http://aixoplugat.blogspot.com

1. Glúcids

3. Energètica: midói glucosa

4. Estructural: cel·lulosa

6. Classificaciódelsglúcids Monosacàrids (oses) Òsids Holòsids: Disacàrids Oligosacàrids Polisacàrids Heteròsids: Glicolípids glicoproteïnes

7. Òsids (I) Formats per la unió de varis monosacàridsmitjançant: Enllaços O-glicosídics Sónhidrolitzables àcids Monosacàrid Monosacàrid Monosacàrid Monosacàrid H2O OH H enzims

8. Òsids (II) Holòsids: sónaquells que estanconstituitsnomés per C, H i O. Oligosacàrids: formats per entre 2 i 10 monosacàrids. Polisacàrids: formats per un gran número de monosacàrids. Heteròsids: formats per monosacàrids (oses) i d’altrescompostos que no sónglúcids. Per tant, a més a més de C, H i O, contenend’altreselementsquímics.

11. No sónhidrolitzables.Poden ser: Polihidroxialdehids Polihidroxicetones Sónsòlids, cristalins, de color blanc, de sabor dolç i molt solubles en aigua. Sónreductors. I tenencapacitatd’aminar-se (-NH2)

12. A partir de les pentoses, l’estructuramés estable no és la lineal sinó la cíclica.

13. Agent Reductor: cedeixelectrons AgentOxidant: capta electrons

16. Elsmonosacàrids es classifiquenpelseugrup FUNCIONAL: Aldoses cetoses I per el número d’àtoms de Carboni: Trioses: C=3 Tetroses: C=4 Pentoses: C=5 Hexoses: C=6

17. Abundants a la cèl·lula, ja que ésmetabòlitintermedi de la degradació de la glucosa RNA

18. Abundants a la cèl·lula, ja que ésmetabòlitintermedi de la degradació de la glucosa Durant la fotosíntesi reacciona amb el CO2, passant de mat. Inorg. a mat. Org.

19. Isòmersespacials o esteroisòmers Carboniasimètric

20. Isòmersespacials o esteroisòmers

21. Isòmersespacials o esteroisòmers -OH és a la dreta -OH és a l’esquerra Estructures enantiomorfes: imatge especular l’un de l’altre

24. Diestereoisomeria Forma lineal delsmonosacàrids

40. Fòrmula cíclica

42. En todas las aldosas (pentosas o hexosas) el hemiacetal se produce entre el aldehído y el alcohol del último átomo de carbono asimétrico. Hemiacetal: función que se produce al reaccionar un alcohol con un aldehído. Figura: grupos entre los que se forma el hemiacetal en la D glucosa. H C O C O H H C O H H C O H H C O H H O H C H H Para construir la fórmula cíclica …….

43. H C H-O C O H H C O H H O C O H H C H O H C H H H C O C O H H C O H H C O H H C O H H O H C H H Transformación de una fórmula lineal en una cíclica

44. O H H C O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H 1) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica

45. O H H C O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H 2) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica

46. H O H C C O H H C O H H C O H H C H O O H C H H 3) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica

47. O H H C O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H 4) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica

48. CH2OH C OH H H C C H OH OH H C C O H H OH H C O O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H Para proyectar la fórmula cíclica de una aldohexosa según la proyección de Haworth, esto es perpendicular al plano de escritura, el carbono 1 o carbono anomérico se coloca a la derecha, los carbonos 2 y 3 hacia delante, el carbono 4 a la izquierda y el carbono 5 y el oxígeno del anillo hacia detrás. Los OH que en la fórmula lineal estaban a la derecha se ponen por debajo del plano y los que estaban a la izquierda se ponen hacia arriba. En la formas D el -CH2OH se pone por encima y en las L por debajo. El OH del carbono 1, OH hemiacetálico, 1 se pone hacia abajo en las formas alfa y hacia arriba en las beta.

49. CH2OH C C H OH H OH C C O H H OH H C H C O O H O CH2OH C O H H C O H H C H O H C H H Para proyectar la fórmula cíclica de una cetohexosa según la proyección de Haworth, esto es perpendicular al plano de escritura, el carbono 2, carbono anomérico, se coloca a la derecha, los carbonos 3 y 4 hacia delante, el carbono 4 a la izquierda y el oxígeno del anillo hacia detrás. Los OH que en la fórmula lineal estaban a la derecha se ponen por debajo del plano y los que estaban a la izquierda se ponen hacia arriba. En la formas D el -CH2OH (carbono 6) se pone por encima y en las L por debajo. El OH hemicetálico se pone hacia abajo en las formas alfa y hacia arriba en las formas beta.

62. Disacàrids i Oligosacàrids Estanunits per enllaços O-glicosídics. Si reacciona el –OH del carbonianomèricd’unmonosacàridamb un altre –OH qualsevold’unaltremonosacàrid, ambduessubstàncies quedaran unides. Es formarà un disacàrid i una molèculad’aigua.

63. S’anomenaα–glicosídic si el primer monosacàridésα i es denomina β–glicosídic si el primer monosacàridésβ

64. Enllaçmonocarbonílic Ex: maltosa, cel·lobiosa i lactosa

65. Enllaçdicarbonílic Ex: sacarosa

74. Enllaçα–glicosídic: midó, glicogen

75. Enllaçβ–glicosídic: cel·lulosa, quitina

76. Heteropolisacàrids:

78. Polisacàridsd’interésbiològic Energètic: Midó: sintetitzatpelsvegetals. Estàformat per milers de molècules de glucosa en unió α – 4 , cada 12 glucoses, presenta ramificacionsprunionsα – 6 Glucògen: d’origen animal i d’estructura similar al midóperò de majormassa molecular i mésramificat. Es troba al fetge i alsmúsculs. Estructural: Cel·lulosa: està transformada per la unió β – 4 de varis milers de molècules de glucosa. Forma les paretscel·lulars de les cèl·lulesvegetals. Quitina: formada per un derivatnitrogenat de la glucosa: la N-acetil-glucosamina. Constitueixelsexoesqueletsdelsartròpodes.

79. Midó

89. Glicògen Funció de reserva en animals. Es troba al fetgei alsmúsculs. Polímer de maltosesunides per mitjàd’enllaçosα(1-4) ambramificacionsα(1-6). Apareixen cada 6 a 10 glucoses. AmbIode es tenyeix de vermellfosc.

90. Cel·lulosa Pàg. 39 – cel·lobiosa

91. Quitina

92. Pàg. 40 – quitobiosa

97. Heteropolisacàrids Pectina: a la paretcel·lulardelsteixitsvegetals. Capacitatgelificant que s’utilitza per preparar melmelades. Agar: s’extreu de les alguesvermelles (rodofícies). Hidròfil i s’utilitza de medi de cultiu. Goma aràbiga: secretada per les plantes que elsserveix per tancarferides. S’utilitzacom a goma d’enganxar.

98. Glúcidsassociats a altrestipus de molècules Pàg. 41