Este poema describe el amor del autor por una chica humilde con una sonrisa dulce y ojos brillantes. Hace un año, en el otoño, el autor le habló de amor mientras pasaba cerca de él, y ahora ella es para él la mujer más hermosa.

1. PASSÀ PROP
MEU
Fet per: Felip Graugés

2. PASSA PROP MEU COM UN
ESTEL
QUE
LLUU

3. DEIXANT-ME AL COR UN
RIURE DE DONZELLA,

4. L’AMIGA QUE TÉ EL ROSTRE
UN XIQUET BRU I ELS LLAVIS
DEL COLOR DE LA ROSELLA.

5. I DES DEL JORN QUE EM
DEIA UN MOT GENTIL,

6. ENYORO EL BRILL DE SA
MIRADA VIVA;

7. EL DOLÇ MIRAR
D’AQUELLA NOIA HUMIL

8. QUE A VOLTES DEVÉ TOTA
PENSATIVA.

9. ERA EN EL TEMPS QUE
EL SOL ÉS MÉS DAURAT I
PORTA AL CAMP UNA
CLAROR NOVELLA;

10. JO VAIG SENTIR MON COR
ENAMORAT

11. DEL DOLÇ SOMRÍS
D’AQUELLA NOIA BELLA.

12. ARA FA UN ANY, EL SOL
DE LA TARDOR
RUIXAVA ELS CAMPS
DE LLUM,

13. PASSÀ PROP MEU, LI VAIG
PARLAR D’AMOR,

14. I ARA ÉS PER MI LA DONA
MÉS FORMOSA