SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
Sistemes empresarials de gestió
d’iformació
Victor gonzalez Rourera
La informàtica de gestió es la mes important perquè es la que s’encarrega de donar
suport als sistemes d’informació de les empreses.
OBJECTIUS BASICS
· Facilitar les tasques als treballadors.
· Facilitar les preses de decisions dels dirigents.
Presa de decisions
En les organitzacions un dels objectius mes comuns es mantenir un avantatge
competitiu i també un avantatge a llarg termini.
Ens podem plantejar un seguit de qüestions
S’ha d’invertir?
· S’ha d’invertir?
· S’ha de produir més?
· S’ha de contractar més personal?
· …
Les empreses tenen en comú un avantatge competiu que es basa en la presa de
decisions en moment adequant i u curt espai de temps.
Les decicion de les empreses s’han de prendre per intuïcions ni de manera
aleatòria,sinó basades en les dades que es poden obtenir dels sistemes informàtics.
Dividirem les dades en dos grups
· Dades internes: generades per l’empresa mateixa, com ara nombre de vendes,
preus dels proveïdors i capacitat de producció de l’empresa.
· Dades de l’entorn: la situació del mercat, els competidors, la legislació…
La informatització ha agilitzat notablement aquestos processos i Ha tingut tant
exit que avui en dia el procés de transions informatitzat està implementat en
qualsevol empresa.
Programari empresarial
Els programes que es fan servir en les empreses van des de programes
d’ofimàtica fins a programes totalment especialitzats per a una empresa d’un
sector concret.
Programari a mida
El programari a mida consisteix a desenvolupar un nou programa informàtic que
permeti informatitzar l’activitat de l’empresa.
Però aquests programes també presenten una sèrie de problemes:
*S’ha d’analitzar amb detall el funcionament de l’empresa per comprendre
perfectament què es vol fer.
*La implantació és un procés llarg i propens a errors, ja que el programa no s’ha
provat abans.
*S’adapten tan bé a l’empresa que qualsevol canvi en el funcionament
normalment provoca que també s’hagin de fer canvis en el programari. Això fa
que aquest tipus de programari sigui molt car de mantenir
Mòduls OpenERP
*Compres.
*Fabricació.
*Gestió de magatzems.
*Gestió de projectes.
*Comptabilitat.
*Recursos humans.
*Màrqueting.
*CRM (gestió de la relació amb els clients o
customer relationship management).
Instal·lació
*Interfície.
*Automatització de processos.
*Gestió d’usuaris.
*Generació d’estadístiques.
*Dades externes.
HI han moltes empreses que no que s’atrebeixen utilitzar el programari lliure perquè
no sempre hi ha molta documentació, les actualitzacions del programari solen ser
imprevisibles , Els projectes a vegades desapareixen , el producte lliure però amb una
versió de pagament on s’inclou suport
Imformatica en nuvol.
La idea es no fer cap intal.lació de cap mena de programari sino accedir els programes
a traves d’internet,normalment amb un navegador web
Implantacio d’un ERP
Els ERP són programes complexos d’implantar i no és rar que la implantació en una
empresa pugui esdevenir un fracàs. un fracàs pot passar perquè calgui molt més
temps o diners del que s’havia previst per implantar una determinada solució.
un dels factors de l’ERP determinants perquè tingui èxit la implantació
OpenERP
OpenERP s’ofereix en tres versions:
OpenERP Community: versió gratuïta sense suport, pensada per a entorns no
professionals.
OpenERP Enterprise: afegeix suport, solució d’errors, migració i la possibilitat de fer
servir mòduls privats.
OpenERP Online: versió del programa accessible per Internet. El programa està
allotjat en els servidors d’OpenERP.
INFORMÀTICA DE NÚVOL
cloud computing
VÍCTOR GONZÀLEZ ROURERA
En la informàtica des de fa poc temps se esta posant de moda la informàtica
en núvol(clound computin).
La informàtica en núvol fa referència a un conjunt de tecnologies que
permeten emmagatzemar tots els recursos a Internet.
Una de les tasques que la informàtica en núvol és la distribució de càrregues
de treball.
L’inux desdes fa anys ja existia la idea de processament distribuït. La idea era
combinar diferents sistemes a partir de les xarxes locals o esteses per
repartir una tasca entre diversos servidors i estacions de treball, i així obtenir
resultats semblants als que s’obtindrien en una màquina molt potent i que
serien impossibles si es fes servir un sol ordinador..
La gran innovació de la informàtica en núvol son les organitzacions poden
construir la seva infraestructura informàtica d’una manera totalment
diferent de com ho feien fins ara.
Amazon Web Services.
La idea era mirar de treure un rendiment al 80% dels recursos que no
s’estaven usant en la seva infraestructura, valent-se de la virtualització
Ubiqüitat
Es defineix un sistema d’obtenció de serveis o recursos sense necessitat de saber en
quin lloc es troben.
El client simplement hi accedeix i en fa servir els serveis que necessita.
El fet que sigui accessible per Internet també aporta tota una sèrie d’avantatges
afegits: es pot accedir al sistema des de qualsevol lloc sempre que es tingui accés a
Internet.
Infraestructura informàtica
El cloud computing fa que no calgui una gran infraestructura informàtica en
l’organització.
Fent servir la informàtica en núvol es pot aconseguir crear una
infraestructura informàtica completa sense pràcticament haver de tenir un
parc informàtic important
Adaptació a les necessitats
La informàtica en núvol trenca amb aquesta manera de funcionar, ja que
permet canviar les característiques de la infraestructura contractada en pocs
minuts i sense haver de comunicar-ho al proveïdor.
Reducció de costos
Per tant, des del punt de vista econòmic, la informàtica en núvol ofereix un
estalvi afegit en forma d’un consum d’energia elèctrica inferior.
Classificació
Sepoden classificar de dos maneres .
Segons qui té la propietat del núvol.
Segons el nivell de serveis que s’ofereixen.
propietat de les infraestructures del núvol podem definir tres grans grups de
*núvols:
*Privats.
*Públics.
*Híbrids.
Public i no public
La informatica de núvol no es pública. Se considera públic aquells que son
administrats per un proveidor i no pel client que en fa us.
Les aventatges de un núvol públic no requereixen una gran inversió en
infraestructura per part del client.També es comparteixin entre diferents clients
dins de la infraestructura del proveïdor
Privats
El terme privat implica que només el client fa servir el núvol i que no es comparteix
aquesta infraestructura amb cap empresa externa.
Per tant, amb un núvol privat s’aconsegueix fer que els sistemes facin un ús més
eficient dels recursos de què es disposa.
També el núvol privat te dos grans avantatge la baixa inversió i la possibilitat
d’adaptació del sistema informàtic a les necessitats del moment.
La llista de programari que permet crear núvols privats VMware vSphere, Citrix
OpenCloud, OpenNebula, OpenStack, Eucalyptus, Nimbus…
Híbrids
Es basen a disposar una part de la infraestructura en núvols públics i una altra en
privats, de manera que es tingui una part de la informàtica fora de l’empresa i una
altra a dins.
Els núvols híbrids fins ara s’han mostrat ideals per a diverses tasques com les
còpies de seguretat remotes o la implementació de plans de contingència, però
tothom espera que la seva importància creixerà amb el pas dels anys.
Segons els nivells de servei ofert
és important definir algun tipus de classificació dels serveis oferts en el núvol. La
classificació més acceptada sol dividir els serveis en tres grans grups:
*SaaS (programari com a servei o software as a service).
*PaaS (plataforma com a servei o platform as a service).
*IaaS (infraestructura com a servei o infrastructure as a service).
IaaS
Els IaaS són el nivell més baix d’informàtica en núvol.
Els sistemes classificats com a IaaS el que ofereixen és la possibilitat de crear la
infraestructura informàtica de l’organització en el núvol.
PaaS
PaaS Es un entorn de desenvolupament en què un usuari pot desenvolupar les
seves pròpies aplicacions, i un entorn de desplegament per poder desplegar les
aplicacions desenvolupades.
Normalment aquests sistemes ofereixen algun tipus d’API (interfície de
programació d’aplicacions o application programming interface)
que simplifica notablement el desenvolupament de les aplicacions. Alhora
aquest avantatge a vegades és vist com un inconvenient perquè fa que canviar de
proveïdor sigui molt més complicat, ja que l’API sol ser específica de cada
proveïdor.
Entre els proveïdors de PaaS més importants hi ha Google, amb el Google App Engine;
Microsoft, amb Windows Azure; o Salesforce, amb Force.com:
Google App Engine es un programa de google ha d’estar escrit en Python o Java i
valent-se només d’algunes biblioteques
Windows Azure es de Microsoft i executa llenguatges de .net, Ruby, PHP o Python.
Salesforce Force.com permet desenvolupar qualsevol tipus d’aplicació empresarial
lligada a la seva plataforma.
SaaS
El SaaS fa referència a aplicacions instal·lades pel proveïdor en el seu sistema i que
estan preparades perquè les usin els clients en qualsevol moment.
El SaaS permet que el client es despreocupi de tots els aspectes relacionats amb la
tecnologia
Les despeses solen ser molt baixes no cal tenir personal personal informatic.
Privacitat i seguretat de les dades
Les empreses tenen grans quantitsts de diners a la compra,inta.lació i renovació dels
sistemes dels sistemes informàtics.
Es pot accedir a les dades sempre que es vulgui?
Si una empresa té tot el programari en el núvol una fallada en el sistema de connexió
a Internet pot provocar que aquesta empresa quedi paralitzada.
Pot ser que algun dia el proveïdor tanqui? En aquest cas, com es poden recuperar les
dades?
Com es pot garantir que les dades no són accessibles per a un tercer?
Els problemes de seguretat habituals en elssistema quan aquests sistema són en local
esdevenen mes importants quan el programa passa al núvol.
Captivitat en el proveïdor.
Un dels problemes que té actualment la informàtica en núvol és que no sempre tots els
núvols són compatibles entre si.
*Configurar la xarxa i els mecanismes de seguretat en el nou proveïdor, adaptant-se a
les seves eines.
*Tornar a crear l’aplicació en el nou proveïdor.
Posar en funcionament l’aplicació en el nou proveïdor i comprovar que funciona igual
que en l’anterior.
*Moure les dades del proveïdor original al nou amb els mecanismes de seguretat
adequats.
Aspectes Legals
Un aspecte que s’ha tenir són els problemes de compliment de la legislació existent
en cada país .L’internet és una xarxa internacional sense fronteres i per tant les
dades emmagatzemades al núvol poden anar des del pais en que s’ha generat fins a
qualsevol punt del món

More Related Content

Viewers also liked

Atrabajo virtual enseñanza aprendizaje
Atrabajo virtual enseñanza aprendizajeAtrabajo virtual enseñanza aprendizaje
Atrabajo virtual enseñanza aprendizajeSarai Lopez Fonseca
 
LEITLINIEN FÜR NACHHALTIGES FACILITY MANAGEMENT IN DER BETRIEBS- UND NUTZUNGS...
LEITLINIEN FÜR NACHHALTIGES FACILITY MANAGEMENT IN DER BETRIEBS- UND NUTZUNGS...LEITLINIEN FÜR NACHHALTIGES FACILITY MANAGEMENT IN DER BETRIEBS- UND NUTZUNGS...
LEITLINIEN FÜR NACHHALTIGES FACILITY MANAGEMENT IN DER BETRIEBS- UND NUTZUNGS...klima:aktiv
 
Nuevo Catálogo Unibind Oficina 2013
Nuevo Catálogo Unibind Oficina 2013Nuevo Catálogo Unibind Oficina 2013
Nuevo Catálogo Unibind Oficina 2013Unibind Spain
 
Valeria lozada
Valeria lozadaValeria lozada
Valeria lozadaccnn2beso
 
Incendios forestales en el ecuador
Incendios forestales en el ecuadorIncendios forestales en el ecuador
Incendios forestales en el ecuadorsean7
 
Birgit Buchinger und Ulrike Gschwandtner im Rahmen von eGender
Birgit Buchinger und Ulrike Gschwandtner im Rahmen von eGenderBirgit Buchinger und Ulrike Gschwandtner im Rahmen von eGender
Birgit Buchinger und Ulrike Gschwandtner im Rahmen von eGenderjakob
 
Crowdfunding Tourismus Hotel Events
Crowdfunding Tourismus Hotel EventsCrowdfunding Tourismus Hotel Events
Crowdfunding Tourismus Hotel EventsAstrid Creutz
 
Realizado por 2
Realizado por 2Realizado por 2
Realizado por 2bekan221
 
Reputación online: Una cuestión estratégica
Reputación online: Una cuestión estratégicaReputación online: Una cuestión estratégica
Reputación online: Una cuestión estratégicaEstudio de Comunicación
 

Viewers also liked (20)

Atrabajo virtual enseñanza aprendizaje
Atrabajo virtual enseñanza aprendizajeAtrabajo virtual enseñanza aprendizaje
Atrabajo virtual enseñanza aprendizaje
 
Ice age
Ice ageIce age
Ice age
 
Unidad 4.docx sotfwer
Unidad 4.docx sotfwerUnidad 4.docx sotfwer
Unidad 4.docx sotfwer
 
Dossier echegaray
Dossier echegarayDossier echegaray
Dossier echegaray
 
LEITLINIEN FÜR NACHHALTIGES FACILITY MANAGEMENT IN DER BETRIEBS- UND NUTZUNGS...
LEITLINIEN FÜR NACHHALTIGES FACILITY MANAGEMENT IN DER BETRIEBS- UND NUTZUNGS...LEITLINIEN FÜR NACHHALTIGES FACILITY MANAGEMENT IN DER BETRIEBS- UND NUTZUNGS...
LEITLINIEN FÜR NACHHALTIGES FACILITY MANAGEMENT IN DER BETRIEBS- UND NUTZUNGS...
 
Lasuniversidades
LasuniversidadesLasuniversidades
Lasuniversidades
 
Olaa
OlaaOlaa
Olaa
 
Tintín el loto azul
Tintín el loto azulTintín el loto azul
Tintín el loto azul
 
Htlm
HtlmHtlm
Htlm
 
Nuevo Catálogo Unibind Oficina 2013
Nuevo Catálogo Unibind Oficina 2013Nuevo Catálogo Unibind Oficina 2013
Nuevo Catálogo Unibind Oficina 2013
 
Algoritmia
AlgoritmiaAlgoritmia
Algoritmia
 
Derivadas mate
Derivadas mateDerivadas mate
Derivadas mate
 
Valeria lozada
Valeria lozadaValeria lozada
Valeria lozada
 
Incendios forestales en el ecuador
Incendios forestales en el ecuadorIncendios forestales en el ecuador
Incendios forestales en el ecuador
 
Birgit Buchinger und Ulrike Gschwandtner im Rahmen von eGender
Birgit Buchinger und Ulrike Gschwandtner im Rahmen von eGenderBirgit Buchinger und Ulrike Gschwandtner im Rahmen von eGender
Birgit Buchinger und Ulrike Gschwandtner im Rahmen von eGender
 
Crowdfunding Tourismus Hotel Events
Crowdfunding Tourismus Hotel EventsCrowdfunding Tourismus Hotel Events
Crowdfunding Tourismus Hotel Events
 
Realizado por 2
Realizado por 2Realizado por 2
Realizado por 2
 
Mapa conceptual
Mapa conceptualMapa conceptual
Mapa conceptual
 
DT 2020 deutsch
DT 2020 deutschDT 2020 deutsch
DT 2020 deutsch
 
Reputación online: Una cuestión estratégica
Reputación online: Una cuestión estratégicaReputación online: Una cuestión estratégica
Reputación online: Una cuestión estratégica
 

Similar to Presentación1

SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIO
SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIOSISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIO
SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIOvgr22
 
Resum UF3 - Sistemes de gestió empresarial
Resum UF3 - Sistemes de gestió empresarialResum UF3 - Sistemes de gestió empresarial
Resum UF3 - Sistemes de gestió empresarialxavi_13
 
Resum
ResumResum
ResumOcraa
 
Uf4 sistemes de_gestió_empresarial
Uf4 sistemes de_gestió_empresarialUf4 sistemes de_gestió_empresarial
Uf4 sistemes de_gestió_empresarialAlexandra C G
 
Sistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialSistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialmindundus
 
Sistemes empresarial de gestió d’informació
Sistemes empresarial de gestió d’informacióSistemes empresarial de gestió d’informació
Sistemes empresarial de gestió d’informacióFelix Rios Ayala
 
Presentacio slidshare fran_j_r
Presentacio slidshare fran_j_rPresentacio slidshare fran_j_r
Presentacio slidshare fran_j_rFran Jiménez
 
Exercici 2 cloud computing uoc
Exercici 2 cloud computing uocExercici 2 cloud computing uoc
Exercici 2 cloud computing uocjbvuoc
 
Sistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialSistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialFlorinCYP
 
Cfgs administració de sistemes informàtics en xarxa
Cfgs   administració de sistemes informàtics en xarxaCfgs   administració de sistemes informàtics en xarxa
Cfgs administració de sistemes informàtics en xarxaaleixv
 
Sistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialSistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialJoel Farran
 
Cloud/treball en xarxa (La Salle)
Cloud/treball en xarxa (La Salle)Cloud/treball en xarxa (La Salle)
Cloud/treball en xarxa (La Salle)Fernando Blanco
 
Sistemesgestioempresarial
SistemesgestioempresarialSistemesgestioempresarial
Sistemesgestioempresarialalexturcu
 
Sistemesdegestio
SistemesdegestioSistemesdegestio
Sistemesdegestioalexturcu
 

Similar to Presentación1 (20)

SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIO
SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIOSISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIO
SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIO
 
Resum UF3 - Sistemes de gestió empresarial
Resum UF3 - Sistemes de gestió empresarialResum UF3 - Sistemes de gestió empresarial
Resum UF3 - Sistemes de gestió empresarial
 
Resum
ResumResum
Resum
 
Uf4 sistemes de_gestió_empresarial
Uf4 sistemes de_gestió_empresarialUf4 sistemes de_gestió_empresarial
Uf4 sistemes de_gestió_empresarial
 
Sistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialSistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarial
 
Sistemes empresarial de gestió d’informació
Sistemes empresarial de gestió d’informacióSistemes empresarial de gestió d’informació
Sistemes empresarial de gestió d’informació
 
ASIX
ASIXASIX
ASIX
 
Presentacio slidshare fran_j_r
Presentacio slidshare fran_j_rPresentacio slidshare fran_j_r
Presentacio slidshare fran_j_r
 
Presentació Sergio
Presentació SergioPresentació Sergio
Presentació Sergio
 
Resum final Lliuelles
Resum final LliuellesResum final Lliuelles
Resum final Lliuelles
 
Resum uf4
Resum uf4Resum uf4
Resum uf4
 
Cloud 2
Cloud 2Cloud 2
Cloud 2
 
Exercici 2 cloud computing uoc
Exercici 2 cloud computing uocExercici 2 cloud computing uoc
Exercici 2 cloud computing uoc
 
Sistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialSistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarial
 
Cfgs administració de sistemes informàtics en xarxa
Cfgs   administració de sistemes informàtics en xarxaCfgs   administració de sistemes informàtics en xarxa
Cfgs administració de sistemes informàtics en xarxa
 
Sistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialSistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarial
 
Cloud/treball en xarxa (La Salle)
Cloud/treball en xarxa (La Salle)Cloud/treball en xarxa (La Salle)
Cloud/treball en xarxa (La Salle)
 
Resumen
ResumenResumen
Resumen
 
Sistemesgestioempresarial
SistemesgestioempresarialSistemesgestioempresarial
Sistemesgestioempresarial
 
Sistemesdegestio
SistemesdegestioSistemesdegestio
Sistemesdegestio
 

Presentación1

  • 1. Sistemes empresarials de gestió d’iformació Victor gonzalez Rourera
  • 2. La informàtica de gestió es la mes important perquè es la que s’encarrega de donar suport als sistemes d’informació de les empreses. OBJECTIUS BASICS · Facilitar les tasques als treballadors. · Facilitar les preses de decisions dels dirigents. Presa de decisions En les organitzacions un dels objectius mes comuns es mantenir un avantatge competitiu i també un avantatge a llarg termini. Ens podem plantejar un seguit de qüestions S’ha d’invertir? · S’ha d’invertir? · S’ha de produir més? · S’ha de contractar més personal? · …
  • 3. Les empreses tenen en comú un avantatge competiu que es basa en la presa de decisions en moment adequant i u curt espai de temps. Les decicion de les empreses s’han de prendre per intuïcions ni de manera aleatòria,sinó basades en les dades que es poden obtenir dels sistemes informàtics. Dividirem les dades en dos grups · Dades internes: generades per l’empresa mateixa, com ara nombre de vendes, preus dels proveïdors i capacitat de producció de l’empresa. · Dades de l’entorn: la situació del mercat, els competidors, la legislació…
  • 4. La informatització ha agilitzat notablement aquestos processos i Ha tingut tant exit que avui en dia el procés de transions informatitzat està implementat en qualsevol empresa. Programari empresarial Els programes que es fan servir en les empreses van des de programes d’ofimàtica fins a programes totalment especialitzats per a una empresa d’un sector concret. Programari a mida El programari a mida consisteix a desenvolupar un nou programa informàtic que permeti informatitzar l’activitat de l’empresa. Però aquests programes també presenten una sèrie de problemes: *S’ha d’analitzar amb detall el funcionament de l’empresa per comprendre perfectament què es vol fer. *La implantació és un procés llarg i propens a errors, ja que el programa no s’ha provat abans. *S’adapten tan bé a l’empresa que qualsevol canvi en el funcionament normalment provoca que també s’hagin de fer canvis en el programari. Això fa que aquest tipus de programari sigui molt car de mantenir
  • 5. Mòduls OpenERP *Compres. *Fabricació. *Gestió de magatzems. *Gestió de projectes. *Comptabilitat. *Recursos humans. *Màrqueting. *CRM (gestió de la relació amb els clients o customer relationship management). Instal·lació *Interfície. *Automatització de processos. *Gestió d’usuaris. *Generació d’estadístiques. *Dades externes.
  • 6. HI han moltes empreses que no que s’atrebeixen utilitzar el programari lliure perquè no sempre hi ha molta documentació, les actualitzacions del programari solen ser imprevisibles , Els projectes a vegades desapareixen , el producte lliure però amb una versió de pagament on s’inclou suport Imformatica en nuvol. La idea es no fer cap intal.lació de cap mena de programari sino accedir els programes a traves d’internet,normalment amb un navegador web
  • 7. Implantacio d’un ERP Els ERP són programes complexos d’implantar i no és rar que la implantació en una empresa pugui esdevenir un fracàs. un fracàs pot passar perquè calgui molt més temps o diners del que s’havia previst per implantar una determinada solució. un dels factors de l’ERP determinants perquè tingui èxit la implantació OpenERP OpenERP s’ofereix en tres versions: OpenERP Community: versió gratuïta sense suport, pensada per a entorns no professionals. OpenERP Enterprise: afegeix suport, solució d’errors, migració i la possibilitat de fer servir mòduls privats. OpenERP Online: versió del programa accessible per Internet. El programa està allotjat en els servidors d’OpenERP.
  • 8. INFORMÀTICA DE NÚVOL cloud computing VÍCTOR GONZÀLEZ ROURERA
  • 9. En la informàtica des de fa poc temps se esta posant de moda la informàtica en núvol(clound computin). La informàtica en núvol fa referència a un conjunt de tecnologies que permeten emmagatzemar tots els recursos a Internet. Una de les tasques que la informàtica en núvol és la distribució de càrregues de treball. L’inux desdes fa anys ja existia la idea de processament distribuït. La idea era combinar diferents sistemes a partir de les xarxes locals o esteses per repartir una tasca entre diversos servidors i estacions de treball, i així obtenir resultats semblants als que s’obtindrien en una màquina molt potent i que serien impossibles si es fes servir un sol ordinador.. La gran innovació de la informàtica en núvol son les organitzacions poden construir la seva infraestructura informàtica d’una manera totalment diferent de com ho feien fins ara. Amazon Web Services. La idea era mirar de treure un rendiment al 80% dels recursos que no s’estaven usant en la seva infraestructura, valent-se de la virtualització
  • 10. Ubiqüitat Es defineix un sistema d’obtenció de serveis o recursos sense necessitat de saber en quin lloc es troben. El client simplement hi accedeix i en fa servir els serveis que necessita. El fet que sigui accessible per Internet també aporta tota una sèrie d’avantatges afegits: es pot accedir al sistema des de qualsevol lloc sempre que es tingui accés a Internet.
  • 11. Infraestructura informàtica El cloud computing fa que no calgui una gran infraestructura informàtica en l’organització. Fent servir la informàtica en núvol es pot aconseguir crear una infraestructura informàtica completa sense pràcticament haver de tenir un parc informàtic important Adaptació a les necessitats La informàtica en núvol trenca amb aquesta manera de funcionar, ja que permet canviar les característiques de la infraestructura contractada en pocs minuts i sense haver de comunicar-ho al proveïdor. Reducció de costos Per tant, des del punt de vista econòmic, la informàtica en núvol ofereix un estalvi afegit en forma d’un consum d’energia elèctrica inferior. Classificació Sepoden classificar de dos maneres . Segons qui té la propietat del núvol. Segons el nivell de serveis que s’ofereixen.
  • 12. propietat de les infraestructures del núvol podem definir tres grans grups de *núvols: *Privats. *Públics. *Híbrids. Public i no public La informatica de núvol no es pública. Se considera públic aquells que son administrats per un proveidor i no pel client que en fa us. Les aventatges de un núvol públic no requereixen una gran inversió en infraestructura per part del client.També es comparteixin entre diferents clients dins de la infraestructura del proveïdor Privats El terme privat implica que només el client fa servir el núvol i que no es comparteix aquesta infraestructura amb cap empresa externa. Per tant, amb un núvol privat s’aconsegueix fer que els sistemes facin un ús més eficient dels recursos de què es disposa. També el núvol privat te dos grans avantatge la baixa inversió i la possibilitat d’adaptació del sistema informàtic a les necessitats del moment.
  • 13. La llista de programari que permet crear núvols privats VMware vSphere, Citrix OpenCloud, OpenNebula, OpenStack, Eucalyptus, Nimbus… Híbrids Es basen a disposar una part de la infraestructura en núvols públics i una altra en privats, de manera que es tingui una part de la informàtica fora de l’empresa i una altra a dins. Els núvols híbrids fins ara s’han mostrat ideals per a diverses tasques com les còpies de seguretat remotes o la implementació de plans de contingència, però tothom espera que la seva importància creixerà amb el pas dels anys. Segons els nivells de servei ofert és important definir algun tipus de classificació dels serveis oferts en el núvol. La classificació més acceptada sol dividir els serveis en tres grans grups: *SaaS (programari com a servei o software as a service). *PaaS (plataforma com a servei o platform as a service). *IaaS (infraestructura com a servei o infrastructure as a service). IaaS Els IaaS són el nivell més baix d’informàtica en núvol.
  • 14. Els sistemes classificats com a IaaS el que ofereixen és la possibilitat de crear la infraestructura informàtica de l’organització en el núvol. PaaS PaaS Es un entorn de desenvolupament en què un usuari pot desenvolupar les seves pròpies aplicacions, i un entorn de desplegament per poder desplegar les aplicacions desenvolupades. Normalment aquests sistemes ofereixen algun tipus d’API (interfície de programació d’aplicacions o application programming interface) que simplifica notablement el desenvolupament de les aplicacions. Alhora aquest avantatge a vegades és vist com un inconvenient perquè fa que canviar de proveïdor sigui molt més complicat, ja que l’API sol ser específica de cada proveïdor.
  • 15. Entre els proveïdors de PaaS més importants hi ha Google, amb el Google App Engine; Microsoft, amb Windows Azure; o Salesforce, amb Force.com: Google App Engine es un programa de google ha d’estar escrit en Python o Java i valent-se només d’algunes biblioteques Windows Azure es de Microsoft i executa llenguatges de .net, Ruby, PHP o Python. Salesforce Force.com permet desenvolupar qualsevol tipus d’aplicació empresarial lligada a la seva plataforma. SaaS El SaaS fa referència a aplicacions instal·lades pel proveïdor en el seu sistema i que estan preparades perquè les usin els clients en qualsevol moment. El SaaS permet que el client es despreocupi de tots els aspectes relacionats amb la tecnologia Les despeses solen ser molt baixes no cal tenir personal personal informatic.
  • 16. Privacitat i seguretat de les dades Les empreses tenen grans quantitsts de diners a la compra,inta.lació i renovació dels sistemes dels sistemes informàtics. Es pot accedir a les dades sempre que es vulgui? Si una empresa té tot el programari en el núvol una fallada en el sistema de connexió a Internet pot provocar que aquesta empresa quedi paralitzada. Pot ser que algun dia el proveïdor tanqui? En aquest cas, com es poden recuperar les dades?
  • 17. Com es pot garantir que les dades no són accessibles per a un tercer? Els problemes de seguretat habituals en elssistema quan aquests sistema són en local esdevenen mes importants quan el programa passa al núvol. Captivitat en el proveïdor. Un dels problemes que té actualment la informàtica en núvol és que no sempre tots els núvols són compatibles entre si. *Configurar la xarxa i els mecanismes de seguretat en el nou proveïdor, adaptant-se a les seves eines. *Tornar a crear l’aplicació en el nou proveïdor. Posar en funcionament l’aplicació en el nou proveïdor i comprovar que funciona igual que en l’anterior. *Moure les dades del proveïdor original al nou amb els mecanismes de seguretat adequats.
  • 18. Aspectes Legals Un aspecte que s’ha tenir són els problemes de compliment de la legislació existent en cada país .L’internet és una xarxa internacional sense fronteres i per tant les dades emmagatzemades al núvol poden anar des del pais en que s’ha generat fins a qualsevol punt del món