1. Laura Soler
Vull ser gran
1

2. Dedicat als meus cosins Gerard, Laia
Marta i Oriol
que s’estan fent grans
A la meva família
2

3. En Joan és inquiet, té tretze anys i ja es vol menjar el món.
La seva mare treballa de redactora de premsa i és una aficionada a fer
magdalenes, el seu pare és director d’orquestra, una mica neuròtic però
bona persona. Sempre estan discutin i tirant-se els plats pel cap, i no
trigaran gaire a divorciar-se. La seva germana petita es passa el dia jugant
a la pollypocket i li agrada tafanejar les coses d’en Joan.
Un vespre, quan el Joan torna cap a casa després d’un dia esgotador
d’escola i un intens i turmentós entrenament de bàsquet, camina capcot
cap a casa arrossegant i fent tirs a una pedreta del terra.
Sense adonar-se, amb una puntada de peu, envia la pedreta desviada del
camí i va a parar a un embalum covert amb una manta. L’imapacte de la
pedra a l’embalum fa que aquest es mogui i faci un soroll estrany.
Aleshores al nen s'acosta per anar-la a buscar i observa aquell volum que
es mou tènuament. Decidit i sense por, aixeca amb un moviment ràpid la
manta i descobreix un camell que dorm.
3

4. 4

5. S’espanta, però en comptes de marxar corrents es queda i li pregunta què hi fa
allà. El camell es presenta. Es diu Trum i li diu que la seva vida només té dues
funcions: la diversió i la despreocupació.
El nen es sorprèn de les coses que li diu el camell. Viuen en mons tan diferents!
En un moment han passat dues hores i mitja i el Trum i el Joan ja se’n explica’t
totes les seves vides.
- La meva vida és fastigosa, tinc ganes d’escapar-me de casa i
experimentar coses diferents. - Diu el Joan.
Quan el sol es comença a pondre els nous amics s’acomiaden i tornen a quedar
en aquell mateix lloc al dia següent. Aquella nit, la rutina torna a sucumbir sobre
el Joan, un plat de verdura a taula i anar a dormir ben d’hora per poder-se llevar
amb energia l’endemà.
Després de fer classe de ciències amb la professora Vallfogona, de pseudònim “la
xicle” per què ningú la podia tragar, va arribar, per fi, l’hora del pati
5

6. 6

7. El Joan li va explicar al Lluís Márquez que el dia anterior havia estat parlant amb
un camell molt simpàtic. En Lluís Márquez, és el seu millor amic, té la cara
empastifada d’acné i xerra molt per què té boca, però a l’hora de la veritat, és un
poruc.
Després d’haver-li dit allò en Lluís no podia parar de riure.
- Què dius ara! Estàs de broma? Si és veritat, presenta-me’l, tinc ganes de
conèixe’l.-
I dit i fet, el Joan i el Márquez aquella mateixa tarda al sortir de l’escola es van
dirigir al lloc on el dia abans havia conegut el Trum.
Van esperar-se molta estona i el camell no apareixia. El Márquez va començar a
riure’s del seu amic dient-li que no volia perdre el temps amb tonteries i que se’n
anava a casa.
El Joan va quedar decebut però seguia amb l’esperança de tornar-lo a veure aviat.
7

8. 8

9. Aquella nit va fer tempesta, el Joan no podia dormir, les gotes de pluja
salpicaven estrepitosament i el vent brogia amb potència fent que els porticons de
l’habitació repiquessin continuament. Va haver-se d’aixecar per tancar les
finestres i agafar alguna cosa d’abric.
Abans de tornar-se a ficar al llit va observar la pluja que estava caient, just a baix
de casa seva i va distingir una figura, era el Trum.
Aleshores, el va convidar a entrar a casa, li va donar un got de llet i van pujar
silenciosament a l’habitació.
- Com és que avui no t’has presentat? - Et volia presentar al meu amic
-Va dir-li en Joan-
El camell canvia de cara i li diu seriosament que no vol que li digui a ningú del
seu entorn que el coneix. Ni als seus pares, ni als seus amics.
- Ha de ser un secret entre els dos, d’acord? -
Abans de marxar, el camell torna a insistir que si ho explica a algú pot ser
perillós.
- Em caus molt i molt bé Joan, i vull que siguis el meu millor amic i
confident.
9

10. 10

11. Al dia següent tornen a quedar en un banc, a les afores del centre de la ciutat.
El Trum el fa riure moltíssim. Fa que s’oblidi dels problemes i és diferent dels
altres. La tarda al seu costat va passar volant.
- Com m’agradaria ser com tu tio. Jo també voldria enfrontar-me tot sol a
catorze sonats i guanyar-los, i fer un concurs d’escopinades a la casa de
la meva profe.-
De cop i volta, el Trum treu un encenador de la seva motxilla juntament amb un
paquet de tabac i comença a fumar un cigarret.
- En vols un ?-
- No gràcies.- Respon el Joan.
- Per què no? enrrotlla’t, només és un piti.
Sona tan convincent que finalment acaba cedint i a la primera calada comença a
tossir escandalosament.
- Ja ja ja !!- Els dos companys esclaten a riure.
Quan són davant de casa seva, es despedeixen procurant no ser vistos per la mare
o el pare, o la Sònia, la germana xafardera.
- Adéu Trum! Aquest dissabte prepara’t perquè et portaré a un lloc que
fliparàs! - Diu el Trum.
Per fi va arribar divendres i només quedava un dia per el dissabte.
11

12. 12

13. Aquella nit la mare d’en Joan no va poder aclocar els ulls. Eren les quatre de la
matinada passades i el seu fill encara no havia arribat. El pare va agafar el cotxe
esverat i va anar-lo a buscar.
Quan la mare estava a punt de trucar a la policía, el Joan va obrir la porta amb
cara d’adormit i els ulls vermells.
- On t’havies ficat?- Va escridassar-lo la mare.
- Estava a casa del Màrquez jugant a la play, m’he entretingut.
- No m’ho crec, fas pudor de fum, tens tretze anys Joan! No pots marxar
de casa així com així sense explicacions i tornar a la matinada! El teu
pare i jo estàvem preocupadíssims! Em sents?.. –
- Ho sento mare, la propera vegada t’avisaré. Bona nit.
Dos mesos més tard el Joan va agafar plena confiança amb en Trum i les notes de
l’escola també van baixar lentament. Estava clar que el camell l’entretenia.
- Aquesta nit aniré a la Fashionel, la discoteca on hi posen la millor
Música. Compto amb tu?
13

14. 14

15. Música a tota pastilla i la gent ballant a l’uniritme.
- Balla Joan, deixa’t anar!
Entre la multitud va veure una noia que l’estava mirant molt. Era una noia molt
maca, poc més gran que ell, i a l’instant s’hi va enamorar. Però la vergonya,
l’impedia anar-la a saludar.
- Pren-te això ja veuràs com d’aquesta manera podràs anar-li a dir alguna
coseta.-
El Joan va beure’s d’un glop aquella copa seguida de dos xupets de tequila que és
un alcohol molt potent.
L’efecte de l’alcohol sobre l’estòmac sà i impecable d’en Joan va ser tal que
semblava una altra persona i es va dirigir fent meandres a aquella noia.
- Hola maca..,em dic Jo… -
No va tenir temps d’acabar la frase, va vomitar al seu damunt.
- Argg !!! quin fàstic… fas pena !
15

16. 16

17. Quan va obrir els ulls, el Joan va veure que estava cobert amb una manta. La
mateixa del dia que va conèixer el Trum. Al costat, el seu amic camell li servia
l’esmorzar.
- On estic Trum?-
- No et preocupis, vas beure massa i et vaig portar a la meva
cabanya. Espero que hagis dormit bé. Estàs millor? -
- T’agraeïxo que m’hagis acollit a la teva cabanya. Et portes molt bé amb
mi. La nit d’ahir quasi no la recordo, els meus pares m’haguessin matat
si m’haguessin vist.-
Aquell mateix matí, la mare de’n Joan va trobar-se als pares del Lluís Màrquez a
la carnisseria.
- Com s’ha portat al meu fill aquesta nit? - Va preguntar la mare d’en
Joan.
- Aquesta nit ? El seu fill no ha dormit a casa nostra, senyora.
L’escàndol que va muntar la mare al seu fill va ser tot un espectacle.
Però, totes les bronques, els càstigs i en definitiva l’autoritat dels pares es va anar
difuminant a poc a poc.
El Joan anava per on volia sense importar-li rès ni ningú. Tanmateix, el divorci
dels seus pares el va afectar força.
17

18. 18

19. La tristor, la compensava sortint de festa amb el seu amic i prenent-se tota mena
d’estupafaents que li donaven el bon rotllo que necessitava.
Fins que un dia, va començar a sentir una veu misteriosa que cridava el seu nom
i una ombra es va projectar al seu damunt.
Se li van posar els pèls de punta !!
- Benvingut al club va dir un èsser monstruós. Estàs al límit noi. Això vol
dir que et queda poc temps .-
19

20. 20

21. Et dóno la possibilitat de fer servir aquest gnòmon per escollir entre dos destins.
El primer, et permetrà viure amb la teva estimada família, amb els teus antics
amics, que ara et consideren un enemic per què ja no els fas cas i la teva avorrida
vida d’estudiant.
Ho passaràs malament amb aquesta primera opció. És un pou sense sortida.
L’altre opció és una felicitat i diversió eterna. Viuràs en un limbe màgic. Tot serà
perfecte, utòpic. No tindràs preocupacions ni obligacions.
El Joan va observar aquell gnòmon de color daurat , però, no es va arriscar a
moure l’agulla.
- Jo vull estar amb la meva família! - Va cridar el Joan. - No vull deixar-
los de veure ! -
21

22. 22

23. La bèstia va llançar un riure malèfic i li va dir:
- Em sap greu amic.-
I en aquell precís instant aquelles mans terrorífiques van manipular sutilment
l’agulla del gnòmon.
- Ja se t’ha acabat el temps. T’ha toca’t la segona opció.
- No!!!!
El Joan va cridar tot arrencant l’agulla del gnòmon.
Va llançar-se contra l’estrany animal intentant clavar-li l’agulla al cor.
Aquell monstre tenia una agilitat i una força sorprenents.
Però finalment, en un moment que l’animal mirava cap a una altra banda, el Joan
va aconseguir clavar-li l’agulla al cor.
Va sortir una sang negra que feia tanta pudor que el Joan va desmaiar-se.
Un xiulet que no parava de sonar el va despertar. Era el de la màquina de control
de l’hospital.
23

24. 24

25. El Joan va començar a parpellejar i a intuir la veu i el ploriqueig dels seus pares
que estaven junts fent-se una abraçada.
- Ho sento per haver-vos fet patir tant. He estat un inconscient i un egoista
- Va dir el Joan amb una veu mig trencada. - Ara.. he aprés una lliçó.
Els pares el van abraçar fort amb llàgrimes als ulls.
Pocs dies després va poder tornar a casa i va passar una tarda sencera jugant a la
Pollypocket amb la seva germana. S’arrepentia de no haver-li fet cas durant tot
aquell temps.
A l’escola va aconseguir que l’entenguessin i va tornar a tenir una relació
agradable amb tots els companys i amb el seu amic Màrquez.
Aviat va aconseguir ser el Joan de sempre i sentir-se orgullós i feliç amb ben
poca cosa.
I les ganes de fer-se gran ja se li havien passat. Perquè, sense adonar-se, tot
plegat ja l’havia fet crèixer.
25

26. 26

27. Per altra banda, el camell Trum i més camells es van reunir en una convocatòria
on els seus caps directius eren aquelles bèsties monstruoses.
El Trum, per tant, pertenyia a una banda de delinqüents que tenia l’objectiu
d’acabar amb tots els joves influenciables.
Un animal d’aquests, el més horrible de tots li va encomanar al Trum una nova
feina.
- Tenim una nova presa. -
27

28. 28

29. - Un noi de quinze anys acaba de tenir un desengany amorós. Està dèbil i
crec que serà fàcil aconseguir que el portis fins a nosaltres. -
I així doncs, igual que va fer amb el Joan, el Trum es posa al carrer on viu
aquesta nova víctima i es tapa amb la manta esperant cridar-li l’atenció.
29

30. 30