En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
XI Manifestació Antitaurina d’Algemesí: manifests i textos (al final, en cast...Jesús Frare Garcia
Textos i manifest llegits a l’XI Manifestació Antitaurina d’Algemesí. Dissabte, 24 de setrembre de 2016.
Textos y manifiesto leídos en la XI Manifestación Antitaurina de Algemesí. Sábado, 24 de septiembre de 2016.
Ordenanza Mascotas 2020 - Comodoro Rivadavia (Observaciones del Ing Matias De...Ing. Matias Derlich
Observaciones a considerar en la futura ordenanza relacionada a la tematica mascotas en la ciudad de Comodoro Rivadavia (Chubut, Patagonia, Argentina)
Autor: Ing Matias Derlich
prosecretario Vecinal Mosconi 2018/2020
Movimiento animalista de Algemesí. Becerrades cadafaleres mai mes!!! Nunca ...Jesús Frare Garcia
Las becerradas cadafaleras son una barbarie muy diferente de otras, y con pocas semejanzas con el Toro de la Vega. Algemesí no es Tordesillas.
En Algemesí hay un movimiento animalista, la Folgança-Iniciativa Animalista, que lleva años en lucha contra las becerradas. Te explicamos que son las becerradas y cómo es esa lucha.
XI Manifestació Antitaurina d’Algemesí: manifests i textos (al final, en cast...Jesús Frare Garcia
Textos i manifest llegits a l’XI Manifestació Antitaurina d’Algemesí. Dissabte, 24 de setrembre de 2016.
Textos y manifiesto leídos en la XI Manifestación Antitaurina de Algemesí. Sábado, 24 de septiembre de 2016.
Ordenanza Mascotas 2020 - Comodoro Rivadavia (Observaciones del Ing Matias De...Ing. Matias Derlich
Observaciones a considerar en la futura ordenanza relacionada a la tematica mascotas en la ciudad de Comodoro Rivadavia (Chubut, Patagonia, Argentina)
Autor: Ing Matias Derlich
prosecretario Vecinal Mosconi 2018/2020
Movimiento animalista de Algemesí. Becerrades cadafaleres mai mes!!! Nunca ...Jesús Frare Garcia
Las becerradas cadafaleras son una barbarie muy diferente de otras, y con pocas semejanzas con el Toro de la Vega. Algemesí no es Tordesillas.
En Algemesí hay un movimiento animalista, la Folgança-Iniciativa Animalista, que lleva años en lucha contra las becerradas. Te explicamos que son las becerradas y cómo es esa lucha.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
“Interpretacions” i afirmacions desconnectades. La jugada a Tavernes de la V...Jesús Frare Garcia
... A causa d’aquestes estranyes maniobres, el que hauria d’haver estat una moció històrica ha estat reduïda a un episodi més del procés començat fa 4 anys, quan el govern municipal d’aleshores decidí, per la via d’urgència, sufragar i organitzar directament els bous al carrer, després que l’empresa privada que muntava una plaça portàtil i organitzava linxaments de bous durant les festes anunciara que no ho anava a fer més, a causa de les pèrdues que li generava.
Està per saber el cost real d’aquesta decisió, que serví per a que l’alcalde Jordi Juan es guanyara l’adhesió del món taurí local proper a la seua corda. L’accés al detall de despeses totals, directes i indirectes, fou una tasca impossible per a la regidora independent Karina Vercher durant l’anterior legislatura, i ho continua sent ara pels membres d’Esquerra Unida. Fins i tot nosaltres, membres de la Plataforma Carles Pinazo, hem estat testimonis d’alguna cara de mal jugador de pòquer entre representants del govern municipal, quan pels nostres arguments hem fet servir les dades que s’han barallat públicament (10.000€ anuals)...
Programación del Carnaval de Herencia 2018 con el Sábado de los Ansiosos, pasacalles, máscaras, gigantes, cabezudos, Perlé y mucho más.
https://herencia.net/2018-01-26-programacion-carnaval-herencia-mariano-perle/
Derechos humanos, medios y fin. Diario Noticias AlavaKrakenbergerORG
Los desplazamientos forzados constituyen un fenómeno creciente con el que la política exterior europea tiene mucho que ver. 22 Septiembre 2015 Diario Noticias Alava
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
Más contenido relacionado
Similar a XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
“Interpretacions” i afirmacions desconnectades. La jugada a Tavernes de la V...Jesús Frare Garcia
... A causa d’aquestes estranyes maniobres, el que hauria d’haver estat una moció històrica ha estat reduïda a un episodi més del procés començat fa 4 anys, quan el govern municipal d’aleshores decidí, per la via d’urgència, sufragar i organitzar directament els bous al carrer, després que l’empresa privada que muntava una plaça portàtil i organitzava linxaments de bous durant les festes anunciara que no ho anava a fer més, a causa de les pèrdues que li generava.
Està per saber el cost real d’aquesta decisió, que serví per a que l’alcalde Jordi Juan es guanyara l’adhesió del món taurí local proper a la seua corda. L’accés al detall de despeses totals, directes i indirectes, fou una tasca impossible per a la regidora independent Karina Vercher durant l’anterior legislatura, i ho continua sent ara pels membres d’Esquerra Unida. Fins i tot nosaltres, membres de la Plataforma Carles Pinazo, hem estat testimonis d’alguna cara de mal jugador de pòquer entre representants del govern municipal, quan pels nostres arguments hem fet servir les dades que s’han barallat públicament (10.000€ anuals)...
Programación del Carnaval de Herencia 2018 con el Sábado de los Ansiosos, pasacalles, máscaras, gigantes, cabezudos, Perlé y mucho más.
https://herencia.net/2018-01-26-programacion-carnaval-herencia-mariano-perle/
Derechos humanos, medios y fin. Diario Noticias AlavaKrakenbergerORG
Los desplazamientos forzados constituyen un fenómeno creciente con el que la política exterior europea tiene mucho que ver. 22 Septiembre 2015 Diario Noticias Alava
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
Índigo Energía e Industria No. 16 |Tradicionalmente, las estaciones de servicio han sido vistas sólo como puntos de suministro de combustible para vehículos. Sin embargo, en la actualidad, estos espacios experimentan una transformación significativa hacia la sostenibilidad y la incorporación de tecnologías verdes.
En este ejemplar también encontrarás:
#Entrevistas
Ignacio Contreras Andrade, director del área oil and gas de Vicer
Carlos León Martín, presidente de Onexpo Puebla
Oscar Del Cueto, presidente de CPKC México.
José Luis del Corral, vp ejecutivo de STRACON y director de operaciones en Dumas.
#Opinión
Dra. Alicia Zazueta Payán, presidenta de la AMPES
Dr. Leonardo Ramos, subgerente operativo de anteproyectos hidroeléctricos de la CFE
Por Julio Zugasti, asociado senior de Hogan Lovells
Coberturas
BYD SHARK: potente, eficiente y amigable con el medio ambiente
IV Foro de Biogás fomentan el uso de Biometano
Takeda celebra 60 años de presencia en México con inauguración del ICC
AMID presenta decálogo para mejorar la salud y la economía de México
#Noticias
CFE adquiere crédito para desarrollar la primera central solar flotante de Latam
Sempra Infraestructura dona 7 mdp a la Cruz Roja Mexicana
Histórica multa de COFECE a gasolineras
Mantenimiento garantiza el óptimo funcionamiento de estaciones de servicio: Petrogas
Destacada participación de AMPES en UNITI Expo 2024
Gilbarco mostrará equipos y soluciones en los GVR Tech Days
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).
1. XII Manifestació antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).
Folgança d’Algemesí.
Eixida. “És ací, i és ara”.
Hui, altra vegada, posaran en marxa la
setmana de bous d’Algemesí. Fins el
proper diumenge, 1 d’octubre,
torturaran i mataran 42 animals a
aquesta plaça. La majoria seran jònecs,
amb només tres anys complits, i 9 seran
erals, que només tenen els 2 anys
complits.
A cinc els mataran toreros a cavall, i els
altres 37 moriran a mans de joneguers a
peu. Tots els jònecs patiran la tortura
de la pica, i tots els animals patiran les
banderilles, i l’estoc, i el remat… I tot
això passarà ací, com cada any fins ara,
a la plaça Major d’Algemesí. A aquesta
plaça que és, hui, el major centre
valencià de tortures després de la plaça
del carrer Xàtiva a València.
A Algemesí, n’hi ha qui diu que la
protesta ací no serveix per a res, que “la
tortura taurina és legal” i que cap
persona d’Algemesí la pot evitar. Que la
seua fi vindrà de parlaments i governs
que hi són a València, a Madrid o a
Brusel·les, i que és allà on s’ha d’anar a
lluitar per aquest objectiu.
Aquestes persones han d’entendre,
però, que primer és la tortura i després
les lleis que li donen cobertura, no al
revés.
Les lleis taurines no han nascut per a
crear el que van a començar a fer hui, a
Algemesí. Segons ens diuen sempre,
això és molt més vell que les lleis que
ho regulen. Molt més que el reglament
taurí estatal, hereu d’altres entre els que
està el de 1962, que arribava a prohibir
els tan tradicionals bous al carrer. Molt
més que els reglaments valencians com
el d’espectacles, que intenta crear una
excepció per a aquesta plaça, incapaç de complir les mínimes mesures de seguretat o
d’accessibilitat que suposadament han de complir les demés.
Segur que és per això que, a l’Ajuntament, estan corrent per a declarar-la patrimoni cultural.
Quan ho tinguen fet, la plaça Major només serà patrimoni els pocs dies que és un patíbul de fusta
tacat de sang.
En resum, que és la llei la que s’adapta a la trista realitat de matar bous per “afició” o per
“cultura”. És la llei la que s’adapta a l’encara més trista realitat de pagar (probablement sense
IVA) per veure-ho. És la llei la que s’adapta a portar a xiquets i xiquetes a veure torturar un bou
per a que normalitzen la violència contra éssers més febles i que no es poden defensar, passant
per sobre de la Declaració de Drets de la Infància.
Per això, nosaltres hem de ser ací i hem de ser-hi ara, assenyalant directament el problema. Hui,
li posarem a aquesta manifestació la cara i els ulls de les 42 víctimes que cauran i seran
2. arrossegades pel carrer Muntanya. Per cert, també n’hi ha de normatives que es vulneren cada
any amb eixe macabra pràctica, altra vegada perquè els bous torturats, i potser que encara vius,
no es poden traure de la plaça d’altra forma que incomplint eixes normatives.
Per a incomplir-les, cal tindre governs amics a Madrid o a València. Prompte farà dos anys que la
denúncia sobre l’arrossegament de cadàvers pel carrer Muntanya és abandonada a un calaix de
la Conselleria, malgrat la intervenció de la Sindicatura de Greuges. Tot és per a que l’obligat
compliment de les minses lleis vigents no arribe fins ací, fins al carrer Muntanya i fins al fons del
centre de tortures de la plaça Major.
Som on hem de ser, assenyalant directament el problema. Lluitant sense parar per la fi de la
tortura taurina, cada vegada més propera. Lamentant, altra vegada, els que es quedaran pel
camí. I ací és on hi serem sempre, fins a l’abolició!
La tortura no és art, ni és cultura!
Algemesí, antitaurí!
Plaça del Mercat. “Diners tacats de sang”.
Entre les moltes coses que ens poden repetir a Algemesí, està que “la festa” (es refereixen a
torturar bous) “se la paguen ells” o que “l’Ajuntament és dels que menys diners gasta en festa”, a
canvi de donar cobertura a eixa tortura de bous.
L’Ajuntament, però, sempre s’ha gastat diners en la tortura. I mai ha estat fàcil saber quant i com
es gasta en tortura. Podríem dir que és quasi impossible, malgrat l’arribada de l’era de la
transparència, i malgrat els compromisos de fer-ho públic assumits per la pròpia alcaldessa,
Marta Trenzano, en reunions amb membres de la Folgança.
És quasi impossible, però no del tot. Sabem, per exemple, que n’hi ha una partida
pressupostària per a la setmana de bous que, l’any passat, fou de 32.000€. I que, per suposat,
es gastaren tots aquests diners.
I sabem que es gastaren, com a mínim, altres 12.000€ d’altres partides. I és difícil d’entendre que
coses com pintar la plaça de tortures (més de 3.000€) o retirar eixa arena tacada de sang de la
que hem parlat abans (més de 2.000€), es paguen a banda de la partida específica. Si, és
l’ajuntament, que diuen que no paga res i que no fa altra cosa que cedir l’espai de la plaça, qui
paga retirar eixa arena.
També paga la recollida de les tanques que posen pels carrers (quasi 700€), o quasi 5.000€ en
operatius extraordinaris de neteja relacionats amb la tortura taurina. I, per suposat, paga
3. l’abocament d’efectius de la Policia Local, sumant més de 1.500 hores extres i un cost, només
per a eixes hores extres, de més de 40.000€.
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i
a això li diuen no costar res.
I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb
la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la
bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no
es cobra l’IVA de les entrades.
Per a tapar-ho, s’han posat a parlar de l’IVA dels espectacles nocturns o del de les begudes que
es consumeixen a les casetes del parc. Però, no. La mentira dels 60 milions parla de l’IVA
recaptat en taquilla com la partida més important, molt per davant de les altres. I, quan hem
preguntat per ella, només hem obtingut aquests pretexts quan no silenci.
Recordem que, a la subhasta de cadafals
d’aquest any, presidida com sempre per
la mateixa alcaldessa que ens diu que
l’ajuntament no en sap res del tema,
anunciaren una recaptació de 412.100€
(41.500€ més que l’any anterior). Si la
venda d’entrades per les penyes
recuperara tota eixa quantitat, s’hauria
de recaptar un IVA de més de 41.210€ al
10%.
Sabeu que la rebaixa de l’IVA per a
“espectacles en directe” està en vigor
des de juny, amb els vigents pressuposts
de l’estat (altra reforma legal per a donar
suport a la tortura). De totes formes,
ningú ha respost les preguntes sobre la
contribució d’Algemesí a eixos 60
milions durant els anys que haurien
d’haver tributat al 21% i molt abans. La
Folgança, per la seua banda, ha posat
tots aquests fets en coneixement de
l’Agència Tributària.
Aquesta setmana de tortures també es
sustenta amb desenes de milers d’euros
públics, molts dels quals pagats a
esquenes de la ciutadania, i d’impostos
no recaptats i, per tant, evadits.
Està clar que, vinguen d’on vinguen, els
diners tacats amb la sang dels bous mai
seran bons Però, almenys, mai s’haurien
de fer amb els diners de totes i tots!!
———
Salida. "Es aquí, y es ahora".
Hoy, otra vez, pondrán en marcha la semana de toros de Algemesí. Hasta el próximo domingo, 1
de octubre, torturarán y matarán 42 animales en esta plaza. La mayoría serán novillos, con sólo
tres años cumplidos, y 9 serán erales, que sólo tienen los 2 años cumplidos.
A cinco los matarán rejoneadores, y los otros 37 morirán a manos de novilleros. Todos los
novillos sufrirán la tortura de la pica, y todos los animales sufrirán las banderillas, y el estoque, y
el remate… Y todo esto pasará aquí, como cada año hasta ahora, en la plaza Major de
Algemesí. En esta plaza que es, hoy, el mayor centro valenciano de torturas tras la plaza de la
calle Xàtiva en València.
4. En Algemesí, hay quien dice que la protesta aquí no sirve para nada, que "la tortura taurina es
legal" y que ninguna persona de Algemesí la puede evitar. Que su fin vendrá de parlamentos y
gobiernos que están en València, en Madrid o en Bruselas, y que es allí donde hay que ir a luchar
por este objetivo.
Estas personas deben entender, sin embargo, que primero es la tortura y luego las leyes que le
dan cobertura, no al revés.
Las leyes taurinas no han nacido para crear lo que van a empezar a hacer hoy, en
Algemesí. Según nos dicen siempre, esto es mucho más viejo que las leyes que lo
regulan. Mucho más que el reglamento taurino estatal, heredero de otros entre los que está el de
1962, que llegaba a prohibir los tan tradicionales “bous al carrer”. Mucho más que los
reglamentos valencianos como el de espectáculos, que intenta crear una excepción para esta
plaza, incapaz de cumplir las mínimas medidas de seguridad o de accesibilidad que
supuestamente deben cumplir las demás.
Seguro que es por eso que, en el Ayuntamiento, están corriendo para declararla patrimonio
cultural. Cuando lo tengan hecho, la plaza Major sólo será patrimonio los pocos días que es un
patíbulo de madera manchado de sangre.
En resumen, que es la ley la que se adapta a la triste realidad de matar toros por "afición" o por
“cultura". Es la ley la que se adapta a la aún más triste realidad que pagar (probablemente sin
IVA) para verlo. Es la ley la que se adapta a llevar a niños y niñas a ver torturar a un toro para que
normalicen la violencia contra seres más débiles y que no se pueden defender, pasando por
encima de la Declaración de Derechos de la Infancia.
Por eso, nosotras tenemos que estar
aquí y tenemos que estar aquí ahora,
s e ñ a l a n d o d i r e c t a m e n t e e l
problema. Hoy, le pondremos a esta
manifestación la cara y los ojos de las
42 víctimas que caerán y serán
a r r a s t r a d a s p o r l a c a l l e
Muntanya. Por cierto, también hay de
normativas que se vulneran cada año
con ese macabra práctica, otra vez
porque los toros torturados, y quizás
todavía vivos, no se pueden sacar de
l a p l a z a d e o t r a f o r m a q u e
incumpliendo esas normativas.
Para incumplirlas, hay que tener
gobiernos amigos en Madrid o en
Valencia. Pronto hará dos años que la
denuncia sobre el arrastre de
cadáveres por la calle Muntanya está
abandonada a un cajón de la
Conselleria, a pesar de la intervención
de la Sindicatura de Greuges. Todo
es para que el obligado cumplimiento
de las escasas leyes vigentes no
llegue hasta aquí, hasta la calle
Muntanya y hasta el fondo del centro
de torturas de la plaza Major.
Estamos donde debemos estar,
s e ñ a l a n d o d i r e c t a m e n t e e l
problema. Luchando sin parar por el
fin de la tortura taurina, cada vez más
cercana. Lamentando, otra vez, a los
que se quedarán por el camino. Y aquí es donde estaremos siempre, hasta la abolición!
La tortura no es arte, ni es cultura!
Algemesí, antitaurí!
5. Plaza del Mercat. "Dinero manchado de sangre".
Entre las muchas cosas que nos pueden repetir en Algemesí, está que "la fiesta" (se refieren a
torturar toros) "se la pagan ellos" o que "el Ayuntamiento es de los que menos dinero gasta en
fiesta", a cambio de dar cobertura a esa tortura de toros.
El Ayuntamiento, sin embargo, siempre se ha gastado dinero en la tortura. Y nunca ha sido fácil
saber cuánto y cómo se gasta en tortura. Podríamos decir que es casi imposible, a pesar de la
llegada de la era de la transparencia, y a pesar de los compromisos de hacerlo público asumidos
por la propia alcaldesa, Marta Trenzano, en reuniones con miembros de la Folgança.
Es casi imposible, pero no del todo. Sabemos, por ejemplo, que hay una partida presupuestaria
para la semana de toros que, el año pasado, fue de 32.000€. Y que, por supuesto, se gastaron
todo ese dinero.
Y sabemos que se gastaron, al menos, otros 12.000 € de otras partidas. Y es difícil de entender
que cosas como pintar la plaza de torturas (más de 3.000€) o retirar esa arena manchada de
sangre de la que hemos hablado antes (más de 2.000 €), se paguen aparte de la partida
específica. Si, es el ayuntamiento, que dicen que no paga nada y que no hace otra cosa que
ceder el espacio de la plaza, quien paga retirar esa arena.
También paga la recogida de las vallas que ponen por las calles (casi 700 €), o casi 5.000 € en
operativos extraordinarios de limpieza relacionados con la tortura taurina. Y, por supuesto, paga
el derroche de efectivos de la Policía Local, sumando más de 1.500 horas extras y un coste, sólo
para esas horas extras, de más de 40.000€.
En resumen, que en Algemesí la tortura cuesta un mínimo de 85.000 € salidos de las arcas
municipales, y eso lo llaman no costar nada.
Y, ahora, hay que sumar el tema del IVA. Los mismos taurinos de Algemesí que siempre
responden con la batería de datos manipulados sobre el impacto económico de la tortura taurina,
enarbolaron la bandera de los 60 millones de IVA cada año… Y lo han hecho aquí, donde, por el
que apuntan todos los indicios, no se cobra el IVA de las entradas.
Para taparlo, se han puesto a hablar del IVA de los espectáculos nocturnos o del de las bebidas
que se consumen en las casetas del parque. Pero, no. La mentira de los 60 millones habla del
IVA recaudado en taquilla como la partida más importante, muy por delante de las otras. Y,
cuando hemos preguntado por ella, sólo hemos obtenido estos pretextos, cuando no silencio.
Recordemos que, en la subasta de cadafales de este año, presidida como siempre por la misma
alcaldesa que nos dice que el ayuntamiento no sabe nada del tema, anunciaron una recaudación
de 412.100€ (41.500 € más que el año anterior). Si la venta de entradas para las peñas
recuperara toda esa cantidad, debería recaudar un IVA de más de 41.210€ al 10%.
Sabéis que la rebaja del IVA para "espectáculos en directo" está en vigor desde junio, con los
vigentes presupuestos del estado (otra reforma legal para apoyar la tortura). De todas formas,
nadie ha respondido las preguntas sobre la contribución de Algemesí a esos 60 millones durante
los años que deberían haber tributado al 21% y mucho antes. La Folgança, por su parte, ha
puesto todos estos hechos en conocimiento de la Agencia Tributaria.
Esta semana de torturas también se sustenta con decenas de miles de euros públicos, muchos
de ellos pagados a espaldas de la ciudadanía, y de impuestos no recaudados y, por tanto,
evadidos.
Está claro que, vengan de donde vengan, el dinero manchados con la sangre de los toros nunca
serán buenos Pero, al menos, nunca se deberían hacer con el dinero de todas y todos!