Topografia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Topografia

on

  • 5,251 reproducciones

 

Estadísticas

reproducciones

reproducciones totales
5,251
reproducciones en SlideShare
4,652
reproducciones incrustadas
599

Actions

Me gusta
3
Descargas
215
Comentarios
0

11 insertados 599

http://agora.xtec.cat 492
http://pjmoraltopografia-iniciacionmdt.blogspot.com.es 41
http://pjmoraltopografia-iniciacionmdt.blogspot.com 37
http://amicbosc.blogspot.com 8
http://pjmoraltopografia-iniciacionmdt.blogspot.mx 6
http://amicbosc.blogspot.com.es 4
http://www.pinterest.com 4
http://www.symbaloo.com 3
http://pjmoraltopografia-iniciacionmdt.blogspot.com.ar 2
http://pjmoraltopografia-iniciacionmdt.blogspot.de 1
http://pjmoraltopografia-iniciacionmdt.blogspot.in 1
Más...

Accesibilidad

Categorias

Detalles de carga

Uploaded via as OpenOffice

Derechos de uso

© Todos los derechos reservados

Report content

Marcada como inapropiada Marcar como inapropiada
Marcar como inapropiada

Seleccione la razón para marcar esta presentación como inapropiada.

Cancelar
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Tu mensaje aparecerá aquí
    Processing...
Publicar comentario
Edite su comentario

Topografia Topografia Presentation Transcript

  • UD 6_2: TOPOGRAFIA
  • Índex
    • Escala
      • Escala numèrica
      • Escala gràfica
    • Sistemes de representació usats en topografia:
      • Plans acotats.
      • Les corbes de nivell
        • Equidistància
        • Propietats de les corbes de nivell
        • Superfícies topogràfiques
    • Les distàncies en el mapa
      • Dn, Dr.
      • Relació de la Dn, Dr i cota
    • Pendents
      • Formes d'expressar el pendent:
        • Percentatge.
        • Angle.
    • Superfície agrària
  • QUÈ ÉS UN MAPA?
    • Un mapa és una representació plana i a escala reduïda d'una zona de terreny que ens permet la visualització d'un sector de la superfície terrestre de la mateixa manera que si s'observàs des d'una visió aèria.
    Introducció
  • Introducció
  • Introducció
  • Introducció
  • Introducció
  • Introducció [1]Nombre oficial de la serie, siglas que la identifican (MTN50) y numeración de la hoja. [2]Nombre de la hoja. [3] Organismo editor. [1]Gráfico de hojas colindantes: pequeño esquema de distribución de las ocho hojas que rodean la presentada en el mapa, reseñada en rojo. [2] Cuadro de divisiones administrativas: representación de las líneas de límite municipal que aparecen en la hoja. [3] Lista de los términos municipales comprendidos.
  • Introducció [1] Marco de referencia: está dividido en espacios de 10'', y tiene como referencia las coordenadas geográficas de las cuatro esquinas. [2] Cuadrícula de líneas horizontales y verticales, dibujadas con una separación de 2 cm (equivalente a un kilómetro en el terreno). El marco y la cuadrícula de referencia permiten extraer las coordenadas de cualquier punto del mapa.
  • L'ESCALA EN ELS MAPES
  • L'ESCALA EN ELS MAPES
  • L'ESCALA EN ELS MAPES
  • Escala ESCALA NUMÈRICA
    • Concepte fonamental de les representacions gràfiques.
    • El factor d'escala o escala es defineix com la relació existent entre la mesura gràfica del dibuix i la real del terreny , ambdues mesures han d'estar expressades en les mateixa unitats (quilòmetres, metres, centímetres, mil·límetres..).
    • L'escala pot ser qualsevol , encara que per a major comoditat s'utilitzen sempre escales el numerador de les quals sigui la unitat i el seu denominador nombres senzills acabats en zero.
      • En jardineria són molt usades les escales 1:100, 1:50 i 1:200.
      • En l'elaboració de mapes són comuns 1:10.000, 1:25.000 i 1:50.000.
  • Escala ESCALA NUMÈRICA
    • En els mapes l'escala s'indica de la següent manera:
      • E=D:R
        • On:
          • D: representa la mesura al mapa.
          • R: la mesura a la realitat.
    • Exemples d'escales:
  • Escala ESCALA NUMÈRICA
    • Aplicant la relació indicada per l'escala podem convertir una distància mesurada al mapa en distància real i viceversa ; p.e: en un mapa escala 1:50.000 (mapa comarcal) volem esbrinar la distància en línia recta entre dos punts com el camp de futbol de Mulla i el de Sant Miquel:
      • Situem els punts en el mapa (A i B)
      • Tracem la línia entre ambdós punts
      • Mesurem la distància en cm que són 4,45 cm.
      • Calculem la distància real segons l'escala del mapa, 1:50.000 en aquest cas:
      4,45 cm x 50.000= 222.500 cm = 2.225 m= 2,225 km
  • Escala ESCALA NUMÈRICA
    • En el cas invers si volem traslladar una distància real al mapa com p.e esbrinar on ens situem si ens movem 500 m per l'autopista A-7 en direcció Barcelona partint de l'encreuament amb la carretera C-15:
    Quina distància haurem de dibuixar a sobre del mapa si aquest està a escala 1:50.000?
  • Escala
    • Un altre exemple de traslladar distàncies reals a un mapa seria que volguéssim traçar àrees per a distribuir zones de recerca d'una persona desapareguda; imaginem que volem fer zones de recerca quadrades de 1 km 2 , la mesura del costat del quadrat a traçar en el mapa ( a escala 1:50000) seria:
  • Escala ESCALA GRÀFICA
    • És un dibuix que acompanya al plànol.
    • Consisteix en una successió de línies verticals que, a manera de regla o escalímetre, indiquen directament les longituds en unitats reals del plànol.
    • Són molt útils quan estem treballant amb fotocòpies , ja que poden ser ampliacions o reduccions de l'original (l'escala numèrica ja no tindria cap validesa).
  • Sistemes de representació usats en topografia PLANS ACOTATS
    • El problema a resoldre és el de representar sobre un plànol una sèrie d'entitats tridimensionals o espacials , com és el cas de la superfície terrestre.
      • S'usa el sistema de plànols acotats on cada punt de la superfície pot representar-se mitjançant la seva projecció sobre el plànol i la seva altura o elevació (cota) sobre un plànol de comparança triat arbitràriament.
      • Solen traçar-se corbes que passin per punts d'igual cota . A aquestes corbes les hi denominen CORBES DE NIVELL O ISOHIPSES.
  • Les corbes de nivell
    • Es defineix com CORBA DE NIVELL a la línia imaginària que uneix els punts del mapa que tenen la mateixa altura.
    • Seria com si féssim talls horitzontals cada certa altura en el relleu i projectàssim sobre el mapa la superfície resultant en cada cas.
  • Sistemes de representació usats en topografia
  • Sistemes de representació usats en topografia
  • Les corbes de nivell
  • Les corbes de nivell
    • EQUIDISTÀNCIA
      • És la diferència d'altura entre cada corba de nivell.
      • Varia en funció de l'escala del mapa.
      • En els mapes trobem dos tipus de corbes de nivell:
        • Les ordinàries (cada 10 metres p.e.).
        • Les mestres (cada 50-100 metres p.e.): es representen amb traç més gruixut i duen indicada l'altura.
      • És corrent usar la diferent coloració del fons del mapa en els intervals entre corbes per a ressaltar el relleu del mapa (tintes hipsomètriques) .
  • Les corbes de nivell
    • EQUIDISTÀNCIA
      • A la figura es pot veure un exemple amb corbes de nivell ordinàries cada 5 metres, corbes mestres cada 25 metres i escala de colors per a facilitar la seva lectura.
  • Les corbes de nivell
    • EQUIDISTÀNCIA
  • Les corbes de nivell
    • PROPIETATS DE LES CORBES DE NIVELL
      • Tota corba de nivell ÉS TANCADA ,
        • De vegades s'haurà de tenir en compte la superfície exterior no representada pel mapa.
      • Dues corbes de nivell MAI PODEN CREUAR-SE entre elles.
      • Una corba de nivell MAI POT DIVIDIR-SE en dos o més corbes.
      • Dues o més corbes poden unir-se en una sola solament en pendents verticals (90º).
      • El terreny entre dues corbes de nivell es considera amb pendent uniforme !!
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.
    • SUPERFÍCIES TOPOGRÀFIQUES
        • LÍNIA DE MÀXIM PENDENT (LMP)
        • DIVISÒRIES
        • TÀLVEGS
        • COLLS
        • CIMS
        • AVENCS
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.
    • SUPERFÍCIE TOPOGRÀFICA: representació de la superfície natural del terreny mitjançant mètodes propis de la topografia,
    • En les superfícies topogràfiques, representades mitjançant corbes de nivell, es poden distingir una sèrie d'aspectes importants:
      • LÍNIA DE MÀXIM PENDENT (LMP):
        • Es la línia més curta que es pot traçar entre dues corbes de nivell consecutives.
        • Marca la direcció del pendent.
        • Aquesta línia és única
        • Resulta ser la línia A-B ja que qualsevol altra línia és mes llarga com per exemple la línia A-B1 o l'A-B2.
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.
      • DIVISÒRIES:
        • Són línies que delimiten dos vessants.
        • Les gotes de pluja caigudes sobre elles poden anar a vessant o altre seguint una de les dues LMP.
          • Partint del punt P:
            • En sentit ascendent: hi ha la LMP P-Q.
            • En sentit descendent : hi ha dues solucions per a la LMP (línies P-Q1 i P-Q2).
          • Tots els punts que compleixen això s'uniran format una línia recta a la qual denominem DIVISÒRIA.
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.
      • TÀLVEGS (cast. “vaguadas”):
        • Són zones on s'acumulen les aigües de l'escorrentia superficial.
        • Es correspon amb la LÍNIA de MÍNIM PENDENT.
      • COLLS:
        • Són depressions de muntanya suaus situades a les divisòries.
        • Són els llocs per on es pot passar amb facilitat .
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. Colls: a la figura quedarien identificats pels punts C i E, és a dir, pels punts de menor cota dintre de la divisòria.
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.
      • CIMS:
        • Són els punts més alts de la divisòria (B i D, imatge anterior).
        • Es caracteritzen per:
          • Corbes de nivell tancades
          • Cotes decreixents progressivament.
      • AVENCS:
        • Són els punts més baixos del terreny .
        • Es caracteritzen per:
          • Corbes de nivell tancades.
          • Cotes progressivament creixents.
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.
      • CIMS:
      • AVENCS:
  • Les distàncies en el mapa
    • Al projectar un relleu sobre una superfície plana necessàriament es produirà una deformació a les distàncies entre dos punts.
      • DISTÀNCIA REDUÏDA (Dr) : al representar en el mapa els punts A i B la distància que els separarà serà la distància A-C.
      • DISTÀNCIA GEOMÈTRICA (Dg) : distància A-B que té en compte la diferència d'altura entre els dos punts.
      • DISTÀNCIA NATURAL (Dn) : que és la longitud de la línia que va resseguint el terreny i seria la distància real entre A i B.
  • Les distàncies en el mapa
    • Al projectar un relleu sobre una superfície plana necessàriament es produirà una deformació a les distàncies entre dos punts:
    • La relació entre les distàncies reduïda, geomètrica i el desnivell ve donada per l'angle α segons les següents fórmules:
      • Quan mesurem una distància en el mapa aquesta sempre és la distància reduïda ,
      • Com menys relleu tingui la zona que travessa la línia, més semblants seran les tres distàncies.
  • Pendents
      En un mapa de corbes de nivell la major o menor inclinació o PENDENT del terreny ens vindrà indicada per la major o menor proximitat de les corbes de nivell entre sí:
      • A MAJOR INCLINACIÓ: corbes més properes
      • A MENOR INCLINACIÓ: corbes més separades
  • Pendents
    • Els casos extrems extrems serien:
      • Una paret vertical : les corbes de nivell es superposarien.
      • Una superfície plana on no apareixerien les corbes.
    • La diferència d'altura entre cada corba de nivel l es denomina equidistància i varia en funció de l'escala del mapa:
      • Representació clara: distàncies entre corbes de nivell com a mínim d'1 mm.
      • Les altures en els mapes sempre estan referides al nivell zero (nivell mig del mar a Alacant).
  • Pendents
  • Pendents
    • FORMES D'EXPRESSAR EL PENDENT: percentatge i angle
      • El pendent s'expressa en percentatge de desnivell pel que fa a distància horitzontal ,
        • Exemple: 1er cas
        • Exemple: 2on cas
  • Pendents
  • Pendents
    • Càlcul de l'angle de pendent
      • Raons trigonomètriques bàsiques:
        • sin E= h/d
        • cos E= x/D
        • tag E=h/x
  • Pendents
    • Càlcul del percentatge de pendent:
  • Pendents
  • Pendents Relació entre la separació de las corbes de nivell al plànol (Sp) i la equidistància (d). Escala 1:10.000 i pendents entre l'1 i el 50%.
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. EL TALL TOPOGRÀFIC
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.
      • EL TALL TOPOGRÀFIC
  • Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. GO!
  • Superfície agrària
    • Quan es parla de superfícies, en lloc de distàncies, ocorre el mateix que amb aquestes darreres.
      • Es poden distingir:
        • La superfície natural.
        • La superfície agrària.
    • La topografia solament treballa amb distàncies reduïdes i superfícies agràries ja que es mesuren les projeccions ortogonals.
    • Per tant si hi ha dues parcel·les de terreny, una d'elles horitzontal i l'altra a mig vessant, amb la mateixa superfície agrària, la superfície natural o real de la segona serà major.
  • Superfície agrària METODOLOGIES DE CÀLCUL DE SUPERFÍCIES (fotocòpies):
  • Altres símbols
  • Altres símbols
    • Altres informacions que apareixen als mapes:
      • Accidents geogràfics (rius, fonts, rierols, llacs, glaceres, coves, etc..)
      • Elements construïts per l'home (carreteres, camins, embassaments, línies de ferrocarril, etc..);
  • Altres símbols
    • tots aquests elements puntuals i lineals s'identifiquen als mapes mitjançant una sèrie de símbols convencionals molt estandarditzats i explicats a la llegenda del mapa.
      • Poblament: color vermell
      • Moviment de terres: color siena
      • Hidrografia: color blau
      • Element vegetal: color verd
      • Element industrial o administratiu: color negre
      • Xarxes de transport:
        • Vermell: carreteres, autovies, carreteres i xarxes elèctriques.
        • Negre: camins, vies pecuàries, ferrocarril, oleoductes.
      • Límits administratius.
      • Toponimia.
      • Altra informació puntual
  • Terminologia muntanyenca
    • ALTIPLÀ: elevació del terreny amb una superfície més o menys plana.
    • AVENC: cavitat natural constituïda per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals. Són el resultat de l'erosió càrstica.
    • BALMA: cavitat no gaire pregona en una paret de roca o vessant rocallós en la qual penetra la claror.
    • BARRANC: excavació profunda que fa l'aigua de pluja en la terra, especialment en materials fàcils d'erosionar.
    • CAMÍ: espai per recórrer per anar d'un indret a un altre.
    • CANAL: escletxa o fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d'un penya-segat
    • CARENA: en una muntanya o serralada, línia divisòria de dues vessants.
    • CIM: punt més elevat d'una muntanya. És diu puig si acaba en punta o mola si és més arrodonida.
  • Terminologia muntanyenca
    • CINGLE: passadís més o manco horitzontal que s'obri pas entre dos penya-segats o entre un penya-segat i el mar.
    • CINGLERA: seguit de cingles.
    • CÒDOL: fragment de roca dura de dimensions variables, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament. En podem trobar als torrents i a algunes platges.
    • COLL: depressió a la carena d'una serralada, sovint utilitzat per transitar d'un vessant a un altre.
    • COMA: depressió més o menys profunda i planera en terreny de muntanya. Solen estar situades entre espadats i poden ser horitzontals o estar fortament inclinades.
    • COMELLAR: espai de terra ample i profund, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades. Solen tenir el fons en forma de “V” per on passa el jaç d'una torrentera.
    • COMUNA: pertanyent a la majoria o tothom, públic.
    • COSTER: vessant o pendent.
  • Terminologia muntanyenca
    • COVA: cavitat subterrània poc o molt profunda i de dimensions variables.
    • CRESTA: s'aplica a la carena que presenta un perfil esmolat.
    • CRUÏLLA: lloc on es creuen dos o més camins.
    • EMBASSAMENT: terreny inundat, omplert d'aigua que forma bassa.
    • ENTREFORC: bifurcació o punt d'unió de camins o torrents.
    • ESCLETXA: fissura o escletxa produïda en les roques per causes diverses. A Mallorca es solen produir per erosió càrstica.
    • ESPADAT: roca o tros de terreny vertical amb molt de pendent.
    • ESPERÓ: contrafort vertical.
    • ESTRET: pas de poca amplada d'un riu o torrent entre muntanyes.
    • FALDA: part inferior d'una muntanya.
    • FITA: senyal de pedra més o manco treballat que ens indica el camí a seguir.
  • Terminologia muntanyenca
    • FREU: pas estret entre muntanyes o espadats.
    • GORG: clot profund en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta alenteix el seu curs. Un cop s'atura l'escorrentia d'aigua, aquesta roman al gorg durant molt de temps.
    • JAÇ: s'aplica al llit d'un torrent o llit.
    • MUNTANYA: elevació natural del terreny. Si és abrupta i escarpada rep el nom de puig , però si és arrodonida s'anomena mola.
    • OBAC, OBAGA: dit d'un indret ombrívol on no hi arriba el sol. Vessant de la muntanya més ombrívol, menys calorós i més humit.
    • PAS: lloc per on es pot passat, situat en terreny abrupte.
    • PENYA: roca grossa de natura pedregosa.
    • PENYA-SEGAT: escarpament rocallós de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar.
    • PENYAL: penya grossa i aïllada.
  • Terminologia muntanyenca
    • PLA: terreny on no hi ha elevacions ni depressions considerables.
    • QUER: penya o roca grossa.
    • ROQUISSAR: lloc abundant en roques.
    • ROSSEGUERA: pendent de pedres de mida diversa, que provenen de l'erosió de roques situades més amunt.
    • ROTA: tros de terra que un conrador (roter) cultiva dins d'un predi d'altre durant alguns anys, generalment pagant al propietari una quantitat convinguda segons el que hi cull. Sol ser terra prima allunyada de les cases de possessió.
    • SALT: desnivella natural o artificial, brusc i important, d'un curs d'aigua.
    • SERRA: alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d'una serralada.
    • SERRALADA: vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
    • SOLANA: terreny en pendent situat de cara al migdia, on hi pega molt el sol.
  • Terminologia muntanyenca
    • TÀLVEG: en una vall, línia més o menys sinuosa que uneix els punts més baixos del seu curs, des de la naixença fins a la sortida.
    • TORRENT: curs d'aigua temporal, de règim irregular. El seu traçat, en roques calcàries, aprofita els talls profunds fruits de l'erosió de l'aigua de pluja.
    • TORRENTERA: curs d'aigua temporal de menor entitat que un torrent. El seu jaç es troba casi sempre sec.
    • TOSSAL: elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rost en una plana o aïllada d'altres muntanyes.
    • TURÓ: elevació del terreny no gaire alta o muntanya petita.
    • VALL: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d'un corrent fluvial.
    • VÈRTEX GEODÈSIC: punt del terreny del qual s'han calculat les coordenades geodèsiques amb una gran aproximació.
    • XARAGALL: sinònim de rosseguera.