2. Cèl·lula Procariota Les cèl·lules no són totes iguals, existeixen dos tipus: les eucariotes i les procariotes. Les procariotes ( abans del nucli ) són aquelles que no tenen un nucli definit, la seva informació genètica es troba dispersa al seu citoplasma, ni tampoc tenen cap orgànul més limitat per membranes. Són més petites que les eucariotes, tenen una mida entre 0.5 i 3 µm.
3. Permet la fixació al substrat on viu Càpsula Medi líquid que conté els ribosomes Citoplasma Invaginació de la membrana. Funció: Contenen enzims metabòlics per digerir m.o. Per obtenir energia. Mesosoma Té invaginacions, replegaments interiors. Membrana plasmàtica Material genètic, molècula circular. ADN Funció: protegeix i dóna forma Paret Cel·lular Funció : locomoció Flagel Funció: fixar el bacteri al substrat Fimbries Funció : Síntesis proteïnes Ribosomes
4.
5.
6. Làmina prima que envolta la cèl·lula. Regula el pas de substàncies entre l’interior i l’exterior de la cèl·lula. Membrana plasmàtica Medi líquid que conté els orgànuls. És una dissolució d'aigua, sals minerals, ions... Citoplasma Sac de forma globular format per una membrana Funció: emmagatzematge de substàncies de reserva (lípids, proteïnes...), regulació de la quantitat d’aigua i sals (regulació pressió osmòtica: s'omplen o buiden per mantenir constant la concentració del citoplasma) Vacúol Órganul globular sense membrana Funció: síntesi de proteïnes Ribosoma Vesícules amb enzims digestius. Digereixen la matèria orgànica per obtenir energia i molècules utilitzables per a la cèl·lula. Lisosoma Conjunt membranós format per sacs aplanats i apilats amb vesícules. Funció : Acumula les substàncies provenients del reticle endoplasmàtic i transporta substàncies a l’exterior mitjançant les vesícules. Sintetitza glúcids . Constituït per dues membranes (externa llisa, interna amb crestes) Funció: respiració cel·lular (oxidació matèria orgànica = obtenció d’energia) Mitocondri Sistema membranós format per túbuls i cisternes Dos tipus : - Rugós (conté ribosomes) síntesi, emmagatzematge i transport de proteïnes - Llis síntesi i transport de lípids (colesterol, fosfolípids, glucolípids...) Reticle Endoplasmàtic Estructures cilíndriques formades per microtúbuls de proteïnes. Estan duplicats (diplosoma). Intervenen en la formació del fus acromàtic durant la divisió cel·lular. Centríols S'hi troba l'ADN (molècules lineals), en forma de cromatina que formarà els cromosomes quan la cèl·lula s'hagi de dividir. És el lloc on es produeix la replicació i la síntesi de l'ARN. Està envoltat per una doble membrana amb porus (intercanvi de substàncies amb el citoplasma) Nucli Aparell de Golgi
9. Paret cel·lular - Característica de la cèl·lula vegetal. - Membrana externa de la cèl·lula produïda per secreció. - Estructura : làmina mitja, paret primària i paret secundària.(conté molta aigua) - Composició : cel·lulosa i altres polisacàrids. - Presenta porus (canals) que comuniquen amb el citoplasma ( plasmodesmos ). Funció : dóna forma i rigidesa a la cèl·lula i impedeix la seva ruptura. Evita la pèrdua excessiva d'aigua. Conté una elevada concentració de molècules que a causa de la pressió osmòtica, originen un corrent d'aigua cap a l'interior cel·lular que acabaria per inflar-la i la trencaria si no fos per la paret cel·lular.
10. Cloroplasts EXCLUSIU . Format per dues membranes : una externa llisa i una interna amb plecs (tilacoides) on hi ha els pigments de clorofil·la. Funció: fotosíntesis
11.
12.
13.
14. Reticle Endoplasmàtic És un conjunt de cavitats aplanades, conductes i làmines limitats per una membrana, que omplen una gran part del citoplasma de les cèl·lules eucariotes. Aquest orgànul presenta dos aspectes: llis i rugós (amb ribosomes). Intervé en la síntesi de proteïnes i lípids, emmagatzema i transporta substàncies intercel·lulars o extracel·lulars.
15. Aparell de Golgi Està format per unes estructures en forma de bosses aplanades anomenades dictiosomes. L’aparell de Golgi despèn unes petites bosses amb substàncies que poden ser lisosomes i vesícules de secreció. La funció d’aquest orgànul és organitzar la circulació molecular de la cèl·lula (transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic.
16. Mitocondri Són orgànuls cel·lulars que es troben repartits per tot el citoplasma. Els mitocondris realitzen una funció molt important, la respiració cel·lular. Aquesta funció consisteix en un conjunt de processos químics amb els quals proporciona a la cèl·lula l’energia necessària per a realitzar totes les seves activitats.
17. Nucli Cel·lular És la part central de la cèl·lula eucariota. S'envolta d'una coberta pròpia anomenada membrana nuclear i conté l‘àcid desoxirribonucleic (ADN), on es troben codificats els gens. Les seves funcions principals són: Dirigir el desenvolupament i funcionament de la cèl·lula. És on es duu a terme la transcripció i la replicació de l’ADN
20. Funcions de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica controla l'entrada i sortida de materials (permeabilitat selectiva) , participa en les interaccionis cèl·lula - cèl·lula i cèl·lula – matriu i és un element fonamental en la comunicació cel·lular, rebent senyals externs i transmetent aquesta informació a l'interior cel·lular. La nutrició és el conjunt de processos per mitjà dels quals les cèl.lules incorporen i transformen matèria i energia de l’exterior. INTERCANVI / TRANSFORMACIONS / EXCRECIÓ
21. Intercanvi de substàncies a la membrana plasmàtica Transport de macromolécules El transport de macromolècules i partícules a través de la membrana pot ser cap a l'interior de la cèl·lula ( endocitosi ) i cap a l'exterior ( exocitosi ). Tots dos processos tenen lloc mitjançant la formació de vesícules, que són petits sacs membranosos que es mouen d'un lloc a un altre pel citoplasma i posen en comunicació a uns sistemes de membranes amb uns altres.
22. Fagocitosis: El material que se ingiere es muy grande. La célula extiende unas prolongaciones de membrana llamadas pseudópodos, que rodean progresivamente a la partícula hasta formar un fagosoma (vesícula de gran tamaño). Estos materiales acaban digeridos por los lisosomas. Endocitosis Las sustancias que van a ser endocitadas son englobadas en invaginaciones de membrana plasmática que acaban cerrándose y forman vesículas intracelulares que contienen el material ingerido. Según el tamaño de las partículas endocitadas podemos distinguir dos tipos de endocitosis: Pseudópodos Fagosoma
23. Pinocitosis: El material ingerido es liquido o pequeñas partículas, y queda englobado en vesículas que se forman a partir de depresiones de membrana llamadas pozos recubiertos. Estas regiones se caracterizan por la presencia de un armazón proteico formado por clatrina. A partir de ella se están formando continuamente vesículas de pinocitosis. vesícula material - En los dos tipos de endocitosis participan proteínas especiales denominadas receptores de endocitosis, que se acumulan en las regiones de las membranas que realizan estos procesos y reconocen específicamente los materiales que van a ser ingeridos, uniéndose a ellos. De este modo las células incorporan por endocitosis únicamente las sustancias que les interesan.
24. Exocitosis Es el proceso contrario a la endocitosis. Mediante este proceso se secretan los materiales necesarios para renovar la membrana plasmática y los componentes de la matriz extracelular. También se vierten al exterior hormonas, neurotransmisores, enzimas digestivos… Endocitosis Exocitosis
25. Transporte pasivo Transport sense deformació de la membrana No se requiere energía para que la sustancia cruce la membrana plasmática. Las moléculas se mueven desde el lado con mas concentración hasta el lado menos concentrado. Existen dos tipos de transporte pasivo principalmente: difusión simple y difusión facilitada. Permeabilidad selectiva La impermeabilidad de la membrana, gracias a su naturaleza lipídica, no es absoluta, sino que permite el intercambio de materia y energía con el ambiente externo. Por esto se han desarrollado sistemas de transporte específicos, en los que las proteínas regulan el paso de sustancias hidrófilas, ionizadas o de gran tamaño a través de estas membranas. Este transporte puede ser activo o pasivo.
26. Mecanismos de transporte pasivo Difusión simple: Atraviesan la membrana las moléculas no polares (liposolubles) como los gases y algunas hormonas esteroideas y tiroideas. También pueden pasar pequeñas moléculas polares como el agua o el etanol. Difusión facilitada: se realiza mediante proteínas transportadoras y proteínas canal. De esta forma las moléculas polares mas grandes pueden atravesar la membrana.
27.
28. Transporte activo En el transporte activo las moléculas atraviesan la membrana en contra de su gradiente de concentración, por lo que consume energía obtenida del ATP. Este proceso se realiza mediante proteínas transportadoras. Ejemplos de sistemas de transporte activo son: - Bomba de Na+/K+ : Consiste en un complejo proteico de transmembrana que, mediante el gasto de un ATP, expulsa de la célula 3 iones Na+ e introduce dos iones K+ , con lo que contribuye a controlar la presión osmótica y el potencial de membrana. - Sistemas de cotransporte: Las proteínas de transmembrana transportan moléculas en contra de su gradiente térmico. Para esto utilizan la energía potencial almacenada en el gradiente iónico del Na+ , que se establece entre un lado y otro de la membrana gracias a la bomba de Na+/K*.
