SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 10
SANTA SOFIA DE
CONSTANTINOBLE
DOCUMENTACIÓ GENERAL
• Nom: SANTA SOFIA DE
CONSTANTINOBLA
• Arquitecte : Antemi de
Trales ,Isidor de Milet
• Cronologia : 532-537
• Localització :
Constantinoble (avui
Istambul)
• Materials : maó i marbre
• Sistema Constructiu :
arquitravat i voltat
CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
•

En l'any 395 dC, amb la mort
de Teodosi ,l'Imperi Romà es
va dividir entre els seus fills
Arcario (Orient) amb capital a
Constantinoble i Honorio
(Occident) amb capital a
Roma.Els germans van
provocar la desaparició de
l'Imperi Romà d'Occident quan
ho van envair l'any 476.
L'Imperi Bizantí d'Orient va
prosseguir altres mil anys.El
regnat de l'emperador Justinià
(527-565) va suposar per a
l'Imperi Bizantí el seu moment
de major expansió territorial i
esplendor cultural.
ANÀLISI FORMAL:
• Santa Sofia és una antiga església ortodoxa
convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul.
• Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època
Bizantina.
• Té una gran importància en la història de
l'arquitectura per ser la primera construcció de base
quadrada d'aquesta grandària i coberta per una
cúpula central i dues petites semicúpules.
ESPAI EXTERIOR I INTERIOR
• L'esglesia presenta una planta basilica de tres naus
longitudinals , sent la central molt mes ampla que les laterals.
Una cúpula central molt grand i de luxe, al voltant de la qual
gira tota la construcció amb motius iconografics religiosos .
La grandesa de la cúpula la deu bastant al joc de llum : el
tambor el tambor de la cúpula està envoltat de finestres.
• A partir d'aquesta cúpula es desenvolupa tot l'edifici.
• Las naus laterals ,menors que la central ,tenen enormes
contraforts (molt visibles des de fora) que contrarestar
l'embranzida de la cúpula. L'edifici el complementen el absis
(situat al final de la nau central) un nartex que donava entrada
a l'esglesia i un hexeronartex en forma de portic .
• A l'exterior presenta una pobresa constructiva que contrasta
amb la riquesa de l'interior ,deixant els material visibles ,ja que
casi no eren recoberts
ESTIL
• Els anteccedents
d'aquest sistema els
hem de trobar en
l'arquitectura imperial
romana ( les cupules
de Panteó i els grans
termes
INTERPRETACIÓ
• Aquesta església és un lloc dedicat a la glorificació de
Déu i l'emperador que reflecteix la influencia oriental
de la cultura bizantina. L'estructura d'aquesta església
serà la que més influència va tenir sobre tota la
arquitectura del Orient musulman y ortodox.
• La cúpula de Santa Sofia és l'element més cridaner de
l'edifici, en forma com un hemisferi encastat i consta
de quaranta nervis que conflueixen en el centre, el seu
diàmetre oscil·la entre 30 i 31 m i es troba a 54 m
d'alçada.
Mosaic de Constantí

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Retrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureliRetrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureliToni Raya
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Julia Valera
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaJulia Valera
 
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monrealeMosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monrealeGemma Ajenjo Rodriguez
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóJulia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Julia Valera
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletFitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletJulia Valera
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollJulia Valera
 

La actualidad más candente (20)

Giotto: Cappella degli scrovegni
Giotto: Cappella degli scrovegniGiotto: Cappella degli scrovegni
Giotto: Cappella degli scrovegni
 
Retrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureliRetrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureli
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monrealeMosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a PèrgamAltar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
 
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletFitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de poblet
 
29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 

Destacado (19)

Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
 
Arte Bizantino
Arte BizantinoArte Bizantino
Arte Bizantino
 
Arte paleocristiano
Arte paleocristianoArte paleocristiano
Arte paleocristiano
 
Bizancio
BizancioBizancio
Bizancio
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Arquitectura bizantina
Arquitectura bizantinaArquitectura bizantina
Arquitectura bizantina
 
Arquitectura Turquía I: Santa Sofía
Arquitectura Turquía I: Santa SofíaArquitectura Turquía I: Santa Sofía
Arquitectura Turquía I: Santa Sofía
 
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de ConstantinobleSanta sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
 
Tema 6º arte paleocristiano y bizantino
Tema 6º arte paleocristiano y bizantino Tema 6º arte paleocristiano y bizantino
Tema 6º arte paleocristiano y bizantino
 
Capoeira
CapoeiraCapoeira
Capoeira
 
Santa Sofia
Santa SofiaSanta Sofia
Santa Sofia
 
arquitectura bizantina
arquitectura bizantinaarquitectura bizantina
arquitectura bizantina
 
Tema 7 art bizantí
Tema 7   art bizantíTema 7   art bizantí
Tema 7 art bizantí
 
Arquitectura medieval
Arquitectura medievalArquitectura medieval
Arquitectura medieval
 
La Edad Media
La  Edad  MediaLa  Edad  Media
La Edad Media
 
Arte Paleocristiano y Bizantino
Arte Paleocristiano y BizantinoArte Paleocristiano y Bizantino
Arte Paleocristiano y Bizantino
 
Arte Bizantino
Arte BizantinoArte Bizantino
Arte Bizantino
 
Arte Paleocristiano
Arte PaleocristianoArte Paleocristiano
Arte Paleocristiano
 

Similar a Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble

9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinoble9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinobleinspirationmcg
 
Ppt art bizantí
Ppt art bizantíPpt art bizantí
Ppt art bizantíMò C
 
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.Pauhistoria
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Glòria Garcia
 
Món antic i món clàssic
Món antic i món clàssicMón antic i món clàssic
Món antic i món clàssicSebastià Roglà
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatAssumpció Granero
 
Art Bizantí IES Maremar
Art Bizantí IES MaremarArt Bizantí IES Maremar
Art Bizantí IES MaremarMò C
 
Historia de l'art: Art Bizantí i Islàmic
Historia de l'art: Art Bizantí i IslàmicHistoria de l'art: Art Bizantí i Islàmic
Historia de l'art: Art Bizantí i IslàmicRostislav Stanchev
 
Art bizantí
Art bizantíArt bizantí
Art bizantíjmargar3
 
Tema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
Tema 3 - L'Art Islàmic i MudèjarTema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
Tema 3 - L'Art Islàmic i MudèjarPauhistoria
 

Similar a Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble (20)

Art bizantí i preromànic
Art bizantí i preromànicArt bizantí i preromànic
Art bizantí i preromànic
 
9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinoble9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinoble
 
Art grec i arquitectura
Art grec i arquitecturaArt grec i arquitectura
Art grec i arquitectura
 
Ppt art bizantí
Ppt art bizantíPpt art bizantí
Ppt art bizantí
 
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
 
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
Món antic i món clàssic
Món antic i món clàssicMón antic i món clàssic
Món antic i món clàssic
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
Art Bizantí IES Maremar
Art Bizantí IES MaremarArt Bizantí IES Maremar
Art Bizantí IES Maremar
 
L'ART BIZANTÍ
L'ART BIZANTÍL'ART BIZANTÍ
L'ART BIZANTÍ
 
Bizantí
BizantíBizantí
Bizantí
 
Historia de l'art: Art Bizantí i Islàmic
Historia de l'art: Art Bizantí i IslàmicHistoria de l'art: Art Bizantí i Islàmic
Historia de l'art: Art Bizantí i Islàmic
 
Art bizantí
Art bizantíArt bizantí
Art bizantí
 
Art bizantí
Art bizantíArt bizantí
Art bizantí
 
Sant llorenç
Sant llorençSant llorenç
Sant llorenç
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
09. art islàmic
09. art islàmic09. art islàmic
09. art islàmic
 
Tema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
Tema 3 - L'Art Islàmic i MudèjarTema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
Tema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
 

Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble

  • 2. DOCUMENTACIÓ GENERAL • Nom: SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLA • Arquitecte : Antemi de Trales ,Isidor de Milet • Cronologia : 532-537 • Localització : Constantinoble (avui Istambul) • Materials : maó i marbre • Sistema Constructiu : arquitravat i voltat
  • 3. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA • En l'any 395 dC, amb la mort de Teodosi ,l'Imperi Romà es va dividir entre els seus fills Arcario (Orient) amb capital a Constantinoble i Honorio (Occident) amb capital a Roma.Els germans van provocar la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident quan ho van envair l'any 476. L'Imperi Bizantí d'Orient va prosseguir altres mil anys.El regnat de l'emperador Justinià (527-565) va suposar per a l'Imperi Bizantí el seu moment de major expansió territorial i esplendor cultural.
  • 4. ANÀLISI FORMAL: • Santa Sofia és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul. • Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època Bizantina. • Té una gran importància en la història de l'arquitectura per ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària i coberta per una cúpula central i dues petites semicúpules.
  • 5.
  • 6. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR • L'esglesia presenta una planta basilica de tres naus longitudinals , sent la central molt mes ampla que les laterals. Una cúpula central molt grand i de luxe, al voltant de la qual gira tota la construcció amb motius iconografics religiosos . La grandesa de la cúpula la deu bastant al joc de llum : el tambor el tambor de la cúpula està envoltat de finestres. • A partir d'aquesta cúpula es desenvolupa tot l'edifici. • Las naus laterals ,menors que la central ,tenen enormes contraforts (molt visibles des de fora) que contrarestar l'embranzida de la cúpula. L'edifici el complementen el absis (situat al final de la nau central) un nartex que donava entrada a l'esglesia i un hexeronartex en forma de portic . • A l'exterior presenta una pobresa constructiva que contrasta amb la riquesa de l'interior ,deixant els material visibles ,ja que casi no eren recoberts
  • 7.
  • 8. ESTIL • Els anteccedents d'aquest sistema els hem de trobar en l'arquitectura imperial romana ( les cupules de Panteó i els grans termes
  • 9. INTERPRETACIÓ • Aquesta església és un lloc dedicat a la glorificació de Déu i l'emperador que reflecteix la influencia oriental de la cultura bizantina. L'estructura d'aquesta església serà la que més influència va tenir sobre tota la arquitectura del Orient musulman y ortodox. • La cúpula de Santa Sofia és l'element més cridaner de l'edifici, en forma com un hemisferi encastat i consta de quaranta nervis que conflueixen en el centre, el seu diàmetre oscil·la entre 30 i 31 m i es troba a 54 m d'alçada.