14. Introducció [1]Nombre oficial de la serie, siglas que la identifican (MTN50) y numeración de la hoja. [2]Nombre de la hoja. [3] Organismo editor. [1]Gráfico de hojas colindantes: pequeño esquema de distribución de las ocho hojas que rodean la presentada en el mapa, reseñada en rojo. [2] Cuadro de divisiones administrativas: representación de las líneas de límite municipal que aparecen en la hoja. [3] Lista de los términos municipales comprendidos.
15. Introducció [1] Marco de referencia: está dividido en espacios de 10'', y tiene como referencia las coordenadas geográficas de las cuatro esquinas. [2] Cuadrícula de líneas horizontales y verticales, dibujadas con una separación de 2 cm (equivalente a un kilómetro en el terreno). El marco y la cuadrícula de referencia permiten extraer las coordenadas de cualquier punto del mapa.
20. El factor d'escala o escala es defineix com la relació existent entre la mesura gràfica del dibuix i la real del terreny , ambdues mesures han d'estar expressades en les mateixa unitats (quilòmetres, metres, centímetres, mil·límetres..).
33. Consisteix en una successió de línies verticals que, a manera de regla o escalímetre, indiquen directament les longituds en unitats reals del plànol.
34. Són molt útils quan estem treballant amb fotocòpies , ja que poden ser ampliacions o reduccions de l'original (l'escala numèrica ja no tindria cap validesa).
35.
36. Solen traçar-se corbes que passin per punts d'igual cota . A aquestes corbes les hi denominen CORBES DE NIVELL O ISOHIPSES.
37.
38. Seria com si féssim talls horitzontals cada certa altura en el relleu i projectàssim sobre el mapa la superfície resultant en cada cas.
68. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.
69. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. Colls: a la figura quedarien identificats pels punts C i E, és a dir, pels punts de menor cota dintre de la divisòria.
95. Pendents Relació entre la separació de las corbes de nivell al plànol (Sp) i la equidistància (d). Escala 1:10.000 i pendents entre l'1 i el 50%.
96. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. EL TALL TOPOGRÀFIC
97.
98. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. GO!
99.
100.
101. Per tant si hi ha dues parcel·les de terreny, una d'elles horitzontal i l'altra a mig vessant, amb la mateixa superfície agrària, la superfície natural o real de la segona serà major.
125. CÒDOL: fragment de roca dura de dimensions variables, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament. En podem trobar als torrents i a algunes platges.
126. COLL: depressió a la carena d'una serralada, sovint utilitzat per transitar d'un vessant a un altre.
127. COMA: depressió més o menys profunda i planera en terreny de muntanya. Solen estar situades entre espadats i poden ser horitzontals o estar fortament inclinades.
128. COMELLAR: espai de terra ample i profund, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades. Solen tenir el fons en forma de “V” per on passa el jaç d'una torrentera.
141. FITA: senyal de pedra més o manco treballat que ens indica el camí a seguir.
142.
143. GORG: clot profund en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta alenteix el seu curs. Un cop s'atura l'escorrentia d'aigua, aquesta roman al gorg durant molt de temps.
154. ROSSEGUERA: pendent de pedres de mida diversa, que provenen de l'erosió de roques situades més amunt.
155. ROTA: tros de terra que un conrador (roter) cultiva dins d'un predi d'altre durant alguns anys, generalment pagant al propietari una quantitat convinguda segons el que hi cull. Sol ser terra prima allunyada de les cases de possessió.
156. SALT: desnivella natural o artificial, brusc i important, d'un curs d'aigua.
157. SERRA: alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d'una serralada.
158. SERRALADA: vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
159. SOLANA: terreny en pendent situat de cara al migdia, on hi pega molt el sol.
160.
161. TORRENT: curs d'aigua temporal, de règim irregular. El seu traçat, en roques calcàries, aprofita els talls profunds fruits de l'erosió de l'aigua de pluja.
162. TORRENTERA: curs d'aigua temporal de menor entitat que un torrent. El seu jaç es troba casi sempre sec.
163. TOSSAL: elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rost en una plana o aïllada d'altres muntanyes.
164. TURÓ: elevació del terreny no gaire alta o muntanya petita.
165. VALL: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d'un corrent fluvial.
166. VÈRTEX GEODÈSIC: punt del terreny del qual s'han calculat les coordenades geodèsiques amb una gran aproximació.