La cara oculta d'Internet

383 visualizaciones

Publicado el

Es descriuen els principals riscos que afecten en aquests moments l'ús d'internet: privacitat, seguretat, abús de posició dominant, accés universal, neutralitat, qualitat de la informació. Es una xerrada per als alumnes de les Aules de la Gent Gran de la Universitat de Barcelona (2014).

Publicado en: Tecnología
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
383
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La cara oculta d'Internet

  1. 1. Aules Universitàries de la Gent Gran La cara oculta d’internet Ernest Abadal Universitat de Barcelona abadal@ub.edu Barcelona, 2014
  2. 2. E. Abadal. La cara oculta d’internet 2 Sumari 1. Introducció 2. L’internauta 3. Riscos 4. Conclusions
  3. 3. E. Abadal. La cara oculta d’internet 1.1 Què és internet?  Una infraestructura tecnològica.  Un mitjà de comunicació.  Una gran biblioteca.  Una botiga.  Un lloc per entretenir-se.  …/…  És tot això i molt més.  És l’entorn on es va traslladant la nostra activitat (professional i personal). 3
  4. 4. E. Abadal. La cara oculta d’internet 1.2 Quins són els riscos?  Hi ha moltes oportunitats i beneficis però també alguns riscos i perills que cal conèixer.  La llista de riscos i problemes és semblant a la que hi ha en el món analògic.  De tota manera, les seves dimensions i abast són més àmplies.  Cal conèixer-los, avaluar com ens afecten i saber què es pot fer per minimitzar-los. 4
  5. 5. E. Abadal. La cara oculta d’internet 1.2 Quins són els riscos? (ii) 1. No m’agrada que puguin saber moltes coses de mi. 2. Em fa por que es pugui accedir a dades meves per perjudicar-me. 3. Estem en mans de tres o quatre empreses que controlen el mercat. 4. Veig que hi ha moltes persones no poden accedir a la xarxa. 5. No s’ofereixen els mateixos serveis a tots. 6. No me’n refio de la informació que trobo. 5
  6. 6. E. Abadal. La cara oculta d’internet 2 L’internauta  Com som? •Nadiu o immigrant digital.  Quants som?  Què fem? 6
  7. 7. E. Abadal. La cara oculta d’internet 2.1 Com som?  Nadius digitals o immigrants digitals? 7
  8. 8. E. Abadal. La cara oculta d’internet 2.1 Nadiu vs. Immigrant  Multitasca.  Hipertextual.  Cooperació.  Falta d’atenció.  Resposta immediata.  Joc, diversió.  …/…  En teoria, molt ben preparats per al món digital, malgrat els dubtes sobre els resultats.  Monotasca.  Lineal.  Competició.  Concentració.  Resposta dilatada  Treball, esforç.  …/…  Malgrat tot, poden arribar a tenir molt bones competències digitals. 8
  9. 9. E. Abadal. La cara oculta d’internet 2.2 Quants som? (A Catalunya) 9
  10. 10. E. Abadal. La cara oculta d’internet 2.3 Què fem? (A Catalunya) Font: Idescat 10
  11. 11. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3 Riscos 1. Privacitat 2. Seguretat 3. Posició dominant 4. Accés universal 5. Neutralitat a la xarxa 6. Qualitat de la informació  Altres: superficialitat, desbordament cognitiu, assetjament, etc. 11
  12. 12. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.1 Privacitat  No observar els protocols de protecció de dades personals (passar-les a tercers, conservar-les més temps del permès, agrupar dades de serveis diversos, etc.)  La nostra activitat a la xarxa deixa rastre: •Pàgines visitades (historial de navegació) •Compres fetes •Música escoltada •Fotos penjades …/… 12
  13. 13. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.1 Privacitat (ii)  Creuar dades de serveis diversos (YouTube, Gmail, Gbooks, Gmaps, etc.). •AEPD sanciona Google (2013, 0,9 M euros).  Lectura del correu-e (p.e. Gmail). 13
  14. 14. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.1 Privacitat (iii)  Google, Facebook, etc. es financen per mitjà de la publicitat. Què és el que venen als seus anunciants? •Les persones que tenen a les seves xarxes. •Quantes més, i amb més activitat, millor. •Facebook ha adquirit Whatsapp (13.000 M). Què ha comprat? L’empresa? Els usuaris!!!  Pregunta clau: estem disposats a vendre la nostra privacitat a canvi de serveis gratuïts?  Les persones som la mercaderia. 14
  15. 15. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.1.1 Dades massives (big data)  Recol·lecció, tractament i anàlisi de dades massives (medicions d'aparells científics, cerques a internet, compra de béns de consum, etc. etc.) per tal de poder-ne extreure coneixement.  Exemples: •Predicció grip •Traducció automàtica  No s’expliquen les causes, només s’estableix correlació estadística. 15
  16. 16. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.1.1 Dades massives (ii)  Google Flu Trends • Tractament massiu de determinats termes de cerca relacionats amb la presència (o propera aparició) de la grip. D'aquesta manera es pot “predir” l'aparició de brots de grip. 16
  17. 17. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.1.1 Dades massives (iii) 17
  18. 18. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.1.1 Dades massives (iv)  Evitar determinisme • Predir la probabilitat que una persona tingui determinada malaltia, que no pagui una hipoteca o que realitzi un crim. • No es poden aplicar càstigs o penalitzacions a compte d'actuacions futures que encara no s'han produït. • Llibertat d’actuació de les persones. 18
  19. 19. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.2 Seguretat  Intentar accedir il·lícitament a dades i informacions de persones i organitzacions per obtenir beneficis particulars (econòmics, seguretat-espionatge, xantatges, etc.).  Tecnologia molt desenvolupada.  Exemples: •Phishing (suplantar identitat per a robar) •Programes “espia” •Inseguretat de les xarxes wi-fi obertes. •Atacs a ordinadors (Xina, EUA, Iran, etc.). 19
  20. 20. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.2 Seguretat (ii). Phishing 20
  21. 21. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.2 Seguretat (iii)  Escàndol escoltes massives NSA destapat per Eduard Snowden ha posat de manifest el problema de la seguretat.  Premi Pulitzer a The Guardian i The Washington Post, diaris que van difondre la informació d’Snowden. 21
  22. 22. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.3 Posició dominant  Les grans empreses d’internet (Google, Apple, Amazon, etc.) tenen el domini del mercat.  Google •Mercat de les cerques •Llibres: GBooks •Mapes: Gmaps, G Street View, etc. •Xarxes socials: Google+ •Ofimàtica personal: correu, Drive, etc. •Sistema operatiu per a mòbil: Android •Publicitat: AdWords 22
  23. 23. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.3 Posició dominant (ii)  Denúncia antimonopoli a la UE contra Google (2014) perquè no mostra enllaços de la competència.  Google pot controlar què apareix a les llistes de resultats i en quin ordre. 23
  24. 24. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.4 Accés universal (fractura digital)  Dues terceres parts del món no tenen accés a internet. •Estan despenjades dels continguts i dels serveis de la societat de la informació.  Internet ha de ser considerat com un servei bàsic i fonamental per a la vida dels ciutadans (com l'educació o la sanitat).  Motius de la fractura (o bretxa) digital: •Econòmics •Nivell de formació •Edat 24
  25. 25. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.4 Accés universal (ii)  Legislació i polítiques públiques per a superar fractura digital. •Finlàndia (2010) va establir com un dret per a tota la població l'accés a la banda ampla  Iniciatives d’empreses privades: •Facebook, Samsung, etc. (Internet org), Google (Project Loon) •Volen estendre la connectivitat arreu. Hi ha dubtes, però, sobre la finalitat última dels projectes filantròpics. 25
  26. 26. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.5 Neutralitat a la xarxa  Cal mantenir la garantia d'igualtat en l'accés al contingut, independentment de quin contingut sigui, de quina operadora i tarifa s'utilitza o del dispositiu de connexió.  No discriminació en el trànsit de dades. •Passar abans uns missatges que no pas altres. •Si hi ha saturació de xarxa fer esperar els “pobres”. •No permetre l’accés a uns determinats serveis en funció de la tarifa que es paga. 26
  27. 27. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.5 Neutralitat a la xarxa (ii)  Les operadores de telecomunicacions pressionen per saltar-se aquest principi.  Els proveïdors de serveis, en principi, són favorables a la neutralitat.  Incertesa: UE (sembla a favor), EUA (potsermés en contra)  No hi pot haver internet a dues velocitats (una per rics i l’altre, pels pobres). 27
  28. 28. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.6 Qualitat de la informació  Gran part de la informació accessible a internet no està contrastada. Per què? •Descuit, ignorància, incapacitat, etc. •Engany, manipulació, estafa, etc.  Important en el sector de salut.  No ens podem creure tot el què llegim.  Sistemes de control •Certificacions, segells qualitat. •Supervisió edició [Viquipèdia]. •Formació dels lectors. 28
  29. 29. E. Abadal. La cara oculta d’internet 3.6 Qualitat de la informació (ii) 29
  30. 30. E. Abadal. La cara oculta d’internet 4 Conclusions  Els riscos no són nous, tot i que les TIC i internet n’han ampliat les dimensions i la profunditat.  Els riscos no poden ser excuses per quedar- se fora de la xarxa.  Cal valorar bé l’oferir-nos com a mercaderis (canviar privacitat per serveis).  Superar els riscos no és només una responsabilitat pública sinó també personal. 30
  31. 31. E. Abadal. La cara oculta d’internet 4 Conclusions. Què cal fer? (ii)  Detectar i avaluar riscos. •Cal conèixer i estar educats en les TIC i les xarxes (alfabetització digital).  Regular el funcionament de la xarxa. •Privacitat, seguretat, neutralitat, etc.  Promoure valors (els clàssics de la modernitat). •Llibertat (sense control de governs ni empreses) •Igualtat (obert a tothom sense distinció) •Fraternitat (participació, col·laboració)  Denunciar abusos i defensar drets. 31
  32. 32. E. Abadal. La cara oculta d’internet 32 Moltes gràcies per la vostra atenció

×