El poema describe el amor del narrador por una chica humilde que conoció hace un año. El narrador recuerda la sonrisa dulce y la mirada brillante de la chica. Hace un año, en el atardecer de otoño, el narrador le confesó su amor a la chica y ahora la considera la mujer más hermosa.

1. PASSÀ PROP MEU
Sígrid

2. PASSÀ PROP MEU COM UN ESTEL QUE LLUU

3. DEIXANT-ME AL COR UN RIURE DE DONZELLA

4. L’AMIGA QUE TÉ EL ROSTRE UN XIQUET BRU

5. I ELS LLAVIS DEL COLOR DE LA ROSELLA

6. I DES DE EL JORN QUE EM DEIA UN MOT
GENTIL, ENYORO EL BRILL DE SA MIRADA VIVA

7. EL DOLÇ MIRAR D’AQUELLA NOIA HUMIL
QUE A VOLTES DEVÉ TOTA
PENSATIVA

8. ERA EN EL TEMPS QUE EL SOL ÉS
MÉS DAURAT I PORTA EL CAMP UNA
CLAROR NOVELLA

9. JO VAIG SENTIR MON COR
ENAMORAT
DEL DOLÇ SOMRÍS D’AQUELLA NOIA
BELLA
JO VAIG SENTIR MON COR ENAMORAT
DEL DOLÇ SOMRÍS D’AQUELLA NOIA BELLA

10. ARA FA UN ANY, EL SOL DE LA TARDOR
RUIXAVA ELS CAMPS DE LLUM MERAVELLOSA

11. PASSÀ PROP MEU, LI VAIG PARLAR D’AMOR,
I ARA ÉS PER MI LA DONA MÉS FORMOSA