6. LES NOSTRES DEFENSES.
1.- EXTERNES : barreres físiques o químiques. No són
específiques.
● La pell. La secreció de les glàndules sudoríperes (suor) i
els pèls amb les glàndules sebàcies (àcids grassos). El
lisozim (compost químic que romp la paret dels bacteris).
● Les mucoses del tracte respiratori (cilis i moc) i digestiu
(els àcids de l'estómac).
● La flora comensal que competeix contra els patògens.
12. LES NOSTRES DEFENSES.
2.- INTERNES :
2.1.- La fagocitosi : no és específica.
Executada per :
● Monòcits o macròfags.
● Neutròfils (62% glòbuls blancs).
I facilitada per :
● La inflamació : aïlla els patògens, els inactiva i
restaura les zones afectades.
15. La inflamació.
Què passa quan ens feim una ferida?
● La zona lesionada presenta un color vermellós,
està inflada i calenta.
● Hi augmenta el fluxe de sang i els capil.lars
s'obrin.
● S'hi alliberen unes substàncies que provoquen :
- Un augment en la producció de fagòcits a la
medul.la òssia.
- Una activació dels fagòcits : es tornen més grans i
s'hi dirigeixen per a destruir els microorganismes.
17. La inflamació.
La formació del pus :
Quan els fagòcits han englobat i neutralitzat gran
quantitat de bacteris i teixits destruïts, moren.
Uns dies després, a la ferida, hi trobam una cavitat amb
un líquid que conté teixits i fagòcits morts : el pus
18. LES NOSTRES DEFENSES.
2.- INTERNES :
2.2.-El sistema immunològic.
És específic i té memòria. Reconeix
microorgnismes extranys i els destrueix. És
la darrera barrera defensiva. Està formada
per :
● Teixits i òrgans limfoides.
● Cèl.lules : limfòcits T i B.
● Substàncies químiques : anticossos.
20. Teixits i òrgans limfoides.
Estan estratègicament distribuïts per a evitar
que els microorganismes s'escampin per tot
el cos.
● Amígdales : per la via respiratòria.
● Als budells : per la via digestiva.
● A la melsa i a la medul.la òssia : per la sang.
22. Limfòcits T i B.
● Limfòcits T : maduren al timus.
● Limfòcits B :
- S'originen a la medul.la òssia i maduren a la melsa.
- Són els productors dels anticossos (quan s'activa, un
limfòcit B pot crear fins a 2.000 anticossos per segon !).
24. La batalla per a la immunitat.
1.- El microorganisme supera les nostres barreres
defensives.
2.- S'activen els macròfags, fagociten el patògen i
presenten una porció, l'antígen als lmfòcits T.
3.- Els limfòcits T es multipliquen i activen els limfòcits
B.
4.- Els limfòcits B creen anticossos (2.000 per segon i
cèl.lula).
5.- Els limfòcits T “assassins”, els anticossos i els
macròfags destrueixen el microorganisme.
6.- Els limfòcits T i B creen clons de memòria.
26. Les vacunes.
La medicina pot utilitzar les qualitats de les nostres
defenses per a preparar l'organisme contra les infeccions
d'un determinat patògen.
Les vacunes funcionen perquè imiten els
microorganismes que causen les malalties. “Entrenen” el
sistema immunitari.
Les vacunes es formen a partir del cultiu del patògen i de
l'extracció de partícules semblants a l'antígen o de
microorganismes morts o vius però atenuats, sense
capacitat de provocar la infecció.
27. Així, quan s'inocula una vacuna es provoca una resposta
immunitària específica però no es cau malalt.
El fet que sobrevisquin cèl.lules de memòria fa molt
més ràpida i intensa la resposta si el cos es troba en el
futur amb el microorganisme.
Les vacunes.