http://aixoplugat.blogspot.com

1. Els àcids nucleics

2. 1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics
- formades de C, H, O, P i N
- a tots els organismes.
- Tenen la informació genètica
N’hi ha dos tipus:
* ADN: àcids desoxiribonucleics
* ARN: àcids ribonucleics
ADN ARNt

3. L’estructura és universal.
Són polímers de nucleòtids
Els nucleòtids estan formats per tres tipus diferents de
molècules:
a) Una pentosa: la b-D-Ribosa o la b-D-Desoxiribosa
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics

4. b) Bases nitrogenades: molècules cícliques amb nitrogen.
Poden ser de dos tipus:
* Derivats de la purina (dos anells): A (adenina) i G (guanina)
* Derivats de la pirimidina (un anell): C (citosina), T (timina)
i U (uracil)
c) L’àcid fosfòric
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics

5. Nucleòsids i nucleòtids
Un nucleòsid és la unió entre una base nitrogenada i una
pentosa mitjançant un enllaç N-glucosídic (NH de la base
amb OH de la pentosa).
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics

6. Nucleòsids i nucleòtids
Dos tipus:
* Ribonucleòsid (si la pentosa és la ribosa): U
(uridina), C (citidina), A (adenosina), G (guanosina)
* Desoxiribonucleòsid (si la pentosa és la
desoxiribosa): A (adenosina), G (guanosina), T (timidina)
i C (citidina)
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics

7. Nucleòsids i nucleòtids
Un nucleòtid: és la unió d’un nucleòsid i l’àcid fosfòric
mitjançant un enllaç èster fosfòric.
Com pot estar associat a 1, 2 o 3 àcids fosfòrics cal indicar-
ho en el nom:
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics

8. Nucleòtids d’ADN
Nucleòsid
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics

9. Nucleòsids i nucleòtids
Així hi podem trobar:
* AMP, ADP i ATP
* CMP, CDP i CTP
* TMP
* GMP, GDP i GTP
* UMP, UDP i UTP
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics

10. La molècula d’ATP
Els nucleòtids també els podem trobar lliures en la natura. En
aquests casos serveixen com:
* magatzems d’energia gràcies als enllaços fosfòric altament
energètics
* disposats per formar o sintetitzar àcids nucleics.
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics

11. Haga clic para cambiar el estilo de título
11
Propietats degut al grup fosfat:
• La presència de càrregues negatives en els fosfats els
fa encara més solubles.
• Apareixen solubles en proporcions altes.
• Els grups fosfats donen un fort caràcter àcid a la
molècula, amb el que tendeixen a associar-se a cations
solubles (Ca, Mg)

12. Haga clic para cambiar el estilo de título
12
Funcions:
Formen part dels àcids nucleics
Nucleòtids polifosforilats:
Transport de grups fosfats
Reserva energètica: ATP
Activació energètica de molècules:
UDP-glucosa  Síntesi de glucògen
CDP-colina Síntesi de fosfolípids
Nucleòtids cíclics:
Segons missatgers: AMPc, GMPc, IMPc
Derivats nucleotídics:
Coenzims: NAD, FAD, Coenzim A

13. Haga clic para cambiar el estilo de título
13

14. Haga clic para cambiar el estilo de título
5’-ATGCA-3’

15. Els polinucleòtids
Els nucleòtids s’uneixen formant llargues
cadenes gràcies a enllaços èster entre el
carboni (-OH) 3’ de la pentosa i el grup
fosfòric d’un nou nucleòtid.
Les cadenes s’anomenen en l’ordre dels
nucleòtids indicant els extrems de la
cadena 5’ i el 3’
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics

16. Els polinucleòtids
1. Els àcids nucleics: conceptes bàsics

17. Haga clic para cambiar el estilo de título
17

18. 2. L’àcid desoxiribonucleic
L’ADN conté tota la informació genètica que es transmet a
les generacions successives. La podem trobar:
* en les cèl·lules eucariotes en el nucli
* en els cloroplasts lliure en l’estroma
* en els mitocondris lliure en la matriu
* en els bacteris lliure en el citoplasma

19. 2. L’àcid desoxiribonucleic
L’estructura primària de l’ADN
Correspon a la seqüència de nucleòtids
que ens indica:
a) Nombre de nucleòtids
b) Ordre dels nucleòtids (combinació
dels 4 desoxiribonucleòtids A, T C i G)

20. 2. L’àcid desoxiribonucleic
L’estructura secundària de l’ADN
-dues cadenes de polinucleòtids
-unides per ponts d’hidrogen entre les
bases nitrogenades:
Adenina = Timina
Guanina = Citosina
Aquestes bases (AT i GC) es diu que són
complementàries entre si.
- dist. entre les dues cadenes: 2 nm
+ pirimidina amb una purina.
- antiparal·leles 3’ - -5’ i 5’- -3’
* doble hèlix : 3,4 nm.

21. Haga clic para cambiar el estilo de título
21

22. Haga clic para cambiar el estilo de título
22

23. Haga clic para cambiar el estilo de título
23

24. Haga clic para cambiar el estilo de título
24

25. Haga clic para cambiar el estilo de título
25
Rosalind Franklin
(1920-1958)

26. 2. L’àcid desoxiribonucleic
L’estructura terciària de l’ADN
Disposició espacial de la doble hèlix.
Diferent en les procariotes que en les eucariotes.
a) Procariotes i a l’interior dels mitocondris i cloroplasts: la molècula està
unida pels extrems en forma circular.
b) Eucariotes: està associada a unes proteïnes anomenades histones. La
doble cadena envolta un octàmer d’histones (inclou uns 200 parells de bases)
formant un collar de perles on s’observen les unitats estructurals anomenades
nucleosomes. Al conjunt de tota una cadena s’anomena cromàtida i el
conjunt de totes les cromàtides presents en un nucli s’anomena cromatina.

27. 2. L’àcid desoxiribonucleic
L’estructura terciària de l’ADN

28. Haga clic para cambiar el estilo de título
28

29. Haga clic para cambiar el estilo de título
29

30. Haga clic para cambiar el estilo de título
30

31. Haga clic para cambiar el estilo de título
31

32. Haga clic para cambiar el estilo de título
32

33. 4. L’àcid ribonucleic
Es diferencia de l’ADN per:
1. Pentosa
1. No T, sino U
1. Una cadena simple
1. N’hi ha varios tipus
1. localitzables al citoplasma
1. Funcions diverses
(energètiques, de transport,
funcionals, estructurals)

34. 4. L’àcid ribonucleic
Tipus d’àcid ribonucleic
ARNm transporta
la informació
genètica
ARNr formarà
l’estructura dels
ribosomes
ARNt captarà els aminoàcids
presents en els citoplasma
per transportar-los als
ribosomes

35. Haga clic para cambiar el estilo de título
35

36. 5. Funcions dels àcids nucleics
La replicació de l’ADN
És la única molècula capaç de replicar-se ella mateixa.
Ho fa a partir de l’estructura secundària gràcies a un conjunt
d’enzims desestabilitzadors de l’hèlix i d’altres estabilitzadors que trenquen
els ponts d’hidrogen com:
* ADN helicasa
* Topoisomerases
* Proteïnes SSB
Hi ha un enzim molt important que s’encarrega de afegir en cada
cadena els nucleòtids complementaris. Aquests s’anomena ADN
polimerasa i ho fa d’una manera semiconservativa.