Una petita introducció al món de la fotografia

1. fotografia:

2. fotografia:
DIEC (Institut d’Estudis Catalans)
1 f. Procediment tècnic que permet d’obtenir imatges permanents mitjançant un dispositiu òptic
que produeix una imatge real sobre una capa fotosensible.
2 1 f. Imatge obtinguda mitjançant aquest procediment.
diccionari.cat (Grup Enciclopèdia Catalana)
f FOTOG 1 Procediment que permet d’obtenir, per mitjà de la llum i de substàncies químiques,
imatges òptiques permanents sobre superfícies convenientment preparades.
2 p ext Estampa obtinguda mitjançant el procediment de la fotografia, especialment la còpia o
positiu. És anomenada també, foto. Un àlbum de fotografies en blanc i negre, en color.
RAE (Real Academia de la Lengua Española)
1. f. Arte de fijar y reproducir por medio de reacciones químicas, en superficies convenientemen-
te preparadas, las imágenes recogidas en el fondo de una cámara oscura.
2. f. Estampa obtenida por medio de este arte.

3. fotografia:
Etimològicament
Del grec φως i γραφiς
φώς, φωτός: llum
γράφω: escriure, dissenyar.
Per tant podríem dir que la fotografia és allò que la llum grafica; entenent “graficar” com el fet de
plasmar en una superficie un gargot, o un un dibuix, no només una cal·ligrafia.

4. Una mica d’història...
Antecedents
1521 La primera publicació sobre la càmera obscura és la de Cesare Cesariano, un alumne de Leonardo da Vinci. D’altra banda Georgius Fabricus experimentava ja
amb les sals de plata, notant algunes de les seves propietats.
1558, Giovanni Battista della Porta per les seves publicacions sobre la càmera obscura es va fer popular entre els pintors de l’època. Gerolamo Cardano aporta una lent
en l’obertura de la càmera.
Durant el segle XVII, la càmera obscura que fins a aquest moment era una habitació com a tal es transforma en un instrument portàtil de fusta. Johann Zahn va
transformar aquesta caixa en un instrument semblat a l’usat en els principis de la fotografia. Carl Wilhelm Scheele i Jean Senebier van descobrir que les sals de
plata actuaven amb l’acció de la llum.
1685, d’acord a tractats publicats per Zahn la càmera ja estava llesta per a la fotografia, però van haver de passar 130 anys més perquè pogués donar els primers fruits
concrets, encara els químics no estaven llests.
1777, el suec Carl Wilhelm Scheele publica el seu tractat sobre el clorur de plata i l’acció de la llum en llatí i alemany, el 1780 en anglès i un any més tard en francès.
En l’estil de les pintures d’artistes coneguts d’aquest segle com Canaletto o Jean Auguste Dominique Ingres, sembla evident l’ús d’aquesta poderosa eina, la cà-
mera obscura. El Physionotrace per fer perfils inventat per Gilles Louis Chretien van despertar en la burgesia francesa l’apetit per la iconografia.
1801, pocs anys abans de la seva mort l’anglès Thomas Wedgwood va fer els últims descobriments en els procediments per a capturar imatges, però fins a la seva mort
el 1805 no va assolir fer-les permanents
font: Viquipèdia

5. Una mica d’història...
Les primeres fotografies
La història de la fotografia s’inicia a principis del segle XIX, quan el 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques.
Tot i que realment l’inici de la fotografia es data el 1839, quan Louis Daguerre va fer públic el seu procés per a l’obtenció de fotografies basat en la plata denominat
Daguerrotip, que resolia alguns problemes tècnics del procediment inicial de Niepce i reduïa els temps necessaris d’exposició (en el mateix any, la paraula «fotografia»
va ser inventada per l’astrònom alemany Johann Heinrich von Mädler).
font: Viquipèdia

6. Una mica d’història...
Història de la fotografia
Les beceroles de la fotografia es remunten a la invenció de la possibilitats que la daguerreotípia. Entre el 1835 i el 1841, fotografia despullada d’articialitats i orientada cap a la fidel
cambra estenopeica i de la cambra obscura, aquesta darrera l’anglès W.H.F. Talbot inventà la calotípia, també anome- representació de la realitat (paisatges, persones, etc.) pre-
atribuïda a Leonardo da Vinci, o bé a les primeres experièn- nada talbotípia, que ja introduïa el procés negatiu-positiu. sent al davant de l’objectiu de la màquina. Pocs anys abans
cies d’obtenció d’imatges causades pel canvi químic d’algu- Aquest procés fou superat pel col·lodió humit (1851), in- (1882) hom havia iniciat la fabricació de plaques amb ma-
na substància fotosensible. Cal, així, destacar la contribució ventat per G. Le Gray (1849) i Scott Archer (1851), que ja terial ortocromàtic sensible que ja pot ésser classificat com
de l’alemany Johann Schulze (darreria del s. XVIII) i de utilitzava plaques de vidre en comptes de negatius de paper a actual, puix que hom fabrica encara materials negatius
l’anglès Thomas Wedgwood (1800). Però de fet cal consi- translúcid. És amb el col·lodió que Roger Fenton féu el més d’aquest tipus. El principal progrés representat pel material
derar que la fotografia nasqué el 1816 en aconseguir J.-N. complet reportatge sobre la guerra de Crimca (1855) i que, ortocromàtic està en la possibilitat d’efectuar instantànies
Niepce una imatge mitjançant la utilització d’una cambra sis anys després, Mattew Brady i els seus ajudants fotogra- amb una exposició bastant curta, puix que es tractava de
obscura i un procés fotoquímic basat en l’exposició a la fiaren la guerra de Secessió nord-americana. Aquest, però, plaques molt més sensibles a la llum que les de col·lodió
llum d’una placa impregnada de betum de Judea; el nom s’arruïnà en l’empresa, puix que el fotogravat no havia estat humit. Una altra millora molt important era que no calia
“fotografia” fou també encunyat per Niepce. Però allò que inventat encara i resultava impossible a la premsa de l’èpo- emulsionar la placa abans de fer el retrat i que hom podia
Niepce perseguia amb aquest descobriment, que anomenà ca de publicar les fotografies. Al mateix temps, els primers continuar fent-ne d’altres sense haver de revelar tot seguit
heliogravat, era un procediment per a millorar la qualitat veritables artistes fotògrafs feien llur obra: Julia Margaret les plaques impressionades. Així, l’equip necessari per a fo-
de les litografies i no precisament un nou mitjà d’expressió. Cameron, Gaspard-Félix Tournachon Nadar, Timothy tografiar s’alleugerí considerablement i s’inicià alhora una
Fou Daguerre qui, amb una clara visió comercial, s’adonà O’Sullivan, etc. Uns quants anys abans havia declarat: “la autèntica divisió en el treball fotogràfic, puix que la capta-
de les possibilitats pròpies del nou procediment, una nova pintura ha mort”, frase que, aplicada a unes determinades ció d’imatges amb la cambra i el treball de laboratori resta-
versió del qual, rebatejada amb el nom de daguerreotípia, funcions acomplides per la pintura abans de l’arribada de ven clarament diferenciats (amb el col·lodió, el fotògraf ha-
inventà entre el 1837 i el 1839, tot iniciant la pràctica del la fotografia, resultava certa. Els mateixos fotògrafs, però, via de carretejar tot un laboratori de campanya quan anava
retrat. Els condicionaments imposats per la primitiva tec- posaren en perill la fotografia com a mitjà expressiu en vo- a fer fotografies fora del seu estudi). Simultàniament amb
nologia fotogràfica determinaren que durant bastants anys ler demostrar, imitant composicions pictòriques, que era aquests progressos, aparegueren les pel·lícules en rotlle, que
fos molt més important l’aportació tècnica i científica a la un art (pictorialisme). Aquesta tendència portà a fer obres permeteren de fer més d’una fotografia sense haver de can-
fotografia que no pas els avenços estètics. De fet, hi havia d’un mal gust esgarrifós, com algunes de les de Robinson i viar la pel·lícula; hom perfeccionà també les màquines, i,
dos tipus de fotògraf: el retratista i l’inventor, aquest dar- Rejlander, entre molts d’altres, bé que servides per una tèc- sobretot, la construcció d’objectius experimentà un notable
rer, més científic que artista. Foren els inventors, doncs, els nica depurada. Contra tot això s’alçà la veu de Peter Henry progrés, principalment des que en fou començada la fabri-
qui donaren un impuls decisiu a la fotografia en posar a Emerson, que el 1889 publicà el seu Naturalistic Photo- cació, iniciada per F.O. Schott el 1884, i hom construí el
punt nous procediments que oferien al fotògraf moltes més graphy, demostració de la validesa dels seus postulats d’una primer objectiu anastigmàtic, el triplet de Cooke. (...)
font: Enciclopèdia Catalana

7. Aprenent la tècnica:
font: http://camerasim.com

8. Jordi Borràs i Vivó
http://www.jordiborras.cat
@xordiet