El Regnat d'Isabel II

HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 7

7 El Regnat d’Isabel II

PER COMENÇAR

PRESENTACIÓ

RECURSOS

INTERNET

ANTERIOR SALIR Santillana

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Per començar

Seguir


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Cronologia: 1833 -1868


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Índex

A. Introducció

B. Aparició del partits polítics

C. El problema del carlisme

D. Evolució política del regnat:

MINORIA D’EDAT D’ISABEL II
1.- La regència de Maria Cristina (1833-1840)
2.- La regència d’Espartero (1840-1843)

MAJORIA D’EDAT D’ISABEL II
3.- La dècada moderada (1844-1854)
4.- El bienni progressista (1854-1856)
5.- L’hegemonia de la Unió Liberal (1856-1863)
6.- El liberalisme en crisi: revolució i fi del regnat (1863-1868)

E. El procés constitucional

F. Les grans reformes econòmiques


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

A. INTRODUCCIÓ
• Amb la mort de Ferran VII en 1833 (29 de setembre),
Maria Cristina, la viuda, ocupà el tron com a regent, però
els partidaris de Carles Maria Isidre, germà del rei, que
formaven els sectors més absolutistes reclamaven el tron
en nom de la Llei Sàlica.

Este enfrontament va provocar la Primera Guerra Carlina

• Durant el regnat d'Isabel II es va produir definitivament el
trànsit des de l'Antic Règim a un règim liberal burgés amb
una monarquia constitucional.
• L'equilibri entre modernització i autoritarisme es va decidir
entre la posició cada vegada més reaccionària de la
monarquia i els pronunciament militars.

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

B. APARICIÓ DELS PARTITS POLÍTICS
El sistema de partits en el regnat d’Isabel II:
Els partits eren agrupacions de persones influents i poderoses
(notables) que es caracteritzaven per:
- Fort component individualista (divisions i enfrontaments entre
els líders)
- Les seues idees es traduïen a través de la pràctica electoral
(sotmesa a la corrupció), la premsa política i l’oratòria
parlamentaria.
- Era molt important el pes dels líders (Narváez, moderat;
Espartero, progressista; O’Donnell, unionista)
- Ús d’elements simbòlics d’arrel històrica (himne de Riego,
escarapel.les tricolor, banderes…)
- Tenien poc contacte amb la realitat social. Amb escassa
participació electoral de les classes baixes.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Principals partits (Doc. 15. pàg. 167):
(
– Moderat: ideari inspirat en el liberalisme llibertari
francés (Narvàez).
• Alta burgesia, terratinents i alta classe mitjana
– Progressista : ideari que seguix la tradició del
liberalisme polític (Espartero).
• Classes mitjanes: artesans, mitjana i xicoteta
burgesia
– Unió Liberal: partit de centre (O’Donell)
– Demòcrata: no va participar en el sistema polític per
la seua oposició a Isabel II.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Evolució de les formacions polítiques durant el regnat d’Isabel II

DOC. 14. pàg. 166


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

C. EL PROBLEMA DEL CARLISME
• El moviment carlí defensava les pretensions de Carles Maria Isidre i els
seus descendents en contra de la línia successòria d'Isabel II.
• El programa ideològic del carlisme es basava en la defensa de:
– la religió i restauració del poder de l'Església catòlica.
– la monarquia absolutista
– el foralisme: defensa de les institucions i furs tradicionals de bascos,
navarresos i catalans
• Les bases socials:
– el clergat que veia en el liberalisme un enemic de l‘Església catòlica.
– la noblesa rural
– els camperols pobres que veien amenaçats les seues tradicions i la situació
econòmica amb les reformes liberals.
• Conflictes: durant el regnat d'Isabel II es van produir dues guerres carlines:
– Primera guerra carlina (1833-1840): Carles Maria Isidre va ser proclamat
Carles V pels seus seguidors.
– Segona guerra carlina (1846 – 1849): el pretenent era Carles VI, fill de
l'anterior.

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

La guerra civil carlina
Primera Guerra Carlina(1833-1840)

-Primera fase -Partides rurals (guerrilles) en el País Basc i
(1833-1835) Catalunya, i després en Aragó i el Maestrat.
-Acaba amb la mort de Zumalacárregui (general
carlí) en el setge de Bilbao

-Segona fase -Destaquen les expedicions del general Cabrera
(1835-1837) -L’acció més important: l’Expedició Reial de Carles V a Madrid

-Tercera fase -Un carlisme dividit i derrotat va signar el Conveni de Vergara (1839),
(1837-1839) entre Espartero i Maroto

La guerra va acabar en 1840 en Morella, amb la derrota de
Cabrera

Segona Guerra Carlina (1846 – 1849)
No va tindre ni l’impacte ni la violència de la primera, però es va prolongar amb interrupcions fins
1860.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Les guerres carlines

DOC. 8


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Consequències de les guerres carlines:
• Inclinació de la monarquia d'Isabel II al
liberalisme.
• Protagonisme polític dels militars
(Espartero) que va conduir fins un ús
abusiu dels pronunciaments.
• Despeses molt importants de la Hisenda
pública que van condicionar algunes de
les decisions econòmiques (desamortització de
Mendizàbal).


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

D. EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL REGNAT


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

1.- La regencia de María Cristina (1833-1840)
• Liberals moderats més conservadors (1833- 1835)
Les tensions entre els liberals van obligar a la regent un canvi en el govern

• Els governs progressistes (1835-1837)
Al Palau de La Granja de Sant Ildelfonso,el 12 d'agost un regiment de la Guàrdia Reial, es va
dirigir a María Cristina la reinstauració de la Constitució de 1812 i la derogació de l'Estatut
Reial de 1834: Motí del sergents de la Granja.

• El trienni moderat (1837-1840): Les eleccions de 1837 van donar el triunf a Narvàez.
Diversos motins populars provocaren la renuncia de Maria Cristina a la regència i va ser
substituida per Espartero.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

1.- La regencia de María Cristina (1833-1840)

 Durant la Regència de Maria Cristina es van alternar amb moltes
tensions els moderats i els progressistes:
1. Liberals moderats (1833- 1835)
2. Els governs progressistes (1835-1837)
3. El trienni moderat (1837-1840)

 Va ser una etapa d'implantació del liberalisme tant en l'àmbit polític
(triumf sobre els carlins i Constitució de 1837) com en l'econòmic (abolició
del règim senyorial , desamortització eclesiàstica,..).

El desmantellament de la monarquia absolutista i la transició a una
monarquia constitucional i parlamentària va començar amb la promulgació
de l'Estatut Reial en 1834 i la Constitució de 1837.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

 La liberalització del mercat de la terra era considerada una de les
tasques més importants per reformar l'activitat agrària i donar impuls al
desenvolupament econòmic.

• La majoria de les terres eren inalienables, és a dir estaven vinculades a
l'Església, Municipis (“mans mortes”) i a la primogenitura, per tant no es
podien vendre.

• A partir de 1836 es van adoptar 3 mesures per alliberar el mercat de
la terra:
1. La supressió de la primogenitura (1836): desapareix la protecció dels
patrimonis nobiliaris.
2. L'abolició del règim senyorial (1837): la complicació del conceptes de
domini sobre la terra feudal que no coincidia amb el concepte de propietat
capitalista va provocar que la mesura no tinguera molta transcendència.
3. Les desamortitzacions de les terres eclesiàstiques i municipals que
consistia en la nacionalització de les terres i la posterior venda en subhasta
pública: Desamortització de Mendizàbal (1837-1849),


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

División provincial de 1833

DOC. 3


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Espartero

2.- La regència d’Espartero (1840 – 1843):
•L’autoritarisme d’Espartero:
• Va governar de manera autoritaria i populista
•Crisi de la regència:
•Espartero basava la seua popularidad entre les classes mitjanes i baixes i del
exèrcit, especialment la Milicia Nacional
•Escás suport parlamentari
•Aïllament internacional
•Fets de Barcelona de 1843: Empresaris i comerciants de tèxtil de Barcelona va
iniciar un enfrontament contra la política lliurecanvista d’Espartero.
Espartero va bombardejar Barcelona

•Colp d’estat de Narvàez en Torrejón de Ardoz (juliol de 1843)
Isabel va ser declarada major d’edat als 13 anys

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

MAJORIA D’EDAT D’ISABEL II
5.- L’hegemonia de la Unió Liberal (1856-1863)
6.- El liberalisme en crisi: revolució i fi del regnat (1863-1868)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Els governs de Narváez

S’elabora una legislació que va modelar un Estat centralitzat i uniforme:
oUna nova Constitució (1845):
8
-Sobirania compartida DOC.
17 y 1

-Eleccions molt restringides (Senat elegit pel monarca)
oEs va modificar l’administració local i provincial (major control dels
ajuntaments).
oEs va crear una Comissió Nacional de Codificació (codi civil, mercantil, penal…)

Narváez va augmentar el seu poder amb la creació dels governadors civils i va
perfeccionar el sistema de corrupció electoral

Segona guerra carlina (1846-1848)

Bravo Murillo i el moderantisme tecnocràtic

Concordat amb la Santa Sede, de 1851:
-El sistema educatiu sotmés a la moral catòlica
-L’Estat manté l’Església a càrrec dels pressupostos
-Reconeixement de la religió catòlica com «única de la nació espanyola»


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

La revolució de 1854
S’inicia amb un pronunciamento militar («Vicalvarada») dirigit pels generals Dulce i
O’Donnell amb un programa progressista arreplegat en el Manifest de Manzanares. C. 22 DO

La labor de govern del bienni progressista
El poder va passar a Espartero (progressista) amb ajuda d’O’Donnell (Unió Liberal, una
barreja entre progressistes i moderats)

5.- L’hegemonía de la Unión Liberal (1856-1863)
Va suposar la tornada del moderantisme al poder i O’Donnell (“el govern llarg”) va
desmantellar tota la labor politica i legislativa del bienni. De les tasques de govern es
pot destacar:
-La llei d’Instrucció Pública (de Claudio Moyano)

-La finalització de grans obres públiques, com el Canal de Isabel II


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

6.- El liberalisme en crisis: revolució i fi del regnat (1863-1868)
La tornada de Narváez i l’inestabilitat política

Diversos esdeveniments feien presagiar la incapacitat de sistema per a afrontar els
problemes:
El recolçament d’Isabel II al papa Pío IX enfrontava
La «cuestió romana»
Espanya amb el nou Estat italià
El desprestigi de la reina -A causa d’una vida privada molt polèmica

En 1866 el general Prim protagonitza una sublevació contra el govern que va
fracassar.

Es van succeir diversos governs incapaços de controlar la situació.

La crisi econòmica de 1866 que va esclatar amb “la bambolla especulativa ferroviària”
i a la es van sumar la crisi de subsistències.

En agostode 1866 es firmava el pact d’Ostende, en Bèlgica, entre demócrates i progressistes
per fora a Isabel II.

En setembre de 1868 es va preparar un propunciament dirigit per diversos militars, Sagasta,
Prim,… El general Topete es va alçar en Cadis: revolució “La Gloriosa”.
DOC. 28


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

E. EL PROCÉS CONSTITUCIONAL


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

L’Estatut reial
• És una carta atorgada que concedeix el rei (regent Mª
Cristina)
• És un exponent del liberalisme doctrinari (ideologia que
va nàixer en França en 1817 i de caràcter moderat).
• Sobirania compartida entre les Corts i el rei.
• Les Corts tenien dues cambres: la d’Eminents i la de
Procuradors.
• Sufragi censatari: sols podien votar les persones amb
rendes altes o capacitats. (16.000 de 12 milions d’habitants)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

CONSTITUCIÓ DE 1837
• Elaborada després del pronunciament progressista de la Granja per
part de la Guàrdia Reial.
• De caràcter progressista pretenia conciliar els dos corrents liberals:
moderats i progressistes.
• Sobirania nacional
• Separació de poders compartits:

– Potestat legislativa entre rei i Corts (sancionar i promulgar)
– El rei pot vetar lleis
– El rei pot dissoldre les Corts.
– Corts bicamerals: Congrés de diputats i Senat.
S’anomena sanció a l’acte formal mitjançant el que el Cap de l’Estat dona la seua
conformitat a un projecte de llei o estatut.

Promulgar: publicar una llei.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

La Constitución de 1837

Títul I. Dels espanyols […]
Artícle 2.- Tots els espanyols poden imprimir i publicar
lliurement les seues idees sense censura prèvia, d’acord amb
les lleis. La qualificació dels delictes de impremta correspon
exclusivament als jurats. […]
Artícle 4.- Uns mateixos códis regiran en tota la monarquia, i
no s’hi establirà més que un sol fur per a tots els espanyols en
els judicis comuns, civils i criminals. […]
Artícle 11.- La Nació s’obliga a mantenir el culte i els ministres
de la Religió Catòlica que professen els espanyols.
Títul II. De les Corts
Artícle 12.- La potestat de fer les lleis resideix en les Corts
amb el rei.
Artícle 13.- Les Corts es componen de dos cossos
colegisladors, iguals en facultats: el Senayt i el Congrés dels
Diputats. […]
Títul VI. Del Rei […]
Artícle 45.- La potestat de fer executar les lleis resideix en el
Rei, i la seua autoritat s’esten a tot allò que condueix a la
conservació de l’ordre públic en l’interior, i a la seguretat de
l’Estat en l’exterior […].
Artícle 46.- El Rei sanciona i promulga les lles.
18 de juny de 1837

DOC. 5 DOC. 6


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Constitució de 1845
• Es pot considerar com una reforma de la constitució de 1837.
• És una constitució moderada.
• Assegura el domini polític i social de l'oligarquia.
• Sobirania conjunta: Rei i corts
• Aferma la confessionalitat de l'estat: catòlic.
• Els drets individuals inclouen unes limitacions que unides a
l'arbitrarietat del govern suponen una manca de llibertat política.
• Les corts són bicamerals: el senat elegit directament pel monarca i
el congrés de diputats.
• Sufragi censatari més restrictiu (feien falta 400 reals per poder
votar)
• Limita l'autonomia del tribunals de justicia


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

F. LES GRANS REFORMES ECONÒMIQUES


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

LA DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÀBAL
• El procés es va realitzar entre 1837 i 1849 i va afectar als bens eclesiàstics.
• Objectius:
– Sanejar la Hisenda pública i amortitzar part del deute.
– Finançar la guerra civil contra els carlistes.
– Augmentar la quantitat de propietaris agrícoles i repartir-la entre els camperols
que l'havien treballat.
• Fases:
– Dissolúció de les ordres religioses
– Nacionalització de les terres
– Venda de les terres
• Problemes:
– L’Església va amenaçar amb l’excomunió als venedors i als compradors.
– La divisió en lots va ser assignada a les comission municipals que no van
controlar el procés.
Els lots no eren assequibles als propietaris
xicotets i van ser comprats per la gent amb
diners.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

La desamortització

El decret que vaig a tindre l’honra de
sotmetre a l’augusta aprovació de V. M.
sobre la venda d'eixos béns adquirits ja
per a la nació, així com en el seu
resultat material, ha de produir el
benefici de minorar la forta quantitat del
deute públic, cal que en la seua
tendència, en el seu objecte i inclús en
els mitjans per on aspire a aquell
resultat, s'enllace, s'encadene, es
fundamente en l'alta idea de crear una
copiosa família de propietaris, els
gaudis i la existència de la qual es
recolze principalment en el triomf
complet de les nostres actuals
institucions..
JUAN ÁLVAREZ MENDIZÁBAL,
La Gaceta de Madrid,
19 de febrero de 1836
DOC. 4


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

LA DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ

• El procés es va realitzar entre 1855 i 1867 i va afectar a:
– Als bens eclesiàstics que encara no s’havien venut
– Les terres de propietat municipal
• Objectius:
– Sanejar la Hisenda pública i amortitzar part del deute.
– Finançar la construcció d’infraestructures, especialment els ferrocarrils.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Texto: La desamortización de Madoz

1. Se declaran en estado de venta […] todos los
predios rústicos y urbanos […] pertenecientes: al
Estado, al clero, a las órdenes militares […], a los
propios y comunes de los pueblos, a la
beneficencia […], y cualesquiera otros
pertenecientes a manos muertas […].
3. Se procederá a la enajenación de todos y cada
uno de los bienes mandados vender por esta Ley,
sacando a pública licitación las fincas o suertes
[…].
Título III. Inversión de los fondos procedentes de la .
venta de los bienes […]
12. Los fondos que se recauden a consecuencia de
las ventas realizadas […], se destinan a los
siguientes objetos, a saber:
1.º A que el gobierno cubra, por medio de una
operación de crédito, el déficit del presupuesto del
Estado […].
2.º El 50 por 100 de lo restante, y en años
sucesivos del total de los ingresos, a la
amortización de la Deuda Pública […].
3.º El 50 por 100 restante a obras públicas de
DOC. 21 y utilidad generales […].
interés
1 de mayo de 1855

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

LA REFORMA DE LA HISENDA DE MON-SANTILLÁN

• Es va realitzar en 1845.
• Els promotors van ser: Alejandro Mon (ministre de Hisenda) i
Ramón Santillán (autor del projecte).
• Objectiu: crear un sistema fiscal modern, simplificat i racional.

LA LLEI DE FERROCARRILS
•Es va realitzar en 1855.
•La Llei de Ferrocarrils estava connectada amb la desamortització de
Madoz.
•Objectiu: crear les infraestructures adequades per facilitar els
intercanvis i potenciar la indústria siderúrgica.
•La primera línia: Barcelona-Mataró en 1848


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Texto: La Constitución de 1845 Sistema político de la
Constitución de 1845
Título I. De los Españoles
Art. 11. La Religión de la Nación española es la católica, apostólica,
romana. El Estado se obliga a mantener el culto y sus ministros. […]
Título III. Del Senado.
Art. 14. El número de Senadores es ilimitado: su nombramiento
pertenece al Rey.
Título IV. Del Congreso de los Diputados.
Art. 20. El Congreso de los Diputados se compondrá de los que
nombren las juntas electorales en la forma que determine la ley. Se
nombrará un Diputado a lo menos por cada cincuenta mil almas de la
población.
Art, 22. Para ser Diputado se requiere ser español del estado seglar,
haber cumplido veinticinco años, disfrutar la renta procedente de
.
bienes raíces, o pagar por contribuciones directas la cantidad que la
ley electoral exija […]
Título V. De la celebración y facultades de las Cortes.
Art. 35. El Rey y cada uno de los cuerpos colegisladores tienen la
iniciativa de las leyes.
Art. 36. Las leyes sobre contribuciones y crédito público se
presentarán primero al Congreso de los Diputados. […]
Título XI. De las Diputaciones provinciales y de los Ayuntamientos.
Art. 72. En cada provincia habrá una Diputación provincial, elegida en
la forma que determine la ley, y compuesta del número de individuos
que esta señale. […]
Art. 73. Habrá en los pueblos Alcaldes y Ayuntamientos. Los
Ayuntamientos serán nombrados por los vecinos a quienes la ley
confiera este derecho.
23 de mayo de 1845 DOC. 18
DOC. 17


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Leyes electorales de la primera Constituciones de la primera
mitad del siglo XIX mitad del siglo XIX

DOC. 20

.

DOC. 19


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Internet

La España de las revoluciones IR A ESTA WEB Edad
IR A ESTA WEB
Contemporánea
vídeos (Política, economía, IR A ESTA WEB
sociedad…)

La construcción del IR A ESTA WEB
Estado liberal
La construcción del Estado liberal IR A ESTA WEB

Textos IR A ESTA WEB

Seguir


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Internet

Cuestionarios interactivos
Isabel II IR A ESTA WEB

La construcción del Estado liberal IR A ESTA WEB

Constituciones de IR A ESTA WEB
España vídeos y animaciones

La primera guerra carlista
(Artehistoria)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Texto: Propuesta del Estatuto Real

Todos los Próceres del Reino, excepto los Grandes de España, deberán ser de
nombramiento Real; pero con ciertos requisitos […] y declarando vitalicia
aquella dignidad […].
[…] Diferente en su origen y distinto en su organización y en su objeto, el
Estamento de Procuradores del Reino está destinado principalmente a
representar los intereses materiales de la sociedad y a vigilar en su custodia
[…].
Este estamento es por su misma esencia electivo. Los individuos que lo
compongan deben ser elegidos por la Nación; para que de esta suerte sean sus
legítimos Procuradores.
Mas ¿cómo se verificarán las elecciones? ¿Quiénes deberán tener derecho de
ser electores? ¿Y quiénes actitud legal para ser elegidos? […] Aun en las
repúblicas antiguas, cuyas sabias instituciones nos ha transmitido la historia, los
que ningunos bienes poseían no ejercían derechos políticos; ni puede nación
ninguna confiarlos, so pena de pagar tarde o temprano su temeridad e
imprudencia […].
Exposición del Consejo de ministros a la Reina Gobernadora sobre el
DOC. 2 restablecimiento del orden constitucional, 4 de abril de 1834


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Texto: El populismo de Espartero

ESPANYOLS:
Vivíeu fa pocs dies en les dolçors d'una pau conquistada amb la vostra sang i la vostra
valentia; gaudíeu tots els beneficis d'una constitució, el triomf dels quals vau assegurar
del mode més ferm; davall els auspicis d'un Govern zelós, observant de les lleis, véieu
tancar-se a poc a poc les llagues obertes per una guerra destructora, renàixer la
indústria, fomentar-se l'agricultura, les arts i el comerç; obrir-se, en fi, mil fonts de
prosperitat, recompensa deguda a tan nobles sacrificis. […]
A les armes, espanyols: ressone, perquè que així ho volen, en tota la Península el crit
de la guerra. Arme's i aprompte's la Milícia Nacional, i mantinga la tranquil·litat i l'orde
públic, mentres no siga necessari cridar-la al camp de l'honor, i unida amb el valent
exèrcit dispute les palmes del combat. Sentiu ara més que mai la veu dels vostres caps,
dels vostres magistrats. Viviu més que mai submisos a les lleis, segurs que ha arribat
l'hora de la vostra regeneració completa, d'ocupar entre els pobles lliures, entre les
Potències civilitzades de l'Europa el lloc que vos assignen el vostre poder, el vostre
valor i la vostra glòria.
Proclama del general Esparter com a Regent del Regne, 18 d'octubre de 1841

DOC. 10


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Text: El bombardeig de Barcelona

Habitants de la província de Barcelona; escarmenteu per sempre amb el quadro
dels lamentables successos ocorreguts en la Capital; continueu fidels i lleials als
vostres juraments per la constitució de l'Estat, per la nostra innocent Reina i per la
Regència de l'invicte Duc de la Victòria, durant la menor edat. Viviu advertits
contra els paranys del partit carlo-cristí republicà, que acaba de causar-vos tantes
desgràcies. Set obedients al govern i a les vostres autoritats legítimament
constituïdes. Secundeu els seus esforços per al restabliment de l'orde públic en
esta bella Capital, l'estat dels quals excepcional només durarà el que el vostre bé i
la necessitat dicten, i únicament serà sentit pels enemics de la vostra felicitat i
repòs; i açò vos ho garantix el patriotisme i la generositat de les autoritats que es
troben al vostre front.

Declaració de l'Estat d'excepció a Barcelona, Diari de Barcelona,
15 de desembre de 1842

DOC. 12


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Text: Els primers partits polítics
Durant el període que va de 1837 a 1840 els partits polítics progressista i moderat van
tindre un notable desenrotllament. La seua creixent força va deslligar al mateix temps
l'antagonisme entre ells, manifest en enverinades batalles electorals i disputes
parlamentàries, a pesar que estaven lluny de ser partits de masses en el sentit
modern. Essencialment eren partits oligàrquics que buscaven afanyosament refermar
el seu poder i promoure els interessos materials dels grups relativament restringits que
representaven.
La lluita pel poder no es limitava exclusivament a la pugna per controlar el parlament
[…] També s'estenia al terreny municipal […] els governs municipals controlaven
l'organització de la Milícia Nacional, el reclutament per a l'exèrcit, i tenien àmplies
facultats respecte a la recaptació d'impostos. L'objectiu dels moderats era subordinar
estos poders «democràtics» i «federals» a l'autoritat del govern central. En canvi, els
progressistes veien en la relativa autonomia municipal un instrument fonamental per a
aconseguir el suport popular necessari per a dur a terme les reformes encara
pendents. […] Els progressistes van recolzar als sectors de la burgesia comercial i
professional, de la xicoteta burgesia i dels artesans que reivindicaven els seus drets a
participar en l'exercici del poder polític. Els moderats estaven més identificats amb
aquells sectors de les classes altes que s'oposaven a les reformes avançades.

CARLOS MARICHAL, La revolució liberal i els primers partits polítics a Espanya:
1834-1844, Madrid, 1980
DOC. 13


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Las principales características de los partidos durante la época de Isabel II

DOC. 15


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Texto: El Manifiesto de Manzanares

Españoles: la entusiasta acogida que va encontrando en los pueblos el ejército liberal; el
esfuerzo de los soldados que le componen, tan heroicamente mostrado en los campos de
Vicálvaro; el aplauso con que en todas partes ha sido recibida la noticia de nuestro
patriótico alzamiento, aseguran desde ahora el triunfo de la libertad y de las leyes que
hemos de defender.
[…] Día es, pues, de decir lo que estamos resueltos a hacer en el de la Victoria. Nosotros
queremos la conservación del Trono, pero sin la camarilla que le deshonra […], queremos
la práctica rigurosa de las leyes fundamentales mejorándolas, sobre todo, la electoral y la
de imprenta […], queremos que se respeten en los empleos militares y civiles la
antigüedad y el merecimiento […], queremos arrancar a los pueblos de la centralización
que les devora, dándoles la independencia local necesaria para que se conserven y
aumenten sus intereses propios, y como garantía de todo esto queremos y plantearemos
bajo sólidas bases la Milicia Nacional.
Tales son nuestros intentos, que expresamos francamente sin imponerlos por eso a la
Nación. Las Juntas de gobierno que deben irse constituyendo en las Provincias libres, las
Cortes generales que luego se reúnan, la misma Nación, en fin, fijará las bases definitivas
de la regeneración liberal a que aspiramos. Nosotros tenemos consagradas a la voluntad
nacional nuestras espadas y no las envainaremos hasta que ella esté cumplida.
Cuartel general de Manzanares, a 7 de julio de 1854. El general en jefe del ejército
constitucional, Leopoldo O’Donnell, conde de Lucena

DOC. 22


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Texto: Ley Moyano de educación
Art. 1. Se autoriza al Gobierno para formar y promulgar una ley de instrucción pública con
arreglo a las siguientes bases:
Primera: La enseñanza puede ser pública o privada. El gobierno dirigirá la enseñanza pública
y tendrá en la privada la intervención que determine la ley.
Segunda: La enseñanza se divide en tres períodos, denominándose en el primero, primera; en
el segundo, segunda, y en el tercero, superior.
La primera enseñanza comprende las nociones rudimentarias de más general aplicación a los
usos de la vida.
La segunda enseñanza comprende los conocimientos que amplíen la primera y también
preparen para el ingreso al estudio de las carreras superiores.
La enseñanza superior comprende las que habilitan para el ejercicio de determinadas
profesiones.
Tercera: La primera enseñanza podrá adquirirse en las escuelas públicas y privadas de
primeras letras, y en el hogar […].
La segunda enseñanza se dará en los establecimientos públicos y privados. La ley determinará
qué partes o materias de este período de instrucción pueden cursarse en el hogar doméstico
[…].
La enseñanza superior solo se dará en establecimientos públicos.
Son establecimientos públicos de enseñanza aquellos cuyos jefes y profesores son nombrados
por el Gobierno […].
Proyecto de Ley de Instrucción Pública, 1857
DOC. 25


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Los gobiernos de España entre 1854 y 1868

DOC. 27


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 7

Texto: Acuerdo contra Isabel II (Pacto de Ostende)

[…] después de una breve discusión […] se acordó por
unanimidad lo siguiente:
1.º Que el objeto y bandera de la revolución en España es la
caída de los Borbones.
2.° Que siendo para los demócratas un principio esencial de su
dogma político el sufragio universal y admitiendo los
progresistas el derecho moderno constituyente del plebiscito, la
base de la inteligencia de los dos partidos fuera que por un
plebiscito […] o por unas Cortes Constituyentes elegidas por el
sufragio universal, se decidiría la forma de gobierno que se
había de establecer en España, y siendo la monarquía, la
dinastía que debía reemplazar a la actual; en la inteligencia de
que, hasta que así se decidiese, había de ser absoluta la
libertad de imprenta y sin ninguna limitación el derecho de
reunión, para que la opinión nacional pudiese ilustrarse y
organizarse convenientemente.
[…] que se reconocía como jefe y director militar del movimiento
al general Prim.
DOC. 28 5 de julio de 1867


El Regnat d'Isabel II

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a El Regnat d'Isabel II

Similar a El Regnat d'Isabel II (20)

Último

Último (11)

El Regnat d'Isabel II