El Museu Marítim de Barcelona va celebrar el 25 d'octubre de 2011 la Jornada sobre la fotografia a museus i arxius. Aquí podeu trobar un resum de totes les ponències que s'hi van oferir.

1. Direcció Tècnica
Centre de Documentació Marítima
JORNADA SOBRE FOTOGRAFIA A MUSEUS I ARXIUS.
Explotació cultural de les col·leccions fotogràfiques: límits i possibilitats
RESUM DE LES JORNADES:
MATÍ: Què podem fer perquè siguin visibles les nostres col·leccions fotogràfiques?
El marc legal: límit i possibilitats
Josep Cruanyes Tor (Advocat, especialista en drets d’autor i patrimoni cultural)
Què podem fer perquè siguin visibles les nostres col·leccions fotogràfiques? La llei regula i
empara la fotografia i els seus autors, i també diu que museus i arxius han de difondre
aquests bens patrimonials. Però, sovint aquests fons tenen unes restriccions que fan que els
tècnics hagin de guardar aquests materials en els magatzems a l’espera de que passin els
anys per a que siguin de domini públic. La llei protegeix els drets privats però també ha de
vetllar per l’interès comú.
La Llei de Propietat intel·lectual estableix a l’article 10.1.h) com a obres de creació
intel·lectual “les obres fotogràfiques i les expressades per un procediment anàleg a la
fotografia.” Sobre aquestes obres els seus autors tenen a banda de la propietat del suport, la
titularitat d’uns drets de propietat intel·lectual de caràcter econòmic sobre la utilització de
l’obra i també de caràcter moral, establerts als articles 2, 17, 14 i concordants de la LPI.
Deixa clar l’article 3 que són diferents i compatibles d’una banda el dret de propietat sobre
l’objecte i de l’altra, els drets de propietat intel·lectual.

2. Aquest marc és complementat per la Llei de Patrimoni cultural català 9/1993 d’11
d’octubre que estableix com a objecte ”la protecció, la conservació, l’acreixement, la
investigació, la difusió i el foment” del nostre patrimoni. Dins del Patrimoni Cultural
Català s’inclou tot allò que fa a la nostra cultura entès des d’un punt de vista global i ampli,
que inclou des de la nostra història, l’art, la ciència o l’etnografia per a dir alguns aspectes
que tinguin a veure amb el museu. La llei inclou específicament a banda de les col·leccions
recollides en arxius i museus, les fotografies com a tals en l’article 19.1.c) com a
documents, encara que tinguin menys de cent anys d’antiguitat. La mateixa llei fa una
referència a la propietat intel·lectual en disposar a l’article 61.2 que les administracions
públiques promouran la realització de reproduccions i còpies dels béns culturals amb
finalitat didàctiques i turístiques, sens perjudici dels drets de propietat intel·lectual que
tinguin aquestes obres. És a dir, es remarca el paper de patrimoni cultural i el dret dels
ciutadans de gaudir d’aquest patrimoni, això sense suposar un menystenien dels drets dels
autors.
Per tant, en la gestió del patrimoni hem de tenir en compte els drets dels autors, però
aquests drets s’han d’exercir de manera limitada en els que interfereixen amb el dret a la
recerca i a la conservació d’aquest patrimoni cultural.
Josep Cruanyes i Tor és advocat i historiador. President de la Societat Catalana d’ Estudis
Jurídics (vinculada a l’IEC) i secretari de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de
Col·legis d’Advocats de Catalunya.
Treballa i ha impartit cursos i conferències sobre història contemporània de Catalunya, la
propietat intel·lectual i els drets lingüístics. Al 2004 va ser nomenat president del Consell
Assessor de l’Agència Catalana de Protecció de Dades Personals.

3. Reflexions i perspectives de futur de la fotografia a Catalunya
Laura Terré Alonso (Historiadora de la fotografia i membre del grup d'experts en
fotografia, nomenat pel director General de Patrimoni)
S'ha creat un nou ambient de diàleg entre els actors i entitats de la fotografia i
l'administració catalana. El Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran
Mascarell, ha parlat de crear una política pública al voltant de la fotografia. Hi ha l'objectiu
de que en un futur proper Catalunya sigui un referent mundial de la fotografia.
El primer pas va ser crear una comissió d'experts amb l'encàrrec d'elaborar un document
que descrigués les accions concretes respecte a la identificació del patrimoni fotogràfic -
tant públic com a privat- i la seva promoció i difusió. Aquest document aportarà els
elements per tal de que el gabinet prengui decisions.
El punt de partida de l'equip d'experts ha estat l'informe elaborat pel Conca on s'enuncien
les necessitats i s'apunten les accions concretes per tal d'elaborar una política fotogràfica.
Els objectius han de ser clars i possibles i la política fotogràfica s'establirà en tres àmbits
diferenciats i successius: La identificació del patrimoni dispers; la interrelació del
patrimoni conservat a les col·leccions públiques i privades i finalment, la promoció i
difusió de tot aquest patrimoni, sense diferenciació del que és públic o privat.
Laura Terré Alonso és Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. La seva
especialitat és la fotografia espanyola.
Ha treballat com a comissària dels fotògrafs més importants de la segona meitat del s. XX
a Espanya i destaca el seu treball per a la custodia de l’arxiu i difusió de l’obra del seu
pare, el fotògraf Ricard Terré. També ha participat en publicacions panoràmiques sobre la
fotografia espanyola i catalana i durant els últims 10 anys ha desenvolupat projectes per a
la difusió de la fotografia documental contemporània en el Centre de Fotografia
Documental de Barcelona, del què va ser directora.
A nivell docent, es Catedràtica d’Arts a l’Ensenyament secundari, ha creat cursos per a la
formació de professorat i imparteix classes al Màster de Fotografia de la Universitat de
València.
Actualment està tancant el quart volum per a la col·lecció "Història de Catalunya a través
de fotografies" de l’Enciclopèdia Catalana i participa en la comissió creada pel
Departament de Cultura de la Generalitat per a contribuir a donar forma a una política
fotogràfica.

4. Taula de diàlegs. El paper dels centres culturals públics
Participants: Josep Cruanyes Tor, advocat, especialista en drets d’autor i patrimoni
cultural; Laura Terré Alonso, historiadora de la fotografia; Pep Parer Farell, fotògraf i
conservador i Ignasi Labastida i Juan, Responsable del projecte de Creative Commons a
l'Estat Espanyol.
Moderador: Enric García Domingo, Cap del Centre de Documentació Marítima del
Museu Marítim de Barcelona
El Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim de Barcelona
L’any 2001 es posa en funcionament el Centre de Documentació Marítima del Museu
Marítim (CDM) aplegant diferents recursos del Museu per a una millora en la gestió de la
informació.
El Museu Marítim de Barcelona com a institució i el Centre de Documentació Marítima de
manera particular han fet, en els darrers deu anys, una aposta forta per la promoció de la
recerca, primer sobre les seves pròpies col·leccions i desprès anant més enllà. Aquesta
tasca és un objectiu prioritari, ja que vol esdevenir un centre de referència pel que fa a la
història i la cultura marítima del nostre país i punt de trobada de tots aquells que
s’interessen per la mar com a espai de cultura.
El Museu vol ser un agent directe i participant en la recerca sobre la nostra història
marítima, sempre conscient del seu paper com a gestor del patrimoni, i en el camp del
patrimoni visual, la conservació, preservació i difusió de la fotografia és un gran repte, ja
que durant 170 anys s’ha generat un volum enorme de material fotogràfic.
Però, el Museu Marítim de Barcelona no només recull i posa els mitjans per preservar el
patrimoni, el fa viu, difonent-lo, acostant-lo a la societat i als professionals, amb diverses
iniciatives i promovent col·laboracions recíproques amb persones que estimen la mar,
estudiosos i investigadors, professionals o aficionats, que poden aportar eficaçment
experiència i coneixements.
El Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim té un repte important davant la
nova era digital en la que vivim. Mai fins ara havia estat tant fàcil difondre informació,
però tampoc fins ara havia estat tant complexa transmetre coneixement. L’allau
d’informació visual no té valor per ella mateixa. Cal saber destriar-la i és aquí on els
professionals demostren la seva vàlua, buscant i posant a l’abast de la societat les eines per
fer-ho. La voluntat hi és i la professionalitat també i així ho demostren els anys de feina
feta i l’actitud positiva vers el futur.

5. Enric García Domingo és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i està
especialitzat en temes d’història marítima. Ha publicat nombrosos treballs en el camp del
patrimoni i la cultura marítima i ha treballat en programes educatius relacionats amb la mar
i en el disseny i organització de diverses exposicions. Ha publicat diversos llibres, així com
articles i comunicacions en trobades nacionals i internacionals.
Entre 1994 i 1998 va tenir cura dels fons fotogràfics del Museu Marítim de Barcelona i des
de llavors ha mantingut l’interès per la fotografia i la seva història. Desprès de treballar en
temes vinculats a la recerca i les embarcacions tradicionals, des de la tardor del 2005
ocupa el càrrec de Cap del Centre de Documentació del Museu Marítim de Barcelona i
Director de l’Observatori Permanent d’Història i Cultura Marítima. Actualment és
doctorant del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

6. Les llicències Creative Commons: una opció de difusió on-line
Ignasi Labastida (Responsable del projecte de Creative Commons a l'Estat Espanyol)
Tradicionalment, s'han utilitzat els drets d'autor per restringir l'accés i l'ús de les obres, més
enllà dels casos permesos per la llei aplicable, com poden ser l'ús privat o determinats usos
educatius o per a la recerca.
En els darrers anys, han aparegut diverses eines legals per utilitzar els drets d'autor en la
direcció contrària, per explicitar clarament què és pot fer amb una obra i en quines
condicions. Entre les nombroses eines existents destaca el sistema de llicències de Creative
Commons, que permet indicar de diverses maneres quins usos estan autoritzats i per quins
cal demanar permís. Aquest sistema s'ha estès ràpidament per tot el món i s'ha adaptat a
múltiples jurisdiccions. Molts autors i titulars de drets han adoptat aquestes llicències,
principalment en el món digital però també en formats tradicionals com el paper, des de
persones individuals que han decidit compartir obertament la seva obra a institucions
públiques que no necessiten reservar-se tots els drets i volen oferir continguts per ser
reutilitzats. Tanmateix encara hi ha molts dubtes i desconeixement sobre el que implica l'ús
de les llicències i com s'ha d'actuar per aplicar-les.
Creative Commons és una corporació americana sense ànim de lucre. La institució afiliada
a Creative Commons España és la Universitat de Barcelona. El projecte CC Espanya
s’inicià al febrer de l’any 2003 quan la Universitat de Barcelona decideix buscar un
sistema per publicar material docent seguint l’exemple del Massachusets Institute of
Technology. Es decideix optar pel sistema de llicencies de Creative Commons i s’estableix
un acord de treball de manera que la UB lideraria el projecte d’adaptació de les llicencies a
l’Estat Espanyol en castellà i català. Al febrer de l’any 2004 s’obre una llista de discussió
sobre les llicencies on hi participen moltes persones. A partir de l’1 d’octubre de 2004 les
llicencies de Creative Commons adaptades a la legislació sobre propietat intel·lectual de
l’Estat Espanyol ja varen restar disponibles per a tothom en castellà i català.
En la ponència s’intentarà resoldre el dubtes que implica la utilització de llicències
Creative Commons, centrant-se principalment en l'aplicació a les fotografies per part de
museus i arxius.
Ignasi Labastida, és Doctor en física per la Universitat de Barcelona. Treballa a la
Universitat de Barcelona com a Responsable de l'Oficina de Difusió del Coneixement. És
el responsable del projecte de Creative Commons a l'Estat Espanyol.

7. Els drets d’autor. Visió d’un fotògraf professional
Pep Parer Farell (Fotògraf i conservador)
Aquest fotògraf professional reflexionarà a partir de la seva experiència, centrada sobre tot
en les entitats públiques -museus i arxius- i el món editorial, sobre els drets d’autor i el
respecte o valoració que han mostrat les diferents persones i entitats per les que ha treballat
en la seva trajectòria professional.
Concretament, es tractaran els següents aspectes: Drets i deures del professional de la
fotografia en l’àmbit de l’autoria de les imatges; l’evolució de la reglamentació
professional; l’intrusisme; la Llei de la Propietat intel·lectual; quines fotos poden ser
considerades “obres” i quin serà el patrimoni a preservar, entre d’altres.
Es donaran unes premisses bàsiques per arribar a pactes entre les entitats i clients. En
primer lloc, caldrà assessorar-se, planificar... també els fotògrafs han de demostrar rigor en
la qualitat del seu treball visual i saber quines són les tasques de gestió per facilitar l’ús de
les imatges. A més, caldrà establir un compromís professional que va més enllà de
l’obligació legal que un contracte pot suposar.
Hi ha un altre element clau a tenir en compte en el nou entorn en el que estem: la fotografia
digital i l'Internet globalitzador. És un canvi que ens afecta a tots, i tots hem de cercar nous
patrons, nous models, i no només amb productes o serveis.
La conclusió necessària a tot plegat passa per aconseguir la revalorització de la fotografia
com eina d’expressió i memòria. Els milions de fotografies que avui en dia produïm no són
garantia de qualitat ni de bona salut creativa o documental. Malgrat tot, hi ha motius per
ser optimista, perquè són molts els que estimen la fotografia i tant les iniciatives privades
com públiques són una altra via per a sumar esforços.
Pep Parer Farell és fotògraf, format a l'Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya -IEFC-
i està especialitzat en la gestió i conservació d'arxius fotogràfics.
Inicia la seva activitat laboral al 1987, col·laborant i treballant en arxius i museus, en el
tractament fotogràfic de documents adreçats a la difusió, i en el camp editorial.
Durant sis anys forma part de l’equip de l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’Institut d’Estudis
Fotogràfics de Catalunya com a conservador, on a més a més va impartir classes com a
professor de Tècniques de Laboratori Fotogràfic, on encara avui en dia col·labora com a
assesor i imparteix la materia d’Identificació i gestió d'un arxiu fotogràfic dins el seminari
Conservació i Organització de Col·leccions Fotogràfiques que es celebra anualment.
Ha col·laborat en diverses publicacions i ha assessorat en el muntatge de diverses
exposicions fotografiques a partir de materials històrics i d’arxiu. Actualment continua
treballant com a fotògraf autònom en l’ambit d’arxius i museus i també com a assesor en
tècniques de conservació i digitalització de fons fotogràfics.

8. TARDA: Conservar i documentar per difondre: del teu PC al repositori comú
Metodologia i paràmetres de preservació digital.
David Iglésias Franch (Tècnic d’arxius del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge,
CRDI)
En aquesta intervenció es farà una presentació de l’escenari en què es troba l’arxiver a
l’hora de gestionar una fons d’imatge digital i del posicionament i les responsabilitats
d’aquest per a la realització de les tasques que li són pròpies, amb especial atenció a tots
aquells aspectes vinculats a la preservació
El CRDI, òrgan creat l’any 1997, gestiona documents en imatge amb la missió de conèixer,
protegir, fomentar, oferir i divulgar el patrimoni fotogràfic i cinematogràfic de la ciutat de
Girona.
Els fons i col·leccions que custodia (3.686.249 fotografies, 880 pel·lícules
cinematogràfiques, 6.600 hores de vídeo i 1.365 hores de documents sonors) són
majoritàriament de procedència privada. Es tracta especialment de documentació de
fotògrafs professionals o afeccionats, d’empreses, d’associacions, personals i familiars, etc.
Com a serveis ofereix, a entitats i particulars: Assessorament en l'organització i gestió de
fons i col·leccions en imatge, custòdia temporal de material original, demostracions
d’aplicacions informàtiques, visites concertades i informació sobre fotògrafs, editors,
col·leccionistes i productors de fons en imatge. En relació als seus fons, es fa orientació
especialitzada en la consulta de fons, consulta de fons especialitzats en l’àmbit de Girona,
consulta de documents audiovisuals i sonors, reproducció de fotografies i pel·lícules en
format analògic i digital i la gestió de drets de la propietat intel·lectual de fons custodiats
per l'Ajuntament de Girona i Biblioteca especialitzada.
També desenvolupen activitats orientades a la difusió: publicacions, exposicions, cursos i
tallers i col·laboracions diverses.
David Iglésias Franch és des de l'any 2000 tècnic d'arxius del Centre de Recerca i Difusió
de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona. És llicenciat en Història per la Universitat
Autònoma de Barcelona i en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya .
És autor i col·laborador de publicacions i comissari d'exposicions sobre fotografia i ha
realitzat accions formatives i de divulgació sobre gestió de fons fotogràfics. Des de 2010 és
coordinador del Grup de Treball de documents fotogràfics i audiovisuals del Consell
Internacional d’Arxius. En els darrers anys ha centrat la seva investigació en la imatge
digital patrimonial, tema sobre el qual ha publicat alguns articles i el llibre La fotografía
digital en los archivos. Qué es y cómo se trata (2008).

9. Eines que ens ofereix Museum Plus per documentar les col·leccions
Esther Marco Moreno (Tècnic de Zetcom)
MuseumPlus és una aplicació de gestió integral que busca la coordinació entre els diversos
departaments d’una institució per tal que la informació sigui compartida i utilitzada d’una
manera òptima i eficaç. va ser creat l’any 1998 per l’empresa Zetcom Ag, amb seu a Berna
(Suïssa). En aquests gairebé 14 anys l’objectiu de Zetcom ha estat desenvolupar una eina
que segueixi els requeriments dels diversos usuaris de MuseumPlus i actualment
l’aplicació es troba en funcionament a més de 650 institucions, repartides en 22 països.
El programari MuseumPlus es caracteritza per la interactuació entre les diverses àrees de
gestió contemplades pel programa (mòduls). Els vincles entre els diferents mòduls poden
ser múltiples i variats i la navegació per aquestes interrelacions és senzilla i molt intuïtiva.
L’organització de les dades en “col·leccions” permet treballar només amb determinats
grups de dades, facilitant les cerques i el rendiment de l’aplicació en bases de dades amb
grans quantitats de registres. L’organització de la informació en col·leccions també permet
establir permisos de treball segons els perfils d’usuaris que s’hagin estipulat.
El mòdul “Fototeca” s’utilitza per gestionar l’arxiu fotogràfic del museu, tant de les
fotografies relacionades amb els objectes del fons, com fotografies històriques de les
col·leccions, imatges digitals, diapositives i altres materials (tant els originals com les
seves còpies). Aquestes imatges es poden vincular a altres registres. L’opció “Préstec de
la Fototeca” permet documentar i gestionar préstecs de les imatges registrades al mòdul
“Fototeca” i el mòdul “Comanda Fototeca” permet documentar tots els passos a seguir per
gestionar una comanda al nostre arxiu fotogràfic quan es treballa amb les còpies i
reproduccions d’una imatge particular, què es pot relacionar per poder disposar d’un cert
control de la comptabilitat que genera la venda o lloguer de les nostres imatges.
L’eMuseumPlus es basa en MuseumPlus i és l’eina web que permet publicar a internet la
informació recollida a l’aplicació. Aquesta opció permet donar a conèixer al gran públic el
fons del museu, facilitant les consultes online.
Esther Marco Moreno és llicenciada en Història per la Facultat de Filosofia i Lletres
(Universitat Autònoma de Barcelona) i és especialista en documentació de col·leccions i en
gestió de bases de dades.
Ha desenvolupat la seva experiència professional al Museu Episcopal de Vic com a
documentalista. Ha realitzat l’Inventari del Patrimoni de l’Església Catòlica també com
documentalista. Dins l’Àrea de Difusió i Explotació (Direcció General de Patrimoni
Cultural) ha portat a terme el projecte d’adequació del programari MuseumPlus a
l’estàndard de documentació català. Actualment, és coordinadora de projectes, assessora
tècnica i formadora a Zetcom AG.

10. Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositoris
Gorka Roldan i Betlla (Coordinador de Projectes del Centre de Serveis Científics i
Acadèmics, CESCA) i Ricard de la Vega (Cap del Servei de Portals i Repositoris
CESCA)
Un repositori digital és una eina per organitzar, preservar i difondre continguts digitals,
com ara fotografies. D'aquesta manera, esdevé una solució integral enfocada tant a
l'adopció de mecanismes de preservació, per conservar els fons a llarg termini, com de
difusió al públic a través de la xarxa, de manera fiable i robusta.
Per la seva versatilitat i flexibilitat, els repositoris compleixen molts dels requeriments
desitjables en aquest tipus de projectes, permetent per exemple, disposar de diferents
tipologies d'accés als continguts (accés obert o restringit a una comunitat d'usuaris),
realitzar ingestes massives de dades, establir diferents fluxes de gestió de la informació,
generar automàticament models de difusió (JPEG) a partir de la ingesta del model de
preservació (TIFF), descriure la col·lecció mitjançant un o diversos esquemes de
metadades, mecanismes i protocols d'interoperatibitat, etc.
A més, com tota eina informàtica, poden adaptar-se i personalitzar-se si existeixen requisits
particulars. En aquest sentit, molts repositoris es basen en programari lliure, fet que facilita
aquesta personalització.
El Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballa en l'àmbit dels
repositoris des de fa deu anys, quan al 2001 va posar en funcionament, amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya, el dipòsit de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX).
Després el van seguir altres projectes cooperatius entre diferents universitats i entitats com
el Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT), les Revistes Catalanes amb Accés
Obert (RACO) o els Materials Docents en Xarxa (MDX). També és el soci tecnològic de la
Biblioteca de Catalunya (al repositori Patrimoni Digital de Catalunya, PADICAT), de la
Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (al repositori Revistas Españolas de
Ciencia y Tecnología, RECYT) i del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya (al repositori Calaix).
A la ponència, després de descriure les característiques bàsiques d'un repositori digital i fer
un breu repàs a l'experiència del CESCA amb els diferents estàndards emprats en
repositoris, es descriurà com aquesta eina pot servir per preservar i difondre fons
fotogràfics, i com la cooperació entre entitats pot ajudar en dues vessants: d'una banda, en
la compartició de costos per aconseguir economies d'escala que facilitin disposar d'una
infrastructura actualitzada, fiable i robusta, que per una sola entitat seria complex de
gestionar, i de l'altra, per posicionar el repositori als cercadors, com ara google.

11. Gorka Roldan i Betlla es enginyer de telecomunicació per l'Escola Tècnica Superior
d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Ha treballat com a consultor i enginyer al sector audiovisual (TDT i DAB), i com a
consultor pre-ventes en programari de gestió al sector de les assegurances. És coordinador
de projectes al Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA).
Ricard de la Vega és enginyer tècnic en informàtica de gestió per la Universitat
Politècnica de Catalunya. Després de treballar de professor de llenguatges de programació
i bases de dades en una acadèmia, i de desenvolupador d'aplicacions web, fa vuit anys que
és al Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA). Actualment és el
cap de l'àrea de Portals i Repositoris, responsable de l'equip que ha creat la part tecnològica
de repositoris digitals com Tesis Doctorals en Xarxa o el Patrimoni Digital de Catalunya,
entre d'altres.

12. Un projecte integrador en la gestió de la fotografia
Fina Solà i Gasset (Arxiu i Gestió Documental. Diputació de Barcelona) i César de los
Santos Villodres (Projectes de Sistemes d’Informació. Diputació de Barcelona)
Explicació del desenvolupament metodològic i el trasllat a la tecnologia d’una eina per a
gestionar els documents en imatge de manera corporativa, transversal i en el marc del
sistema de gestió documental i arxiu de la Diputació de Barcelona.
La Gestió documental i l'Arxiu a la Diputació de Barcelona és una acció transversal i
integral de racionalització de l'activitat que porta a terme mitjançant l'organització
uniforme i estructurada de la informació. Aquesta transversalitat permet incidir en termes
d’eficàcia, rendibilitat, integració i uniformitat sobre la gestió de la documentació i de la
informació que esdevindrà coneixement.
A les administracions públiques se'ns exigeix un major nivell de competitivitat,
d'orientació al ciutadà i cap a les altres administracions públiques, d'eficiència i eficàcia en
la gestió. Aquesta modernització passa necessàriament per aconseguir una millora en els
sistemes d'informació i en la simplificació dels procediments administratius i en el conjunt
de l’organització documental.
El projecte posa sobre la taula l’estat de la qüestió de la fotografia en aquest organisme per
tal de focalitzar un consens d’actuació comú a tots els departaments pel que fa a
paràmetres de digitalització, custodia d’arxius digitals, llenguatge comú en glossaris, etc.
Per això s’han iniciat diversos treballs: establir metodologies de treball amb alguns
departaments, recopilació de tots els formats existents en aquest organisme, una previsió de
conservar el document original (digital i físic).NS L
César de los Santos és Enginyer tècnic en informàtica de sistemes per la Universitat de
Málaga i llicènciat en informàtica per la UPC. Ha estat Cap de la Unitat d'Informàtica
Gràfica i Gestió Documental de la Diputació de Barcelona, i professor universitari, a la
facultat de biblioteconomia i documentació. Actualment està al capdavant de l'Oficina de
Projectes de Sistemes d'informació de la Diputació de Barcelona.
Fina Solà i Gasset ha estat arxivera de les empreses olímpiques, l'Ajuntament de
Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, Museu de Zoologia, entre d’altres. Actualment és
la Cap d'Arxiu i Gestió Documental de la Diputació de Barcelona (i per tant Cap de l'Arxiu
Històric de la Diputació de Barcelona).
Ha estat vocal de la Comissió Nacional d'Avaluació i tria de la Documentació de la
Generalitat de Catalunya i del Consell Nacional d'Arxius i Vicepresidenta d'Arxivers
sense Fronteres, Ong dedicada a tenir cura del patrimoni documental en paisos sota
conflictes i a promoure els drets humans en els arxius com a eina de recuperació de la
memoria dels pobles. Actualment, és Vicepresidenta de la Secció Internacional d'Arxius
d'Esports del Consell Internacional d'Arxius.

13. Taula de diàlegs. Una gran fototeca comuna?
Participants: David Iglésias Franch, tècnic d’arxius del Centre de Recerca i Difusió de la
Imatge, CRDI; Gorka Roldan i Betlla, coordinador de Projectes del Centre de Serveis
Científics i Acadèmics, CESCA; Ricard de la Vega, cap del Servei de Portals i
Repositoris CESCA; Fina Solà i Gasset, Arxiu i Gestió Documental. Diputació de
Barcelona; César de los Santos Villodres, Projectes de Sistemes d’Informació. Diputació
de Barcelona i Esther Martos Moreno, tècnic de Zetcom.
Moderadora: Sílvia Dahl Termens, Conservadora de l’arxiu fotogràfic del MMMB.
L’Arxiu fotogràfic del Museu Marítim de Barcelona
Les col·leccions fotogràfiques de l’MMB són el resultat d’un recull sistemàtic d’imatges
lligades als afers de mar dins el marc institucional d’una seu especialitzada en la història
marítima que inicia la seva singladura l’any 1929.
La gestió de l’arxiu ha evolucionat condicionada pel context socio-cultural del seu temps.
L’acceptació i consideració de que és un objecte patrimonial, com la resta de peces que
conserva el museu, ha estat un camí de quasi 80 anys. Això s’ha traduït directament en el
tractament que ha rebut tant a nivell de conservació com de catalogació. Si durant uns
primers temps les fotografies que s’incorporaven eren, bàsicament, una eina documental
que havia d’ajudar en les tasques d’identificació i de protecció del patrimoni marítim, és
arrel dels anys 90, en crear-se el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de
Barcelona, que es comença a tractar aquest material amb uns criteris metodològics
equiparables a la resta dels objectes patrimonials del Museu, establint un tractament
documental i, tanmateix, s’inicia una campanya de difusió interna i externa de l’Arxiu
Fotogràfic. L’autoria, procedència o tècnica serien uns valors intrínsecs a la fotografia que
començarien a estar presents sistemàticament en la catalogació.
El 2001, amb la creació del Centre de Documentació Marítima, l’organització de l’Arxiu
Fotogràfic es consolida com a secció del Museu. Actualment es comptabilitzen més de
140.000 fotografies i amb l’Era Digital s’inicien un ventall de nous instruments per a la
consulta i difusió del fons. Ara, és el moment d’apropar opinions i crear sinèrgies per
establir una política d’actuació comuna en la gestió del patrimoni fotogràfic.

14. Silvia Dahl Termens és conservadora de les col·leccions fotogràfiques del Museu Marítim
de Barcelona. És llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i s’ha
especialitzat en els estudis de mar. Com a tècnic en recuperació del Patrimoni Cultural
Català, ha desenvolupat tasques en la salvaguarda de la cultura marítima.
L’any 1994 inicia la seva relació professional amb el Museu Marítim de Barcelona
treballant en diversos projectes vinculats amb l’inventari de les obres patrimonials del
Museu. Des de l’any 2001 s’encarrega de la gestió de l’Arxiu Fotogràfic.
És coautora de llibres de temàtica marítima i és autora i col·laboradora de la revista del
Museu Marítim i ha estat comissària de diferents exposicions de fotografia marítima.
Actualment, està acabant d’escriure un llibre sobre les col·leccions fotogràfiques de
l’MMB, que es preveu es publiqui a finals d’any.