Presentació de la campanya Valencià: paga i calla actualitzat a desembre de 2010. Trobareu més informació a "Per un País que ja anem fent" editat per Esquerra-País Valencià

1. VALENCIÀ : PAGA I CALLA
EL PREU D’OFRENAR
NOVES GLÒRIES A
ESPANYA

2. valencià: paga i calla
el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya
L’espoliació fiscal no és
un fenòmen nou.
Fa més de 300 anys que vam perdre
l’hisenda pròpia per tenir una
recaptació d’impostos centralitzada
a Madrid

3. Durant valencià: de Franco
el règim paga i calla
el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya
els valencians, que èrem
un element de dinamització
econòmica, pagàvem al
règim per a mantenir el
seu model centralista. Per
exemple l’AP7 es va
construir per pressions
internacionals ja que el
règim no volia cap eix que
no passara per Madrid. A
més ens vam pagar el Pla
Sud per desviar el Túria
amb una sobrecàrrega
impositiva

4. valencià: paga i calla
el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya
Amb l’arribada de la democràcia es va aprovar
la LOFCA que va portar l’actual sistema de
l’IRPF. La LOFCA també incorporava el criteri de
solidaritat interterritorial per tal d’igualar els
diferents territoris que s’ha convertit per un
sistema d’espoliació per als valencians que
encara continua vigent.

5. QUÈ ÉS L’ESPOLIACIÓ FISCAL
L’espoliació fiscal que patim els valencians té dos components
La balança fiscal: es calcula amb les inversions que es fan en
un territori menys els impostos que es recapten
Si s’inverteix més que es recapta hi ha superàvit
Si s’inverteix menys que es recapta hi ha dèficit fiscal
Diferencial del PIB: Els valencians som més pobres que la
mitjana de l’Estat Espanyol i tot i això també patim dèficit fiscal

6. En el cas valencià com en la resta de territoris dels Països Catalans la balançapaga iés
valencià: fiscal calla
negativa i patim espoliació fiscal. El cas de preu d’ofrenar noves glòries a de les
el Madrid és enganyós ja que moltes Espanya
inversions que es fan a Madrid (i que paguem tots) computen com a inversions estatals i
no a la comunitat de Madrid. És el que s’anomena “efecte seu”

7. A l’any 2009, si suposem que el dèficit fiscal no ha canviat
i seria del 6,3 del PIB (perquè l’Estat no ha volgut publicar
noves dades), el dèficit fiscal per al País Valencià estimat
seria de 6422 milions d’euros
Cada any cada ciutadà o ciutadana del País Valencià perd
1280 euros per espoliació fiscal
Cada dia els valencians perdem 17,5 milions d’euros per
espoliació fiscal
Cada dia, cada persona que viu al País Valencià perd 3,5
euros per espoliació fiscal

8. L’ordinalitat és el criteri que empra Espanya per a aplicar la solidaritat entre territoris.
Hauria d’igualar distàncies entre territoris sense alterar l’ordre. Això als valencians no
ens passa i perdem fins a 5 posicions (del vuité fins al tretzè).

9. Des d’Espanya porten tota la vida explicant-nos que la LOFCA servia per a equilibrar tots
els territoris espanyols (sic). Doncs bé, les seues pròpies dades indiquen com es
privilegien alguns territoris respecte al País Valencià. Per si això fóra poc, a l’hora
d’executar-ho la diferència encara es fa més evident.

10. Les terres valencianes no són el “Levante Feliz” ni ací lliguem gossos
amb llonganisses. El País Valencià no és una terra rica.

11. No només estem per baix de la mitjana en renda per càpita també ho estem en
una mesura més completa com és l’IDH que a més de la renda pren en
consideració indicadors de salut i educació

12. Fins i tot a la UE ens consideren pobres…

13. En una situació normal de no-espoliació, el País Valencià hauria de ser receptor de
solidaritat. En canvi perdem posicions i la capacitat de cobrir les nostres necessitats
de país.

14. D’ACORD AMB AQUESTS ESTUDIS EL PAÍS VALENCIÀ
HAURIA DE REBRE LA INVERSIÓ ANUAL DE:
13.185 M € en concepte de solidaritat
+ 6.422 M € dèficit fiscal (6,32% del PIB)
19.607 MILIONS D’EUROS

15. El nostre dèficit fiscal ja supera amb escreix el que tenim com a i calla
valencià: paga
el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya
pressupost per a la Generalitat Valenciana

16. AQUESTA ESPOLIACIÓ TE GREUS CONSEQÜENCIES PER A
L’ECONOMIA VALENCIANA. PODRÍEM DISPOSAR DE MÉS
DEL DOBLE DEL FINANÇAMENT AUTONÒMIC ACTUAL PER
A MILLORAR LA TEUA QUALITAT DE VIDA

17. Els 19.607 milions d’euros que deixem de rebre en concepte d’impostos i en concepte de
solidaritat són claus per afrontar els reptes de país. Així País Basc i Navarra que recapten els
seus impostos sempre estan en les primeres posicions en serveis socials. A més no podem
obviar la mala gestió del Consell Valencià que ens ha convertit en el territori més endeutat.

18. Un dels elements en què es mesura l’Estat del Benestar és l’educació, un dels àmbits que en un
context de crisi com el que vivim s’han de reforçar per tal d’eixir de la crisi. També en educació,
i per tant en capacitat de revertir la situació actual els valencians estem per baix de la mitjana.

19. Un altre dels paràmetres en què es mesura l’Estat del Benestar és la sanitat. Aquest àmbit calla
valencià: paga i de
les polítiques social pren més importància quan preu d’ofrenar novesens fa cada Espanya
el la dinàmica de població glòries a vegada
tenir una població més envellida i que per tant requereix de més atenció. En això, els
valencians també anem a la cua.

20. valencià: paga i calla
Les infraestructures són un element clau per a ixir de la crisi i poder obrir l’economia als nous
mercats. Espanya castiga el País Valencià amb carreteres de peatge mentre altres a Espanya
el preu d’ofrenar noves glòries territoris
gaudeixen de millors infraestructures gratuïtes

21. valencià: paga i calla
Una de les principals preocupacions per als ciutadans és l’economia domèstica o
el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya
com les famílies tenen serioses dificultats per a arribar a final de més. En això
els valencians som capdavanters…

22. El nombre de funcionaris és un element que s’empra per mesurar la qualitat de vida de iquè
valencià: paga calla
gaudeixen els ciutadans. Els estàndards europeus donen una xifra molt més elevada de
el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya
persones que treballen als serveis públics dels que gaudim a l’Estat Espanyol. I dins de l’Estat
els valencians tornem a ixir molt mal parats

23. valencià: paga i calla
el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya
El govern valencià ha encetat una campanya demanant més diners a
l’Estat. No és absurd demanar el que és teu? Si els impostos en compte
de pagar-los a l’administració central els pagarem a l’Agència
Tributària Valenciana, tal i com fan bascos i navarresos, o si tinguerem
un estat propi, no hauríem de captar el que és nostre.
No es tracta de demanar res
sinó d’evitar que ens roben

24. Diuen que tots els ciutadans som iguals i que no hi ha espanyols de primera i
segona però això no és així…
Un habitant en un territori amb règim foral disposa del doble de recursos que
un que viu a un territori de règim general, com els valencians i les valencianes

25. Tot i els intents d’Espanya d’articular el comerç per l’interior obviant l’arc mediterrani i
convertint Madrid i Saragossa en plataformes logístiques el País Valencià continua
emmarcada dins de l’11ena regió econòmicament més dinàmica del món. Madrid està al
lloc 36
Extret de Ramon tremosa: Catalunya país emergent i el CCN

26. Un altre dels arguments que es donen les contraris a la independència és la poca
viabilitat econòmica dels Països Catalans. Això no és cert, els Països Catalans serien un
territori econòmicament molt dinàmic dins de la Unió Europea

27. Històricament l’arribada d’un partit o altre al govern de l’Estat ha provocat paga i en
valencià: canvis calla
el finançament de les CC.AA en funció dels vots, excepte ennoves glòries a Espanya
el preu d’ofrenar el País Valencià i en la
resta dels països de parla catalana.

28. Moltes vegades s’ha intentat vincular l’espoliació fiscal amb la presència d’un
partit o un altre en el govern de l’Estat, però això no és cert.

29. valencià: paga i calla
L’espoliació fiscal valenciana és això:
el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya
valenciana és a dir de tots els valencians, dels
que voten el PP i al PSOE passant per Esquerra,
dels castellanoparlants i dels catalanoparlants i
dels que parlen romanès o àrab si paguen
impostos, dels catòlics i dels musulmans
passant pels budistes, dels valencians de tota la
vida i dels nouvinguts, dels empresaris que
pateixen unes infraestructures deficitàries i
dels treballadors i classes mitjanes que no
tenen suficients ambulatoris, hospitals, escoles
o residències de la tercera edat”
Celestí Gimeno (UJI)