ El Projecte Marieta és un projecte de l'Associació Catalana d'Amics del Camp per a la promoció de l'Alimentació Local i el Consum Responsable. La principal iniciativa d'aquest Projecte és la posada en funcionament d'un sistema de Consum Responsable, amb la intenció d'aconseguir una àmplia oferta d'aliments de proximitat a uns preus que permetin al consumidor fer-ne la base de la seva alimentació. Cada vegada que fem una compra "votem" per una forma de producció i, per aquest motiu, promocionem l’agricultura de proximitat, sostenible, ambientalment racional i econòmicament viable. L’objectiu del Projecte Marieta, a banda de posar a l’abast del consumidor productes alimentaris de qualitat, és el manteniment i desenvolupament d’una agricultura (també ramaderia i artesania alimentària) local , facilitant al camperol un canal de venda, una remuneració equitativa (un 80% del que paga el consumidor) i condicions de treball acceptables. ” Per crear comunitat, per informar i per donar a conèixer la seva iniciativa utilitzen Facebook, Twitter i un blog. http://projectemarieta.blogspot.com/ Més informació: http://www.btvnoticies.cat/2010/10/18/el-sector-de-lalimentacio-es-beneficia-de-les-xarxes-socials/
- Blog de La Catània : http://www.lacatania.com/ Blog que agrupa tota mena d’informació sobre aquest deliciós postre de xocolata. És un excel·lent exemple de generar comunitat i coneixement sobre un determinat producte, en aquest cas La Catània. Fins al punt que actualment, si busques a Google la paraula “catània”, el primer resultat que surt (exceptuant la regió d’Itàlia amb el mateix nom) és aquest blog, per tant, aquest blog ja és un referent d’aquest postre.
- http://mercatlleo.cat/ Aquest és el bloc del Mercat del Lleó de Girona . És un exemple que no cal grans inversions, només tenir ganes d’explicar les coses i mantenir una certa freqüència d’actualització del contingut. També fan ús d’altres eines 2.0, com per exemple Twitter: http://twitter.com/mercatlleo
- MercatLocal.com: Una bona iniciativa de cara a promocionar (i facilitar) la venda de productes propers (majoritàriament ecològics). La idea és que el client triï un tipus de cistella (amb diferents productes) que se li subministrarà cade cert temps (puntual, setmanal, quinzenal...) directe a casa del consumidor.
- Vintaix : http://vintaix.com/ Tal com diu el Janquim: “ El web de Vintaix vol agrupar-ne els aficionats, sense que hagin de ser experts, i els ofereix diverses eines per intercanviar opinions i compartir el gust pels vins, com ara un blog, un canal de vídeo i contactes amb les xarxes socials. ” “ Com explica al 3cat24 el seu promotor, Miguel Figini , Vintaix es caracteritza per la pretensió de posar-ne en contacte els aficionats, més enllà de les aproximacions professionals. Tant és així, que tenen un espai dedicat als que s'interessin pels vins barats. L'altre element distintiu és la seva aposta exclusiva pels vins i els caves catalans . "És una llàstima", assegura Figini, "que tres quartes parts dels vins del país s'exportin", i que en canvi els catalans consumeixin sobretot vins de la resta d'Espanya. Vintaix pretén oferir una finestra als productors vitivinícoles catalans perquè enllacin amb els clients. A la vegada, vol "donar a la gent el que busca: la prescripció entre iguals, d'aficionat a aficionat". ” D’altres iniciatives semblants són: Uvinum: http://www.uvinum.es/ SommelierAlumni: http://www.sommelieralumni.org/ També cal referenciar el Debat de Vi (http://www.debatdevi.cat/) que va impulsar l’Incavi amb l’objectiu de debatre el futur del sector del vi (amb l’ajut de les TIC). De fet, tal com comenta la Gemma Urgell, les xarxes socials funcionen molt bé en el sector del vi: http://viniesfera.com/per-que-les-xarxes-socials-funcionen-en-la-comunicacio-del-vi Més informació: http://www.3cat24.cat/noticia/471126/ciencia/Neix-a-internet-una-comunitat-sobre-els-vins-i-els-caves-catalans Bàsicament les xarxes socials funcionen molt bé en el sector del vi per dos motius: Pq. el vi té molta informació , convé difondre-la. Pq. hi ha un interès cada cop més gran per aprendre sobre el vi, per tenir més coneixement i per generar comunitat . També és interessant conèixer la història de http://garyvaynerchuk.com/ de com, mitjançant un blog, s’ha convertit en un expert internacional – amb molts seguidors – en relació al vi.
- Gastroteca.cat “ Gastroteca.cat és una eina de suport a la comercialització dels productes agroalimentaris locals; un canal interactiu i dinàmic al servei dels professionals del sector (distribuïdors, cuiners, productors, elaboradors, artesans alimentaris, gastrònoms, promotors del turisme gastronòmic, etc), consumidors i entitats que treballen entorn els productes agroalimentaris locals. A gastroteca.cat hi trobareu tota la informació dels productes, qui els produeix, punts de venda on poder-los comprar (inclosa la venda per Internet), com cuinar-los, les seves propietats nutricionals, restaurants on tastar-los, rutes gastronòmiques, agenda d'activitats, notícies del sector... Tot un món al voltant del bo i millor de la nostra terra! ” Les institucions públiques també ajuden a difondre els productes ecològics d’aquí. Una altra iniciativa semblant és la de Km0 (promoguda per Asaja): http://www.km-0.cat/