2. Conceptes bàsics
• Imperialisme: Ideologia i pràctica política dels països industrialitzats la qual
pretén imposar el seu domini sobre els altres països en el camp polític i
econòmic. Imperi: Estat o estats sotmesos a un emperador.
• Colonialisme: Doctrina i actitud que defensen la colonització com a font de
riquesa d’una nació amb raonaments racials, ètnics, econòmics, polítics o
morals. Colònia: territori sotmès al domini polític, militar i econòmic d’una
potència estrangera.
• Imperi colonial: Conjunt de territoris colonitzats per una potència europea i
sotmesos al seu govern.
3. Context històric:
la Belle Époque o l’època daurada dels grans imperis
• Període: últim terç del segle XIX fins el 1914 (I GM)
• Zona: països industrialitzats del món
• Característiques:
• Conquesta de noves terres (colònies) per ser explotades.
“PROGRÉS”
Augment econòmic 2a revolució industrial
Augment demogràfic migracions
Nous invents i noves construccions
Revolució en l’art
5. Causes del colonialisme
• Econòmiques:
-Necessitats de trobar nous mercats per vendre l’excedent
-Necessitat de primeres matèries a baix cost
-Invertir capital a l’estranger (mà d’obra barata)
• Demogràfiques: al llarg del segle XIX Europa dobla
la seva població. Grans migracions des de les
metròpolis a les colònies que eviten conflictes.
• Politico-militars: control de zones estratègiques
pel comerç
• Ideològiques: l’augment de l’esperit nacionalista
(les colònies= orgull nacional)
8. Migracions europees al XIX
AUSTRALIA
3,5
SUD AFRICA
1
ARGENTINA
6
BRASIL
5
CANADA
9
ANTILLES
2
EUA
34
SIBERIA
7
EUROPA
(67,5 milions
emigrants)
9. Justificació del colonialisme
La missió civilitzadora d’Europa
Superioritat tecnològica
Etnocentrisme: Actitud d'un grup ètnic de considerar-se superior als altres grups
racials o culturals
Racisme: Doctrina que defensa la inferioritat d’algunes races o cultures i en
justifica la seva explotació econòmica, discriminació social o la destrucció física.
Aculturació: Procés de canvi cultural
Evangelització: Difusió de l'evangeli (missioners) en els pobles on no és
conegut.
Indígena: habitant autòcton d’un territori
Charles R. Darwin
1859: L’orígen de les espècies
13. Imperis colonials el 1914
Imperi
Superfície
(en milions de
km2)
Població
(en milions d’habitants)
Britànic 33,8 440
Rus 22,8 169,4
Francès 11,1 95,1
Alemany 3,4 74,2
Belga 2,38 15
Portuguè
s
2,09 9,3
Italià 0,48 1,3
Espanyol 0,21 0,22
14. Les colònies a l’Àfrica
L’Àfrica el 1880 Després de la Conferència de Berlín
1885
16. Obsessió:
imperi continu
Bèlgica rep el Congo
Llibertat navegació
rius Níger i Congo
Oposició:
dins les metròpolis
i dins les colònies
Repartiment Àfrica:
Fronteres geomètriques
(partició de tribus) CONFERÈNCIA
BERLIN (1885)
Cecil Rhodes
-Josócnegrealemany
-Doncsjosócnegrefrancès
Leopold II de Bèlgica
G. Clemenceau
17. Organització de les colònies
3 tipus
de colònies
Colònies
d’explotació econòmica
Colònies
de poblament
Protectorats
-Màxima autoritat: governador.
Indígenes son el gruix del seu
exèrcit.
-Grans plantacions de
monoconreu (cafè, sucre,
cacau, tè, cautxú)
-Explotació de mines (coure,
or, carbó, diamants...)
-Indígenes pagaven impostos
en moneda (havien de treballar
per aconseguir-ne)
-Rígid sistema de duanes
-Clima semblant a la
metròpoli
-Major autonomia
respecte la metròpoli
-Dominis (imperi
britanic): Canadà,
Austràlia, Sud-Àfrica.
-La metròpoli manté el
govern indígena però
controla la política
exterior.
Ex: Marroc, Egipte.
18. Possessions colonials bàsiques
GRAN BRETANYA
Canadà
Egipte [Canal Suez]
Sudan (vídeo)
El Cap (S Africa)
Índia
Austràlia
[Estret Gibraltar]
ESPANYA
(Fins 1898)
Cuba
Puerto Rico
Filipines
FRANÇA
Marroc (cartell)
Senegal (Fragment)
Madagascar
[Canal Suez]
BELGICA
Congo
(Conf. Berlín)
• COLÒNIES LLIURES ÀFRICA: Libèria i Abissínia/Etiòpia
20. Oposició al colonialisme
(dins la metròpoli i dins la colònia)
Raça inferior, els hindús?
Raça inferior, els xinesos? No.
(...) No intentem, per tant,
revestir la violència amb el
nom de civilització, no parlem
de dret, de deure. La
conquesta que preconitzeu és
l’abús pur i simple que dóna la
civilització científica sobre les
civilitzacions rudimentàries.
G. Clemenceau (1885)
21. Conseqüències dels l’imperialisme colonial
Rivalitat política
entre imperis colonials
Moviments nacionalistes
a Europa: Imperi
Austr-Hongarès,
Imperi Otomà i Alemanya.
Impacte econòmic als països colonitzats:
-mecanització camp i noves construccions (+)
-economia dependent de la metròpoli (-)
Impacte polític i cultural
als països colonitzats:
-Aculturació
-Fronteres artificials
1a G. M.
(1914-18)
Conseqüències
colonialisme
23. - Causes
- Disputes entre Alemanya i França/Gran
Bretanya pel Marroc
- Exaltació nacionalista: problemes entre
Alemanya i França.
- Conflicte als Balcans: servis, búlgars… es
volien independitzar de l’Imperi
Austrohongarès i dels Turcs
25. Nou armament: cursa d’armament
grans sumes de diners
Metralladores…. Canons….
26. Volien la pau i s’armaven per la guerra
Llança granades Invents per camuflar-se
27. Es fabriquen els primers tancs
Arriben a tot arreu Són difícils de destruir
28. Esclat de la guerra
• El 28 de juny de 1914
el príncep hereu de
l’Imperi
Austrohongarès,
Francesc Ferran i la
seva esposa moren
assassinats a
Sarajevo (Bòsnia)
30. El desenvolupament de la guerra
Guerra de moviments:
• Alemanya ataca
França.
• Alemanya pensava
vèncer-la ràpidament
i després atacar
Rússia.
• Rússia ataca
Alemanya per l’est.
• Alemanya va retirar
una part de les tropes
de França.
• França va poder
aturar l’avanç dels
exèrcits alemanys a
la Batalla del Marne
33. S’obren trinxeres des de Suïssa fins al
mar del Nord
Humitat i brutícia
Mala alimentació,
esgotament…
34. La duresa de la guerra de trinxeres
• A la batalla de Verdun (febrer-juny 1916) hi van morir un
milió de soldats entre francesos i alemanys.
• Es van utilitzar gasos que van ser el terror de les
trinxeres.
• Va caldre buscar nous aliats que aportessin més soldats
a la guerra.
• Al 1915 Itàlia intervé a favor dels aliats.
• Bulgària i l’Imperi Turc ajuden les potècies centrals
35. La guerra a la reraguarda
• La mà d’obra masculina va ser substituida per les dones.
• Les dones treballaven a les fàbriques, conduien tranvies
i autobusos, feien les feines del camp, etc
41. El final de la guerra
• Davant dels darrerers fracasos militars els
alemanys demanen la pau
• L’11 de novembre de 1918 es va signar
l’armistici.
• El kàiser Guillem II va fugir a Holanda.
42. 5/2/18
Francia, por la noche.
Cariño mio,
Ahora, si no hay problemas, vas a saber todo acerca de lo que ocurre aquí. Sé
que te llevarás una gran sorpresa cuando te llegue esta carta... ¡Si alguna
autoridad la ve! (...)
Quizá te gustara saber como está el ánimo de los hombres aquí. Bien la verdad
es que (y como te dije antes, me fusilarán si alguien de importancia pilla esta
misiva) todo el mundo está totalmente harto y a ninguno le queda nada de lo que
se conoce como patriotismo. A nadie le importa un rábano si Alemania tiene
Alsacia, Bélgica o Francia. Lo único que quiere todo el mundo es acabar con
esto de una vez e irse a casa. Esta es honestamente la verdad, y cualquiera que
haya estado en los últimos meses te dirá lo mismo.
De hecho, y esto no es una exageración, la mayor esperanza de la gran mayoría
de los hombres es que los disturbios y las protestas en casa obliguen al
gobierno a acabar como sea. Ahora ya sabes el estado real de la situación.
Yo también puedo añadir que he perdido prácticamente todo el patriotismo que
me quedaba, solo me queda el pensar en todos los que estáis allí, todos a los
que amo y que confian en mí para que contribuya al esfuerzo necesario para
vuestra seguridad y libertad. Esto es lo único que mantiene y me da fuerzas para
aguantarlo. En cuanto a la religión, que Dios me perdone, no es algo que ocupe
ni uno entre un millón de todos los pensamientos que ocupan las mentes de los
hombres aquí.
Dios te bendiga cariño y a todos los que amo y me aman, porque sin su amor y
confianza, desfallecería y fracasaría. Pero no te preocupes corazón mio porque
continuaré hasta el final, sea bueno o malo ( ...)