Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
Pág. 3 - COBARDES ASESINOS ARREBATARON LA VIDA DE BERTA CACERES, EN HONDURAS
Pág. 7 - Los Círculos de Trigo y la Tierra Hueca (Pier Giorgio Caría)
Pág. 14 - Santa Pascua: El 555 contra el 666.
Pág. 16 - El Medio Ambiente de Nuestro Planeta
Pág. 18 - Mensaje del Cielo a la
Tierra: El Retorno
Pág. 20 - Información de programas de Radio
Topicos que inciden sobre los derechos humanos. DeiaKrakenbergerORG
Pues no todo el mundo es víctima, no; pero sí lo es toda persona que haya visto vulnerados sus derechos a la vida y a la integridad física o psíquica. 8 Enero 2013 Deia
Pág. 3 - COBARDES ASESINOS ARREBATARON LA VIDA DE BERTA CACERES, EN HONDURAS
Pág. 7 - Los Círculos de Trigo y la Tierra Hueca (Pier Giorgio Caría)
Pág. 14 - Santa Pascua: El 555 contra el 666.
Pág. 16 - El Medio Ambiente de Nuestro Planeta
Pág. 18 - Mensaje del Cielo a la
Tierra: El Retorno
Pág. 20 - Información de programas de Radio
Topicos que inciden sobre los derechos humanos. DeiaKrakenbergerORG
Pues no todo el mundo es víctima, no; pero sí lo es toda persona que haya visto vulnerados sus derechos a la vida y a la integridad física o psíquica. 8 Enero 2013 Deia
Carta abierta de Erik Arellana debate por la verdad del paramilitarismo en c...erik arellana
A lo largo de nuestra vida en el camino por reivindicar nuestros derechos he sido testigo como perdimos a dos de nuestros defensores, Alirio Pedraza desaparecido en 1990 y Eduardo Umaña Mendoza asesinado en 1997, he sido sobreviviente a varios ataques contra mi integridad personal y a un intento fallido de “desaparición forzada” en 1998 que me llevó a mi primer exilio, al robo de información del que fui víctima durante la conmemoración de la semana del desaparecido en 2013, denunciadas penalmente en su momento. Ojalá esa mano oscura que informa al senador Uribe Vélez y a quien pretende proteger con su proyecto de ley y que está detrás de las amenazas contra la vida de mi tía Yanette Bautista salga a la luz y sea juzgada. La persecución sistemática a los defensores de derechos humanos debe parar y no quedar en la impunidad.
El Proyecto Matriz #7 - Manifestación Mundial contra la GuerraProyecto Matriz
“La vida es muy peligrosa. No por las personas que hacen el mal,
sino por las que se sientan a ver lo que pasa.”
ALBERT EINSTEIN
http://elproyectomatriz.wordpress.com/2008/03/05/manifestacion-mundial-contra-la-guerra/
Llamar la atención de los medios de comunicación es una ardua tarea, casi misión imposible, especialmente para los movimientos sociales y de derechos humanos. 27 Noviembre 2013 Deia
Berta Cáceres, líder indígena hondureña defensora del medio ambiente, ha sido asesinada en su domicilio. Sus familiares redactan este emotivo comunicado.
¿Casualidad o causalidad? En las últimas semanas se conoció que estaba listo el anteproyecto del Código Penal en el que trabajaron distintos actores del arco político y especialistas en la materia. A pesar de su carácter tentativo, Sergio Massa salió con los tapones de punta a pegarle (qué paradoja) e instaló la idea de que “se bajan las penas”. Los medios hegemónicos, que motorizan esta y otras operaciones políticas, le dieron aire. Él habló del tema y no le importó si sus argumentos eran pertinentes o si en realidad mezclaba los tantos. Para peor, los partidos políticos que tenían representantes en la comisión redactora, no defendieron el trabajo de sus compañeros ni intentaron ponerle un freno a este discurso enmarañante.
Memorias vividas en Cuadernos de viaje erik arellana
Una tarde de mayo de 1987, sobre una esquela amarilla prometí a mi madre continuar con su lucha por la dignidad humana y por justicia social. Han transcurrido diez mil novecientas noches desde que el chico con mirada ansiosa empezaría a descrbrir que era eso de ser un hermano de pueblo y darle así sentido a la existencia y a la palabra.
En estas páginas se describe la vivencia y el conflicto interno de ser portador de un testimonio cargado de dolor, pero también de esperanza, luchando por un mundo en el que las nuevas generaciones no tengan que sufrir los horrores de las guerras, la violencia estatal, la persecusión sistemática y finalemente el exilio. Un viaje, entre muchos otros viajes con paisajes externos y cuestionamientos internos que describen un camino, el sueño de la vida.
Les comparto mi relato un año después de su publicación, en homenaje a mi madre, a Nydia Erika Bautista y a su hermana la otra madre que me regalo una segunda oportunidad sobre la tierra, a Yanette Bautista.
Abrazos
Chico Bauti
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
Carta abierta de Erik Arellana debate por la verdad del paramilitarismo en c...erik arellana
A lo largo de nuestra vida en el camino por reivindicar nuestros derechos he sido testigo como perdimos a dos de nuestros defensores, Alirio Pedraza desaparecido en 1990 y Eduardo Umaña Mendoza asesinado en 1997, he sido sobreviviente a varios ataques contra mi integridad personal y a un intento fallido de “desaparición forzada” en 1998 que me llevó a mi primer exilio, al robo de información del que fui víctima durante la conmemoración de la semana del desaparecido en 2013, denunciadas penalmente en su momento. Ojalá esa mano oscura que informa al senador Uribe Vélez y a quien pretende proteger con su proyecto de ley y que está detrás de las amenazas contra la vida de mi tía Yanette Bautista salga a la luz y sea juzgada. La persecución sistemática a los defensores de derechos humanos debe parar y no quedar en la impunidad.
El Proyecto Matriz #7 - Manifestación Mundial contra la GuerraProyecto Matriz
“La vida es muy peligrosa. No por las personas que hacen el mal,
sino por las que se sientan a ver lo que pasa.”
ALBERT EINSTEIN
http://elproyectomatriz.wordpress.com/2008/03/05/manifestacion-mundial-contra-la-guerra/
Llamar la atención de los medios de comunicación es una ardua tarea, casi misión imposible, especialmente para los movimientos sociales y de derechos humanos. 27 Noviembre 2013 Deia
Berta Cáceres, líder indígena hondureña defensora del medio ambiente, ha sido asesinada en su domicilio. Sus familiares redactan este emotivo comunicado.
¿Casualidad o causalidad? En las últimas semanas se conoció que estaba listo el anteproyecto del Código Penal en el que trabajaron distintos actores del arco político y especialistas en la materia. A pesar de su carácter tentativo, Sergio Massa salió con los tapones de punta a pegarle (qué paradoja) e instaló la idea de que “se bajan las penas”. Los medios hegemónicos, que motorizan esta y otras operaciones políticas, le dieron aire. Él habló del tema y no le importó si sus argumentos eran pertinentes o si en realidad mezclaba los tantos. Para peor, los partidos políticos que tenían representantes en la comisión redactora, no defendieron el trabajo de sus compañeros ni intentaron ponerle un freno a este discurso enmarañante.
Memorias vividas en Cuadernos de viaje erik arellana
Una tarde de mayo de 1987, sobre una esquela amarilla prometí a mi madre continuar con su lucha por la dignidad humana y por justicia social. Han transcurrido diez mil novecientas noches desde que el chico con mirada ansiosa empezaría a descrbrir que era eso de ser un hermano de pueblo y darle así sentido a la existencia y a la palabra.
En estas páginas se describe la vivencia y el conflicto interno de ser portador de un testimonio cargado de dolor, pero también de esperanza, luchando por un mundo en el que las nuevas generaciones no tengan que sufrir los horrores de las guerras, la violencia estatal, la persecusión sistemática y finalemente el exilio. Un viaje, entre muchos otros viajes con paisajes externos y cuestionamientos internos que describen un camino, el sueño de la vida.
Les comparto mi relato un año después de su publicación, en homenaje a mi madre, a Nydia Erika Bautista y a su hermana la otra madre que me regalo una segunda oportunidad sobre la tierra, a Yanette Bautista.
Abrazos
Chico Bauti
Similar a Honor contra Drets. #TotesSomDatxu. (20)
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
Índigo Energía e Industria No. 16 |Tradicionalmente, las estaciones de servicio han sido vistas sólo como puntos de suministro de combustible para vehículos. Sin embargo, en la actualidad, estos espacios experimentan una transformación significativa hacia la sostenibilidad y la incorporación de tecnologías verdes.
En este ejemplar también encontrarás:
#Entrevistas
Ignacio Contreras Andrade, director del área oil and gas de Vicer
Carlos León Martín, presidente de Onexpo Puebla
Oscar Del Cueto, presidente de CPKC México.
José Luis del Corral, vp ejecutivo de STRACON y director de operaciones en Dumas.
#Opinión
Dra. Alicia Zazueta Payán, presidenta de la AMPES
Dr. Leonardo Ramos, subgerente operativo de anteproyectos hidroeléctricos de la CFE
Por Julio Zugasti, asociado senior de Hogan Lovells
Coberturas
BYD SHARK: potente, eficiente y amigable con el medio ambiente
IV Foro de Biogás fomentan el uso de Biometano
Takeda celebra 60 años de presencia en México con inauguración del ICC
AMID presenta decálogo para mejorar la salud y la economía de México
#Noticias
CFE adquiere crédito para desarrollar la primera central solar flotante de Latam
Sempra Infraestructura dona 7 mdp a la Cruz Roja Mexicana
Histórica multa de COFECE a gasolineras
Mantenimiento garantiza el óptimo funcionamiento de estaciones de servicio: Petrogas
Destacada participación de AMPES en UNITI Expo 2024
Gilbarco mostrará equipos y soluciones en los GVR Tech Days
1. de1 6
Honor contra Drets. #TotesSomDatxu.
Jesús Frare, membre del Grup de Suport a Datxu Peris .
1
El 9 de juliol de 2016, el torero Víctor Barrio moria a la plaça de tortures de Terol. Al dia següent,
Datxu Peris publicava al seu compte de facebook una reflexió al voltant d’aquest fet tan
lamentable que l’ha acabat portant fins al jutjat de Sepúlveda, el poble segovià del torero. A
més d’aquest viatge de 470km que ja és un càstig, a més de totes les despeses que ja li han
estat generades i que s’apropen als 3.000€, reclamen que se li impose una rectificació pública i
una indemnització per a la família del torero de 7.000€.
Nosaltres proposem la lectura d’aquella reflexió d’una persona que és animalista i que lluita2
contra la massacre de bous a les places, feta espectacle i negoci. És el pensament d’algú que
condemna el que Víctor Barrio feia en vida com ho fa amb la resta de toreros i açò és molt
important, perquè la part denunciant ha volgut aprofitar la seua mort per a convertir el rebuig a la
tortura taurina en un atac a l’honor d’aquesta persona en concret.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant
del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs
Ajuda la Datxu amb les despeses del judici de Sepúlveda, per la Llibertat d'Expressió!
1
Compte: ES67 3058 2525 32 2720602502
Caixamar, titular: Iniciativa Animalista.
https://www.facebook.com/events/123079075037250/?acontext=%7B%22action_history%22%3A%22null%22%7D
Post de facebook de la Datxu Peris, 10/07/2016 (https://www.facebook.com/permalink.php?2
story_fbid=310285925973307&id=100009757059904).
Datxu amb la gent que l’acompanyà, eixint del jutjat de Sepúlveda.
2. de2 6
públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra
persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les.
S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la
malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor
Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té
com a carta de presentació el nombre de
denúncies que gestiona , vol rendibilitzar aquesta3
tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu,
regidora a Catarroja que immediatament han
identificat com “de Podemos”.
Fins ara, fracàs rere fracàs, sempre ho havien
provat per la via penal. A la recerca desesperada
d’una sentència favorable, han optat per la civil
com a “assessors” de la família del torero. Al text
de la demanda, però, tornen a carregar contra
“una corrent o tendència” que vol promoure la
desaparició de la tortura taurina i que, segons
ells, pretén “imposar arbitràriament la voluntat
d’un sector molt minoritari”.
Parlen de campanyes contra les subvencions a la
tortura que diuen que no existeixen, de les
manifestacions que volen prohibides, d’accions
directes no violentes com els salts a les places,
de l’activisme a les xarxes socials i, fins i tot, de
les consultes ciutadanes o de les declaracions de
municipis antitaurins. Segons ells, si encaixes en
aquesta “corrent o tendència” has de ser objecte
de denúncia i patir una condemna.
Tot el seu argument es fonamenta en la tergiversació del text de la Datxu. Així, han aconseguit
aïllar els dos “titulars” que repeteixen insistentment l’acusació, la fiscalia o els mitjans del règim,
fins i tot després d’entrevistar la Datxu o les persones que li donem suport . Silenciant el conjunt4
d’aquella reflexió, repeteixen fins a la sacietat que la Datxu “veu aspectes positius en la mort
d’una persona” i que li digué “assassí que ha deixat de matar”.
El post, torne a dir que està disponible per a tothom, mostra que la Datxu no desitjà la mort de
ningú. Lluny d’això, el que fa és lamentar totes les morts, considerant el Víctor Barrio com una
víctima més d’aquesta màquina de matar que és el negoci taurí i preguntant-se quantes morts
més faran falta per a arribar a l’abolició. Per suposat, la Datxu lamenta tant com aquesta les
morts de totes les víctimes que deixen enrere els toreros com el Víctor Barrio, i això és el que
sempre ha volgut perseguir el negoci taurí. El procés contra la Datxu és altre intent de perseguir
l’opinió lliure, altre intent d’instrumentalització de la justícia que hem de rebutjar en defensa dels
drets civils de tothom.
Cert és que la Datxu considera que els toreros són assassins de bous, com ho considerem totes
les persones animalistes. Lamentablement per a nosaltres, els bous no són subjectes de dret: si
ho foren, estaria prohibit torturar-los, vendre’ls per a que siguen torturats o pagar per veure com
els torturen. Denunciar aquest assassinat és fonamental des del pensament animalista i, per
suposat, expressa l’evidència del que passa a les places de tortures. És un argument polític que
no ha inventat la Datxu, que defensem molta gent a més de la Datxu. És una defensa els drets
dels altres animals i és lliure opinió.
Fundación del Toro de Lídia, redacció, 24/10/2017, Juicio contra Datxu Peris. La fiscal solicita que se estime la3
demanda. https://fundaciontorodelidia.org/2017/10/24/juicio-contra-datxu-peris-la-fiscal-solicita-que-se-estime-la-
demanda/
El paràgraf final d’aquesta “notícia” diu: “La FTL, con más de 60 causas judiciales abiertas que defienden los derechos
y libertades del sector taurino, dará a conocer las sentencia en cuanto tenga lugar”.
Exemple: Las Provincias, EFE, 24/10/2017, La concejal de Catarroja que frivolizó sobre la muerte del torero Víctor4
Barrio no se arrepiente, http://www.lasprovincias.es/politica/concejal-muerte-victor-barrio-juicio-20171024135345-
nt.html
El Jutjat de Sepúlveda està a la Subida de la Picota,
un fet gens tranquilitzador.
3. de3 6
No és una calúmnia, ni una injúria, ni un atac a l’honor de ningú, malgrat que el negoci de la
tortura vulga que ho siga per a silenciar la lluita antitaurina. En el seu intent d’aconseguir-ho,
s’escuden en el fet que la tortura és legal, però també ho són les centrals nuclears, els
desnonaments, l’ús dels serveis mínims contra el dret de vaga o les pilotes de goma que disparen
a l’aire els antiavalots, eixes que “accidentalment” cauen tantes vegades als ulls de les persones
que es manifesten. També ho volen presentar com un xoc entre la llibertat d’expressió i el dret a
l’honor, però del que es tracta és d’una lluita legítima contra una pràctica arcaica, extremadament
cruel, degradant i injusta.
Veure i escoltar com la fiscalia
fa ús d’eixa tergiversació de la
què parlem, espanta. En la
vista, la fiscal arribà a defensar
que el simple fet que la Datxu
citara Víctor Barrio al text ja el
convertia en un atac a l’honor,
perquè fins i tot es documentà
per a explicitar el nombre de
bous que ell havia matat fins al
dia de la seua mort. Des de
l’escola aprenem que les tesis
es sostenen amb arguments, i
que els exemples concrets són
arguments per a sostindre
afirmacions generals. L’opinió
de la Datxu fonamenta el rebuig
al negoci de la tortura taurina en
l’exemple de la mort de Víctor
Barrio, explica el nombre de
morts que acumulen els toreros
amb les que acumulà el Víctor
Barrio durant la seua vida. Pel
que sembla, la fiscal vol que es
condemne el fet que una dada haja estat correctament verificada.
La denúncia a la Datxu Peris vol utilitzar la mort de Víctor Barrio per a blindar encara més la
tortura taurina, i aquesta vegada volen passar per sobre dels drets civils de la ciutadania. Es
volen escudar en una mort per a tergiversar paraules i suprimir un dret universal com és el
d’expressar idees i opinions sense censura, mitjançant un càstig que genere temor a qui es
plantege exercir-lo.
———
Honor contra Derechos. #TodasSomosDatxu.
Jesús Frare, miembro del Grupo de Apoyo a Datxu Peris .
5
El 9 de julio de 2016, el torero Víctor Barrio moría en la plaza de torturas de Teruel. Al día
siguiente, Datxu Peris publicaba en su cuenta de facebook una reflexión acerca de este hecho
tan lamentable que ha acabado por llevarle hasta el juzgado de Sepúlveda, el pueblo segoviano
del torero. Además de este viaje de 470km que ya es un castigo, además de todos los gastos
que ya le han sido generados y que se acercan a los 3.000€, reclaman que se le imponga una
rectificación pública y una indemnización para la familia del torero de 7.000€.
Ayuda a Datxu en los gastos del juicio de Sepúlveda, por la Libertad de Expresión!
5
Cuenta: ES67 3058 2525 32 2720602502
Cajamar, titular: Iniciativa Animalista.
https://www.facebook.com/events/123079075037250/?acontext=%7B%22action_history%22%3A%22null%22%7D
Un viatge de 470km, quasi 7 d’anada i altres 7 de tornada, eixint a les 2 i
mitja de la nit i tornant passades les 8 del vespre, amb arribada a
Sepúlveda a les 9 del matí. Fou, per ell mateix, un càstig.
4. de4 6
Nosatras y nosotros proponemos la lectura de aquella reflexión de una persona que es6
animalista y que lucha contra la masacre de toros en las plazas, hecha espectáculo y negocio. Es
el pensamiento de alguien que condena lo que Víctor Barrio hacía en vida como lo hace con el
resto de toreros y esto es muy importante, porque la parte denunciante ha querido aprovechar su
muerte para convertir el rechazo a la tortura taurina en un ataque al honor de esta persona en
concreto.
Hace tiempo que las organizaciones taurinas persiguen la libre opinión. Para justificarse ante su
público, se han acostrubrado a instrumentalizar la justicia con denuncias contra cargos públicos
e instituciones que toman medidas en contra de los intereses taurinos y también contra personas
que se expresan en las redes, gracias a sus censores especializados en monitorearlas.
Se aprovechan, sobre todo, de hechos tristes como la enfermedad del pequeño Adrían o la
muerte de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que tiene como carta de presentación el
número de denuncias que gestiona , quiere rentabilizar esta tragedia aprovechándose del7
hallazgo de Datxu, una concejal de Catarroja que inmediatamente han identificado como “de
Podemos”.
Hasta ahora, fracaso tras fracaso, siempre lo habían intentado por la vía penal. En la búsqueda
desesperada de una sentencia favorable, han optado por la vía civil como “asesores” de la familia
del torero. En el texto de la demanda, sin embargo, vuelven a cargar contra “una corriente o
tendencia” que quiere promover la desaparición de la tortura taurina y que, según ellos, “pretende
imponer arbitrariamente la voluntad de un sector muy minoritario”.
Post de facebook de Datxu Peris, original en valenciano, 10/07/2016 (https://www.facebook.com/permalink.php?6
story_fbid=310285925973307&id=100009757059904).
Fundación del Toro de Lídia, redacció, 24/10/2017, Juicio contra Datxu Peris. La fiscal solicita que se estime la7
demanda. https://fundaciontorodelidia.org/2017/10/24/juicio-contra-datxu-peris-la-fiscal-solicita-que-se-estime-la-
demanda/
El paràgraf final d’aquesta “notícia” diu: “La FTL, con más de 60 causas judiciales abiertas que defienden los derechos
y libertades del sector taurino, dará a conocer las sentencia en cuanto tenga lugar”.
Datxu eixint del jutjat, amb els companys i companyes que anàrem fins allà.
5. de5 6
Hablan de campañas contra las subvenciones a la tortura que luego niegan, de las
manifestaciones que quieren prohibidas, de acciones directas no violentas como los saltos a las
plazas, del activismo en las redes sociales e, incluso, de las consultas ciudadanas o de las
declaraciones de municipios antitaurinos. Según ellos, si encajas en esta “corriente o tendencia”
debes ser objeto de denuncia y sufrir una condena.
Todo su argumento se fundamenta en la
tergiversación del texto de Datxu. Así, han
conseguido aislar los dos “titulares” que repiten
machaconamente la acusación, la fiscalía o los
medios del régimen, incluso después de entrevistar
a Datxu o las personas que le damos apoyo .8
Silenciando el conjunto de aquella reflexión, repiten
hasta la saciedad que Datxu “ve aspectos
positivos en la muerte de una persona” y que la
llamó “asesino que ha dejado de matar”.
El post, repito que disponible para todo el mundo,
muestra que Datxu no deseó la muerte de nadie.
Lejos de eso, lo que hace es lamentar todas las
muertes, considerando a Víctor Barrio como una
víctima más de esta máquina de matar que es el
negocio taurino y preguntándose cuantas muertes
más harán falta para llegar a la abolición. Por
supuesto, Datxu lamenta tanto como ésta las
muertes de todas las víctimas que dejan tras de si
los toreros como Víctor Barrio, y eso es lo que
siempre ha querido perseguir el negocio taurino. El
proceso contra Datxu es otro intento de perseguir
la opinión libre, otro intento de instrumentalizar la
justicia que tenemos que rechazar en defensa de
los derechos civiles de todo el mundo.
Es cierto que Datxu considera que los toreros son
asesinos de toros, como lo consideramos todas las
personas animalistas. Lamentablemente para
nosotras, los toros no son sujetos de derecho: si lo
fueran, estaría prohibido torturarlos, venderlos para
que sean torturados o pagar para ver como los
torturan. Denunciar este asesinato es fundamental
desde el pensamiento animalista y, por supuesto, expresa la evidencia de lo que pasa en las
plazas de torturas. Es un argumento político que no ha inventado Datxu, que defendemos mucha
más gente además de Datxu. Es una defensa de los derechos de los otros animales y es libre
opinión.
No es una calumnia, ni una injuria, ni un ataque al honor de nadie, pese a que el negocio de la
tortura quiera que lo sea para silenciar la lucha antitaurina. en su intento de conseguirlo, se
escudan en el hecho de que la tortura es legal, pero también lo son las centrales nucleares, los
dehaucios, el uso de los servicios mínimos contra el derecho de huelga o las pelotas de goma
que disparan al aire los antidisturbios, esas que “accidentalmente” caen tantas veces en los ojos
de las personas que se manifiestan. También lo quieren presentar como un choque entre la
libertad de expresión y el derecho al honor, pero de lo que setrata es de una lucha legítima contra
una práctica arcaica, extremadament cruel, degradante e injusta.
Ver y escuchar cómo la fiscalía hace uso de esa tergiversación de la que hablamos, asusta. En la
vista, la fiscalía llegó a defender que el mero hecho que Datxu citara en el texto a Víctor Barrio ya
lo convertía en un ataque al honor, porque incluso se documentó para explicitar el número de
toros que él había matado hasta el día de su muerte. Desde la escuela aprendemos que las tesis
se sostienen con argumentos, y que los ejemplos concretos son argumentos para sostener
Exemple: Las Provincias, EFE, 24/10/2017, La concejal de Catarroja que frivolizó sobre la muerte del torero Víctor8
Barrio no se arrepiente, http://www.lasprovincias.es/politica/concejal-muerte-victor-barrio-juicio-20171024135345-
nt.html
Datxu al port de Somosierra, a punt d’arribar a
Sepúlveda.
6. de6 6
afirmaciones generales. La opinión de Datxu fundamenta el rechazo a la tortura taurina en el
ejemplo de la muerte de Víctor Barrio, explica el número de muertos que acumulan los toreros
con las que acumuló Víctor Barrio durante su vida. Por lo que parece, la fiscal quiere que se
condene el hecho de que un dato haya sido correctamente verificado.
La denuncia a Datxu Peris quiere utilizar la muerte de Víctor Barrio para blindar todavía más la
tortura taurina, y esta vez quieren pasar por encima de los derechos civiles de la ciudadanía. Se
quieren escudar en una muerte para tergiversar palabras y suprimir un derecho universal como es
el de expresar ideas y opiniones sin censura, mediante un castigo que genere temor en quienes
se planteen ejercerlo.