1. UNITAT 5: EXPANSIÓ I
DEPRESSIÓ 1918-1939
L’EXPANSIÓ, LA DEPRESSIÓ I LA CRISI: ELS INDICADORS
L’ECONOMIA DE LA DÈCADA DE 1920
EL CRAC DE 1929 I LA DEPRESSIÓ DE LA DÈCADA DE 1930
LES RESPOSTES A LA CRISI (1929-1939)
6. Abans de la IIGM es carateritzava per:
◦ Caiguda de la producció
◦ Baixada de preus
◦ Increment de l’atur
◦ Alentiment dels intercanvis internacionals
7. Quan afecta a tots aquests indicadors les
crisis donen pas a una etapa de
depressió econòmica.
8. Des dels inicis del capitalisme les crisis
han estat cícliques.
Nikolai Kondratiev: existència de cicles de
llarga durada. Punts de crisi 1814-1873-
1920.
9.
10. Les crisis periòdiques es poden donar per:
◦ Esferes reals de l’economia: dificultat
proveïments primeres matèries, saturació de
mercat…SOBREPRODUCCIÓ: excés d’oferta
◦ Esfera financera: canvis de moneda, retard de
pagaments, alces de la borsa
◦ Esfera social: noves formes de vida, canvis de
mentalitat
12. 2.1 El retorn a la normalitat
(1920-24)
EUROPA ENDEUTADA AMB EEUU
L’emissió del paper moneda provoca
inflació: el preu dels productes bàsics es
multiplica per tres.
EEUU esdevé la primera potència
econòmica mundial
13. EEUU passa a ser el primer inversor
mundial
FRANÇA I GRAN BRETANYA van
condicionar el pagament dels deute al
cobrament de les reparacions que havia
de pagar Alemanya
14. Europa no podia retornar els prèstecs als
EEUU.
15. alemanya
Exigència de les indemnitzacions i
reparacions que havien de pagar als
vencedors: diners i productes
16. 1921: havien de pagar 20.000 milions de
marcs i només van aconseguir reunir
8.000
1923: França ocupa el Ruhr per
assegurar-se el cobrament
17.
18. Aquesta situació desarticula l’economia
d’Alemanya
Hiperinflació i devaluació del marc
19.
20. Es van pendre mesures per tal que
Alemanya pogués pagar les
indemnitzacions i Europa pagués els
crèdits als EEUU.
21. PLA DAWES 1924 :
Es va reduir la càrrega de les repacions de
guerra d’Alemanya.
EEUU inverteix a Alemanya.
Fraccionava els pagaments alemanys a
Europa
els aliats paguessin els deutes als EEUU.
24. 2.2 La prosperity 1924-1929
ELS FELIÇOS ANYS 20
1920-1929 LA
PRODUCCIÓ
INDUSTRIAL
CREIX UN 40%
Demanda generada per la
destrucció de la guerra
Noves fonts d’energia: petroli i
electricitat
Taylorisme
Nous sectors industrials:
químics, automòbil
25.
26. Cadena de muntatge, símbol de l’augment de la producció, i Ford T, símbol
de la prosperitat americana dels anys 20. Desenvolupament sector
elèctric. A baix receptor de ràdio i una rentadora elèctrica, els
electrodomèstics s’estengueren a totes les llars. La publicitat fou un altre
element per augmentar el consum.
27. Construcció del Rockefeller Center a N. York, als anys 20
La renda no es distribuí equitativament, els salaris van créixer
molt poc.
33. Viure el present
Confiança en el sistema
Comprar a terminis
Consumisme i abús del crèdit
Endeutament
de consumidors i de productors
La prosperitat
els portava a
Demanant crèdits als bancs
Això provocava un
Agreujat per l’especulació borsària
Entre 1925 i 1929
Enriquiment ràpid i especulatiu
Semblava que tot anava bé, però...
34. 2.3 Els desequilibris en el
creixement
Sector agrícola patia una crisi: els preus
dels productes agrícoles van baixar
després de la guerra i els agricultors no
van poder tornar els crèdits.
Provoca atur al món rural d’EEUU
35. L´índex de consum no va augmentar igual
a la producció
Els sous tampoc van augmentar (no hi
havia més demanda).
1925: comença
una crisi de
sobreproducció
36. Des de 1925
Les empreses no aturen la producció
i els governs no intervenen
A la producció americana cal sumar l’europea
Malgrat això
38. Una bona part del capital es destina a la
borsa on els beneficis creixen més
ràpidament
39. 3. EL CRAC DE 1929 I LA
DEPRESSIÓ DE LA DÈCADA DE
1930
40. 3.1 La borsa i el seu funcionament
SOCIETAT
REAL O DE
MERCAT: segons
oferta i demanda
de les accions a
la borsa
NOMINAL FIX
dividends
ACCIONS
Conjuntura
econòmica
general
Situació de
l’empresa
Moment
psicològic
Beneficis
41. La borsa és un mercat on es compren i
venen les accions.
Una manera d’obtenir beneficis a la borsa
és especular amb les accions.
42. Es compren
accions
BENEFICIS
Es venen les
accions
Es demana
un crèdit
Es compren
accions
Es venen les
accions
Es retorna el
crèdit
BENEFICIS
CALL LOANS
43. 3.2 EL CRAC BORSARI DE 1929
1925-1929 : El preu de les accions havia
crescut sempre.
44.
45. 24 OCTUBRE: “DIJOUS NEGRE” van sortir
a la venda més de 12 milions d’accions i
la demanda gairebé va ser nul.la
46. DIJOUS NEGRE
24 D’OCTUBRE DE 1929
•MILERS D’INVERSORS
VOLEN VENDRE LES
SEVES ACCIONS
•EL PREU DE LES
ACCIONS BAIXA.
•TOTHOM VOL VENDRE
I NINGÚ VOL
COMPRAR
•ENCARA BAIXEN MÉS
EL PREU DE LES
ACCIONS
47. 28 I 29 OCTUBRE: tornen a sortir 9 i 33
miilions d’accions
EL PREU DE LES ACCIONS BAIXA EN
PICAT
48. Imatges de la Borsa de Nova
York i Wall Street el 1929
49. 3.3 Les causes del crac
Especulació a borsa
Abús del crèdit (cada vegada amb interessos més alts)
Crisi de sobreproducció : manca de demanda i excés
d’oferta
Crisi agrícola
50. 3.4 De la crisi borsària a la
depressió econòmica
51. Els inversors particulars
L’estalviador retira els dipòsits del banc
No hi ha més préstecs
ni a consumidors
ni a productors
Crisi bancària
Empreses i bancs
han invertit en borsa
Els bancs esgoten liquidesa
Les fàbriques tanquen
Augmenta l’atur
Perjudica a
En aquests moments d’incertesa
Això provoca que
provoca
Sense ajudes
53. L’augment de
l’atur
Descens del consum Caiguda dels preus (32%)
L’empobriment
generalitzat
S’atura la inversió
industrial
100.000 empreses
5000 bancs
(-40%)
provoca
provoca
Baixa la producció mundial
tanquen
Entre 1929 i 1932
13 milions d’aturats
25% població activa
55. 3.5 L’extensió de la crisi
Pèrdua de capacitat
de compra dels
EEUU
Fallida bancària
sobretot Alemanya i
Àustria
2
1
Repatriació dels
capitals americans
invertits per Europa
Disminueix el
comerç
internacional
3 Caiguda dels preus
de matèries
primeres
Expansió de la crisi
en països no
industrialitzats
56. 3.6 Les conseqüències socials de
la depressió
Atur
Baixada de sous
Retallada d’horari
Sense cap cobertura
social
MISÈRIA I
EMPOBRIMENT
GENERALITZAT
66. 4.1 Les polítiques de deflació
Primeres mesures: les clàssiques liberals
1. Disminuir impostos
2. Disminuir despeses de l’Estat
3. Reduir la moneda en circulació
Baixada de sous
Augment de l’atur
Devallada de
producció
La crisi s’arreglaria per si mateixa. La
llei de l’oferta i la demanda acabaria
per treure l’economia de la crisi.
67.
68.
69.
70.
71.
72. 4.2 La solució keynesiana: el
rellançament de l’economia per
l’Estat
Les crisis no són passatgeres i no es
solucionen soles
El dinamisme econòmic depèn del consum i la
demanda, no de l’oferta.
La prosperitat va lligada a la inversió no
l’estalvi
L’Estat ha d’intervenir per aniimar a la
població al consum
Redestribució de la renda mitjançant una
política fiscal
John Maynard Keynes .
Teoria general de
l’ocupació, l’interès i
els diners (1936)
73. Abandonar el patró or
Optar per polítiques expansives
1. Augment de les despeses (dèficit
pressupostari estatal)
2. inflació
ABANDONAR LA
MESURA LIBERAL
CLÀSSICA QUE EL
MERCAT ÉS L’ÚNIC
REGULAR DE
L’ECONOMIA
74. Teories keynesianes
Inversió estatal
(obres públiques) Creació d’ocupació
Augment de la
renda familiar
Creix el consum
de les famílies
Augmenta la
producció
Augment
dels impostos
indirectes
Augment
dels
impostos
directes
Augment en els
ingressos estatals
75. 4.3 El New Deal del president
Franklin D. Roosevelt
President dels
EEUU entre
1932-1945.
76. Teories keynesianes Inspiraren el New
Deal
(1933-1938)
FRANKLIN D. ROOSEVELT
aplica el
NEW DEAL
que es basa en la intervenció estatal
Va en contra de la tradició econòmica
nord-americana
77. 1. Reforma financera: control de la banca.
2. Intervenció en l’agricultura: Llei Agricultural Adjustament
Act.
- Concessió de crèdits a baix interés als pagesos
-estimular la reducció dela producció amb ajudes
3. Intervenció en la indústria: National industrial Recovery
Act. Evitar els trusts i negociar convenis col.lectius entre
els treballadors i empreses.
78. 4. La lluita contra l’atur: execució d’obres públiques a
càrrec de l’Estat per crear llocs de treballs
79.
80. 5. Institució de mesures socials: Social Security Actt.
Primer reconeixement dels drets socials dels individus.
Disminució jornada laboral
Es fixa salari mínim
Subsidis d’atur
Polítiques d’ocupació..
Assegurança de vellesa i invalidesa
augmenta els
nivells de renda
Augmenta el
consum
82. la crisi s’aturà i s’estabilitzà
l’economia
ara
bé
la recuperació definitiva de l’economia nord-
americana no arribarà fins la Segona Guerra
Mundial
83. 4.4 L’autarquia
Model econòmic que van adoptar els
sistemes totalitaris per lluitar contra la
crisi: Itàlia, Alemanya
Reduir al màxim la
dependència de
l’exterior
Que el propi estat
s’autobastís
84. comportava
Fort control social i prohibició de llibertats
bàsiques
Política expansionista per aconseguir les
matèries primeres que no tenia el país.
Potenciar la indústria armamentista
REDUCCIÓ DE L’ATUR