Nou estudi del Cercle Català de Negocis sobre el nivell d'atur que tindrà la Catalunya Estat

1. Nivell d’atur que tindrà la Catalunya Estat
Setembre de 2012

2. Índex
Nivells d’atur actuals a Catalunya i Espanya
Càlcul del nivell d’atur de la Catalunya Estat
Conclusions
2

3. L'economia espanyola sempre ha mantingut nivells d’atur
elevadíssims
Taxa d’atur d’Espanya
(%)
30%
25%
20%
15%
10% En promig, la taxa d’atur s’ha
situat al voltant del 15%
5%
0%
2011
2002
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Font: Instituto Nacional de Estadística
3

4. Espanya és el país d’Europa amb major nivell d’atur, a gran
distància de la majoria de països europeus
Taxa d’atur regional a Europa Taxa d’atur nacional
(2010) (gener de 2012)
Espanya 23,3%
Grècia 19,9%
Portugal 14,8%
Irlanda 14,8%
Letònia 14,7%
Lituània 14,3%
Eslovàquia 13,3%
Bulgària 11,5%
Hungria 10,9%
Polònia 10,1%
França 10,0%
Xipre 9,6%
Itàlia 9,2%
Gran Bretanya 8,4%
Suïssa 8,2%
Dinamarca 7,9%
Suècia 7,6%
Finlàndia 7,5%
Bèlgica 7,4%
Rumania 7,2%
Txèquia 6,9%
Malta 6,5%
Alemanya 5,8%
Luxemburg 5,1%
Holanda 5,0%
Àustria 4,0%
Font: Eurostat (European Commission), Idescat
4

5. Espanya també bat el rècord de taxa d’atur entre els joves
per sota de 25 anys
Taxa d’atur entre els joves de menys de 25 anys
(Tercer trimestre de 2011)
Espanya 47,8%
Grècia 45,8%
Croàcia 34,5%
Eslovàquia 33,7%
Lituània 31,1%
Portugal 29,9%
Letònia 29,9%
Irlanda 29,9%
Itàlia 28,2%
Hungria 26,1% L’atur juvenil a Catalunya és del 43%: estem
Polònia 26,0% condemnant els nostres fills a un futur
Bulgària 25,4% duríssim i immerescut
Rumania 23,4%
Xipre 23,1%
França 22,8%
Suècia 22,3%
Estònia 21,8%
Gran Bretanya 21,8%
Bèlgica 20,5%
Finlàndia 19,9%
Txèquia 18,0%
Luxemburg 15,3%
Dinamarca 14,7%
Malta 14,0%
Noruega 8,8%
Alemanya 8,6%
Holanda 7,6%
Àustria 7,3%
Font: Eurostat (European Commission), Instituto Nacional de Estadística
5

6. La manca de feina està impulsant a molts catalans i
espanyols a emigrar a altres països
Espanyols que han emigrat a altres països
62.611
35.302 36.967
2009 2010 2011
Font: Instituto Nacional de Estadística
6

7. La taxa d’atur més baixa es dóna a les Comunitats
Autònomes que disposen de concert econòmic
Taxa d’atur per Comunitat Autònoma
(Desembre de 2011)
Andalusia 31,2%
Canàries 30,9%
Ceuta i Melilla 28,7%
Extremadura 28,6%
Múrcia 26,8%
País Valencià 25,5%
Balears 25,2%
Castilla-La Mancha 24,5%
Catalunya 20,5%
Astúries 18,9%
La Rioja 18,7%
Madrid 18,5%
Galícia 18,3%
Castilla-León 17,2%
Aragó 16,8%
Cantabria 15,9%
Navarra 13,8%
País Basc 12,6%
Font: Instituto Nacional de Estadística (Encuesta de Población Activa)
7

8. L’atur a Catalunya ha seguit una evolució semblant al
d’Espanya, tot i que ha estat sempre inferior
Taxa d’atur de Catalunya i d’Espanya
(%)
25%
Espanya
20%
15%
Catalunya
10%
5%
0%
2011
1998
2008
1996
1997
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2009
2010
Font: Instituto Nacional de Estadística
8

9. Ara bé, l’atur de Catalunya s’ha anat aproximant al d’Espanya,
de forma que aquesta diferència s’ha anat escurçant
Taxa d’atur de Catalunya – Taxa d’atur d’Espanya
(punts percentuals)
6
Atur de Catalunya > Atur d’Espanya
4
A finals dels 90, la diferència Des del 2001, la diferència ha
era de 4 punts percentuals estat de 2 punts percentuals
2
0
-2
-4
Atur de Catalunya < Atur d’Espanya
-6 2005
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2006
2007
2008
2009
2010
2011
La diferència relativa s’escurça amb els anys degut a l’espoli i la manca de capacitat normativa de
Catalunya per optimitzar el model econòmic català, que és diferent que el de l’Espanya centralista
Font: Instituto Nacional de Estadística
9

10. Com a resultat, l’atur a Catalunya és superior al de països
com Montenegro, Palestina (Cisjordània), Croàcia i Geòrgia
Taxa d’atur de països amb nivells d’atur semblants al de Catalunya
South Africa 23,9% (setembre 2011)
Serbia 23,7% (novembre 2011)
Espanya 23,3% (gener 2012)
Belize 23,2% (desembre 2010)
Catalunya 20,5% (desembre 2011)
Grècia 19,9% (gener 2012)
Montenegro 18,1% (desembre 2011)
Palestina (Cisjordània) 17,2% (desembre 2010)
Croàcia 16,4% (abril 2012)
Geòrgia 16,3% (desembre 2010)
Font: Idescat, Wikipedia
10

11. L’atur de països europeus recentment independitzats és
molt inferior a l’atur actual de Catalunya
Taxa d’atur d’Espanya, Catalunya i països europeus recentment independitzats
(desembre 2011)
Espanya 23,3%
Catalunya 20,5%
Croàcia 16,4%
Lituània 13,8%
Eslovàquia 13,7%
Letònia 11,3%
Estònia 10,8%
Ucraïna 9,2%
Moldàvia 9,1%
Eslovènia 8,7%
Txèquia 6,6%
Font: Wikipedia
11

12. A Bélgica, Flandes té una economia productiva i un atur del 7%,
mentre que Valònia, funcionarial i subvencionada, té un atur del 14%
Flandes tenia un atur del
7,2% el gener de 2012
Valònia tenia un atur del
13,7% el desembre de 2011
Font: PFS of Economy, Belgium Statistics – General Direction
12

13. Índex
Nivells d’atur actuals a Catalunya i Espanya
Càlcul del nivell d’atur de la Catalunya Estat
Conclusions
13

14. L’atur de la Catalunya Estat s’ha calculat emprant 3
mètodes diferents
1
 Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les
variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur
Model estadístic  Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model
estadístic
 Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
2
 Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país
 En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública
Model matemàtic
 Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya
sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
3
 A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el
Mètode comparatiu nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat
14

15. Model de càlcul estadístic de l’atur a la Catalunya Estat
1
 Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les
variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur
Model estadístic  Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model
estadístic
 Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
2
 Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país
 En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública
Model matemàtic
 Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya
sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
3
 A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el
Mètode comparatiu nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat
15

16. S’ha estudiat quines variables económiques influeixen més
sobre la xifra d’atur dels països de la OCDE del 2000 al 2009
Període Països
Variables estudiades
analitzat analitzats
 2000 - 2009  Austràlia  Atur: taxa d'atur (Aturats / Població activa)
 Àustria  Atur_t-1: taxa d'atur l'any anterior al considerat
 Bèlgica  Obertura exterior: grau d'obertura exterior de l'economia ((Exportacions + Importacions) / PIB))
 Canada  Despesa social / PIB: Despesa social realitzada pel sector públic sobre el total del PIB
 Xile  Saldo públic: Saldo dels comptes públics (Ingressos públics - Despeses públiques)
 Graduats 3r cicle: % de graduats de 3r cicle (universitaris, FP...) sobre el total de la població
 Txèquia  Inversió I+D: Inversió en I+D sobre el PIB
 Dinamarca  Deute públic: Deute del sector públic corrent
 Finlàndia  Impost empresa: % que han d'assumir les empreses en forma d'impost de societats
 França  Impost Renda: tipus mig que assumeixen els treballadors assalariats en el IRPF o salaris
 Alemanya  Inflació: % d'inflació o augment dels preus
 Grècia  Inversió directa estrangera: Inversió estrangera sobre el PIB
 Hongria  Polítiques actives: Despesa en polítiques actives de foment de l'ocupació sobre el PIB
 Islàndia  Preu Petroli: cost per barril de cru
 Itàlia  Productivitat: índex de productivitat del treball
 Japó  Població: nombre d'habitants del país
 Corea  Cobertura1: % de la renda mitjana del país que obtenen els aturats de mitjana durant el primer
any a l'atur (Retribució mitjana aturats 1r any / Salari mig)
 Luxemburg  Cobertura5: % de la renda mitjana del país que obtenen els aturats de mitjana durant el cinquè
 Mèxic any a l'atur (Retribució mitjana aturats 5è any / Salari mig)
 Holanda  Salari mitjà: salari mitjà del conjunt d'assalariats (Massa salarial / Total d'assalariats)
 Nova Zelanda  Salari Mínim: % que suposa el salari mínim fixat legalment sobre el salari mitjà (Salari mínim
 Noruega legal / Salari mitjà)
 Polònia,  Salari Marginal: tipus marginal màxim sobre les rendes del treball de l'impost corresponent a
 Eslovàquia cada país
 Espanya  Impostos: Pressió fiscal global sobre el treball
 Suècia  Jubilació: edat mitjana de jubilació
 Suïssa  Setmana: nombre d'hores treballades de mitjana durant una setmana tipus
 Turquia  Any: nombre d'hores treballades de mitjana durant un any tipus
 Temporalitat: %de contractes temporals (Contractes temporals / Total de contractes laborals)
 Gran Bretanya  Acomiadament: Cost d'acomiadament tipus mesurat en setmanes per any treballat
 Estats Units  PIB_t: creixement real del PIB l'any considerat
 PIB_t-1: creixement real del PIB l'any anterior al considerat
16

17. De les 29 variables estudiades, 7 d’elles són
estadísticament significatives per a explicar el nivell d’atur
1. % de cobertura sobre el salari de la prestació social durant el primer any d’atur
2. % dels impostos i quotes a la seguretat social sobre el salari
Variables rellevants 3. % de contractes temporals sobre el total
que influeixen sobre 4. Hores anuals treballades
la taxa d’atur 5. Creixement productivitat (variació PIB / Ocupats)
6. Nombre d’habitants
7. Preu d’importació del barril de petroli
 La probabilitat de que les variables triades siguin explicatives del nivell d’atur s’obté
com a: 100 – significació de cada variable
 Per tant, la probabilitat de que les 7 variables elegides siguin explicatives és de
més del 99% en totes elles
Significació Coeficientes
Coeficients no Estandarditzats Estandarditzats
individual de les
Variable B Error típ. Beta t Sig.
variables (Constant) -2,973 2,223 -1,337 0,184
Cobertura_1 -0,059 0,018 -0,254 -3,349 0,001
Impostos 13,067 1,415 0,479 9,233 0,000
Temporalitat 0,189 0,022 0,549 8,635 0,000
Any 0,004 0,001 0,298 4,53 0,000
Productivitat 0,215 0,084 0,135 2,544 0,013
Població 2,00E-05 0 0,227 3,77 0,000
Petroli -0,018 0,006 -0,143 -2,966 0,004
El model explica el 78,4% de la variació en els nivells d’atur
17

18. Aplicant el model estadístic amb les dades de Catalunya,
s’obté que l’atur de Catalunya estarà al voltant del 6%-7%
Aplicació del model a les dades de
Taxa d’atur de Catalunya
Catalunya
 Cobertura 1r any: 73% (1)
 Impostos i quotes: 36,9%
 Contractes temporals: 15,1%
 Hores treballades: 1.458 (2)
 Creixement productivitat: 4,01%
 Nombre d’habitants: 7.512.000
 Barril de petroli: 136 € (1) 22,6%
 Atur efectivament registrat: 22,6% (set 2012)
6,1%
± 1,4%
Setembre Catalunya
2012 Estat
Font: Idescat, INE, OCDE
(1) 2007 Espanya
18
(2) A partir de les dades setmanals i anuals espanyola (OCDE)

19. Model de càlcul matemàtic de l’atur a la Catalunya Estat
1
 Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les
variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur
Model estadístic  Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model
estadístic
 Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
2
 Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país
 En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública
Model matemàtic
 Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya
sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
3
 A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el
Mètode comparatiu nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat
19

20. La despesa pública té un impacte directe en el PIB d’un país
 Les macromagnituds econòmiques estan relacionades entre sí
 La despesa pública té un impacte directe en el PIB d’un país:
PIB = Consum + Inversió + Despesa Pública + Exportacions - Importacions
 Per tant, un augment de la despesa pública fa augmentar el PIB si la resta de factors
es manté constant
 D’altra banda, el creixement del PIB redueix el nivell d’atur. Per tant, una major
despesa pública contribueix a reduir l’atur d’un país
L’Estat Català podrà dedicar part dels diners de l’espoli fiscal a
despesa pública, incrementant així el PIB i reduint l’atur
20

21. Pons i Tremosa van determinar l’efecte d’incrementar la
despesa pública sobre el PIB i sobre l’ocupació
 Pons i Tremosa (2002), estimen com cada unitat de capital públic addicional incrementa el PIB i
redueix l'atur
 Utilitzant un mètode de vectors autoregressius conclouen que per cada 1% del PIB que el sector
públic inverteix, el PIB creix un 0,52% i l’ocupació un 0,29%
 Aquest efecte és decreixent en el temps i es reparteix en 5 anys
Variació de l’ocupació en incrementar la despesa
pública el 1% del PIB durant 5 anys
0,18% 0,26% 0,28% 0,29% 0,29%
0,18% 0,18% 0,18%
0,18%
0,18%
0,08% 0,08% 0,08%
0,08%
0,02% 0,02% 0,02%
0,01% 0,01%
Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5
Font: “Macroeconomic Effects of Catalan Fiscal Deficit with the Spanish
State (2002-2010)”. Jordi Pons i Novell, Ramon Tremosa i Balcells. 21

22. Per tant, si tot el dèficit fiscal s’inverteix a Catalunya, es
crearan 400.000 llocs de treball i l’atur passarà del 22% al 12%
 Dèficit fiscal de l’any 2009 = 8,4% del PIB de Catalunya
Llocs de treball que es crearien cada any si s’inverteix
el dèficit fiscal en despesa pública durant 5 anys
Taxa d’atur de Catalunya
88.000 91.000 91.000 22,6%
81.000
56.000
11,7%
Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Setembre Catalunya
2012 Estat
Fonts: “Macroeconomic Effects of Catalan Fiscal Deficit with the Spanish State (2002-2010)”. Jordi Pons i Novell, Ramon Tremosa i Balcells.
“Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009”, Generalitat de Catalunya, 2012 22

23. Mètode de càlcul comparatiu de l’atur a la Catalunya Estat
1
 Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les
variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur
Model estadístic  Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model
estadístic
 Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
2
 Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país
 En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública
Model matemàtic
 Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya
sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
3
 A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el
Mètode comparatiu nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat
23

24. La gran majoria dels països amb PIB/càpita semblant al de
Catalunya tenen un índex d’atur inferior al 10%
Taxa d’atur respecte PIB per càpita de països europeus
25% Llevat d’Irlanda, els països europeus
amb PIB/càpita semblant al de
Catalunya
Catalunya tenen un atur inferior al 10%
Grècia autonomia
20%
Letònia Portugal
Taxa
15% Lituània
d’atur Catalunya Irlanda
(2012) Bulgària Estat
Hungria Eslovàquia
França
Itàlia
10% Dinamarca
Polònia
Txèquia Xipre Bèlgica Finlàndia
Regne
Unit Suècia
Rumania
5% Malta
Holanda
Alemanya
Àustria
0%
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50
PIB per càpita 2011 (milers €)
Font: Fons Monetari Internacional, CIA World Factbook, Wikipedia
24

25. Índex
Nivells d’atur actuals a Catalunya i Espanya
Càlcul del nivell d’atur de la Catalunya Estat
Conclusions
25

26. Comparant els tres mètodes emprats per a estimar l’atur en la
Catalunya Estat es conclou que estarà al voltant del 12%
Taxa d’atur de la Catalunya Estat Taxa d’atur de Catalunya
22,6%
11,7% 8-15% 12,0% 12,0%
6,1%
Model Model Mètode Valor estimat Setembre Catalunya
estadístic matemàtic comparatiu final
2012 Estat
26

27. En conclusió, l’Estat Català reduirà l’atur actual a xifres
semblants a les dels països europeus avançats
 L’atur serà proper al dels països pròspers de Europa
 L’Estat Català donarà feina i oportunitats als joves, adults i grans de Catalunya
 S’evitarà la necessitat d’emigrar o l’empobriment que significa estar lligats a Espanya
Taxa d’atur de Catalunya
22,6%
12,0%
Setembre Catalunya
2012 Estat
Una reflexió final: pagar un sou digne (30.000 € bruts/any) a 350.000 aturats
catalans suposa 10.500 M€, un 60% dels 17.600M€ de dèficit fiscal de l’any 2010
27

28. Bibliografia
• GUINJOAN, M. i CUADRAS, X.; (2011) "Sense Espanya"
• KEYNES, JM.; (1936) "The General Theory of Employment, Interest and Money"
• PONS, J. i TREMOSA, R.; (2002) "Macroeconomic effects of catalan fiscal deficit with the spanish state"
• Statistic information refers to Catalan economy for the period 1965-1999. Information about GDP and employment come from Renta Nacional
de España y su distribución provincial published by Fundación BBVA. Moreover, information about private and public capital come from El stock
de capital en España y sus comunidades autónomas, also published by Fundación BBVA. In this last case, values of private and public capital
of Catalan economy have been extrapolated for 1999 starting on the values of these variables for Spain. it is important to notice that, being
estimated the VAR model, it has been calculated some economic growth simulations of Catalan economy, having used IDESCAT (Catalan
Statistic Institute) time series of Catalan GDP at constant prices and employment3.
• Krugman, P. (1991): Economic geography and international trade. The MIT Press, Cambridge, Mass.
• López-Casasnovas, G. and Martínez, E. (2000): La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central (1995-1998). Col·lecció Institut
d’Estudis Econòmics (número 27), Generalitat de Catalunya.
• Mas, M.; Maudos, J.; Pérez, F. and Uriel, E. (1994): Capital público y productividad en las regiones españolas. Moneda y Crédito, 198, 163-206.
• Ministerio de Economía y Hacienda (1999): La descentralización del gasto público en España (1987-1998), Dirección General para la
Coordinación de las Haciendas Teritoriales, Madrid.
• Mittnik, S. and Neuman, T. (2001): Dynamic effects of public investment: Vector autoregressive evidence from six industrialized countries.
Empirical Economics, 26, 429-441.
• Molina, V. (2002): Els fluxos d’inversió entre Catalunya i l’estranger, Papers de treball, n. 10, Direcció General de Programació Econòmica,
Generalitat de Catalunya.
• Nordhaus, W.D. (2002): The economic consequences of a war with Iraq. Working Paper 9361. National Bureau of Economic Research.
• Roca, O. and Pereira, A.M. (1998): Impacto de la inversión en infraestructuras sobre el producto, la ocupación y la inversión privada en España.
Revista Española de Economía, 15, 403-432.
• Ros, J.; Tremosa, R. and Pons, J. (2003): “Capital públic i dèficit fiscal”, Nota d’Economia, 75.
• Ros, J.; Tremosa, R. and Pons, J. (2002): El Sector Públic a Catalunya (1985-1998) Institut d'Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya.
• Sala-i-Martín, X. (1997): “És bo que el govern inverteixi ‘sempre’ a les regions menys desenvolupades?” Nota d’Economia, 37, 123-157,
Barcelona.
• Sosvilla-Rivero, S. and Herce, J.A. (1998): Efectos macroe-conómicos del mercado único europeo. Economía Industrial, 322, 11-21.
• Sosvilla-Rivero, S. and Herce, J.A. (1999): Los efectos de la Agenda 2000. Documento de Trabajo 99-21. FEDEA.
• Tremosa, R. and Pons, J. (2001): “Measuring Monetary Policy Shocks in the European Monetary Union”, Applied Economic Letters, 8, 299-303.
• Vives, X. (2002): Centres de decisió empresarial i activitat econòmica: els efectes de la globalització. Papers d’Economia Industrial, número 17,
Generalitat de Catalunya.
28

29. Només amb un Estat propi
Catalunya serà econòmicament viable
Empresaris per l’Estat propi
www.ccncat.cat info@ccncat.cat