Ponencia de Miguel Angel Máñez en las II Jornadas de Tecnologías de la Salud organizadas por Indra y la Universidad Politécnica de Valencia.
Valencia, 16/11/2010
This document provides links and instructions for advanced search tools from Google that allow users to search more specifically and find more relevant information. Some key advanced search operators described are using "site:", "filetype:", and "link:" to search for pages within a specific site or file format or pages that link to a particular site. It also lists "related:", "allinurl:", and "allintitle:" as other advanced search operators and notes that AND, OR and the "-" sign can be used to combine terms and exclude results.
Este documento resume la presentación de Ignacio F. Alberti sobre eSalud y el perfil digital para profesionales sanitarios. En primer lugar, define eSalud como la aplicación de nuevas tecnologías a la atención sanitaria. Luego, explica el origen y definiciones de conceptos como telemedicina. Además, destaca las ventajas de eSalud como la atención médica a distancia y el acceso a datos. Por último, presenta datos económicos sobre la inversión en TIC sanitarias y el potencial de ahorro con
Taller "TICs aplicades al professional sanitari: Aprenentatge 2.0"Marta Puig-Soler
Taller de "TICs aplicadas al profesional sanitario: Aprendizaje 2.0" destinado a tutores de Medicina y Enfermería Familiar y Comunitaria. Autoras: Dra. Marta Puig-Soler (médico de familia y tutora MIR) y Marina Rovira Illamola (farmacéutica hospitalaria y de atención primaria). Barcelona, 2 de diciembre de 2016. (Versión en Catalán)
Taller "TICs aplicadas al profesional sanitario: Aprendizaje 2.0" Marta Puig-Soler
Taller de "TICs aplicadas al profesional sanitario: Aprendizaje 2.0" destinado a tutores de Medicina y Enfermería Familiar y Comunitaria. Autoras: Dra. Marta Puig-Soler (médico de familia y tutora MIR) y Marina Rovira Illamola (farmacéutica hospitalaria y de atención primaria). Barcelona, 2 de diciembre de 2016. (Versión en castellano)
Ponencia de Miguel Angel Máñez en las II Jornadas de Tecnologías de la Salud organizadas por Indra y la Universidad Politécnica de Valencia.
Valencia, 16/11/2010
This document provides links and instructions for advanced search tools from Google that allow users to search more specifically and find more relevant information. Some key advanced search operators described are using "site:", "filetype:", and "link:" to search for pages within a specific site or file format or pages that link to a particular site. It also lists "related:", "allinurl:", and "allintitle:" as other advanced search operators and notes that AND, OR and the "-" sign can be used to combine terms and exclude results.
Este documento resume la presentación de Ignacio F. Alberti sobre eSalud y el perfil digital para profesionales sanitarios. En primer lugar, define eSalud como la aplicación de nuevas tecnologías a la atención sanitaria. Luego, explica el origen y definiciones de conceptos como telemedicina. Además, destaca las ventajas de eSalud como la atención médica a distancia y el acceso a datos. Por último, presenta datos económicos sobre la inversión en TIC sanitarias y el potencial de ahorro con
Taller "TICs aplicades al professional sanitari: Aprenentatge 2.0"Marta Puig-Soler
Taller de "TICs aplicadas al profesional sanitario: Aprendizaje 2.0" destinado a tutores de Medicina y Enfermería Familiar y Comunitaria. Autoras: Dra. Marta Puig-Soler (médico de familia y tutora MIR) y Marina Rovira Illamola (farmacéutica hospitalaria y de atención primaria). Barcelona, 2 de diciembre de 2016. (Versión en Catalán)
Taller "TICs aplicadas al profesional sanitario: Aprendizaje 2.0" Marta Puig-Soler
Taller de "TICs aplicadas al profesional sanitario: Aprendizaje 2.0" destinado a tutores de Medicina y Enfermería Familiar y Comunitaria. Autoras: Dra. Marta Puig-Soler (médico de familia y tutora MIR) y Marina Rovira Illamola (farmacéutica hospitalaria y de atención primaria). Barcelona, 2 de diciembre de 2016. (Versión en castellano)
Info(to)xicat. Gestiona eficientment la informació per mantenir-te al dia.CedimCat
Optimitzar les estratègies de cerca i gestió de la informació biomèdica per tal de discriminar de forma eficient entre la gran oferta disponible.
Objectius específics:
Resoldre preguntes clíniques eficientment
Conèixer les fonts d’informació de referència
Aprendre com optimitzar la cerca i gestionar la informació
Conèixer quins recursos ajuden a mantenir-se actualitzat i faciliten la formació continuada
Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)grupgics
Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)
Comunicació i salut en mitjans socials. Ens hi posem (CAT)Mònica Moro
Presentación utilizada en la clase que dí en la Facultad de Medicina como profesora invitada de la asignatura Comunicació metge-societat en mayo de 2013
Presentació de la conferència impartida en el Punt Científic de la Sala Polivalent de Montbau el 9 de gener de 2024 en el marc de les conferències d'Aules d’extensió universitària. Estructura de la conferència:
1- Definició de ciència i ètica i evolució històrica de la relació entre aquests dos conceptes al llarg del temps
2- Revisió de casos recents de males praxis sobre recerca i ètica, i paper dels comitès d’ètica per fer-hi front..
3- Impacte que la IA pot tenir en l’àmbit de l’ètica i la ciència i possibles perills de la utilització de la IA generativa per fer recerca.
4- Conclusions i referències d’articles i webs per aprofundir-hi.
Presentació de la conferència impartida en el Punt Científic de la Sala Polivalent de Montbau el 9 de gener de 2024 en el marc de les conferències d'Aules d’extensió universitària. Estructura de la conferència:
1- Definició de ciència i ètica i evolució històrica de la relació entre aquests dos conceptes al llarg del temps
2- Revisió de casos recents de males praxis sobre recerca i ètica, i paper dels comitès d’ètica per fer-hi front..
3- Impacte que la IA pot tenir en l’àmbit de l’ètica i la ciència i possibles perills de la utilització de la IA generativa per fer recerca.
4- Conclusions i referències d’articles i webs per aprofundir-hi.
Guió preparat per a entrevistar al Miquel Àngel Mayer i la Rosa Pérez amb motiu de l'event #converses al Cibernarium de Barcelona el passat 9 de febrer de 2012
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Cómo modular el efecto placebo-nocebo para mejorar la respuesta en la práctic...CedimCat
1. El documento trata sobre cómo modular el efecto placebo y nocebo para mejorar los resultados en la práctica clínica. 2. Explica que el efecto placebo y nocebo son fenómenos reales derivados del contexto de la intervención terapéutica y que influyen en la respuesta al tratamiento. 3. Propone estrategias como explorar expectativas, mejorar la relación médico-paciente y el contexto de la intervención para modular estos efectos y optimizar los resultados del tratamiento.
Com resoldre consultes clíniques i manternir-se al dia en farmacoteràpiaCedimCat
Perfeccionar les habilitats de cerca d’informació relacionada amb el medicaments seguint la piràmide de l'evidència.
Aprendre a dissenyar un entorn personalitzat d’aprenentatge per mantenir-se al dia en farmacoteràpia.
Desenvolupar noves habilitats per la resolució ràpida de consultes clíniques.
Más contenido relacionado
Similar a Info(to)xicat Gestiona eficientment la informació biomèdica
Info(to)xicat. Gestiona eficientment la informació per mantenir-te al dia.CedimCat
Optimitzar les estratègies de cerca i gestió de la informació biomèdica per tal de discriminar de forma eficient entre la gran oferta disponible.
Objectius específics:
Resoldre preguntes clíniques eficientment
Conèixer les fonts d’informació de referència
Aprendre com optimitzar la cerca i gestionar la informació
Conèixer quins recursos ajuden a mantenir-se actualitzat i faciliten la formació continuada
Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)grupgics
Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)
Comunicació i salut en mitjans socials. Ens hi posem (CAT)Mònica Moro
Presentación utilizada en la clase que dí en la Facultad de Medicina como profesora invitada de la asignatura Comunicació metge-societat en mayo de 2013
Presentació de la conferència impartida en el Punt Científic de la Sala Polivalent de Montbau el 9 de gener de 2024 en el marc de les conferències d'Aules d’extensió universitària. Estructura de la conferència:
1- Definició de ciència i ètica i evolució històrica de la relació entre aquests dos conceptes al llarg del temps
2- Revisió de casos recents de males praxis sobre recerca i ètica, i paper dels comitès d’ètica per fer-hi front..
3- Impacte que la IA pot tenir en l’àmbit de l’ètica i la ciència i possibles perills de la utilització de la IA generativa per fer recerca.
4- Conclusions i referències d’articles i webs per aprofundir-hi.
Presentació de la conferència impartida en el Punt Científic de la Sala Polivalent de Montbau el 9 de gener de 2024 en el marc de les conferències d'Aules d’extensió universitària. Estructura de la conferència:
1- Definició de ciència i ètica i evolució històrica de la relació entre aquests dos conceptes al llarg del temps
2- Revisió de casos recents de males praxis sobre recerca i ètica, i paper dels comitès d’ètica per fer-hi front..
3- Impacte que la IA pot tenir en l’àmbit de l’ètica i la ciència i possibles perills de la utilització de la IA generativa per fer recerca.
4- Conclusions i referències d’articles i webs per aprofundir-hi.
Guió preparat per a entrevistar al Miquel Àngel Mayer i la Rosa Pérez amb motiu de l'event #converses al Cibernarium de Barcelona el passat 9 de febrer de 2012
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Cómo modular el efecto placebo-nocebo para mejorar la respuesta en la práctic...CedimCat
1. El documento trata sobre cómo modular el efecto placebo y nocebo para mejorar los resultados en la práctica clínica. 2. Explica que el efecto placebo y nocebo son fenómenos reales derivados del contexto de la intervención terapéutica y que influyen en la respuesta al tratamiento. 3. Propone estrategias como explorar expectativas, mejorar la relación médico-paciente y el contexto de la intervención para modular estos efectos y optimizar los resultados del tratamiento.
Com resoldre consultes clíniques i manternir-se al dia en farmacoteràpiaCedimCat
Perfeccionar les habilitats de cerca d’informació relacionada amb el medicaments seguint la piràmide de l'evidència.
Aprendre a dissenyar un entorn personalitzat d’aprenentatge per mantenir-se al dia en farmacoteràpia.
Desenvolupar noves habilitats per la resolució ràpida de consultes clíniques.
ELABORACIÓN DE UN “CHECKLIST” PARA MEJORAR EL USO DE LOS INHALADORESCedimCat
Mejorar la utilización de los inhaladores a través
de la elaboración de material de información a pacientes.
Grupo de Trabajo de Información de Medicamentos Dirigido a la Ciudadanía
Nuevas (y viejas) opciones terapéuticas para la insuficiencia cardíaca crónicaCedimCat
Este documento resume las opciones terapéuticas para la insuficiencia cardíaca crónica, incluyendo tratamientos nuevos y establecidos. Discute los resultados del estudio PARADIGM-HF que encontró que el sacubitrilo-valsartan redujo significativamente la mortalidad y morbilidad en comparación con el enalapril. Sin embargo, señala limitaciones en la aplicabilidad de los resultados y que las guías clínicas actuales aún recomiendan los inhibidores de la ECA o ARAII como primera línea, reservando el sacubitr
Eines d’ajuda a la presa de decisions compartides.CedimCat
Eines d’ajuda a la presa de decisions compartides. X Jornada de reflexió de gestors sanitaris sobre la despesa farmacèutica i el seu impacte en la sostenibilitat del sistema
VIII Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització de medicaments
Eines d’ajuda a la presa de decisions compartides.
Info(to)xicat Gestiona eficientment la informació biomèdica
1. La pràctica clínica diària i l’ús racional dels medicaments
-9a edició-
Info(to)xicat
Gestiona eficientment la informació biomèdica
Docents : Laia Robert1 i Laura Diego1
1.Centre d’Informació de Medicaments de Catalunya
4. • 10.000 potencials revistes
• 40.000 nous articles/setmana
• 1.200 articles/setmana (el 97% no són rellevants)
He de llegir més?
Per llegir al dia 75 assajos i 11 revisions
sistemàtiques necessitem 21,5h/dia
Bastian & Glaziou. Plos; 2010
5. Evidence based medicine:
what it is and what it isn't
Dificultats per mantenir-se al dia pel desequilibri entre:
• Temps necessari: 20 articles/dia
• Temps disponible: 1-2h a la setmana
David L. Sackett. BMJ; 1996
Com fer el millor ús d’aquesta hora d’or?
9. Fes cerques eficients
Cerca la millor resposta ( i reconeixer-la com a tal) per una
pregunta concreta d’una forma ràpida i eficient
Actualitza’t
Sincronitza’t un parell de vegades a l’any en els 20-30 trastorns
més freqüents a la consulta
Filtra l’informació essencial
Estigues alerta de nova l’informació important, rellevant i
vàlida que requereix un canvi el la pràctica clínica
10. De les preguntes que us
sorgeixen cada dia a la
consulta….
Quantes no es
resolen?
11. JAMA Intern Med. 2014;174(5):710-718
• Més de la meitat de les preguntes queden sense resoldre.
• Els professionals..
– busquen la resposta en el 50% dels casos
– La troben en el 78% d’aquests casos
La paradoxa …
24. Nivells d’evidència: La piràmide d’Haynes
(ara de les 6S)
Sumaris
Llibres, GPC i altres
Sinopsis de síntesi
Revistes secundaries
Síntesis
Revisions sistemàtiques i metanàlisis
Sinopsis d’estudis
Publicacions de resums
Estudis
Articles originals
Sistemes
33. Fer cerques eficients...
• Implica...
1. Trobar la millor resposta, no una resposta.
2. De forma fàcil i senzilla
3. Reconèixer que l’hem trobat
• Cal...
1. Conèixer les fonts d’informació
2. Formular pregunta en format PICO
3. Desenvolupar estratègia de cerca amb la
màxima precisió
35. • Conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona
utilitza habitualment per aprendre.
Adell i Castañeda (2010)
• Personal (tots tenim el nostre PLE).
• Hem d’adaptar les eines disponibles al nostre funcionament per ser més
eficients.
36. 1. Web 2.0
2. Filtrar i recopilar
informació
3. Gestors, magatzem i eines col·laboratives
37. Què passa a la Web 2.o en un minut?
IMATGE: http://www.go-gulf.com/blog/60-seconds/
38. Un bloc és un lloc web gratuït, periòdicament actualitzat que emmagatzema cronològicament
entrades o articles (textos, gràfics, fotos) personals o col·lectius al voltant de determinats
temes,. Les aportacions hi apareixen en un ordre cronològic invers i els lectors hi poden
interaccionar aportant comentaris.
47. Alguns consells:
• Respondre les necessitats i expectatives dels usuaris.
• Crear, promoure i actualitzar el seu propi contingut en
línia.
• Fomentar la crítica constructiva i respondre.
oportunament als comentaris.
• No discuteixi on-line.
• Monitoritzar i seguir la presència a la xarxa.
• Conèixer les regles.
67. 3. Gestors bibliogràfics, magatzem i eines col·laboratives
Font:
http://blog.tribalgroup.c
om/tag/using-the-right-
tool-for-the-job/
68. • Crear referències bibliogràfiques, actualitzar-les i organitzar-les
• Importar i exportar les referències
• Extracció automàtica de metadades del pdf
• Afegir notes i destacar elements al text
• Compartir
73. Per mantenir-te al dia
• Crea el teu EPL i inclou-hi les xarxes socials
• Filtra i selecciona la informació
• Fes que la informació arribi a tu
Per fer cerques eficients
• No t'endinsis a la selva
• Comprova si estan disponibles en un banc de consultes
• Segueix la piràmide de l’evidència de dalt a baix