SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 36
Els àcids nucleics
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
- formades de C, H, O, P i N
- a tots els organismes.
- Tenen la informació genètica
N’hi ha dos tipus:
* ADN: àcids desoxiribonucleics
* ARN: àcids ribonucleics
ADN ARNt
L’estructura és universal.
Són polímers de nucleòtids
Els nucleòtids estan formats per tres tipus diferents de
molècules:
a) Una pentosa: la b-D-Ribosa o la b-D-Desoxiribosa
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
b) Bases nitrogenades: molècules cícliques amb nitrogen.
Poden ser de dos tipus:
* Derivats de la purina (dos anells): A (adenina) i G (guanina)
* Derivats de la pirimidina (un anell): C (citosina), T (timina)
i U (uracil)
c) L’àcid fosfòric
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
Nucleòsids i nucleòtids
Un nucleòsid és la unió entre una base nitrogenada i una
pentosa mitjançant un enllaç N-glucosídic (NH de la base
amb OH de la pentosa).
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
Nucleòsids i nucleòtids
Dos tipus:
* Ribonucleòsid (si la pentosa és la ribosa): U
(uridina), C (citidina), A (adenosina), G (guanosina)
* Desoxiribonucleòsid (si la pentosa és la
desoxiribosa): A (adenosina), G (guanosina), T (timidina)
i C (citidina)
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
Nucleòsids i nucleòtids
Un nucleòtid: és la unió d’un nucleòsid i l’àcid fosfòric
mitjançant un enllaç èster fosfòric.
Com pot estar associat a 1, 2 o 3 àcids fosfòrics cal indicar-
ho en el nom:
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
Nucleòtids d’ADN
Nucleòsid
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
Nucleòsids i nucleòtids
Així hi podem trobar:
* AMP, ADP i ATP
* CMP, CDP i CTP
* TMP
* GMP, GDP i GTP
* UMP, UDP i UTP
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
La molècula d’ATP
Els nucleòtids també els podem trobar lliures en la natura. En
aquests casos serveixen com:
* magatzems d’energia gràcies als enllaços fosfòric altament
energètics
* disposats per formar o sintetitzar àcids nucleics.
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
Haga clic para cambiar el estilo de título
11
Propietats degut al grup fosfat:
• La presència de càrregues negatives en els fosfats els
fa encara més solubles.
• Apareixen solubles en proporcions altes.
• Els grups fosfats donen un fort caràcter àcid a la
molècula, amb el que tendeixen a associar-se a cations
solubles (Ca, Mg)
Haga clic para cambiar el estilo de título
12
Funcions:
Formen part dels àcids nucleics
Nucleòtids polifosforilats:
Transport de grups fosfats
Reserva energètica: ATP
Activació energètica de molècules:
UDP-glucosa  Síntesi de glucògen
CDP-colina Síntesi de fosfolípids
Nucleòtids cíclics:
Segons missatgers: AMPc, GMPc, IMPc
Derivats nucleotídics:
Coenzims: NAD, FAD, Coenzim A
Haga clic para cambiar el estilo de título
13
Haga clic para cambiar el estilo de título
5’-ATGCA-3’
Els polinucleòtids
Els nucleòtids s’uneixen formant llargues
cadenes gràcies a enllaços èster entre el
carboni (-OH) 3’ de la pentosa i el grup
fosfòric d’un nou nucleòtid.
Les cadenes s’anomenen en l’ordre dels
nucleòtids indicant els extrems de la
cadena 5’ i el 3’
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
Els polinucleòtids
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
Haga clic para cambiar el estilo de título
17
2. L’àcid desoxiribonucleic
L’ADN conté tota la informació genètica que es transmet a
les generacions successives. La podem trobar:
* en les cèl·lules eucariotes en el nucli
* en els cloroplasts lliure en l’estroma
* en els mitocondris lliure en la matriu
* en els bacteris lliure en el citoplasma
2. L’àcid desoxiribonucleic
L’estructura primària de l’ADN
Correspon a la seqüència de nucleòtids
que ens indica:
a) Nombre de nucleòtids
b) Ordre dels nucleòtids (combinació
dels 4 desoxiribonucleòtids A, T C i G)
2. L’àcid desoxiribonucleic
L’estructura secundària de l’ADN
-dues cadenes de polinucleòtids
-unides per ponts d’hidrogen entre les
bases nitrogenades:
Adenina = Timina
Guanina = Citosina
Aquestes bases (AT i GC) es diu que són
complementàries entre si.
- dist. entre les dues cadenes: 2 nm
+ pirimidina amb una purina.
- antiparal·leles 3’ - -5’ i 5’- -3’
* doble hèlix : 3,4 nm.
Haga clic para cambiar el estilo de título
21
Haga clic para cambiar el estilo de título
22
Haga clic para cambiar el estilo de título
23
Haga clic para cambiar el estilo de título
24
Haga clic para cambiar el estilo de título
25
Rosalind Franklin
(1920-1958)
2. L’àcid desoxiribonucleic
L’estructura terciària de l’ADN
Disposició espacial de la doble hèlix.
Diferent en les procariotes que en les eucariotes.
a) Procariotes i a l’interior dels mitocondris i cloroplasts: la molècula està
unida pels extrems en forma circular.
b) Eucariotes: està associada a unes proteïnes anomenades histones. La
doble cadena envolta un octàmer d’histones (inclou uns 200 parells de bases)
formant un collar de perles on s’observen les unitats estructurals anomenades
nucleosomes. Al conjunt de tota una cadena s’anomena cromàtida i el
conjunt de totes les cromàtides presents en un nucli s’anomena cromatina.
2. L’àcid desoxiribonucleic
L’estructura terciària de l’ADN
Haga clic para cambiar el estilo de título
28
Haga clic para cambiar el estilo de título
29
Haga clic para cambiar el estilo de título
30
Haga clic para cambiar el estilo de título
31
Haga clic para cambiar el estilo de título
32
4. L’àcid ribonucleic
Es diferencia de l’ADN per:
1. Pentosa
1. No T, sino U
1. Una cadena simple
1. N’hi ha varios tipus
1. localitzables al citoplasma
1. Funcions diverses
(energètiques, de transport,
funcionals, estructurals)
4. L’àcid ribonucleic
Tipus d’àcid ribonucleic
ARNm transporta
la informació
genètica
ARNr formarà
l’estructura dels
ribosomes
ARNt captarà els aminoàcids
presents en els citoplasma
per transportar-los als
ribosomes
Haga clic para cambiar el estilo de título
35
5. Funcions dels àcids nucleics
La replicació de l’ADN
És la única molècula capaç de replicar-se ella mateixa.
Ho fa a partir de l’estructura secundària gràcies a un conjunt
d’enzims desestabilitzadors de l’hèlix i d’altres estabilitzadors que trenquen
els ponts d’hidrogen com:
* ADN helicasa
* Topoisomerases
* Proteïnes SSB
Hi ha un enzim molt important que s’encarrega de afegir en cada
cadena els nucleòtids complementaris. Aquests s’anomena ADN
polimerasa i ho fa d’una manera semiconservativa.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CATBiologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
Moty Martell
 
ELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICS
khairunisa3
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
conchi
 
Introducció a la genètica en imatges
Introducció a la genètica en imatgesIntroducció a la genètica en imatges
Introducció a la genètica en imatges
rsarda8
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliure
khairunisa3
 
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CATBiologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Moty Martell
 

La actualidad más candente (20)

Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CATBiologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
 
ELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICS
 
26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic
 
Tema 5 proteines
Tema 5 proteinesTema 5 proteines
Tema 5 proteines
 
25. La composició química dels àcids nucleics
25. La composició química dels àcids nucleics25. La composició química dels àcids nucleics
25. La composició química dels àcids nucleics
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
 
Introducció a la genètica en imatges
Introducció a la genètica en imatgesIntroducció a la genètica en imatges
Introducció a la genètica en imatges
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliure
 
Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12
 
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesBio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
 
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CATBiologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
T3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofT3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrof
 
BIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i Lípids
BIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i LípidsBIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i Lípids
BIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i Lípids
 
Anabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copyAnabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copy
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
1,cèl·lula,i,material,genètic
1,cèl·lula,i,material,genètic1,cèl·lula,i,material,genètic
1,cèl·lula,i,material,genètic
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
 
Bio2 t2b metabolisme (glúcids)
Bio2   t2b metabolisme (glúcids)Bio2   t2b metabolisme (glúcids)
Bio2 t2b metabolisme (glúcids)
 

Destacado

Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
tiotavio
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
tiotavio
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
tiotavio
 
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
tiotavio
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiology
tiotavio
 
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CATBiologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
Moty Martell
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
tiotavio
 
Biologia PAU. Bioquímica. Bioelements i biomolècules. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Bioelements i biomolècules. CATBiologia PAU. Bioquímica. Bioelements i biomolècules. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Bioelements i biomolècules. CAT
Moty Martell
 
Biología PAU. Bioquímica. Lípidos. ESP
Biología PAU. Bioquímica. Lípidos. ESPBiología PAU. Bioquímica. Lípidos. ESP
Biología PAU. Bioquímica. Lípidos. ESP
Moty Martell
 
Biología PAU. Bioquímica. Ácidos nucleicos. ESP
Biología PAU. Bioquímica. Ácidos nucleicos. ESPBiología PAU. Bioquímica. Ácidos nucleicos. ESP
Biología PAU. Bioquímica. Ácidos nucleicos. ESP
Moty Martell
 

Destacado (20)

Delimitat
DelimitatDelimitat
Delimitat
 
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
 
No delimitat per membranes
No delimitat per membranesNo delimitat per membranes
No delimitat per membranes
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
 
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
 
Genètica mendeliana 2
Genètica mendeliana 2Genètica mendeliana 2
Genètica mendeliana 2
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiology
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011
 
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CATBiologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
 
Tierra santa galilea
Tierra santa galileaTierra santa galilea
Tierra santa galilea
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
 
Biologia PAU. Bioquímica. Bioelements i biomolècules. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Bioelements i biomolècules. CATBiologia PAU. Bioquímica. Bioelements i biomolècules. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Bioelements i biomolècules. CAT
 
Composició Éssers Vius
Composició Éssers ViusComposició Éssers Vius
Composició Éssers Vius
 
Biología PAU. Bioquímica. Lípidos. ESP
Biología PAU. Bioquímica. Lípidos. ESPBiología PAU. Bioquímica. Lípidos. ESP
Biología PAU. Bioquímica. Lípidos. ESP
 
Tierra santa judea
Tierra santa judeaTierra santa judea
Tierra santa judea
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
Biología PAU. Bioquímica. Ácidos nucleicos. ESP
Biología PAU. Bioquímica. Ácidos nucleicos. ESPBiología PAU. Bioquímica. Ácidos nucleicos. ESP
Biología PAU. Bioquímica. Ácidos nucleicos. ESP
 
Reproducció
ReproduccióReproducció
Reproducció
 

Similar a àc. nucleics

Ud5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleicsUd5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleics
Irene Yuste
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliure
khairunisa3
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
mikel
 
Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genètica
cbibi
 
Les proteïnes
Les proteïnesLes proteïnes
Les proteïnes
jusescola
 
Cmc tema 4
Cmc tema 4Cmc tema 4
Cmc tema 4
CC NN
 
Genetica molecular
Genetica molecularGenetica molecular
Genetica molecular
Anna Giro
 
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CATBiologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
Moty Martell
 

Similar a àc. nucleics (20)

Ud5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleicsUd5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleics
 
Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
 
Tasca els àcids nucleics
Tasca els àcids nucleicsTasca els àcids nucleics
Tasca els àcids nucleics
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliure
 
Àcids Nucleics
Àcids NucleicsÀcids Nucleics
Àcids Nucleics
 
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genètica
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
 
Proteïnes
ProteïnesProteïnes
Proteïnes
 
Les proteïnes
Les proteïnesLes proteïnes
Les proteïnes
 
Cmc tema 4
Cmc tema 4Cmc tema 4
Cmc tema 4
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t eso
 
Genetica molecular
Genetica molecularGenetica molecular
Genetica molecular
 
Duplicació del DNA
Duplicació del DNADuplicació del DNA
Duplicació del DNA
 
Genètica molecular
Genètica molecularGenètica molecular
Genètica molecular
 
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CATBiologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
 
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMCREVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
 

Más de Jordi Bas

Medicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitationMedicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitation
Jordi Bas
 

Más de Jordi Bas (20)

Teixits (1)
Teixits (1)Teixits (1)
Teixits (1)
 
Borrador decreto sos galicia
Borrador decreto sos galiciaBorrador decreto sos galicia
Borrador decreto sos galicia
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
 
Història Terra
Història TerraHistòria Terra
Història Terra
 
Medicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitationMedicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitation
 
8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes
 
ús microscopi
ús microscopiús microscopi
ús microscopi
 
ecologia
ecologiaecologia
ecologia
 
Genètica i evolució
Genètica i evolucióGenètica i evolució
Genètica i evolució
 
Guia de genètica per a Batxillerat
Guia de genètica per a BatxilleratGuia de genètica per a Batxillerat
Guia de genètica per a Batxillerat
 
ligamiento y recombinación
ligamiento y recombinaciónligamiento y recombinación
ligamiento y recombinación
 
Genètica mendeliana
Genètica mendelianaGenètica mendeliana
Genètica mendeliana
 
Poster SVB 2010
Poster SVB 2010Poster SVB 2010
Poster SVB 2010
 
Documento resumen guias.Erc2010
Documento resumen guias.Erc2010Documento resumen guias.Erc2010
Documento resumen guias.Erc2010
 
Anabolisme
AnabolismeAnabolisme
Anabolisme
 
Lípids 2
Lípids 2Lípids 2
Lípids 2
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Enzima
EnzimaEnzima
Enzima
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 

àc. nucleics

  • 2. 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics - formades de C, H, O, P i N - a tots els organismes. - Tenen la informació genètica N’hi ha dos tipus: * ADN: àcids desoxiribonucleics * ARN: àcids ribonucleics ADN ARNt
  • 3. L’estructura és universal. Són polímers de nucleòtids Els nucleòtids estan formats per tres tipus diferents de molècules: a) Una pentosa: la b-D-Ribosa o la b-D-Desoxiribosa 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
  • 4. b) Bases nitrogenades: molècules cícliques amb nitrogen. Poden ser de dos tipus: * Derivats de la purina (dos anells): A (adenina) i G (guanina) * Derivats de la pirimidina (un anell): C (citosina), T (timina) i U (uracil) c) L’àcid fosfòric 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
  • 5. Nucleòsids i nucleòtids Un nucleòsid és la unió entre una base nitrogenada i una pentosa mitjançant un enllaç N-glucosídic (NH de la base amb OH de la pentosa). 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
  • 6. Nucleòsids i nucleòtids Dos tipus: * Ribonucleòsid (si la pentosa és la ribosa): U (uridina), C (citidina), A (adenosina), G (guanosina) * Desoxiribonucleòsid (si la pentosa és la desoxiribosa): A (adenosina), G (guanosina), T (timidina) i C (citidina) 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
  • 7. Nucleòsids i nucleòtids Un nucleòtid: és la unió d’un nucleòsid i l’àcid fosfòric mitjançant un enllaç èster fosfòric. Com pot estar associat a 1, 2 o 3 àcids fosfòrics cal indicar- ho en el nom: 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
  • 8. Nucleòtids d’ADN Nucleòsid 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
  • 9. Nucleòsids i nucleòtids Així hi podem trobar: * AMP, ADP i ATP * CMP, CDP i CTP * TMP * GMP, GDP i GTP * UMP, UDP i UTP 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
  • 10. La molècula d’ATP Els nucleòtids també els podem trobar lliures en la natura. En aquests casos serveixen com: * magatzems d’energia gràcies als enllaços fosfòric altament energètics * disposats per formar o sintetitzar àcids nucleics. 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
  • 11. Haga clic para cambiar el estilo de título 11 Propietats degut al grup fosfat: • La presència de càrregues negatives en els fosfats els fa encara més solubles. • Apareixen solubles en proporcions altes. • Els grups fosfats donen un fort caràcter àcid a la molècula, amb el que tendeixen a associar-se a cations solubles (Ca, Mg)
  • 12. Haga clic para cambiar el estilo de título 12 Funcions: Formen part dels àcids nucleics Nucleòtids polifosforilats: Transport de grups fosfats Reserva energètica: ATP Activació energètica de molècules: UDP-glucosa  Síntesi de glucògen CDP-colina Síntesi de fosfolípids Nucleòtids cíclics: Segons missatgers: AMPc, GMPc, IMPc Derivats nucleotídics: Coenzims: NAD, FAD, Coenzim A
  • 13. Haga clic para cambiar el estilo de título 13
  • 14. Haga clic para cambiar el estilo de título 5’-ATGCA-3’
  • 15. Els polinucleòtids Els nucleòtids s’uneixen formant llargues cadenes gràcies a enllaços èster entre el carboni (-OH) 3’ de la pentosa i el grup fosfòric d’un nou nucleòtid. Les cadenes s’anomenen en l’ordre dels nucleòtids indicant els extrems de la cadena 5’ i el 3’ 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
  • 16. Els polinucleòtids 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
  • 17. Haga clic para cambiar el estilo de título 17
  • 18. 2. L’àcid desoxiribonucleic L’ADN conté tota la informació genètica que es transmet a les generacions successives. La podem trobar: * en les cèl·lules eucariotes en el nucli * en els cloroplasts lliure en l’estroma * en els mitocondris lliure en la matriu * en els bacteris lliure en el citoplasma
  • 19. 2. L’àcid desoxiribonucleic L’estructura primària de l’ADN Correspon a la seqüència de nucleòtids que ens indica: a) Nombre de nucleòtids b) Ordre dels nucleòtids (combinació dels 4 desoxiribonucleòtids A, T C i G)
  • 20. 2. L’àcid desoxiribonucleic L’estructura secundària de l’ADN -dues cadenes de polinucleòtids -unides per ponts d’hidrogen entre les bases nitrogenades: Adenina = Timina Guanina = Citosina Aquestes bases (AT i GC) es diu que són complementàries entre si. - dist. entre les dues cadenes: 2 nm + pirimidina amb una purina. - antiparal·leles 3’ - -5’ i 5’- -3’ * doble hèlix : 3,4 nm.
  • 21. Haga clic para cambiar el estilo de título 21
  • 22. Haga clic para cambiar el estilo de título 22
  • 23. Haga clic para cambiar el estilo de título 23
  • 24. Haga clic para cambiar el estilo de título 24
  • 25. Haga clic para cambiar el estilo de título 25 Rosalind Franklin (1920-1958)
  • 26. 2. L’àcid desoxiribonucleic L’estructura terciària de l’ADN Disposició espacial de la doble hèlix. Diferent en les procariotes que en les eucariotes. a) Procariotes i a l’interior dels mitocondris i cloroplasts: la molècula està unida pels extrems en forma circular. b) Eucariotes: està associada a unes proteïnes anomenades histones. La doble cadena envolta un octàmer d’histones (inclou uns 200 parells de bases) formant un collar de perles on s’observen les unitats estructurals anomenades nucleosomes. Al conjunt de tota una cadena s’anomena cromàtida i el conjunt de totes les cromàtides presents en un nucli s’anomena cromatina.
  • 28. Haga clic para cambiar el estilo de título 28
  • 29. Haga clic para cambiar el estilo de título 29
  • 30. Haga clic para cambiar el estilo de título 30
  • 31. Haga clic para cambiar el estilo de título 31
  • 32. Haga clic para cambiar el estilo de título 32
  • 33. 4. L’àcid ribonucleic Es diferencia de l’ADN per: 1. Pentosa 1. No T, sino U 1. Una cadena simple 1. N’hi ha varios tipus 1. localitzables al citoplasma 1. Funcions diverses (energètiques, de transport, funcionals, estructurals)
  • 34. 4. L’àcid ribonucleic Tipus d’àcid ribonucleic ARNm transporta la informació genètica ARNr formarà l’estructura dels ribosomes ARNt captarà els aminoàcids presents en els citoplasma per transportar-los als ribosomes
  • 35. Haga clic para cambiar el estilo de título 35
  • 36. 5. Funcions dels àcids nucleics La replicació de l’ADN És la única molècula capaç de replicar-se ella mateixa. Ho fa a partir de l’estructura secundària gràcies a un conjunt d’enzims desestabilitzadors de l’hèlix i d’altres estabilitzadors que trenquen els ponts d’hidrogen com: * ADN helicasa * Topoisomerases * Proteïnes SSB Hi ha un enzim molt important que s’encarrega de afegir en cada cadena els nucleòtids complementaris. Aquests s’anomena ADN polimerasa i ho fa d’una manera semiconservativa.