1. Com parlar de la mort i el dol, avui. Concepció Poch ICE – Universitat Autònoma de Barcelona
2.
3.
4.
5. 2.Educar per a la mort és educar per a la vida. Educar per a la mort és educar per a la vida = Educar per a la vida és educar per a la mort
6.
7.
8.
9.
10.
11. 6. Subconceptes per comprendre la mort UNIVERSALITAT IRREVERSABILITAT NO FUNCIONALITAT CAUSALITAT CONTINUACIÓ NO CORPÒRIA Tots els éssers vius moren? Es pot tornar a la vida, una vegada mort? Quan un es mor, el cos ja no funciona? És la mort un final? Per què ens morim?
12. 7. Psicologia evolutiva davant el fet de la mort En tots els models de psicologia evolutiva es dóna una seqüència que consta de tres fases : Importància de parlar de la mort, aprofitant diverses situacions que vagin sorgint i evitant caure en morbositats .
14. * Lliurament de la següent fitxa : * Recomenació de l’article de La Vanguardia: “ No paséis de largo ”
15.
16.
17. 10. Procés de dol en infants, segons Bowlby El psicòleg anglès Bowlby afirma que la majoria d’infants que ell ha estudiat passen 3 fases en el procés de dol:
18.
19.
20.
21. 14. Sentiments, emocions i valors davant la situació / límit Sentiments i emocions que les situacions límit poden desvetllar en adults, joves i infants: Tot això pot esdevenir en valors ètics:
22. Alguns companys ens expliquen les seves emotives experiències en relació a la mort: situacions en què s’ha apartat a l’infant de la mort d’un familiar, dols per morts violentes, dol anticipat (per malalties,…), diverses reaccions enfront la pèrdua (apatia o insensibilitat, canvis bruscos en l’actitud –pas del plor al joc sobtadament-, etc.). En Jordi relaciona tota aquesta sessió amb el projecte Filosofia 3-18 i fa esment de la importància de resoldre conflictes quan no hi ha el conflicte. Així també, en relació amb el dol, caldria parlar de la mort quan encara no hi és present ( PEDAGOGIA PREVENTIVA, no paliativa ). Aprofitar els projectes (com ara: “l’esquirol”) per a, a més de parlar de què menja, on viu, …, fer esment de com moren, per què, etc. Ser conscients de la complexitat familiar actual i de les constants situacions de sentiments de pèrdua (separació de germans no biològics,…). Permetre cobrir la necessitat de parlar dels infants. Les situacions de dol ens deixen en una posició en què no hi ha veritats absolutes . Ser conscients que “ de les pèrdues se’n poden treure guanys ” Budisme: “Valorar més el què som que el què tenim” Ningú té experiència de la mort .
23.
24.
25. BIBLIOGRAFIA Webgrafia: Maleta didàctica sobre la mort i el dol Anna Nolla Casals : Del viure i del morir. Propostes per acostar-nos a l’experiència de la finitud . Brigitte Labbé- Michel Puech : “La vida i la mort” Eric- Emmanuel Schmitt : L’Oscar i la Peggy Blue Jaume Cela- “Abans de néixer, després de morir” Jaume Cela: Coi de Quico Montse Esquerda i Anna M. Agustí: El nen i la mort: acompanyar als nens i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada Viktor E.Frankl : “L’home a la recerca de sentit”
