El franquisme (1950-1973)

El franquisme:
El “desarrollismo”
(1950-1973)

Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès

1

ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DIVERSES FONTS:
 Armand Figueres (Escola Sunion).
http://www.iescasasviejas.net/home.htm
http://bachiller.sabuco.com/historia/hespa%C3%B1a.htm

http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.
“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009
 “Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009

2

Abans de començar recorda que.....
 La divisió del món en dos blocs antagònics, capitanejats pels Estats Units i la Unió Soviètica, va acabar

provocant en els anys cinquanta una situació d’enfrontament latent i d’enorme tensió que es va anomenar
guerra freda.
 L’anticomunisme que s’havia apoderat de l’Administració nord-americana es va encomanar als seus
aliats europeus i el 1949 van organitzar la seva defensa conjunta a través de la OTAN. En els anys
successius es van dedicar a estrenyer el setge al voltant de la URSS, promovent aliances amb altres
règims anticomunistes, com era el cas de la dictadura franquista.
Al final dels anys quaranta, mitjançant la repressió, Franco havia aconseguit neutralitzar les principals
forces d’oposició a l’interior del país. El seu principal problema era econòmic: continuava la recessió

derivada de la Guerra Civil, de la política econòmica autàrquica i de l’aïllament internacional del règim

3

0.- INTRODUCCIÓ
“Desarrollisme”: període caracteritzat pel fort desenvolupament econòmic que tingué lloc a Espanya. Es distingeixen
quatre etapes:
a) La rehabilitació internacional (1950-1955)
b) La fi de l’autarquia (1950-1959)
c) Entre l’obertura i l’immobilisme (1959-1973)
d) El miracle econòmic (1959-1973)

4

1.- LA REHABILITACIÓ INTERNACIONAL

Anys 50 consolidació del franquisme

Conjuntura internacional favorable:
inici de la guerra freda (=enfrontament entre capitalisme i socialisme)

EUA inicia estratègia d’aliances amb diferents
països (també amb règims no democràtics)

Por que en un canvi de règim en aquests

Espanya passa de l'aïllament al

països els portés cap al comunisme

reconeixement internacional

Anticomunisme de Franco afavoreix el reconeixement internacional:
Nous suports obtinguts provoca:
1950 la ONU anul·la la condemna al règim franquista.
Admissions:
1952 Unesco
1955 Nacions Unides admeten a Espanya.
1958 Fons Monetari Internacional
1951 s’inicien converses amb EUA: establir tractat bilateral:
1953 acord amb EUA: ajut econòmic

bases militars (Morón, Rota, Torrejón de Ardoz i Saragossa)

contradicció

del principis franquistes: hipoteca la seva sobirania nacional; oposició del sector dur del règim
1959 visita d’Eisenhower a Espanya: consagració definitiva del franquisme a nivell internacional, i refermava les posicions
internes del règim en el moment que el Pla d’Estabilització provocava seriosos ajustaments

5


6


1953 Concordat amb la Santa Seu

Fer activitat pàgina 251

 Ja existia una Estreta col·laboració: Congrés Eucarístic (1952) a Barcelona
Legitimització moral del règim davant el comunisme internacional
Conservació la capacitat en la designació dels bisbes a canvi de concessions a
l’església:
 monopoli religiós del catolicisme
Ordes religioses un estatut jurídic (=el clergat gaudia de jurisdicció pròpia)
 dotació econòmica al clergat
Competència de l’església en les causes matrimonials
A Europa occidental es mantenen les reticències

 rebuig de la petició d’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (després del Tractat de Roma de 1957)
Calia que Espanya es liberalitzés i democratitzes

 amb el temps les fronteres amb Europa cada vegada més permeables: flux creixent de treballadors espanyols i
arribada a Espanya del turisme

7

2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)

Evidències al 1950

Fracàs de la política econòmica autàrquica:
 no s’havia acabat amb la fam i les cartilles de racionament.
La burgesia començava a dubtar de la rendibilitat del sistema:
 el baix nivell de consum = impossible revifar la producció industrial i era més rendible
evadir capitals cap a Europa

Dècada dels cinquanta s’aplicaran mesures liberalitzadores

Començament dels cinquanta

Fase de lenta recuperació econòmica coincidint amb l’inici de la fi de l’aïllament,
l’obtenció de l’ajuda nord-americana i canvi lent en l’orientació de la política
econòmica

8


2.1 Primers reajustament i fi del racionament
Començament del anys 50
 racionament
Augment dels preus
 problemes derivats de l’estraperlo

 1951 increment de les tarifes dels transports públics: vaga dels
tramvies a Barcelona el 1951 i 1957 = boicot dels usuaris.
 vagues dels miners asturians al 1956 i 1957
Instantània ,feta d’amagat, de la vaga de tramvies al
1951 a Barcelona

1951 Franco canvia el govern

Objectiu: millorar l’economia

Falangistes conserven algunes parcel·les de poder, com Ministeri de Treball
Aparició o consolidació de figures provinents d’organitzacions catòliques: Joaquin Ruiz-Giménez (educació;
tarannà més obert) i Alberto Martín-Artajo (Afers Exteriors).
 Almirall Carrero Blanco (presència política militar;es convertirà en l’home de confiança de Franco; futur successor)

9


La Vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la Companyia de Tramvies al març de
1951. El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del
mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes
condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la guerra civil espanyola, alhora que representà
una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme.

Durant dues setmanes, la població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus
desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. L'inici de la vaga fou espontani, tot
i que més tard s'hi apuntaren i li donaren suport militants de CNT, FNC, FNEC i altres; fins i tot fou detingut el
dirigent del PSUC Gregori López Raimundo. El governador civil, Felipe Acedo Colunga, hi emprà la guàrdia civil en
durs enfrontaments que provocaren morts el 12 de març. Finalment, tant ell com l'alcalde de Barcelona, Josep
Maria Albert i Despujol, foren destituïts i la pujada de preus fou anul·lada

10


2.1 Primers reajustament i fi del racionament
Arribada dels ajuts dels EUA + inici de la liberalització econòmica

Crèdits dels EUA i FMI: augmentar les importacions
Millora de la producció agrària= fi de la cartilla de racionament

Inici de la fi de l’autarquia

(1952)

Creixement econòmic

Liberalització parcial dels preus i circulació de les mercaderies

Nivell de Renda per habitant de 1954

Ampliació del mercat exterior: afavorint les exportacions

supera el de 1935

Reducció de la inflació frenant la despesa pública

1956 es fa palès les limitacions dels canvis produïts:

Augment de la inflació arran dels increments salarials, que
repercutien immediatament en l’augment dels preus
 pagament de les importacions, cada vegada més nombroses i
cares, feia disminuir les reserves de divises de l’Estat fins arribar, al
1957, a la insolvència, situació que planteja la necessitat d’un pla
d’estabilització

11


2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (1/3)
Crisi universitària (1956)
Permet el retorn de professors

Joaquín Ruiz-Giménez (ministre d'educació)

exiliats,

Rep la crítica de la
premsa falangista

Nomena rectors oberturistes
Revistes de debat i lliure pensament

Febrer 1956
Estudiants catòlics,

Congrés d’estudiants al marge del SEU (sindicat falangista universitari)

socialistes i comunistes

Derrota del SEU a les eleccions de la
facultat de Dret de la Complutense
(Madrid)

Escamots armats del SEU prenen la
Ciutat Universitària de Madrid: lluites al
carrer entre estudiants

Febrer 1957

finalitza amb dura
intervenció de la
policia

Dimissió de Ruiz-Giminez i tancament
de la Universitat (primera vegada

Primera Assemblea Lliure

Reprimida per la policia

d’Estudiants de la Univ.BCN

(24 estudiants detinguts)

durant la dictadura)

12


La descolonització del Marroc
Relacions diplomàtiques
excel·lents amb el món àrab
Protectorat tranquil

Certa tolerància vers al
nacionalisme marroquí (zona
francesa)

Març 1956: França concedeix la independència al seu protectorat marroquí

Marroc reivindica l’Ifni, el

Desordres a la zona espanyola

Govern espanyol pren la
mateixa decisió que França

Sahara, Ceuta i Melilla
Franco remodela el govern:
 prescindeix dels elements representatius
del falangisme.

1957: greus enfrontaments
a l’Ifni

Incorpora els primers ministres tecnòcrates
(Opus Dei)

Nou gabinet: Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958)

Cop fort per l’orgull de l’exèrcit: al
protectorat molts generals van forjar la
seva carrera

13


La Ley de Principios del Movimiento Nacional o Ley de Principios Fundamentales del Movimiento (1958) és una de
les set Lleis Fonamentals del Regim de Franco. Ratificava els principis en els què estava basat el règim, els ideals de

Pàtria, família i religió, així com el màxim respecte de les Lleis Fonamentals i establia que aquests principis eren permanents
i inalterables. Fou promulgada directament per Franco i aprovada per aclamació per les Corts.

CULTURA
Principios doctrinales
El principio I establece la unidad nacional y el deber de todos los españoles de servir a la Patria.
El principio II declara el acatamiento de la Nación española a la Ley de Dios formulada por la Iglesia, cuya
doctrina inseparable de la conciencia nacional, inspirará las leyes.
El principio III señala la aspiración de España a la instauración de la justicia y la paz entre las naciones.
El principio IV otorga al Ejército el deber de defender la unidad, la integridad y la independencia de la Patria.
El principio V funda la comunidad nacional en el hombre y en la familia. Subordina el interés particular al bien común,
y pone a todos los españoles bajo el amparo de la Ley.
Principios orgánicos

El principio VII instaura la Monarquía como forma política, con las notas de la tradición católica, social y
representativa.
El principio VIII ordena la participación política a través de la familia, del municipio y del sindicato.
14


Oposició (1/2)

 nova imatge que la Guerra Freda va

L’oposició interna guanya protagonisme vers la que està a l’exili

proporcionar a la dictadura.
 paralització de l’oposició monàrquica després
de l’entrevista entre Franco i Joan de Borbó.
 dispersió i envelliment de l’oposició a l’exili.
 noves generacions no vinculades directament
a la Guerra Civil.

Oposició obrera

Vagues:
 tramvies a Barcelona (1951)
 Seat i Siemens, Barcelona (1956)
Fàbriques al País Basc (1956)
Mineria asturiana (1957-1958)
Comissions obreres es comencen a organitzar en defensa dels seus drets; embrió de la futura CCOO

Agitació universitària

Formació de sindicats al marge del SEU

15


Oposició (2/2)

PCE i PSOE

Diferències entre les direccions a l’exili i els grups que actuen a Espanya.
PCE ascensió de Santiago Carrillo (està a París) i el sector més jove, que
promovia l’alternativa de reconciliació nacional (=ampli acord entre tots els
sectors contraris a la Dictadura)
Santiago Carrillo

País Basc

1959 fundació d’ETA: escissió del PNB; iniciarà la lluita armada per
assolir la independència i la unificació de les províncies basques
espanyoles i franceses.

Catalunya

1950 Consell de Forces Democràtiques de Catalunya: coordinació del grups polítics que s’oposaven al
règim i feia d’enllaç amb el Govern de la Generalitat a l’exili.
Cristians Catalans(CC): activistes catalanistes, entre d’ells Jordi Pujol.
Revifen les reivindicacions nacionalistes i catalanistes:

Afer Galinsoga (director de La Vanguardia: “todos los catalanes sois una mierda” 1959); trencada
Fets del Palau de la
Música

simbòlica de diaris de “La Vanguardia”, reducció de subscriptors i tiratge,...
Fets del Palau de la Música (19 de maig de 1960): “cant de la senyera”; Pujol torturat i empresonat

16



La Vanguardia (19/5/2010)
Barcelona. (EFE).- El ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol ha rememorado la "primera victoria radical" del catalanismo
frente al franquismo en 1960, con los llamados Fets del Palau que él coprotagonizó.
El 19 de mayo de 1960 se celebraba en el Palau de la Música de Barcelona un homenaje al poeta catalán Joan Maragall, un
acto que podía interpretarse como de cierto desagravio por la indignación en Catalunya causada por el entonces director de La
Vanguardia Española, Luis de Galinsoga. Un domingo de 1959, Galinsoga había abandonado la iglesia de Sant Ildefons de
Barcelona exclamando que "todos los catalanes son una mierda" al darse cuenta de que esa mañana la misa se oficiaba en
catalán y no en castellano.
En el homenaje a Joan Maragall, al que iban a asistir numerosas autoridades franquistas, estaba prevista la interpretación de El
cant de la senyera, pero el régimen se echó atrás y lo prohibió. Sin embargo, un grupo de jóvenes catalanistas presentes en el
acto del Palau se levantaron para entonar por su cuenta El cant de la senyera y lanzar octavillas antifranquistas, antes de ser
detenidos por numerosos policías de incógnito en la sala.
"Un pueblo vive también, y muy especialmente, del respeto que siente hacia sí mismo, de su orgullo, de su honor. Que
nadie sonría con una sonrisa de conejo. Un país que no siente respeto por sí mismo está condenado", ha proclamado hoy
Jordi Pujol, uno de los inspiradores de aquella protesta, en un acto conmemorativo celebrado en el Palau con motivo del 50
aniversario de aquellos sucesos. Pujol, que acabó en la cárcel por estar detrás de aquella reivindicación, ha asegurado que ésta
fue "una primera victoria radical" y "espiritual" del catalanismo frente al régimen, porque con aquel acto los catalanes
hicieron oír su voz y su "autoestima".
La batalla por "salvar el honor del país", según Pujol, se "ganó" con aquella sonada protesta. Pujol ha remarcado que hoy
"Catalunya en muchos aspectos está francamente mejor" que en aquellos tiempos, si bien ha advertido de que "los valores
básicos del patriotismo, generosidad, ilusión, enamoramiento por el país, disponibilidad, espíritu de servicio y, si hace falta,
sacrificio, siguen siendo del todo necesarios".
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100519/53930989938/pujol-rememora-los-fets-del-palau-la-primera-victoria-radical-delcatalanismo-en-1960.html

17

3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
“A mitjan 1959, Espanya estava pràcticament en suspensió de pagaments internacional, amb amenaces tant greus com la de tallar-li

en un termini breu el subministrament de petroli” (Tuñón de Lara, historiador)

Finals dels 50

 Suspensió de pagaments internacionals.
 moviments vaguístics que desestabilitzen el món laboral.
 manca de recursos energètics
Pla d’Estabilització

Tecnòcrates de l’Opus Dei: convèncer a Carrero i Franco de
substituir la política intervencionista i autàrquica per una

DESARROLISMO
(anys 60)

de caire liberal. Franco accepta a contracor davant l’amenaça

Veritable Revolució
Industrial

de fallida de l’Estat i la insistència dels tecnòcrates; política
contaria a la ideologia de Franco

Major desenvolupament econòmic
de la història d’Espanya

Obertura econòmica d’Espanya

També contradiccions
(socials i regionals) i

deficiències (urbanístiques,
de serveis i infraestructures,..)

18


3.1 EL PLA D’ESTABILITZACIÓ DE 1959.

Cap canvi en l’estructura política del règim.
Obertura econòmica = aproximació política al
model democràtic

1958: Espanya s'incorpora al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial
Laureano López Rodó

Obtenció de crèdits i remeiar la difícil

contrapartides

Liberalització de l’economia espanyola i altres mesures
(recollides en el Pla d’Estabilització i Liberalització,1959)

situació financera
Modificació de l’autarquia
Establiment de les bases per convertir l’economia espanyol en un
sistema capitalista clàssic

Objectius:
 aturar la inflació: estabilitzar preus i salaris.
 liberalitzar el sector exterior: deixar importar capitals
i donar més llibertat per a les importacions i exportacions

Durant els primers mesos els resultats van ser negatius:
 productivitat de les empreses va caure

 sous van baixar
Cost de la vida va augmentar
Increment de l’atur (1959 de 91.000 a 200.000
Efectes positius a partir de 1963.

Primers efectes

Va ser necessari...

devaluar la pesseta
Tímida reforma fiscal

19


3.2 CAUSES DE L’EXPANSIÓ ECONÒMICA
El desenvolupament fou producte de la convergència de diversos factors:
Liberalització de l’economia:
Espanya es beneficia de l’auge de l’economia europea:
 arribada d’importants inversions de capital estranger.
 exportació de productes agrícoles (cítrics i altres fruites) i de productes de consum (calçat,...)
Emigració interior i exterior
Població agrària del camp a les ciutats i zones costaneres, i a Europa.
Espectacular desenvolupament del turisme:
Segona meitat dels seixanta: entrada de divises que va equilibrar la balança comercial deficitària.

Oberturisme i creixement econòmic va coincidir amb l’aplicació de programes de planificació econòmica

Coordinar el creixement econòmic amb plans de desenvolupament (4, entre 1964 i
1973; el darrer no va posar-se en marxa per la crisi del 73; de resultats dubtosos)
Inversions de l’Estat en zones deprimides: pols de desenvolupament (Burgos, Huelva, Vigo, La Corunya,
Sevilla, Valladolid i Saragossa) = inversions en infraestructures per afavorir la instal·lació d’indústries

20


3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA

Desenvolupament econòmic dels
seixanta

Els canvis en la política econòmica van possibilitar una fase de desenvolupament, que va comportar canvis fonamentals en
l'estructura econòmica: modernització de l'agricultura, la industrialització i el turisme.

Modernització de l’agricultura

Mecanització
Ús d’adobs i fertilitzants

 Augment del rendiments per hectàrea, però reducció de la superfície
conreada amb l’excepció dels cítrics (expectatives exportadores).
 va fer innecessaris molts treballadors

Èxode rural del camp a la ciutat (2 milions de persones): treballaran a la
indústria i la construcció tant a Espanya com a Europa o Amèrica

21



La industrialització
El canvi més important en l’economia va ser els procés d’industrialització.
Fins als anys 50: Espanya no era un país industrial; només Catalunya i el País Basc, i altres indrets molt localitzats.

Distribució sectorial de l’economia a Catalunya i a Espanya (en %) (1960-1973)

Ocupació
Sectors

1960

Indústria
Construcció
Serveis

Catalunya
17,1
39,8
7,2
35,9

PIB

1973

1960

Agricultura i pesca

Sectors
Agricultura i pesca
Indústria
Construcció
Serveis

Catalunya
10
44,7
3,9
41,4

Espanya
40,5
23,5
6,7
29,2

Catalunya
9,6
41,4
9,9
39

Espanya
24,9
26,6
9,5
39

1973
Espanya
22,6
31,5
5,3
40,6

Catalunya
5,6
42
6,4
46

Espanya
11,6
31,9
7,1
49,4

22




Procés d’industrialització (1960-1975): la producció industrial es va multiplicar per quatre (va créixer un 400%).

 Modernització de l’estructura industrial
 Capital estranger: aporta el 20% de la inversió industrial
Creixement impulsat per:

 Implantació de multinacionals
 Importacions de tecnologia: millora la productivitat
 Diversificació de la producció industrial

23




Motors de la industrialització:

Indústria metal·lúrgica

Fabricació de béns d’equip com el naval (drassanes de Biscaia, Cadis o la Corunya)
Indústria del automòbil: a l'entorn dels grans centres de consum (Barcelona, Madrid,
Valladolid, Saragossa,...)

Indústria química

Refineries d’hidrocarburs (a Tarragona, Biscaia, i Múrcia)
 Fàbriques de productes farmacèutics, plàstics i fibres tèxtils (sobretot a Barcelona i Madrid)

Construcció

Altres

Accelerada edificació a les ciutats (arribada de població) i a les costes (arribada del turisme)

 Tèxtil: moltes van tancar i reestructurar-se
 Calçat: van augmentar les seves exportacions

24




Efectes de la liberalització

Increment del comerç exterior (entre 1960-1975)
Importació de primeres matèries i energia; es van multiplicar per 10
 Destinar part de la producció a l’exportació; es van multiplicar per 21

Balança de pagaments industrials:
 1960:la relació entre importacions i exportacions era equilibrada.
 1975: les importacions eren més del doble que les exportacions.
Per salvar aquesta diferència: les fonts d’ingressos principal va ser el turisme
(compensava prop del 30% de les importacions), els capitals estrangers i les
remeses dels emigrants espanyols

25




Producció industrial per càpita (1935-1975)
700
600

581,7

Les exportacions en l’economia espanyola (1940-1975)

500

450,7

400
300

200
100

181,1
110,5

91,8

108,2

1947 = 100

0

1935

1940

1950

1960

1970

1975

26



Balança de pagaments, 1959-1969
(en milions de dòlars)
2.198

1.093

importacions

exportacions

-1.105
BALANÇA COMERCIAL
300
Capitals
estrangers

744
Turisme
224
Remesa
emigrants

163
BALANÇA DE PAGAMENTS

27



Efectes sobre Catalunya
2/2 de 1960 moltes fàbriques es van traslladar de l’àrea de Barcelona als
municipis propers del Baix Llobregat, del Vallès Oriental i del Vallès
Occidental. També a Tarragona i Girona es van crear noves fàbriques.
1975 els sectors més importants de la indústria catalana: metal.lúrgic,
tèxtil, químic i construcció. La diversificació industrial a Catalunya era un
fet.

28



El turisme

Turisme

L’aspecte més innovador el desenvolupament dels anys seixanta: aparició d’un sector nou de l’activitat econòmica.

Boom turístic espanyol
Es va beneficiar de la bonança econòmica europea.
 Sol i platja , i baixos preus: solució ideal a les vacances pel benestar europeu

Evolució del nombre de turistes a
Espanya (1951-1973)

Entrada massiva de turistes: Catalunya, Andalusia, Balears i Canàries
34.558.943

 Impacte:

24.000.000
17.000.000

 positius:
 Ingressos: 1960 300 milions de $ pel turisme, a 3100 milions de $ al

1973.
 feina a milers d’espanyols, però estacional.
 construcció d’hotels, càmpings i altres serveis a la zona costanera

7.000.000
1.263.197
1951

1961

1966

1970

1973

 aportació de divises estrangeres que va salvar el dèficit de la
balança de pagaments.
 va afectar a les modes i costums dels espanyols: nova manera de
viure més permissiva moralment, contrast amb el moralisme catòlic, des
de la moda la vestit fins a les relacions sexuals,...
 negatius:
 manca de control i planificació
 deteriorament ecològic
Saturació de la limitada xarxa de transports espanyola

29


3.4 LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
Desenvolupament econòmic dels 60 = conseqüències en l’àmbit social
 Culmina el procés de transició demogràfica (retard respecte resta Europa):
 reducció de la mortalitat.

Gran creixement demogràfic (boom

 manteniment de les taxes de natalitat elevades (es redueixen a finals

dels seixanta). Dels 25 milions (1940) a

dels 60)

35 milions (1973)

 Èxode rural = Urbanització definitiva de la societat espanyola:
 els camperols que es quedaven sense feina i vivien en pobles petits i

Catalunya (anys 60) fou la principal

mitjans de zones rurals van marxar a treballar a la indústria

receptora: forta immigració + èxode

(concentrada en nuclis urbans): 6 milions (entre 1960-1970)

rural del Principat = redistribució de la

 Expansió de la indústria: Catalunya, País Basc, Madrid i País

població catalana

Valencià. Balears: llocs de treball degut al turisme
El saldo migratori doble que el
creixement vegetatiu
Fort creixement de les ciutats = formació de les àrees metropolitanes, i de barris dormitoris.
Gent treballa en polígons industrials que creixen al voltant de ciutats amb centre històric
(Alcorcón, Leganés i Getafe a prop de Madrid; Cornellà, L’Hospitalet, Sta. Coloma de
Gramanet, a prop de Barcelona; també a Sevilla, Bilbao i València)
Concentració de la població dins de cada província en els nuclis urbans.

30


3.4 LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

La població es va urbanitzar acceleradament.
Espanya es va convertir en un país de ciutats cada vegada més grans: al 1970 el
El procés d’urbanització a Espanya (1940-1970)

70% de la població vivia en ciutats, i 4 de cada 10 espanyols vivia en ciutads
de més de 100.000 habitants

Saldos migratoris per províncies (en %) (1961-1970)

31


3.4 CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

Els processos migratoris
Procés d’immigració: efectes importants a Catalunya
1960: 3.900.000 habitants

Creixement espectacular causat per l’arribada massiva de

1970: 5.120.000 habitants

persones de les zones empobrides de la resta d’Espanya

Sense

planificació

urbana:

el

immigrants

vivien

en

condicions precàries i barris sense serveis necessaris:

Qui va guanyar van
ser els especuladors

Barraquisme i manca de clavegueram i de transport,i
de serveis socials (escoles, centres mèdics,..) = al
final del franquisme elements de mobilització de les
associacions de veïns.

Creixement vegetatiu: diferència entre anual entre el nombre de nascuts i el de morts

32




Origen dels primers immigrants espanyols censats a Catalunya l’any 1975

33


Barri dormitori

A principis de la dècada dels 60, s'estima que
residien a Barcelona fins a cent mil barraquistes
ubicats a barris com el Somorrostro, el Camp de
la Bota, els turons del Carmel i a Montjuïc.

34




A Espanya la industria i la construcció no podia absorbir tota la immigració
Principals destinacions dels emigrants espanyols
a l’estranger, 1970

Migració a països europeus:
França :426.000
Alemanya: 450.000
Suïssa: 360.000
També a països llatinoamericans
Efectes

Negatius: separació de famílies i en els països d’acollida
feien les pitjors feines.
Positius: disminució de l’atur i entrada a Espanya de divises
(va afavorir la balança de pagaments).

35



El nivell de vida i la classe mitjana

Indicis de modernització

Tots aquests canvis = transformació social

Nucli ampli d’obrers qualificats.
Nova classe mitjana (inexistent abans de la Guerra Civil)
Renda per habitant es va doblar (entre 1960 i 1970) = societat de
consum:
1960 19,2 cotxes cada 1000 habitants, 1970 109 cotxes, 1975
195 cotxes
Augment del nivell d’instrucció:
 curs 1966-1968: 1.000.000 d’estudiants de secundària.
 curs 1970-1971: 1.500.000 estudiants de secundària
Caiguda de l’analfabetisme: del 32% (1930) al 9% (1970)
PERÒ

L’accés a la societat de consum va emmascarar la gran desigualtat entre la
distribució de la riquesa entre els espanyols

36

4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)

Anys 60

Renovació dels dirigents franquistes: entrada dels
tecnòcrates i reformistes = mesures liberalitzadores que

Creixement = element legitimador del

afavoriran el creixement econòmic.

règim (= augment del nivell de vida de

Pla d’Estabilització(1959): marca l’evolució

bona part de la població)

socioeconòmica de la dictadura PERO no va provocar cap

I alhora enfortiment de l’oposició.

canvi significatiu en l’estructura política del règim
4.1 LES NOVES ELITS
Franco reparteix el poder entre:
Tecnòcrates de l’Opus Dei:
Liberalització econòmica per modernitzar Espanya
Manteniment dels principis autoritaris i ultracatòlics del règim
 Objectiu a mitjà termini: monarquia autoritària (en Joan Carles de Borbó) per la perpetuació del franquisme.

Figures: Laureà Lopez Rodó.

Reformistes:
 No es preocupen per la successió.
 Reformes: règim evolucionés políticament
 Figures: Manuel Fraga Iribarne (ministre d’Informació) i José Solís Ruiz (ministre-secretari general del Movimiento i responsable
del sindicat vertical)
 Nou estil de govern: viatjar per Espanya i l’estranger i obrint-se a la premsa

37


4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (1/3)
Reformes institucionals (= homologació amb els Estats del benestar occidental) sense democratització del sistema
Àmbit laboral

Llei de Convenis Col·lectius (1958):
Negociació directe dels salaris i les condicions de treball entre empresaris i obrers.

1962 supressió del Codi Penal els càstigs per actuacions obreres per a finalitats no polítiques,
PERÒ no legalitza les vagues

Àmbit social

Llei de Bases de la Seguretat Social(1963):
integració en una Seguretat Social única l’antic sistema d’assegurances diversificades
(malaltia, invalidesa, vellesa,..)
 dotació de pressupostos: multiplicar els hospitals públics

Antecedent: 1963 campanya internacional de protesta per la condemna per un tribunal militar i
Àmbit polític

l’execució de José Grimau (polític comunista)
La justícia militar substituïda per nous organismes civils com el TOP

Tribunal d’Ordre Públic (1963):
TOP i execució Grimau

 integrat per jutges civils, que s’encarrega dels delictes polítics i activitats subversives. Els
actes de terrorisme continuen reservats a l’exèrcit

38



Altres

Llei de Premsa (1966):
 impulsada per Manuel Fraga.
 s’eliminava la censura prèvia PERÒ no s’instaurava la llibertat d’expressió
 efecte pràctic: petita obertura en la informació de diaris i revistes, sense que afectessin els aspectes
fonamentals del règim. Oposició interna (Doc.11, pàg. 291)

 Llei de Llibertat Religiosa (1967)
 lliure exercici del culte a les pràctiques religioses no catòliques; permet inscriure’s la diferents
associacions religioses dins un registre legal
 Ley Orgánica del Estado (1966): una de les set lleis fonamentals del règim. Constitució franquista
 manera d’organitzar el poder legislatiu del règim.
 Franco segueix gaudint del dret d’iniciativa legislativa i dret a vet, i designava bona part dels
procuradors a les Corts franquistes.
 Novetat: tercio familiar = 1/3 dels procuradors eren escollits (108) i havien de representar a les
províncies; s'assajava una peculiar “democràcia “ (democràcia orgànica):
 el candidat era proposat per les autoritats
 participació restringida al cap de la família

39



Ley Orgánica del Estado (1967)

Artículo 6.- El Jefe del Estado es el representante supremo de la Nación; personifica la soberanía
nacional; ejerce el poder supremo político y administrativo; ostenta la Jefatura Nacional del Movimiento y
cuida de la más exacta observancia de los Principios del mismo y demás Leyes fundamentales del Reino,

así como de la continuidad del Estado y del Movimiento Nacional; garantiza y asegura el regular
funcionamiento de los Altos Órganos del Estado y la debida coordinación entre los mismos; sanciona y
promulga las leyes y provee a su ejecución; ejerce el mando supremo de los Ejércitos de Tierra, Mar y
Aire; vela por la conservación del orden público en el interior y de la seguridad del Estado en el exterior;

en su nombre se administra justicia; ejerce la prerrogativa de gracia; confiere, con arreglo a las leyes,
empleos, cargos públicos y honores; acredita y recibe a los representantes diplomáticos y realiza cuantos
actos le corresponden con arreglo a las Leyes fundamentales del Reino

Et sembla que la Ley Orgánica retallava el paper del totpoderós Franco?
40



Altres

 Ley de Sucesión (1969)
 Espanya era un regne sense rei.
 Franco volia que la monarquia esdevingués la continuació del seu règim, no la substitució.
 Dels candidats (Joan de Borbó, Joan Carles de Borbó , Alfons de Borbó (pretendent més afí al règim;
cosí de Joan Carles) i Calres Hug de Borbó (pretendent de la causa carlina; a finals del 1968 expulsat
d’Espanya per Franco), fou escollit successor Joan Carles de Borbó:

No es tractava de restaurar la monarquia derrocada al 1931.

Instauració d’una monarquia nova, nascuda directament de la guerra civil

 Resolució ratificada per les Corts: Franco cap d’Estat i Joan Carles successor (esdevindrà rei quan
Franco morís o renunciés al càrrec)

Joan Carles successor

Joan Carles de Borbó
jura la successió

41



El 1969, el Prínce D. Juan Carlos fou designat successor de Franco. Segons establia la Ley de
Sucesión a la Jefatura de Estado, complia els requisits de ser espanyol, major de 30 anys i haver
jurat les lleis Fundamentales del Movimiento Nacional.

42


Altres

 Llei Sindical (1971):
 autonomia a l’organització sindical
 drets més amplis d’elecció i participació als treballadors
 PERÒ sota control del Sindicat Vertical.
 Llei General d'Educació (1970) :
 Educació General Bàsica (EGB): obligatorietat de l'educació fins als 14 anys
 Formació Professional: formació de mà d’obra qualificada

43


4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (1/9)

La reunió de Munic

Inicis de 1962

Juny de 1962

Reunió de Munic

Govern espanyol havia iniciat oficialment les negociacions per l’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (CEE)

80 espanyols residents (com GilRobles)a Espanya + 30 de l’exili

participen

4rt Congrés del Moviment Europeu a Munic
Entre d’altres temes

Primera vegada, des de la fi de la Guerra Civil,

Condicions per l’entrada d’Espanya a la CEE

oposició interna i externa es reuneix
públicament: republicans, monàrquics,

resolució

democristians, i republicans (PCE=contraris al
procés d’unió europea)

Reacció del règim

 Desqualifica la reunió = Contuberni de Munic.
 Campanya contra els participants (=traïdors; assistents

Recull les condicions d’Espanya per l’ingrés:
 restitució d’institucions democràtiques
 renúncia a tota classe de violència

d’Espanya s’exilien) i contra Europa

Europa tanca les portes a la Espanya de Franco

44



Paper de l’església

Anys 50

Tensions amb l’església

En ambients catòlics sorgeixen crítiques a la doctrina nacionalcatòlica dominant.

Poc influents
 es concentren en Hermandad Obrera de Acción Católica o Joventut Obrera Católica
Actuen en barris obrers: prenen consciència de les desigualtats socials

Anys 60

Concili Vaticà Segon (1962-1965; Joan XXIII i Pau VI)

Església s’havia d’acostar al poble
Objectiu: servei als pobres

Molts sectors catòlics manifesten el seu rebuig a la

Aparició del sacerdots obrers

jeraquia catòlica espanyola (defensava els òrgans
polítics de la Dictadura i hi participava

Nomenament del cardenal Tarancón com a primat de l’Església a Espanya; inici de les crítiques de la jerarquia a la Dict.

Renovació de l’Església important a Catalunya i País Basc

45




Església Catalana
Manifestació capellans 11/5/1966. Barcelona

Declaracions Aureli M. Ecarré (abat de Montserrat) a diari Le Monde

Critica la dictadura franquista= no actuava
amb principis cristians

L’abat s’ha d’exiliar.
Acaba de situar la comunitat de Montserrat com a referent de
les oposicions antifranquistes

Aureli M. Escarré

Maig 1966: manifestació de capellans a Barcelona

Policia havia torturat a un estudiant detingut per la
Caputxinada

Joves capellans vestits amb sotanes perseguits per la policia

¡Volem Bisbes Catalans!

Feb.1966: protesta pel nomenament de Marcelo González Martín (León) com
arquebisbe de Barcelona

46



Les declaración de l’Abat Aureli Maria Escarré
Espanya, i aquest és el gran problema, encara està dividida en dos partits. No tenim darrere nostre vint-i-cinc anys de pau, sinó vint-icinc anys de victòria. Els vencedors, entre ells l’Església, que es va veure obligada a lluitar al costat d’aquests, no han fet res per
acabar amb aquesta divisió en vencedors i vençuts, i això representa uns dels fracassos més lamentables d’un règim que es diu
cristià, però en el qual l’Estat no obeeix els principis de base del cristianisme [...].
La primera subversió que existeix a Espanya és la del seu govern [...] .
El poble ha d’escollir el seu govern i poder canviar-lo si ho desitja; això és la llibertat [...] . El govern no té dret a abusar del seu
poder; ha de ser un administrador en nom de Déu i un servidor del poble [...].
Jo m’he interessat intensament, i encara m’hi interesso, pels presos polítics, l’existència dels quals constitueix un dels aspectes més
penosos del règim. Llur presència a les presons està en relació directa amb aquesta pau que l’Estat no ha aconseguit establir [...] .
Catalunya és un dels exemples típics als quals es pot aplicar l’encíclica, en el que pertoca a les minories ètniques. L’Estat ha d’afavorir
aquestes minories i llur vida cultural, però el règim obstaculitza el desenvolupament de la cultura catalana [...] .
Catalunya és una nació entre les nacionalitats espanyoles. Tenim dret, com qualsevol altre minoria, a la nostra cultura, a la nostra
història, als nostres costums, que tenen la seva personalitat pròpia en el si d’Espanya. Nosaltres som espanyols, no pas castellans.

47



Protesta universitària

Fundació del Sindicat Democràtic

Barcelona: Caputxinada

d’Estudiants de la UB

Sindicat fundat el 1966. Constitució de forma

Constitució del Sindicat Democràtic d’Estudians de
la UB

clandestina al convent dels caputxins de Sarrià, amb
La policia els va assetjar
durant tres dies (9-11 maig
1966)

suport d'intel·lectuals i professors com Salvador
Espriu, Antoni Tapies, Benet i Jornet, Goytisolo,...
Total 450 (estudiants, professor i intel.lectuals)

Moviment de solidaritat política i ciutadana: germen de la Taula Rodona Democràtica
(antecedent de l’Assemblea de Catalunya)
conseqüències

Incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics (manifestació de
capellans 11/5/1966)

A fora del convent dels Caputxins
de Sarrià. Polícies sota les ordres
de l'inspector Peña inspeccionant el
'Mercedes' de l'artista i pintor Antoni
Tàpies.

48


4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (6/ 9)

Moviment obrer
Entre d’altres

Mesures econòmiques del Pla d’Estabilització

modifica l’estructura social espanyola

Es reflecteix en el moviment obrer

Zones on es van registrar més vagues (1963-75)

Els sindicats més importants de 1936 (CNT i UGT) passen a segon terme.
 Nou moviment obrer :
 comunistes i catòlics
 pren força a Astúries, País Basc, Barcelona, Madrid
 1964 creació formal de Comissions Obreres (Església de Sant Medir, Barcelona)

tàctica

Aprofitant les noves vies participatives del Sindicat Vertical, bons
resultats a les eleccions sindicals a les eleccions de 1966.

El TOP l’il.legalitza el 1967: persecució sistemàtica del s militans, i 1972 detenció dels
FONT: “Història. 2n Btx”. Ed. Santillana

principals dirigents (Marcelino Camacho)

PCE i PSUC, clandestins, van aglutinar i organitzar i participar en accions de protesta i reivindicatives des de dins i des de l’exterior amb els seus
líders Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri “La pasionaria”

49



Política franquista

Posar fi als nacionalismes que reivindicaven del dret a l’autogovern: basc i català
Tot i la acció franquista

No van desaparèixer i els impulsors van eixamplar el ressò

La qüestió basca

1959 naixement d’ETA (escissió del PNV)

Lluita armada amb atemptats des de 1968 (2n: Melitón Manzanas, cap de la policia de Guipúscoa)

Resposta del règim als atemptats

Declara estat d’excepció (=supressió de les llibertats que teòricament oferia la Dictadura)
Forta repressió:
 Procés de Burgos: consell de guerra a 16 membre d’ETA per l’atemptat a Melitón

Reacció a Espanya i fora (com la del Vaticà) a les penes de mort a 6: commuten les penes de mort
per cadena perpetua

Procés de Burgos

50



Catalunya

La reivindicació de la cultura catalana és un element important de la lluita antifranquista

1970 Llei d’Educació: campanya per reclamar la

Nova Cançó (1960): feien causa comuna en

Creació Edicions 62,

presència del català a l’ensenyament.

la defensa de la llibertat creativa i de la seva

desenvolupament d’iniciatives de

expressió en llengua catalana. Raimon, Serrat

renovació pedagògica

o Lluís Llach. Modernitzen la cançó catalana

(Associació de Mestres Rosa

(diferenciada del cant coral, cançons de

Sensat), eines culturals (Cavall

muntanya o d’arrel francesa)

Fort o discogràfica Edigsa),

Autoritats franquistes fan cas omís = demanda
pren caràcter més polític

Omnium Cultural (promoure
acitivitats culturals catalanes)

51



Catalunya

Taula Rodona (1966)

Primera plataforma multipartidista antifranquista; presents tots els partits polítics clandestins

Moviment polític + sindical + civicocultural

Assemblea de Catalunya (1971)

clandestina

objectius

 consecució de les llibertats públiques
 amnistia per als presos polítics
 reinstauració de l’Estatut d’Autonomia (1932)
 coordinar l’oposició amb la resta de pobles d’Espanya

Carnet acreditatiu de membre de l’Assemblea de Catalunya

52

El franquisme (1950-1973)

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a El franquisme (1950-1973)

Similar a El franquisme (1950-1973) (20)

Más de Vicent Puig i Gascó

Más de Vicent Puig i Gascó (20)

El franquisme (1950-1973)