Presentació sobre escultura grega

1. L’ESCULTURA- Característiques generals.
Dues
tipologies
El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars)
L’escultura exempta o d’embalum rodó
La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els originals.
Materials: marbre (talla) i bronze (cera perduda), pedra calcària, fusta, or i ivori

2. FOSA
AL BUIT

3. Les escultures originals estaven policromades. Escultura
antropomòrfica: buscant un ideal de perfecció; la bellesa
proporcionada del cos humà (cànons) i l’harmonia.

4. Els escultors passen de ser artesans a tindre una major
consideració social (signen les obres)
Funció: religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, dames
oferents, retrats,...)

5. - EVOLUCIÓ.
Tres etapes
Arcaica (finals segle VIII – segle VI a.C):
comencen a fixar-se els estils arquitectònics
Clàssic (segle V – 323 a.C.):
moment de màxima esplendor
Hel·lenística ( 323 – 146 a.C.): orientalització
i atomització dels centres artístics

6. a.- Escultura arcaica
Ja es centren en la representació de figures humanes
Dos
tipus
CUROS. Figures masculines o koúroi: representen atletes nus (o herois?),
(figura el nom de vegades)
CORA. Figures femenines o kórai: representen dones vestides amb túnica (chiton)
i mant (himation); es creu que eren sacerdotesses o dames oferents

7. - Influència clara dels models orientals i egipcis i del període geomètric.
- Rigidesa i hieratisme: formes molt rígides, amb els braços pegats als costats
(de vegades doblats), les mans tancades, la mirada al front i, en les dones,
el cabell i el vestit cauen pesadament, sense moviment
- Estatisme: els peus estan sòlidament fixats en terra i, encara que es sol
avançar la cama esquerra, no s’aconsegueix cap sensació de moviment
- Frontalitat: l’escultura està concebuda totalment per ser vista de front, com una
estàtua-bloc

8. - Geometrisme, especialment present als cabells, els vestits i l’anatomia (músculs)
- Monumentalitat i desproporció: s’evoluciona cap a figures de mesura
humana,però solen ser més grans (fins a tres metres) i poc proporcionades

9. Ús de convencionalismes: ulls grans i ametllats amb una mirada fixa; “somriure arcaic”
estereotipat amb els llavis tancats; formes geomètriques de cabell, barba i vestits.
Durant l’època arcaica les escultures aniran perdent en monumentalitat, rigidesa i
esquematisme i es faran més proporcionades, harmonioses, naturalistes i elegants
Els relleus, reservats per a la decoració de temples i per a les esteles,
presenten les mateixes característiques
Obres més importants: dama d’Auxerre, koré del peplum, koré de l’Acròpolis,
Hera de Samos, kouros Annavissos, Cleobis i Bitó, Cavaller Rampín, Moscófor
(Rombos) i relleus del temple d’Artemisa en Corfú

10. Dama d’Auxerre (650-640 a.C.)

11. Transició al classicisme. El període sever (1a meitat
segle V a.C.).
Més moviment i expressivitat. els Tiranicides, l’Efebus de Kritios,
l’Auriga de Delfos, Zeus llençant el raig o Poseidon llençant trident

13. B.-EL PERÍODE CLÀSSIC PLE(segona meitat segle V a.C.) .
- Naturalisme idealitzat que busca un ideal de bellesa basat en el
canon, la proporció, l’harmonia i el moviment (molt més
aconseguit però seré i contingut a partir del contraposto).
Estudi de l’anatomia i el moviment real de la musculatura

14. ELS GUERRERS DE RIACE (s. V ac)
Plata als dents i
Pestanyes, ivori
Ulls i coure als
Llavis i mugrons

16. Miró (490-430 a.c)
DISCÒBOL
Avança la captació del moviment i l’estudi de
l’anatomia, encara que encara és frontal i una mica pla
Còpies romanes de l’original de bronze.

17. Policlet d’Argos
Teòric de l’art: introdueix el cànon proporcional de set caps i el contraposto,
destacaen l’estudi de la composició i l’anatomia i és un mestre en el naturalisme
idealitzat(detallisme) i el moviment contingut, captant l’expressivitat serena dels
personatges Diadumen

22. El classicisme tardà(segle IV a.C.).
Les Guerres del Peloponès acaben amb el període de major esplendor i l’hegemonia
d’Atenes.
- S’introdueix un cànon més esvelt: el cànon de vuit caps de Lisip
- S’accentuen els moviments i es comença a perdre la serenitat anterior. Més
naturalisme amb actituds menys heroiques i més quotidianes Apareix retrat com a
gènere escultòric i el nu femení.

23. Praxíteles
Introducció de nus femenins integrals i utilització d’un contraposto exagerat que dóna a les figures
un aire amanerat (la “corba praxiteliana”, amb una lleu ondulació de la cadera)
Obres: Hermes amb Dionís Infant, Afrodita de Cnido,

24. Lisip
És l’escultor preferit d’Alexandre el Gran i les seves escultures anuncien l’hel·lenisme: temes
més quotidians, major expressivitat, introducció de múltiples punts de vista a partir d’escorços
i introducció del cànon de vuit caps (més esvelt) i els retrats (Alexandre, Sòcrates,...)
Obres: Apoxiomenos, Alexandre el Gran...

25. Escopes
Característiques: moviment (composicions pràcticament helicoïdals) i gran expressivitat
de rostres i figures,aplegant ja al patetisme hel·lenístic (sentiments exacerbats, boques
entreobertes, ulls anhelants,...) Obres: Mènada, i decoració escultòrica del Mausoleu
d’Halicarnàs

26. El període hel·lenístic (segles IV-I a.C.).
- Influència oriental (colossalisme, monumentalitat, patetisme, nous
temes) tensió, moviment i expressivitat extrema
- El naturalisme arriba a recrear-se en la plasmació dels defectes físics,
d’allò lleig
- Les composicions es compliquen; grups escultòrics,
- Apareixen temes trivials de la vida quotidiana.
- Es perd la unitat estilística de tota Grècia i sorgeixen escoles locals:
Atenes o neoàtica, Pèrgam, Alexandria, Rodes,...

27. ESCOLAESCOLA
RODESRODES
(segles IV- I aC)(segles IV- I aC)
ESCOLA DE RODES  Escultures monumentals i colossals,
destacant el patetisme, la tensió i el moviment exacerbat.
Obres:
1. Colós de Rodes
2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC)
3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)
4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
5. Faune Barberini (220 aC)

28. (pàg 58)

29. FITXA TÈCNICA
Títol Laocoont i els seus fills
Autor Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de
Rodes
Cronologia Segles II aC (bronze), segle I dC còpia romana
Estil Grec, escola hel·lenística de Rodes (323 aC – 31 aC)
Tipologia Escultura exempta o d’embalum rodó de grup
Material Original de bronze, còpia romana de marbre
Tècnica Talla i trepanat
Dimensions 1’84 x 2’42m d’alt
Cromatisme Monocroma
Localització d’origen La Domus Aurea de Neró a Roma.
Descoberta entre les ruïnes del Palau de Titus a
Roma, l’any 1506
Localització actual Pati de Bellvedere, Museus Vaticans (Roma)
Tema Mitològic. Mort de Laocoont, sacerdot troià
d’Apol·lo, que va desaconsellar l’entrada del cavall
de fusta a Troia i va ser castigat per Atena a morir
junt als seus fills, ofegats per les serps que rodegen
els seus cossos (llegenda de Virgili a l’Eneida)

30. segle I a. c. Perquè es conservaven signatures
d'aquesta època d'un escultor de
Rodes anomenat Atenodor, fill
d'Agesandre
segle II a C. Els noms eren molt habituals a
Rodes durant diverses generacions
Similitud entre aquesta obra i un
fris de l'altar de Zeus a Pèrgam
(170 a.c)
Segle I d.c.
Còpia
romana
Un dels blocs usats és marbre de
Luni, d'origen italià i aquest
marbre no es va explotar abans de
l'època d'August.El 1957
descoberta de grups escultòrics en
l'anomenada gruta de Tiberi, a
Sperlonga, a la costa del Laci al
sud de Roma; amb la signatura
dels tres escultors esmentats. La
inscripció, segons la majoria dels
epigrafistes, ha de pertànyer al
segle I després de Crist; per tant,
els autors haurien viscut en aquest
segle.

31. La influència dels relleus
de l’altar de Pèrgam és
clara.
Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est Altar Pèrgam).

32. NARRACIÓ DE VIRGILI EN L’ENEIDA
Anatomia musculosa.
Gran tensió
Diagonal que travessa
tota l'escultura i
marca el moviment
Cossos contorçats.
Moviment violent .
Les serps s’enrotllen
en els cossos de pare i
fills, i uneixen les tres
figures
Composició piramidal
Els cossos dels fills són
anatòmicament com el
pare però a escala
reduïda
COMPOSICIÓ
Els cossos s’agiten en les
tres dimensions de l’espai.
Cada múscul del seu cos
mostra la violència de
l’esforç.
El fill petit ja no fa força,
l’altre busca l’ajut del pare.
El dolor de Laocoont no és
tan sols físic, sinó també
psicològic en veure patir
els seus fills.
Es trenca la serenitat i
l’equilibri de l’època
clàssica.
cadascun dels fills s’inclina
de forma oposada.
Estructura piramidal
Sols pot ser contemplat frontalment

34. Fauno Barberini, Niké o Victòria de Samotràcia,
Bou Farnesi o Càstig de Dirce

36. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 a.C.)
Escola de
Pèrgam
Destaca pel
monumentalisme, el
patetisme i l’exotisme
(temes de caràcter
etnogràfic)

37. Vella Èbria (Miró de Tebes, 200 a.C.)
Gal moribund (230 a.C.)
Gal suïcida

38. Escola d’Alexandria
Situada a Egipte, es caracteritza pel sincretisme entre elements egipcis,
orientals i grecs i el gust per les al·legories i els temes escabrosos.
Obres: Al·legoria del Nil i els seus afluents, Vella Èbria i nans

39. Escola neoàtica o d’Atenes
És la que més elements clàssics manté i la menys teatral. Especial gust pels retrats i els
temes d’Afrodites o Venus. Obres: Afrodita de Melos o Venus de Milo, Tors Belvedere,
Nen de l’Espina...