Introducció al concepte de imatge

1. LA IMATGE

2. Transmissora de significats
•Vivim en una era en la que constantment ens bombardegen
amb imatges de tota mena. Qualsevol imatge, sigui
realitzada amb intenció comunicativa o sigui casual, funciona
com a missatge visual, transmissora de missatges. Per ser
ciutadà del món és necessari ser un bon lector,
descodificador, desxifrador... de missatges visuals.

3. 1945 PETÓ A TIME SQUARE
IMATGES QUE HAN FET HISTÒRIA

4. 1971 LA NENA DEL VIETNAM

5. 1985 L'AGONIA D'OMAYA

6. 1994 MORT AL SUDAN

7. 2001 THE FALLING MAN

8. IMATGES I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
“La diferencia entre razonar un hecho o emocionarse ante él salta a la vista:
•La razón nos convence; la emoción nos impulsa.
•La razón analiza; la emoción hace militantes.
•La razón nos distancia; la emoción nos implica personalmente.
Cuando leí en un periódico el revuelo que el reportaje sobre los orfanatos chinos provocó en Gran
Bretaña, antes que aquí, no me afectó lo más mínimo. La crónica explicaba con detalle la situación
de las pequeñas abandonadas por culpa de su género, pero no me conmovió. Tras haber visto las
imágenes siento una profunda pena por esas niñas, aborrezco a los que las ataron y odio el
sistema que presionó a sus padres hasta abandonarlas. Otros espectadores fueron más allá y
decidieron adoptarlas.”
Xavier Obach. El tratamiento de la información y otras fábulas.

9. LA IMATGE
→ SINTETITZA
→ FA IMAGINABLE
→ FA CREÏBLE
→ CRIDA L'ATENCIÓ SOBRE LA REALITAT
ATENCIÓ!
LES IMATGES MAI SÓN OBJECTIVES.

10. LA IMATGE
→ NO MOSTRA TOTS ELS ASPECTES DELS FETS
→ TÉ LIMITACIONS COMUNICATIVES
→ ÉS PERILLOSAMENT CÒMODA
MALGRAT TOT... LES IMATGES GUANYEN PARTIDA AL
TEXT

11. Definir el concepte d’IMATGE no és senzill. Ho farem des de diferents
punts de vista:
•Com a selecció de la realitat – REPRESENTACIÓ / REPRODUCCIÓ
(imitació) (còpies iguals)
•Compta amb un conjunt d’elements plàstics específics.
•Consta d’elements ordenats mitjançant sintaxis, amb objectiu de tenir
significat.

12. Una de les definicions més complertes de la IDEA d’IMATGE és la
d’Abraham Moles (1920-1992), comunicòleg francès.
“La imatge és un suport de la comunicació visual que
materialitza un fragment de l’entorn òptic (univers perceptiu)
que subsisteix a través del temps i que constitueix un dels
components principals dels mitjans de comunicació de
masses (fotografia, pintura, il·lustracions, escultura, cinema,
TV...)”.
Materialitza: que és real, tangible i palpable.
Fragment de l’entorn òptic: com a imatge com a “nova realitat”, l’autor
escull un fragment de l’entorn.
Subsisteix a través del temps: un cop obtinguda la imatge, aquesta té
vida pròpia i deixa de relacionar-se amb allò que representa.
Mitjans de comunicació de masses: Deixant de banda la imatge única,
avui en dia s’entén la imatge com quelcom multiplicable, de difusió
massiva i com a producte de consum.

13. 1785 → The Times

14. 1880 → Apareixen les primeres fotografies
en premsa a Alemanya.
William Randolph HearstJoseph Pulitzer

15. 1881 → La Vanguardia

16. 1972→ El periódico de Catalunya

17. LA IMATGE POT SER...
→ UNA FOTOGRAFIA
→ UN FOTOGRAMA EXTRET D'UNA FILMACIÓ
→ UN FOTOMUNTATGE
→ UN DIBUIX
→ UNA IMATGE GENERADA DIGITALMENT
I DIFERENCIEM ENTRE:
•FOTOGRAFIA DE PREMSA
•FOTOPERIODISME
•FOTOIL·LUSTRACIÓ

18. FOTOGRAFIA DE PREMSA
• FOTOGRAFIES DIRECTAMENT PRODUÏDES O COMPRADES, PLANIFICADES I
PUBLICADES PER LA PREMSA COM A CONTINGUTS PROPIS.
• NO EN FORMA PART LA FOTOGRAFIA PUBLICITÀRIA O ALTRES IMATGES AMB
FINALITATS PERSUASIVES.
ES DIVIDEIX EN 2 CATEGORIES
•FOTOIL·LUSTRACIÓ•FOTOPERIODISME

19. •FOTOPERIODISME

20. •FOTOPERIODISME

21. •FOTOIL·LUSTRACIÓ

22. • EL PODER ECONÒMIC CONTROLA ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
• EL DESENVOLUPAMENT DE LES TECNOLOGIES DIGITALS POSEN EN DUBTE LA
VERACITAT DE LES IMATGES
• LA BARREJA DE TOTA MENA D'IMATGES AMB FUNCIONS DIFERENTS
(PUBLICITÀRIA, INFORMATIVA, DIVULGATIVA...) PROVOCA CONFUSIÓ
LA IMATGE HA PERDUT CREDIBILITAT
MANIPULACIÓ INFORMATIVA A TRAVÉS DE LA FOTOGRAFIA DE PREMSA

23. FOTOMUNTATGES HISTÒRICS

25. EL RETOC
•INTERVENCIÓ EN EL NEGATIU O EL POSITIU PER A MODIFICAR PETITS DETALLS
EL REENQUADRAMENT
•TALL O DELIMITACIÓ DE L'ESPAI VISUAL QUE DONEM A L'ESPECTADOR (CAMP / FORA DE CAMP)
EL FOTOMUNTATGE
•SOBREIMPRESSIÓ, COLLAGE...
LA MANIPULACIÓ

30. DENOTACIÓ/CONNOTACIÓ
En tots els missatges visuals s’hi poden distingir dos elements:
la forma i el contingut
•FORMA: És l’aparença física del missatge determinada pels
elements plàstics que la configuren: forma/ textura/ color/
composició...;
És el SIGNIFICANT o conjunt d’elements que configuren la imatge
plàstica. També és el significat o valor DENOTATIU de la imatge.
•CONTINGUT: És la informació que el missatge vol transmetre al
receptor. És el SIGNIFICAT del missatge o també el valor
CONNOTATIU de la imatge.

32. La imatge en relació a altres sensacions
• Sinestèsia: Quan, l’encreuament interior dels sentits dóna lloc a
interpretacions de la informació aportada per un sentit com si fos
origen d’un altre.
• Es produeix sinestèsia quan entenem que un color, per exemple, és
àcid, o fred, o s’associa a un so agut.
• En el món de les arts, les sinestèsies han estat freqüents en el món
de la música i les arts plàstiques. Vassily Kandinsky fou el primer
pintor-compositor que representà la música plàsticament, convertint-
se en el primer pintor abstracte.

34. LA IMATGE
Vocabulari indispensable

35. Definir el concepte d’IMATGE no és senzill. Ho farem des de diferents
punts de vista:
•Com a selecció de la realitat – REPRESENTACIÓ / REPRODUCCIÓ
(imitació) (còpies iguals)
•Compta amb un conjunt d’elements plàstics específics.
•Consta d’elements ordenats mitjançant sintaxis, amb objectiu de tenir
significat.

36. Una de les definicions més complertes de la IDEA d’IMATGE és la
d’Abraham Moles (1920-1992), comunicòleg francès.
“La imatge és un suport de la comunicació visual que materialitza un
fragment de l’entorn òptic (univers perceptiu) que subsisteix a través del
temps i que constitueix un dels components principals dels mitjans de
comunicació de masses (fotografia, pintura, il·lustracions, escultura,
cinema, TV...)”.
Materialitza: que és real, tangible i palpable.
Fragment de l’entorn òptic: com a imatge com a “nova realitat”, l’autor escull un
fragment de l’entorn.
Subsisteix a través del temps: un cop obtinguda la imatge, aquesta té vida pròpia i
deixa de relacionar-se amb allò que representa.
Mitjans de comunicació de masses: Deixant de banda la imatge única, avui en dia
s’entén la imatge com quelcom multiplicable, de difusió massiva i com a producte de
consum.

37. Naturalesa de la imatge
• La imatge és un objecte amb naturalesa pròpia. Ex: foto
emmarcada.
• Representa el motiu representat. Ex: la persona retratada.
Per tant, tota imatge té un referent a la realitat, independentment del
seu grau d’iconicitat (semblança amb l’original) o la seva forma de
reproducció.

38. ICONICITAT d’una imatge
• La iconicitat d’una imatge és el nivell de semblança que té amb la
realitat que representa. Una fotografia d’una personatge té més
iconicitat que un dibuix o una caricatura de la mateixa.
La imatge figurativa és la que representa
figures i/o objectes que es poden reconèixer,
siguin molt o poc realistes. (imitació de la
realitat)
En una representació abstracta no hi ha cap
forma que es pugui relacionar amb objectes de
la realitat. (trascendeix la realitat)

40. Segons la materialitat de la imatge
• Imatge mental: amb origen psíquic. No necessita estímuls
interns per a sorgir.
• Imatge natural i de la realitat: Són les imatges que percebem del
nostre entorn quan hi ha llum suficient per veure-les amb la
nostra vista. No estan manipulades i es plasmen a la retina dels
nostres ulls.
• Imatge creada: Necessita suport i implica un procés de
manipulació i elaboració amb determinats materials.
• Imatge registrada: Imatges obtingudes mitjançant un sistema de
registre i reproducció.

41. FUNCIONS de les imatges
• Funció SIMBÒLICA: Des de l’antiguitat les imatges han tingut una
clara funció de símbol d’allò diví. S’inclouen els ídols primitius
així com els de l’art religiós, i posteriorment, imatges que
simbolitzen valors socials i polítics (banderes nacionals, la falç i
el martell, colom de la pau...)
• Funció INFORATIVA: La imatge aporta informació sobre el món.
Abans de la reproducció de les imatges la gent només podia
conèixer visualment allò que percebien els seus ulls. La imatge
ens ensenya allò que no coneixem de forma directa.
• Funció ESTÈTICA: Imatges destinades a complaure a
l’espectador, a transmetre sensacions.